Sense sortida

Aquestes darreres setmanes m'he adonat, tot escoltant la ràdio o mirant la tv, que l'encaix de Catalunya amb l'Espanya moderna és missió impossible. Potser no m'he expressat bé. Aquesta sensació la fa des de fa molts anys, però les darreres setmanes han confirmat el que molts ja fa anys que pensem. Tot i que molta gent, entre ells el president Pujol, encara veuen alguna opció, penso que aquesta relació ha arribat a un carreró sense sortida. Ha arribat l'hora de que Catalunya li digui a Espanya: "cariño tenemos que hablar..." típica frase entre parelles a punt de separar-se.

La nostra relació fa aigües per tot arreu, i no serà perquè des d'aquí no ens hi esforcem. Tant difícil resulta entendre determinades coses? i la gran pregunta que sempre m'ha intrigat: Per què els bascos sí i els catalans no? Aquí sempre hem optat per la no violència i sempre ens han amargat la vida.

Tot plegat força complex. Jo puc dir amb tota la sinceritat del món que no tinc problemes amb Espanya, de fet encara ho podria dir millor: no tinc problemes amb els espanyols. Però observo inquiet com molts espanyols tenen problemes amb els catalans. Potser la gran pregunta és per què?

Avui algú m'ha tornat a comentar la llegenda urbana de que els xinesos no paguen cap impost quan obren un negoci a casa nostra. Quina ruqueria no? Doncs potser és la vintena vegada que algú em fa el comentari. Amb els catalans passa el mateix. Algú (tipus COPE, El Mundo, La Razón, etc...) es dedica a difondre falsetats sobre nosaltres i molta bona gent se les creu.

Una llàstima!

Quina és la solució a tot plegat? Doncs segurament tard o d'hora es plantejarà seriosament un referèndum d'autodeterminació. Però això ja són figues d'un altre paner...

Read more...

Una foto més

Aquest matí he afegit una fotografia més al photobloc. Es titula: Vaques i Cavalls, natura en estat pur.... o no.

Read more...

Canvis

Aquests dies he anat una mica de bòlit. Per aquest motiu no he pogut escriure res fins aquest vespre.
Finalment i després de treballar-ho molt aquesta setmana he assumit un nou repte professional. Els patronats de les Fundacions Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i Escena Nacional d’Andorra m’han confirmat com a gerent de cada una d’elles respectivament. Aquestes noves atribucions s’uneixen a la tasca de gerent del Consorci del Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra que un servidor exercia des de l’any 2007.
No cal que us digui l’emoció que sento en aquests moments. Experimentar en pròpies carns la confiança que altres persones dipositen en tu és una gran sensació. La confiança, però, sempre s’acompanya de l’exigència i de la responsabilitat, però això és llei de vida.

Read more...

Juntos por el Sàhara

Excel.lent notícia l'aparició d'aquest projecte: Un disc solidari els beneficis del qual s'utilitzaran per realitzar projectes de cooperació als campaments de refugiats. A més a més torna a fer visible a ulls de tots la problemàtica del poble sahrauí.

Read more...

Article d'opinió

En un dels meus viatges internautes habituals faig cap al bloc de l'amic Francisco on hi llegeixo un interessant i curt article de l'articulista Rosa Montero. M'ha agradat tant que faig igual que ell i el penjo directament al bloc per si algú vol llegir-lo.

"En el mundo islámico, por complejas razones que no caben en este artículo, se está librando en estos momentos una durísima batalla entre la civilización y la barbarie. Porque, diga lo que diga ese invento de la Alianza de las Civilizaciones, que me parece un vistoso paquete lleno de aire, yo creo que no hay más que una civilización desarrollada por diversas culturas, entre ellas la musulmana, que ha aportado muchas cosas buenas a lo que somos hoy.

Sin embargo, ahora, por desgracia, el islam está siendo abrasado por la fiebre integrista. Sudanesas condenadas a 40 latigazos por llevar pantalones, supuestos adúlteros y adúlteras lapidados (la última ejecución ha sido en Somalia la semana pasada)... Y el otro día, aquí mismo, en un pueblo de Ciudad Real, esa joven marroquí embarazada a quien dos compatriotas dieron una brutal paliza por no llevar velo (la chica abortó nueve días más tarde). Los energúmenos musulmanes, en fin, son un peligro para todos, pero especialmente, no lo olvidemos, para los propios musulmanes, que son sus primeras víctimas. Habrá que defenderse: no se puede transigir con los intransigentes."

Read more...

Parada tècnica

Suposo que a tots us ha passat alguna vegada, tard o d'hora arriba la pregunta. Et qüestiones si realment allò que fas serveix d'alguna cosa, si té un motiu per ser i un motiu per seguir. De tant en tant m'arriben aquests dubtes en relació al bloc. Des del mes de juny de 2005 he escrit més de 800 articles en aquest espai virtual. N'he canviat el disseny i una mica el contingut, però sempre he donat la cara i he dit el que pensava.

Aquesta setmana he decidit fer un stop. Deixar d'escriure, pensar i carregar piles per continuar. En aquest moment tinc dubtes. Cap on he d'enfocar el bloc? Quins temes han de ser els principals? He de continuar dient la meva?

Com que tots som com som, he aprofitat aquesta parada tècnica per endegar un nou espai virtual. S'anomena les fotos d'en Pep i és el meu nou Photobloc. M'agrada la fotografia i sovint prefereixo dir la meva mitjançant una imatge. Aquest serà l'espai adequat per fer-ho.

Tots hi sou benvinguts i agrairé els vostres comentaris per millorar-lo (pepfarras@gmail.com)

Actualització: Ep que no deixo pas d'escriure, simplement he afegit un nou espai on comunicar el que penso, però el bloc continua obert de moment...

Read more...

Què cal fer?

Aquesta setmana m'he vist obligat a rumiar una estona. El motiu? la mort de l'Alèxia Oliva, als seus 34 anys. Filla d'un cosí germà del meu pare, la seva mort ha estat un cop dur per a tots.

34 anys, són pocs, massa pocs. Tots pensem que la vida ens ha de permetre fer més coses, viure més temps i gaudir tot el possible.

La seva mort, com totes les morts, és un toc d'atenció. Tots farem el mateix viatge de retorn cap a qui sap on. Tots, més tard o més d'hora, deixarem d'existir. Tots estem predestinats a morir.

La mort ha estat un dels eixos vertebradors de la raça humana. Les religions, la nostra cultura, la filosofia ha intentat trobar resposta a la gran pregunta: Per què?

A molts els turmenta no saber què passa quan simplement et desconecten. A mi em capfica pensar en les coses que deixaré per fer el dia que marxi. Hauré tingut prou temps? Hauré gaudit prou? Hauré ajudat prou? En definitiva podré marxar tranquil?

Algú pot respondré a les preguntes? Jo no. Per aquest motiu hem d'intentar gaudir al màxim de totes les petites coses que ens fan feliços. Sovint arribo cansat a casa, sense ganes de fer massa coses. El Martí, però, sempre espera el màxim del seu pare: màxima atenció, màxim esforç, màxima diversió.. i llavors penso: i per què no? Qui sap quants anys podrem estar junts? Es mereix aquelles estones de riures i jocs, es mereix el millor del seu pare, avui, demà, la setmana que ve, l'any que ve i l'altre, i l'altre ...... fins el meu darrer dia el Martí podrà gaudir de la millor versió del seu pare o almenys aquesta és la meva millor idea.

Read more...

Gota d'aigua

Mitjançant microsiervos descobreixo aquest vídeo espectacular. Una gota d'aigua visualitzada a 2.000 fotogrames per segon.

Read more...

La fi de l'oasi

Doncs si alguna vegada hi era ara ja no hi és. L'oasi s'ha esfumat (fum, fum, fum).

El titular és el següent: "L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística"

En la mateixa operació, dirigida per Baltasar Garzón, han estat arrestats el tinent d'alcalde d'Urbanisme, el director de serveis de l'Ajuntament i l'exdiputat del PSC Luis García. A més, s'ha detingut dos empresaris immobiliaris.

Sembla de pel.lícula, però és realitat de la bona. Per començar i com en la majoria d'actuacions del súper jutge, calma i presumpció d'innocència per a tots. Per acabar, potser ja fa massa temps que tufeja tot plegat. Aquí com a tot arreu l'urbanisme dels darrers anys ha fet molt mal. Massa diners amunt i avall.

El sistema de partits actual trontolla i la crisi política d'aquest país comença certament a ser important. Cal fer una reflexió col.lectiva i obrir una mica les finestres. Com va dir algú "que corri l'aire".

Per cert no puc estar-me de fer un petit comentari humorístic: Amb tot el que està passant els amics reagrupats han tingut la genial idea de fer un míting a New York, sí senyor!! Independentisme Internacional, amb barretina això sí.

Torno on vaig començar, quasi sense voler. Al municipalisme més pur. Als petits pobles i ciutats d'aquest país. A la gestió pública de qualitat i propera. La resta amics meus no és un oasi, és una claveguera.

Read more...

Serrat Gros

Avui he llegit que el formatge Serrat Gros, de la formatgeria de Cal Codina d’Ossera a l’Alt Urgell, ha estat guardonat amb la medalla de bronze en l’especialitat de formatge de cabra de pasta tova, durant el transcurs dels “World Cheese Adwards 2009”, els premis mundials del formatge que enguany han tingut lloc a les illes Canàries.

Des de fa una colla d'anys a casa sempre hi podreu menjar formatge i el Serrat Gros n'és un dels nostres preferits. Curiosament fa un parell de dies vaig acabar de llegir el llibre de l'Eulàlia (propietària fins fa un parell d'any de la formatgeria): Serrat Gros, història d'un formatge pirinenc.

Fa uns quants anys vaig conèixer a l'Eulàlia mentre feia un projecte de postgrau (una ruta per les formatgeries de l'Alt Urgell i Cerdanya). És i era una bona persona que ha transformat el seu amor per la natura i per la vida en un formatge excel.lent. Malauradament l'any 2006 l'Eulàlia va deixar la formatgeria, però el seu Serrat Gros continua fent-nos gaudir gràcies al Raül Alcaraz i la Mercè Lagrava.

Read more...