juliol 20, 2009

Necessitats

Tots en tenim, alguns més que d'altres. Alguns les amaguen, altres les fem públiques. Algunes són bones, altres no tant. En fi tots tenim necessitats. La comunicació és una d'elles. El creixement imparable de blocs, facebook, twitter, youtube i similars n'és un bon exemple. Ah i no podem oblidar els mòbils. Em sembla que un servidor té mòbil des de l'any 1996. Un fantàstic nokia que pesava si fa o no fa quasi mig quilet (de fet no recordo quan pesava exactament). Tretze anys comunicat dia i nit m'ha creat una certa psicosi. L'altre dia vaig deixar-me el meu iphone a casa i: quin disgust vaig tenir!! Osti i si em truquen, i si el Martí necessita alguna cosa? i si m'ofereixen una feina? Sort que als 30 segons alguna neurona que encara no està infectada per la moda on-line va fer-me veure que un dia sense mòbil també podia ser com un dia qualsevol. De fet quan vaig arribar a casa, cap a mitja tarda, no tenia cap trucada pendent.

Potser ens estem tornant uns malalts o potser ens sentim sols i necessitem sentir-nos acompanyats.
Quin és el motiu real de tanta xarxa social? la necessitat de comunicar-nos o la necessitat de no sentir-nos sols? Què és primer l'ou o la gallina?
Suposo que la unió de tot plegat. La por amics ha estat sempre present en l'ésser humà i molt de tot allò que ens envolta, com per exemple la religió, és simplement una eina per a superar-la.

Read more...

juliol 18, 2009

Oportunitat

Avui he llegit alguns blocs centrats en el món de l'empresa i del màrketing. La majoria parlen de la crisi i de com podem treure'n un benefici a mig plaç. Frases com l'evolució premia qui sap adaptar-se millor i no aquell que és més fort en són una constant.

Renovar-se, invertir, millorar, centrar-se en el client. Semblen conceptes prou clars i de sentit comú. Sempre m'he preguntat per què els nostres polítics no fan el mateix que les nostres empreses: Renovar-se, millorar, centrar-se en el ciutadà... Algú s'imagina com podria ser un món així?

Read more...

juliol 17, 2009

Canvi de disseny

Aprofitant que l'amic Albert ha canviat el disseny del seu bloc m'he decidit a fer el mateix. Canvi de color, de columnes, de tipus de lletra, de capçalera. Com sempre alguna informació complementària del bloc s'ha perdut. En breu aniré afegint més coses. S'accepten suggeriments.



Read more...

juliol 14, 2009

Insultar

Segons l'enciclopèdia catalana insultar es defineix com: Ofendre amb actes o paraules ultratjosos

Com a català estic acostumat a l'insult permanent, a la maca de respecte per la meva llengua, els meus costums i com diuen alguns els nostres trets diferencials. Un s'acostuma a tot això, fins i tot m'he acostumat a la demagògia permanent dels polítics catalans i a la real politik dels nostres polítics. Allò de qui dia passa any...
Aquest matí quan he escoltat la presidenta d'un invent artificial com la comunitat de madrid el meu cos a dit prou. Ja n'estic fins els collons i perdoneu l'expressió.
Com s'atrebeix la mediocre de senyora aquesta a comparar el meu país i la meva llengua amb un invent com madrid? com s'atrebeix a dir que els madrilenys són bilíngües? Doncs perfecte com més cultura i coneixements millor, però senyora la meva llengua és la llengua de la meva mare, del meu pare, dels meus avis, dels seus pares i així un darrere l'altre. El dia del meu naixement ma mare em va parlar amb català tot just acabat de sortir del seu ventre. El meu país té una història, una literatura, filòsofs, arquitectes, comerciants, dissenyadors, mestres, ...
Resulta que com a país no som capaços de demanar allò que és nostre (el concert econòmic, per exemple). Reclamem a la baixa, mirant cap a terra, sense fer massa soroll i tot i així ens diuen insolidaris.
Aquest finançament no és el millor però en aquesta situació poca cosa més podem fer si no ens plantem, els mirem als ulls i els diem clar i català: Adeu siau!!




Read more...

Bona proposta

Llegeixo al diari electrònic Vilaweb:

"Andorra Turisme va convidar cinc dels blocaires més llegits de la xarxa francòfona (Gonzague, Mlle Gima, Osmany Tavares, Plastie i Romain Libeau) a passar-hi un cap de setmana, on se'ls van mostrar les principals atraccions del país. Una setmana i mitja després, el fruit de l'estada a Andorra ja ha madurat en forma d'apunts als respectius blocs i, també, en forma de galeries fotogràfiques a Flickr, com aquesta d'Osmany Tavares".

Sens dubte una bona proposta, diferent, de baix cost econòmic i buscant un perfil de client molt clar. De fet és el vell recurs del líder d'opinió. Ara, però, els líders escriuent en blocs o donen la seva opinió mitjançant el seu twitter.

Read more...

juliol 06, 2009

El riu

Es tard i plou. Aquests dies ho fa sovint. A molta gent li emprenya però a mi no em molesta gens. M'agrada escoltar el sorollet de l'aigua quan plou i també escoltar el riu Segre, que tenim just davant de casa. Aquí a muntanya l'aigua és font de vida però de tant en tant també ens dóna un toc d'atenció.
El 7 de novembre de 1982 el riu Segre va parlar i tots el vam poder escoltar acollonits...





La història de la Seu, és també la història del riu Segre i de les seves crescudes. Hi ha referències a aiguats el 1453, 1554, 1584 i el 1604. Més tard en trobem també al 1710 el 1726, 1764, 1794, 1832 i el 1853.
Els aiguats del 1982 els vaig poder viure en primera persona. En tinc alguns records, però sobretot un: el soroll del riu que des de casa els pares es podia sentir. L'any 82 12 persones van morir per culpa de l'aiguat i més o menys tots tenim gravats aquells dies a la memòria. Tot va anar molt ràpid: "El dia 7 de novembre al vespre a Pont de Bar tapien les portes de la central. A la nit, el nivell d'aigua va pujar de cop dos metres i va endur-se la casa on sopaven els treballadors de la central, que havien sortit un moment a veure com baixava el riu." (fragment del llibre "La Ciutat i el Riu: la Seu i el Segre, dels miracles als canals" d'Albert Villaró i Joan Gispert, pàgina 61.

Si us interessa una mica el tema us deixo aquest enllaç o hi trobareu molta més informació.

Read more...

juliol 04, 2009

coses que passen


Dijous migdia, s'inicien una sèrie d'incendis a la comarca de la Noguera. Els veig tot pujant de Lleida. Arribem a casa, enfront l'aeroport de la Seu. Durant una estona van arribant avions cisterna. Habitualment reposten a la Seu: aigua, líquid retardant i querosè. Observo que arriben els avions, però no marxen. Al vespre en rebo una confirmació. L'empresa contractada per la conselleria d'interior (en Saura) no havia carregat els dipòsits de l'aeroport. A mitja tarda surt un camió de Sabadell amb el preuat líquid. Mentre els incendis continuen cremant i els avions estan parats a l'aeroport de la Seu. Finalment el camió arriba però té ordres de no carregar el querosè si algú no signa els albarans corresponents. Més tensió, tothom emprenyat: bombers, pilots, co-pilots.
Després d'una estona algú signa els albarans i els avions tornen a la feina.

Jo d'aquest exemple en dic mala gestió i casualment del departament d'interior.......

Read more...

juny 23, 2009

Vols seguir l'arribada dels nens saharuís?

Transcripció del meu twitter del dia 24. S'ha de llegir de baix a d'alt:


Ja sóc a casa. Ara toca dormir una mica i cap a les 14:00 pujar a treballar a Andorra 6 days ago
@miquelquintana doncs aquest any una si tot va bé.. 6 days ago
A punt de sortir cap a la Seu 6 days ago
@miquelquintana gràcies demà més han d'arribar-ne 15 6 days ago
Alguns descansen una estona. la feina ja està feta http://twitpic.com/89fhj 6 days ago
Cansats?? Nooo http://twitpic.com/89cby 6 days ago
Els dos infants de la Seu ja són aquí http://twitpic.com/89a78 6 days ago
Identificació dels nens i nenes http://twitpic.com/899mh 6 days ago
Arriben els nens i nenes http://twitpic.com/898te 6 days ago
Centre logístic http://twitpic.com/896wk 6 days ago
Els nens ja estan a l'aeroport des de les 5:24 6 days ago
Com sempre alguns renen unes actituts impresentables 6 days ago
5.15 reunió de coordinadors 6 days ago
http://twitpic.com/88yn8 a l'institut del Prat esperant 6 days ago
Ja som a l'institut esperant els nens i nenes 6 days ago
Hem dormit una estona a la furgo 6 days ago
El vol s'ha retrasat una hora. Arribada a les 5:30 6 days ago
L'Antonia i els Joans http://twitpic.com/88gsm 6 days ago
Arriben els companys de Lleida 6 days ago
En Carlets fen un cafè amb llet http://twitpic.com/88c1h 6 days ago
@miquelquintana anem al Prat a buscar nens i nenes sahrauís 6 days ago
Parada técnica a la panadella http://twitpic.com/88biw 6 days ago

Read more...

Twitter i les xarxes socials

Com no podia ser d'altra manera sóc usuari des de fa una colla de mesos, potser anys (no ho recordo) del Twitter.
Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).
Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir l'enviament d'aquests missatges només a membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.
Aquest servei té els seus origens el març del 2006 com a projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious. En principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna de l'empresa però l'octubre de 2006 en fa el llançament públic oficial.


És una eina fantàstica, ràpida, eficient i senzilla, sobretot senzilla. Aquest matí al programa d'en Basté han parlat de com Twitter estava relacionat amb la mobilització reformista que aquests dies envaeix l'Iran.
Us convido a donar-vos d'altra al servei Twitter i també a escoltar la tertúlia sobre xarxes social i l'Iran de RAC1 (l'arxiu dura una hora, però la tertúlia sobre l'IRAN els darrers 30 minuts. L'arxiu és un mp3)

Read more...

juny 17, 2009

Vacances en Pau

Un any més, tot i els oscurs desitjos d'alguns/es, el proper dia 24 de juny de matinada arribarà el primer vol amb nens i nenes saharuís que passaran l'estiu a casa nostra. És sens dubte un bon projecte de cooperació amb aquest poble, tot i tenir algunes complicacions tècniques. Malauradament tinc la sensació que des d'algú està intentant polititzar internament tot el referent amb el poble sahrauí i alguns sectors propers a un partit polític català intenten controlar tota la cooperació que surt de Catalunya envers el Sàhara. És una llàstima doncs amb aquest afany estan provocant que bona gent, pencaire i compromesa estigui meditant deixar la cooperació activa.

Un bon amic sempre deia aquí no hi sobra ningú parlant d'un partit polític, però en referència a la cooperació aquesta afirmació és encara més certa: Per donar un cop de mà al poble sahrauí no hi sobra ningú, tot el contrari. Es podran fer les coses millor o pitjor, d'una manera o d'una altra, però tota l'ajuda és necessària.
Tot i tenir compromisos professionals el dia 24 de matinada estaré al Prat com cada any. Aprofitaré aquelles estones mortes per observar, parlar i donar un cop de mà quan convingui.
Molts encara no han entès que en el món de la cooperació el més important està a l'altra banda, el més important són ells, el més important són els nens....

Read more...

juny 16, 2009

Editorial de la Vanguardia

Suposo que tothom sap a hores d'ara que la Vanguardia no és precisament un diari nacionalista. Més aviat tot el contrari.

Per aquest motiu m'ha sobtat llegir el seu editorial d'avui.
Us recomano la seva lectural: editorial
estarà canviant alguna cosa?

Read more...

juny 15, 2009

Amistat

L'Enciclopèdia Catalana la defineix com: "Lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual."

Si em permeteu jo faria un petit canvi: Lligam afectuós entre dos éssers vius...
La vida m'ha ensenyat que l'amistat pot sorgir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. També és possible que l'inici de la relació no sigui el millor i que els recels i la desconfiança inicials es transformin en confiança i seguretat.
Tinc la sort de poder dia ben alt i ben fort que un servidor té uns quants bons amics/es.
Però i el canvi en la definició, d'on ve?
Doncs molt fàcil, des de fa temps observo com el nostre petit príncep, en Martí, va teixint una relació d'amistat amb el nostre inseparable golden retriver, en Bart. No l'hem forçat a res, i juga quan vol, el crida quan vol i si cap dels dos no en té ganes doncs els deixem fer. Una de les paraules que en Martí diu és: Baa (Bart) i renoi si la diu, la repeteix com trenta o quaranta vegades al dia.
El Bart és gros, pelut i una mica inquiet, però quan el nen s'hi acosta es transforma. Sap quan a de fer ximpleries per fer riure al seu petit amic, però també sap estar ben quiet quan en Martí s'hi acosta per fer-li carícies.
Poc a poc en Martí a perdut la por i aquesta s'ha transformat en seguretat. Així ho demostra el seu comportament.
El nostre petit príncep és carinyós, juganer i molt molt rialler. En Martí va nèixer així i així serà tota la vida. Juga i s'ho passa molt bé amb el seu company de joguines, en Jan. Suposo i espero que amb el temps els dos es faran bonc amics.
El que sí puc assegurar és que avui dia 15 de juny de 2009 el Martí té un amic i així m'ho va voler demostrar dissabte per la tarda....

From Martí

From Martí


Read more...

  © PepFarràs 2009. Tots els drets reservats

Back to TOP