En Pep hi diu la seva

novembre 10, 2009

Article d'opinió

En un dels meus viatges internautes habituals faig cap al bloc de l'amic Francisco on hi llegeixo un interessant i curt article de l'articulista Rosa Montero. M'ha agradat tant que faig igual que ell i el penjo directament al bloc per si algú vol llegir-lo.

"En el mundo islámico, por complejas razones que no caben en este artículo, se está librando en estos momentos una durísima batalla entre la civilización y la barbarie. Porque, diga lo que diga ese invento de la Alianza de las Civilizaciones, que me parece un vistoso paquete lleno de aire, yo creo que no hay más que una civilización desarrollada por diversas culturas, entre ellas la musulmana, que ha aportado muchas cosas buenas a lo que somos hoy.

Sin embargo, ahora, por desgracia, el islam está siendo abrasado por la fiebre integrista. Sudanesas condenadas a 40 latigazos por llevar pantalones, supuestos adúlteros y adúlteras lapidados (la última ejecución ha sido en Somalia la semana pasada)... Y el otro día, aquí mismo, en un pueblo de Ciudad Real, esa joven marroquí embarazada a quien dos compatriotas dieron una brutal paliza por no llevar velo (la chica abortó nueve días más tarde). Los energúmenos musulmanes, en fin, son un peligro para todos, pero especialmente, no lo olvidemos, para los propios musulmanes, que son sus primeras víctimas. Habrá que defenderse: no se puede transigir con los intransigentes."

novembre 09, 2009

Parada tècnica

Suposo que a tots us ha passat alguna vegada, tard o d'hora arriba la pregunta. Et qüestiones si realment allò que fas serveix d'alguna cosa, si té un motiu per ser i un motiu per seguir. De tant en tant m'arriben aquests dubtes en relació al bloc. Des del mes de juny de 2005 he escrit més de 800 articles en aquest espai virtual. N'he canviat el disseny i una mica el contingut, però sempre he donat la cara i he dit el que pensava.

Aquesta setmana he decidit fer un stop. Deixar d'escriure, pensar i carregar piles per continuar. En aquest moment tinc dubtes. Cap on he d'enfocar el bloc? Quins temes han de ser els principals? He de continuar dient la meva?

Com que tots som com som, he aprofitat aquesta parada tècnica per endegar un nou espai virtual. S'anomena les fotos d'en Pep i és el meu nou Photobloc. M'agrada la fotografia i sovint prefereixo dir la meva mitjançant una imatge. Aquest serà l'espai adequat per fer-ho.

Tots hi sou benvinguts i agrairé els vostres comentaris per millorar-lo (pepfarras@gmail.com)

Actualització: Ep que no deixo pas d'escriure, simplement he afegit un nou espai on comunicar el que penso, però el bloc continua obert de moment...

novembre 02, 2009

Què cal fer?

Aquesta setmana m'he vist obligat a rumiar una estona. El motiu? la mort de l'Alèxia Oliva, als seus 34 anys. Filla d'un cosí germà del meu pare, la seva mort ha estat un cop dur per a tots.

34 anys, són pocs, massa pocs. Tots pensem que la vida ens ha de permetre fer més coses, viure més temps i gaudir tot el possible.

La seva mort, com totes les morts, és un toc d'atenció. Tots farem el mateix viatge de retorn cap a qui sap on. Tots, més tard o més d'hora, deixarem d'existir. Tots estem predestinats a morir.

La mort ha estat un dels eixos vertebradors de la raça humana. Les religions, la nostra cultura, la filosofia ha intentat trobar resposta a la gran pregunta: Per què?

A molts els turmenta no saber què passa quan simplement et desconecten. A mi em capfica pensar en les coses que deixaré per fer el dia que marxi. Hauré tingut prou temps? Hauré gaudit prou? Hauré ajudat prou? En definitiva podré marxar tranquil?

Algú pot respondré a les preguntes? Jo no. Per aquest motiu hem d'intentar gaudir al màxim de totes les petites coses que ens fan feliços. Sovint arribo cansat a casa, sense ganes de fer massa coses. El Martí, però, sempre espera el màxim del seu pare: màxima atenció, màxim esforç, màxima diversió.. i llavors penso: i per què no? Qui sap quants anys podrem estar junts? Es mereix aquelles estones de riures i jocs, es mereix el millor del seu pare, avui, demà, la setmana que ve, l'any que ve i l'altre, i l'altre ...... fins el meu darrer dia el Martí podrà gaudir de la millor versió del seu pare o almenys aquesta és la meva millor idea.

octubre 28, 2009

Gota d'aigua

Mitjançant microsiervos descobreixo aquest vídeo espectacular. Una gota d'aigua visualitzada a 2.000 fotogrames per segon.

octubre 27, 2009

La fi de l'oasi

Doncs si alguna vegada hi era ara ja no hi és. L'oasi s'ha esfumat (fum, fum, fum).

El titular és el següent: "L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística"

En la mateixa operació, dirigida per Baltasar Garzón, han estat arrestats el tinent d'alcalde d'Urbanisme, el director de serveis de l'Ajuntament i l'exdiputat del PSC Luis García. A més, s'ha detingut dos empresaris immobiliaris.

Sembla de pel.lícula, però és realitat de la bona. Per començar i com en la majoria d'actuacions del súper jutge, calma i presumpció d'innocència per a tots. Per acabar, potser ja fa massa temps que tufeja tot plegat. Aquí com a tot arreu l'urbanisme dels darrers anys ha fet molt mal. Massa diners amunt i avall.

El sistema de partits actual trontolla i la crisi política d'aquest país comença certament a ser important. Cal fer una reflexió col.lectiva i obrir una mica les finestres. Com va dir algú "que corri l'aire".

Per cert no puc estar-me de fer un petit comentari humorístic: Amb tot el que està passant els amics reagrupats han tingut la genial idea de fer un míting a New York, sí senyor!! Independentisme Internacional, amb barretina això sí.

Torno on vaig començar, quasi sense voler. Al municipalisme més pur. Als petits pobles i ciutats d'aquest país. A la gestió pública de qualitat i propera. La resta amics meus no és un oasi, és una claveguera.

octubre 21, 2009

Serrat Gros

Avui he llegit que el formatge Serrat Gros, de la formatgeria de Cal Codina d’Ossera a l’Alt Urgell, ha estat guardonat amb la medalla de bronze en l’especialitat de formatge de cabra de pasta tova, durant el transcurs dels “World Cheese Adwards 2009”, els premis mundials del formatge que enguany han tingut lloc a les illes Canàries.

Des de fa una colla d'anys a casa sempre hi podreu menjar formatge i el Serrat Gros n'és un dels nostres preferits. Curiosament fa un parell de dies vaig acabar de llegir el llibre de l'Eulàlia (propietària fins fa un parell d'any de la formatgeria): Serrat Gros, història d'un formatge pirinenc.

Fa uns quants anys vaig conèixer a l'Eulàlia mentre feia un projecte de postgrau (una ruta per les formatgeries de l'Alt Urgell i Cerdanya). És i era una bona persona que ha transformat el seu amor per la natura i per la vida en un formatge excel.lent. Malauradament l'any 2006 l'Eulàlia va deixar la formatgeria, però el seu Serrat Gros continua fent-nos gaudir gràcies al Raül Alcaraz i la Mercè Lagrava.

octubre 19, 2009

No podem oblidar

Divendres passat vaig veure per primera vegada la pel.lícula "el nen amb el pijama de ratlles". Suposo que no cal que torni a explicar què penso en relació al poble jueu (si algú ho vol saber que faci un tomb pel bloc). He de confessar-vos que tot i haver llegit i vist força material sobre la brutalitat de l'Holocaust la peli va impactar-me molt. De fet em va entristir molt. Com podem arribar a fer coses així? quant d'odi s'ha d'acumular per convertir-te en una bèstia malparida?

No tinc resposta per aquestes preguntes, però tinc molt clar que NO PODEM OBLIDAR!!

Us deixo un enllaç on hi podreu veure fotografies de l'Àlbum d'Auschwitz. Segons la Viquipèdia l'Àlbum és una excepcional coŀlecció fotogràfica de l’ Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. Foren trobades en un camp d'extermini nazi, a Owicim, Polònia. És l'únic testimoni fotogràfic del procés d'extermini del camp de concentració d'Auschwitz Birkenau, fetes pels propis nazis, llevat de tres realitzades pels presoners del grup de Sonderkommandos jueus.

El propòsit original de les fotos no ha estat mai determinat. Podien haver estat preses per Ernst Hofmann o per Bernhard Walter, dos homes de les SS responsables de prendre les empremtes i realitzar les fotografies d'identitat dels presoners que no eren seleccionats per a l'extermini.

L'àlbum consta de 56 pàgines i 193 fotos. La col·lecció tenia originalment moltes més fotos, però abans de ser donat al Museu d'Israel, Yad Vashem, algunes van ser cedides a supervivents que van reconèixer a parents i a amics.

Les imatges documenten detalladament l'arribada dels jueus nouvinguts d’Hongria a començaments de l'estiu de 1944: com eren baixats dels vagons de càrrega i el procés de selecció realitzat per suposat personal mèdic de les SS i per guàrdies del camp, que separaven aquells qui eren considerats aptes per al treball dels qui serien enviats a les cambres de gas. El fotògraf seguia tant els grups seleccionats per al treball fins a la sortida del camp com els grups seleccionats per morir fins a l'entrada dels crematoris. El fotògraf també va documentar la feina de l'àrea anomenada Canadà, on les pertinences dels presoners eren classificades per ser enviades a Alemanya.

Us deixo també dos enllaços del youtube. Són molt durs però cal fer l'esforç per no repetir els errors del passat.

Auschwitz 1

Auschwitz 2

Ai la crisi

Avui ens han informat que l'empresa Freixenet repetirà el mateix anunci de nadal per primera vegada en la seva història. Ui quin drama no? doncs no, potser ja era hora. Racionalitzar els recursos és, sens dubte, la millor forma de gestionar una empresa.

Hi haurà, això sí, un petit canvi, la salutació o brindis final de les nedadores olímpiques serà gravat de nou.

Ara tinc un dubte.... i Codorniu (l'eterna competidora) farà el mateix?

Anunci Freixenet 2008

Anunci Codorniu 2008

Malgrat tot...tens dret a decidir

o no........

Per què els fa tanta por? Doncs perquè si decideixes, penses i si fas treballar el teu cervell resulta que la manipulació és inferior o nul.la. Simplement és així de trist.

Decidir és ser lliure, és pensar, és fer-se gran. Però ai mare, algú ens voldria petitons per tota la vida.

Jo vull decidir i tu? Tots tenim dret a morir dignament. Les dones d'aquest país han de tenir dret a l'avortament lliure i legislat correctament. Tots els pobles tenen dret a decidir què volen ser i amb qui... la llista no para de créixer...

Em sembla que la paraula clau en tot aquest afer és respecte. Jo et respecto i tu fas el mateix. És a dir, tu vols sortir al carrer (a fer el paripé, amb banderes i castanyoles en contra de l'avortament) i jo et respecto. Jo vull decidir morir dignament i tu també ho fas. El problema sorgeix quan alguns pensen que la seva opinió és més bona que la dels altres. El problema sorgeix quan per defensar les teves idees has de destruir les dels altres. El problema sorgeix quan per fer caminar un projecte de país has de fotre a parir als altres. No seria més fàcil explicar quines propostes tens i punt?

Estiguis on estiguis, siguis qui siguis decideix si us plau.... pensar ens farà lliures, la resta són ximpleries.

octubre 16, 2009

Divendres, un somriure

Darrer dia laboral de la setmana i per celebrar-ho un vídeo divertit. El pobre nen ho passa fatal, però fixeu-vos sobretot en la mare, no té pèrdua!!

octubre 15, 2009

Canvi d'estació

Poc a poc, com aquell que no vol, la tardor ens envolta. És, sens dubte, una estació plena de colors i llum. Aquesta tarda he fet una mini escapada pel bosc i ja n'he pogut observar els primer simptomes.