Agraïts

Fa uns dies vaig descobrir, gràcies a la ràdio, l'autor del llibre the nothicer: l'Andy Andrews. La seva història és una mica peculiar. La mort dels seus pares li provoca una profunda crisi que el condueix finalment a convertir-se en un sense sostre. És en aquest moment quan apareix el seu "noticer" o persona inspiradora. Gràcies a ell la seva vida canvia radicalment i l'Andy Andrews es comberteix en un reconegut gurú de la motivació.
El seu darrer llibre: The noticer té molt d'autobiogràfic. De fet el llibre reflexiona sobre el que ell anomena Noticers que podríem traduïr per persones influents o aquelles persones gràcies a les quals hem superat mals moments. El llibre s'acompanya d'una web: http://www.thenoticerproject.com/ en aquesta web hom hi pot deixar un comentari agraïnt als seus/nostres noticers els consells, les estones i la companyia.

Tenir un o varis referents és important, però potser encara ho és més ser agraït amb la resta del món...

Read more...

Indignant

Realment m'he quedat de pedra quan aquest matí he escoltat les declaracions del senyor Joan Boada, secretari general del Departament d'Interior. Resulta que mig país està a les fosques i pelat de fred. Milers de persones van dormir als seus vehicles la nit de dilluns. Tot Catalunya (menys el Pirineu)va col·lapsar-se per la neu i aquest bon home diu que la culpa és: dels francesos, d'Endesa, del servei meteorològic de Catalunya i no us ho perdeu de tots nosaltres per ser on no ens tocava.
Em perdonareu si exclamo: Quins collons senyor Boada!.
El seu conseller i vostè mateix no paren de donar-nos mostres d'una ineptitud tant gran que em sembla poc superable. Segurament vostè és el pitjor secretari general del govern i el senyor Saura el pitjor conseller d'aquest país.
Fent un esforç suplementari puc entendre que no allarguen més, d'acord la seva ineptitud els supera. Però el que no puc suportar és la seva xuleria, la seva poca vergonya i la seva actitud.
Vostè segurament ha dormit calentó aquest dies oi? vostè segurament no va quedar-se atrapat en cap carretera d'aquest país oi? vostè segurament quan vol un got d'aigua obre l'aixeta i emplena el got oi? Doncs per si no s'ha enterat: Mig país no ho pot fer això des de dilluns a mitja tarda!!!
Ens volen fer un favor siusplau?
fotin el camp, pleguin, marxin, dimiteixin o facin qualsevol altre gest similar ple de dignitat (si encara en tenen)i deixin el govern. Aquest país, el meu país es mereix molt més del que vostès ens han donat.
Gràcies per fotre el camp senyor Boada i Saura.

Read more...

toll

Segons els diccionari un toll és un sot ple d'aigua. Avui tot passejant n'he trobat un i he volgut experimentar una mica:

From Les fotos d'en Pep

From Les fotos d'en Pep

From Les fotos d'en Pep

From Les fotos d'en Pep

Read more...

No és això senyors

Aquests dies el nostre parlament, el de Catalunya, s’ha convertit en una espècie de plató de televisió. Fins ara el protagonisme la tingut la comissió creada per investigar l’incendi d’Horta. Hem pogut veure-hi de tot: pressions polítiques, acusacions entre els GRAF i els BRIF, el famós Delta0 amagant el cap sota l’ala, el corporativisme dels caps del cos de bombers, les denúncies dels sindicats i el millor de tot, la declaració del cap dels BRIF posant els punts sobre les i.
La pregunta és la següent: calia tot aquest espectacle? Calien les filtracions dels vídeos? Calia fer reviure a molts aquell malson?

Si amb aquest episodi els catalans no en teníem prou, ahir va iniciar-se la traca final. Talment com si fos el plató d’algun d’aquest programes del dissabte on apareixen tot tipus de personatges, ahir el parlament va iniciar unes jornades reflexives per decidir si Catalunya prohibeix els toros.
Quina estupidesa!! Qui vulgui anar-hi que hi vagi (cada cop i va menys gent) i qui no vulgui veure aquest lamentable espectacle doncs que faci com jo: Ignorar-lo.
Dos apunts més:
Avui la cirereta la posat el govern de la comunitat de madrid, segons la Vanguardia “Madrid vol declarar el toros bé d’interès cultural”, sí senyor suposo que per allò del “bien común”.
El segon apunt, la comunitat de les illes Canàries ja fa una colla d’anys va prohibir els toros. Algú es va queixar? NO, el parlament de les Canàries es va convertir en un circ mediàtic? NO. Així doncs, què coi ens passa als Catalans?

Read more...

Diumenge una foto

Doncs aquest passat diumenge també vaig sortir a passejar una estona. El tema a treballar, els reflexos....

From Les fotos d'en Pep

From Les fotos d'en Pep

Read more...

Tres reflexions

900 euros,
Són pocs o molts?
Si tenim en compte que molts treballadors d’aquest país ni els cobren a finals de mes, són pocs. Però si aquests 900 € són els que el senyor Camps (president d’una comunitat anomenada valenciana) té al banc (ho això ens vol fer creure) doncs que vol que li digui senyor Camps.
Vostè té un greu problema de gestió patrimonial o s’ha pensat que la resta d’éssers humans som estúpids. Amb sinceritat ja els tinc plens de xoriços com el senyor Camps. Home, a qui vol enganyar?
Dignitat benvolgut senyor, dignitat.

La mateixa dignitat demano a la comissió que investiga el foc d’Horta. Jo vull saber què va passar, però em sobra l’espectacle mediàtic que entre tots hem creat. Aquest tipus de comissions serveixen per a res? Les preguntes dels polítics quina finalitat tenen? Preferiria llegir un informe tècnic sobre les causes de la tragèdia, que inclogui les recomanacions necessàries per millorar la gestió dels incendis forestals.

Per finalitzar, el Doctor Slump m’ha explicat que l’agència tributaria va a per totes. Es veu que per ells tots som delinqüents en potència. Ara persegueixen a les famílies que van rebre l’ajut pel naixement dels seus fills (2.500 €, més del que declara tenir el senyor Camps). Tot plegat una vergonya!!

Read more...

Diumenge, una foto.

Ahir vaig aprofitar una estona per fer algunes fotos. La idea era i és, treballar amb línies. La majoria d'imatges van fracasar però em sembla que en podem salvar una.

L'afegeixo al fotobloc.

From Les fotos d'en Pep

Read more...

No entenem res

Incomprensible. Aquesta és sens dubte la millor definició pel sainet del conseller Maragall, a qui acompanya com a protagonista el conseller Castells.
Habitualment, en política, res és el que sembla, però a hores d’ara es fa difícil entendre que està passant a cal psc.
Aposto per una clara lluita de poder en el sí dels socialistes catalans.
Em sembla prou lògic que el sector autoanomenat “catalanista” utilitzi una eina com en Maragall per encendre la foguera. Els Maragalls, són especials diuen alguns, altres prefereixen definir-los amb un: van per lliure. Sens dubte si algú havia d’obrir la caixa dels trons el conseller Maragall era el millor candidat per fer-ho. Assumint els riscos de la jugada qui en podia sortir menys malparat era ell.
Tot plegat em deixa perplex quan llegeixo el diumenge l’article d’en conseller a la Vanguardia. Aquí ja no entenc la jugada. Fer aquell article era jugar al tot o res. Ratificar les seves declaracions anteriors era declarar la guerra oberta a l’executiva del psc i al president Montilla.
Completament inaudit. A pocs mesos de les eleccions el sector dels Castells, Tura, Nadal i companyia es planten i creen una crisi interna de conseqüències incalculables. Per més inri resulta que aquest sector és el que aposta més clarament per l’anomenada sociovergència enfront l’aposta dels Montilla, Zaragoza i companyia de fer pactes anomenats d’esquerres (sobretot amb Esquerra). Potser així s’entén l’ok del president a endegar la llei de Vegueries en un moment poc adequat (si el que realment volen és aprovar-la i utilitzar-la realment com una eina de país.) i la negativa de l’alcalde de Lleida i la del síndic d’Aran (més propers als Nadal, Castells i companyia) a la nova llei del conseller i urgellenc Jordi Ausàs.

Que coi els passa als polítics? Després del lamentable espectable (no per ser previsible deixa de ser lamentable) dels Reagrupats, la ineptitud dels conselleres d’Iniciativa i les lluites internes d’Esquerra ara un dels grans (aquells que tot ho fan bé) encén la traca final.
I alguns encara es pregunten per què coi els ciutadans d’aquest país passen olímpicament de la política? Que s’ho facin mirar siusplau.

Read more...

Peter Pan

Segons la Viquipèdia: Peter Pan és l'obra més coneguda de James Matthew Barrie. Ha passat per diversos estadis i adaptacions, que inclouen una novel·la, una obra teatral i versions al cinema. Narra les aventures d'un noi que no vol créixer i per això escapa del món real i va a Maimés, on hi ha pirates, una fada (Campaneta) i tots els clàssics de l'entreteniment infantil. Un dia va a buscar una noia, la Wendy i els seus germans perquè coneguin el seu món. El xoc entre la seva vida amb les convencions preadultes de la Wendy, a més d'un triangle amorós insinuat, centren el drama de l'obra.
Peter Pan va tenir tan d'èxit que ha esdevingut un mite modern, fins al punt de donar un nom a una patologia psicològica consistent a negar-se a assumir les responsabilitats pròpies de l'edat. Diverses obres han fabulat amb una possible continuació de la novel·la, quan el temps ha passat.

Dissabte vaig conèixer en Peter Pan. És divertit, juganer i sempre l'acompanyada la fada. No sé si realment es diu campaneta, però sempre està al seu costat. T'hi has de fixar força, doncs intenta passar desapercebuda.

Quan estava a punt de marxar ens vam fer una foto, estava convençut que si no podia ensenyar una imatge d'en Peter ningú no em creuria...

From Martí

Read more...

Somiar

Qui ens prohibirà fer realitat els nostres somnis? Qui ens prohibirà somiar?

Dons ningú.

Dit i fet, fa uns dies vaig convertir en realitat un petit somni, una idea visualitzada fa més d'un any, quasi dos.

Sovint surto a passejar amb el nostre golden, en Bart. Un matí de fa quasi dos anys vaig sortir a passejar amb ell. El Martí era molt petit i mentre caminava acompanyat del nostre amic inseparable vaig imaginar que algun dia en Martí també passejaria amb nosaltres. Com la majoria de pensaments vaig oblidar-lo fins fa uns dies. De cop vaig observar què estava fent i amb qui ho feia: Era mig matí. El Bart passejava sol uns metres davant meu. Però jo no estava sol. Algú m'agafava de la mà tot cridant al seu gos "Bartttt vinneeeeee". De cop vaig recordar aquell matí on un pare primerenc va imaginar-se el futur. Doncs el futur és avui i ara qui em dirà que els somnis no poden fer-se realitat?

Bona nit!

Read more...