En Pep hi diu la seva: juliol 2005

juliol 31, 2005

Festa Major

Ahir va ser un dia de novetats, sobretot per la petita Handa. L'Adila ja és veterana en Festes Majors. Els ulls de la Handa semblaven dos plats, tot era nou: les atraccions, els gegants, l'escenari dels músics. Van disfrutar com mai. La nota d'humor la van posar les nenes quan van voler entrar a la típica "casa del terror". No en van veure res, l'adila es va tapar el cap amb una samarreta i la petita es va seure al terra del vehicle que les transportava, crits i histèria en foren el resultat.

juliol 30, 2005

Calendari

Des de fa uns dies, la petita Handa i la seva germana gran, l'Adila, marquen en un calendari (fet per elles) els dies que passen amb nosaltres. Com els soldats de lleva que marcaven els dies que els faltaven per acabar la mili. Algú podria pensar que aquesta actitud demostra que no estan del tot bé entre nosaltres. Jo penso, més en l'enyorament de la seva mare i familia i evidentment en l'enyorament de la seva terra.
Cada dia que passa l'Adila diu més paraules en català i la petita més en castellà. Per cert m'han dit que us saludi a tots de la seva part!

juliol 28, 2005

60è aniversari

El proper sis d'agost, farà seixanta anys, que els Estats Units van llençar la primera bomba atòmica (anomenada Little Boy)contra la ciutat japonesa d'Hiroshima . Tres dies més tard, repetiren l'atrocitat, aquesta vegada contra la ciutat de Nagasaki. S'estima que unes 100.000 persones van morir a causa de les bombes.La casa d'Asia a organitzat, amb la col.laboració de les ciutats de Nagasaki i Hiroshima, el Consulat General del Japó a Barcelona, el Hiroshiima Peace Memorial Museum i l'Ajuntament de Barcelona,una sèrie d'actes commemoratius a favor de la pau i en contra de la guerra. Cal fer memòria i educar als nostres infants i joves amb uns valors que siguin radicalment oposats als que van conduir a la societat dels anys 40 cap a la Segona Guerra Mundial.

Dos clàssics i un romàntic

Aquesta ha estat la meva companyia, durant el concert, que el Quartet Arccus ha celebrat als claustres de la catedral de la Seu. Un lloc, deixeu-me dir, insuperable per a realitzar-hi aquest tipus d'activitat.
Un Mozart divertit i fresc, acompanyat de la serietat i tendressa d'en Haydn passant per la passió de Beethoven. Aquest ha estat el programa finalitzat amb una interpretació brillant del cant del ocells. Una bona vetllada musical, en un indret fantàstic. Per uns moments he pogut descansar de cos i ànima admirant l'espai i gaudint de la música que era interpretada per aquests quatre joves. AHh que bonica és la música!.

juliol 27, 2005

Manifestació a favor del poble sahrauí

El passat diumenge, l'associació catalana d'amics del poble sahrauí va convocar una manifestació a favor dels sahrauís. He de confessar que un servidor no hi va assistir. De totes maneres l'amic Xavi m'ha fet arribar un parell d'imatges on es pot observar quins personatges (quasi tots polítics)van recolzar la iniciativa. Jo m'he mirat la fotografia unes quinze vegades i no aconsegueixo veure cap representant del PSC. Potser va fer tard, potser era invisible, o simplement van passar del tema (com sempre).

Qüestió de Dents

Quan tot just feia cinc dies que l'Adila havia visitat el dentita (per netejar-li unes taques de les dents) ahir la seva germana petita, la Handa, va decidir que ella també hi volia anar. Com ens ho va fer saber? trencant-se una dent tot jugant al parc infantil. Després de la plorera i d'una visita d'urgència al dentista, avui l'hi han solucionat el problema. Sembla talment com si res hagués passat i ella tant contenta perquè també ha visitat el dentista. La veritat no guanyem per alegries ni per disgustos.

juliol 25, 2005

Notícies sobre el sàhara

Avui quan feia el meu repàs habitual a la premsa, he descobert que tant la Vanguardia com el Periódico de Catalunya publicaven varies notícies sobre el conflicte sahrauí.
La primera notícia, fa referència a la negativa del Marroc, a deixar entrar una delegació d’institucions canàries als territoris ocupats del Sàhara Occidental: “Marruecos impide la entrada al Sahara a una delegación de instituciones canarias” (La Vanguardia) “El Marroc rebutja una altra visita espanyola a Aaiun” (El Periódico).
A la pàgina següent, el Periódico presenta el següent titular: “La UE i el Marroc comencen a negociar un acord de pesca” “El pacte és d’interès vital per Espanya”. En aquest punt de la lectura, el poc optimisme que encara tenia sobre la resolució del conflicte s’ha quasi esvaït. De ben segur que la UE i l’estat espanyol preferiran accedir a un bon pacte amb el govern marroquí, que enfrontar-se amb aquest per la situació del Sàhara occidental.
De totes maneres, el cop de gràcia a tot plegat, me la donat la lectura d’una entrevista a Hametti Rabani, ex líder de la República Àrab Democràtica Saharauí (La Vanguardia, pàgina 10). Aquest històric del Front Polisari descriu la realitat del conflicte (sempre des del seu punt de vista) intern que es viu als campaments de refugiats. La seva crítica al Front Polisari i el seu punt de vista sobre la solució al problema, m’ha fet qüestionar amargament la nostra situació. Quin ha de ser el nostre paper en tot plegat?. Sens dubte hem d’exigir molt més al Front Polisari, més transparència, més acció, més realitat i menys corrupteles. Les 200.000 persones que malviuen als campament de Tinduf s’ho mereixen.

La situació al Níger

Fa uns dies ja us vaig parlar de la situació que es viu al Níger. Davant la crida "desesperada" de Metges sense fronteres hem sembla correcte tornar-ho a exposar. Segons MSF "La situació a Níger és greu: un de cada cinc nens pateix desnutrició en les regions de Maradi i Tahoua". El més lamentable de tot plegat, és que aquesta situació està sent denunciada per MSF des del passat setembre. Si voleu saber-ne més podeu visitar la web de la BBC

juliol 24, 2005

Ja fa un mes

Avui, fa un mes que arribaren a Catalunya els primers nens i nenes sahrauís. Les dues perles que tenim a casa també. Tot i el canvi de vida, els nervis i el cost, la veritat VAL LA PENA fer l'esforç. Passat un mes ja estan tant adaptades que sembla impossible. Llàstima que només ens quedin trenta dies, però estic segur que els aprofitarem!!

Felicitats Lance

Per setena vegada consecutiva en Lance Armstrong ha aconseguit guanyar el tour de França. La veritat, se'l mereix. Per la seva lluita, coratge, entrega, intel.ligència i control de la cursa.

juliol 23, 2005

Abans i ara

Bé, com podeu observar les obres avancen a un bon ritme. La primera imatge és de final de març de 2005 i la segona d'ahir.

juliol 22, 2005

Pretty woman

Avui l'Adila ha anat al dentista. Després de mirar-li les càries li han tret unes taques de color marró que tenia a les dents del davant (la causa: l'excés de fluor que té l'aigua del sàhara). Estava una mica obsessionada amb el tema i gràcies a l'elena la cosa s'ha solucionat. No vegis quina alegria que porta a sobre la nena. ;) A la tarda han anat totes dues a la perruqueria, si, si avui toca posar-se guapa. Els hem tallat una mica el cabell i apa. Si la seva mare les pogués veure... al.lucinaria.
Jo he aprofitat per anar a veure l'arquitecte i les obres del paller que ens estem reformant. Algun dia us posaré algunes fotos, per fer-vos dentetes. Bé la veritat és que la situació estressa una mica. Entre la hipoteca i els imprevistos de l'obra...(que són molts) necessito vacances urgentment. Per cert Menorca gunya per majoria absoluta i segurament aprofitarem l'oportunitat, si ho podem pagar.

juliol 21, 2005

Congrés de...

La veritat és que cada dia al•lucino més. Resulta que ahir, i per primera vegada a la història, es va suspendre una Diputació Permanent del Congrés, l’òrgan que substitueix el ple de la Cambra durant les vacances d’estiu. Els polítics espanyols ja ens tenen acostumats, lamentablement, a aquests tipus d’espectacles. Ara bé, el que va passar ahir és totalment inacceptable. Després de la trifulca, que evidentment van provocar els diputats del Partit P (p de patètic, de passat de voltes, de poca vergonyes), resulta que un tal rafael hernando va voler agredir físicament al portaveu socialista Pérez Rubalcaba. Dic voler perquè els companys de partit del tal rafael, zaplana i acebes, van aconseguir agafar-lo per la jaqueta just abans de l’agressió. Us imagineu la imatge? patètica oi?. Aquests tipus de personatges són els nostres representants polítics. No ens ha d’estranyar que la política s’allunyi tant i tant de la societat, amb individus com aquests fent numerets de festa major cada dos per tres. Jo proposaria que abans de nomenar-los els fessin fer un examen on evidentment demostressin que tenen cert nivell cultural, certa educació i sobretot sentit comú. Hem jugo un pèsol que la majoria de diputats del pp no l’aprovarien.

juliol 19, 2005

Les tres Bessones

Avui ha estat un dia distret. Del matí hem quedo amb el comportament més que criticable d'un dels alcaldes presents avui al Consell d'Alcaldes del Consell Comarcal. No es pot anar així per la vida. No pots pretendre passar de tot i vindre dos dies a la reunió d'alcaldes a liar-la, que bàsicament és el que fa aquest personatge.
Ja fa molt temps, que reflexiono sobre aquest tema. Sincerament crec que a la nostra comarca tenim, amb excepcions, uns alcaldes que no estan a l'alçada. La majoria fa molts anys que ocupen aquest càrrec i se'ls veu força desgastats.
Sort que al migdia he pogut dinar amb un bon amic. He de reconèixer que les dues hores i mitja del dinar m'han passat volant (una bona companyia, un bon plat i no cal que hem doneu res més). Cap a les 19:30 he assistit a la xerrada que l'Oriol Nel.lo, responsable de la Secretaria per a la Planificació Territorial, ha realitzat a la Seu sobre el Pla Territorial de l'Alt Pirineu i Aran. Una bona iniciativa d'en Jordi Ausàs, alcalde de la Seu, la de convidar-lo. Ha estat una xerrada interessant i aclaridora sobre el pla, una eina important en el futur del nostre territori.
No voldria acabar el dia sense fer una salutació a les TRES BESSONES. Unes eixerides companyes de feina que avui m'han fet un gran obsequi. Que faríem sense l'humor en aquesta vida?

juliol 18, 2005

18 de Juliol

Avui és 18 de Juliol, potser a molts de vosaltres aquest dia no us diu res, però a molts d'altres (sobretot amb uns quants anys més que nosaltres) hem sembla que si. El 18 de Juliol de l'any 1936 una colla de feixistes s'alçaren contra el govern democràtic de l'estat espanyol. Aquell fatídic juliol s'inicià una de les èpoques més fosques de la història del nostre país i de l'estat espanyol. Per aquest motiu encara m'entristeix més veure aquests noiets d'entre 14 i 18 anys que amb simboligia fexista passejen pels nostres carrers. Avui sense anar més lluny, he tingut l'oportunitat d'observar-los quan estava a la piscina municipal amb les nenes. Una actitud provocativa i sobretot molta "españa", a les samarretes, gorres i tovalloles formen part de l'estètica d'aquests il.lusos. Tots els presents som observats com a enemics. Alhora, intenten de forma força barroera, atraure cap als seus entorns a xiquets més petits que ells. M'agradaria saber quants llibres han llegit aquests nanos o quines aficions tenen, o com deia aquella cançò a què dediquen el seu temps lliure. Hem sembla que ens quedaríem parats de la buidor que acompanya aquestes pobres ànimes.
Per cert us recomano la lectura de l'article d'en Josep Maria Terricabras sobre el 18 de Juliol.

juliol 17, 2005

Ens ajudeu?

La segona quinzena de setembre o la primera d'octubre tenim previst anar una setmaneta de vacances. En principi el pressupost és reduit, si no fos així viatjaríem amb uns amics a Vietnam, i em faria il.lusió visitar alguna illa. He estat mirant algunes coses, però m'agradaria que ens féssiu propostes de viatges. Imaginació al poder! La millor proposta guanyarà una fantàstica fotografia del lloc recomanat. :)

Fem Balanç?

El passat 22 de juny vaig decidir iniciar aquest blog. Des d'aquell dia fins avui ens heu visitat 340 vegades. No està gens malament, hem sembla. Com heu pogut veure, poc a poc vaig introduint canvis. Des d'avui podeu enviar els vostres comentaris o suggeriments a l'adreça pepfarras@gmail.com. M'agradaria que la vostra participació fos més gran. En part aquest blog està pensat per això.
L'altre dia, un bon company em va comentar que hauria de parlar de temes "picants", és a dir més polèmics. Segurament Joan, i molt de tant en tant, et deixaré algun comentari dels que t'agraden ok?.
També us demano, si voleu, que feu difussió del blog, com més serem, més riurem.
Per cert, fa una calor insuportable.

juliol 15, 2005

L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ

És inqüestionable que la llengua catalana no passa pel seu millor moment, tot i els esforços que des de la Generalitat es fan. Recordem tant sols la campanya del “dóna corda al català”. Realment tots els ciutadans d’aquest país fem l’esforç necessari per utilitzar la nostra llengua?.
Si us sembla, us convido a donar un tomb per dos dels sectors de la nostra societat, on si les coses funcionessin, l’ús del català seria habitual i extens: l’Educació i el Comerç.
En Carles Vega, director dels serveis territorials d’educació a Lleida, admet que almenys tres instituts de la província, això si, concertats, utilitzen només el català a la classe de llengua. Si bé la dada no sembla preocupant, la cosa comença a torçar-se si afegim a aquesta l’ús que els alumnes fan del català quan surten de l’aula. Cada cop és més fàcil escoltar joves catalans parlar en castellà entre ells. Que els motiva?, Quin n’és el motiu?.
És evident, que la immigració no en té la culpa. Parlo d’adolescents que utilitzen el català en l’àmbit familiar, però en el seu cercle d’amics canvia de llengua.
Sembla clar, si fem cas del darrer estudi fet públic per la Generalitat, que l’ús del català als supermercats no ajuda a contrarestar la situació. En els darrers cinc anys s’ha reduït un 13 % l’ús de la llengua pròpia en aquest tipus d’establiments comercials. A més en la comunicació comercial i l’etiquetatge la implantació del català és només del 31%. Un 10% menys que l’any 2000. No cal, hem sembla, recórrer massa supermercats per adonar-se d’aquesta situació. La majoria de caixers/es no utilitzen el català com a llengua de contacte amb el client. L’etiquetatge dels productes i els anuncis dels establiments són majoritàriament en castellà. Ara bé, cal fer justícia i hem de denunciar que aquells establiments que més rebutgen sistemàticament la nostra llengua són els anomenats “discounts” on la presència del català es redueix al 19% enfront al 60% dels supermercats tradicionals. Sembla ser que com més barat ens venen un producte menys respecte tenen pel client.
Una situació similar viu el país veí d’Andorra, tot i els esforços que l’administració andorrana realitza. L’ús del català es redueix any rere any i sembla que res pugui aturar aquest fet.
No estarem treballant erròniament? Si fins ara les campanyes realitzades no han funcionat perquè no canviem l’estratègia?. Busquem alternatives imaginatives a la situació actual. La campanya encapçalada per la “Queta” n’és un bon exemple. Tinc però la sensació que estem davant un fet psicològic i no social. Els ciutadans d’aquest país vivim acomplexats, com si allò que és nostre no fos tant bo com lo del veí. Acostumem-nos a parlar educadament en català amb aquells/es que malgrat parlar una altra llengua entenen perfectament la nostra. Exigim als comerços, empreses, bars i restaurants que utilitzin el català de forma habitual. Us asseguro que no sereu pas uns mal educats i alhora estareu fent un gran favor a la llengua del país on viviu. Donem corda al català si us plau.
(Publicat a: Diari d'Andorra 16/07/2005, Bon Dia 18/07/2005, Periòdic d'Andorra 19/07/2005)

juliol 14, 2005

Good Folk

Dimecres 13, 22 de la nit. Sortim de casa amb les dues nenes i ens dirigim cap a la biblioteca de la Seu. Avui, comença el Festival Internacional de Música, Joan Brudieu. El preu del primer concert ja m'ha deixat sorprès, 2 euros. Bona iniciativa!. Ara bé, com diuen alguns, la sorpresa estava dins. Terrafolk ha estat el grup encarregat d'encetar el Festival. Es tracta d'una banda eslovena formada per quatre membres que tenen, segons el meu humil criteri, un altíssim nivell musical. Una barreja de virtuositat, bona música i una posada en escena molt divertida són els elements que aconseguiexen crear una bona connexió entre el públic i els músics.
Bona elecció Miquel.

juliol 12, 2005

Primer dia de bici

Avui finalment i després d'insistir-hi molt l'Adila ha pogut fer un tomb en bici. A mitja tarda hem anat a buscar-la i un cop netejada (estava coberta per tres dits de pols) s'ha posat el casc i ha començat a pedalar. Tot i no tenir un estil massa acurat, es defensa força bé, tot el contrari li passa a la seva germana petita. La Handa no havia pedalat mai i de moment no és el que millor sap fer. Tot i que s'esforça finalment i després de tres caigudes, hem decidit entre els dos que el millor era de moment disfrutar de les avantatges del patinet.
Una tarda entretinguda i divertida ha estat finalment el resultat de vint minuts de neteja i posta a punt. :)

juliol 11, 2005

Diumenge tranquil?

Ahir havia de ser un d'aquells dies tranquils. Un diumenge d'estiu amb molta calor, on la migdiada s'imposa sense que li oferim massa resistència. Ens vam aixecar força tard, fet inusual, quan tenim les nenes i desprès d'esmorzar un mica vam pujar un moment a Andorra. Allí hi comprarem un parell de sabates noves(per cert tot i ser de rebaixes la cosa, barata, no és), per l'Adila i la Handa. La petita com sempre, al.lucinada amb el riu i l'aigua, deixava anar exclamacions cada cop que el riu es feia visible al costat de la carretera.
A l'hora de dinar, la cosa es complicà una mica. La Txell, tant si com no, va voler que les petites sahrauís es menjessin una gamba. Error garrafal!. Els problemes com us podeu imaginar van ser importants i la cara de fàstig de películ.la. Potser ens costà deu minuts que la petita Handa es menjés un tros tant petit, que ben just en podia sentir el gust. Les arcades i les males cares precedien una tarda incerta. En aquest moment crec que vaig superar la meva cada vegada més tocada paciència. Una paciència que va esclatar cap a les deu de la nit, quan de manera "innocent" (aquí qüestiono clarament la seva innocència) la Handa va torçar el meu dit petit de tal manera que el dolor produit superà de llarg l'oposició d'una paciència ja cansada. La bronca següent sembla que feu efecte, doncs aquest matí la calma i el silenci eren les protagonistes.

10 anys desprès

l'onze de Juliol de 1995 la ciutat de Srebrenica veié com milers dels seus ciutadans, eren assassinats a sang freda per les forces militars serbobosnianes. Aquesta matança es perpetrà davant els ulls de les forces de l'ONU, en aquest cas, soldats holandesos. Aquest fet provocà anys després la dimissió en bloc del govern holandès. Un fet tant vergonyós i horrible no pot quedar oblidat en aquell calaixet que totes les societats tenim. Cal ensenyar-lo i donar-lo a conèixer perquè situacions com aquella no es tornin a repetir. Malauradament no sóc massa optimista en aquest sentit.

juliol 10, 2005

Live concerts

Si algú vol veure les millors actuacions del Live 8 concert series celebrat el passat 2 de Juliol no us podeu perdre aquesta pàgina.

juliol 09, 2005

after 10 minuts

Potser ara ja no n'estic tant de cansat :)

Una tarda qualsevol

Dissabte tarda, si us sóc sincer, estic més que fos. El cansament que arrossego, no se exactament a que es deu. Potser algun tipus de virus o potser són els infants que tenim a casa. Com ja sabeu, aquest any tenim les dues germanes Ahmed, però sempre hi ha algun que altre infant amb nosaltres o sigui que de tres mínim no baixem. Poc a poc la situació et va desgastant i quan t'adones de la situació ja estàs cremat del tot. Aquest fet implica que et tornis més inflexible a mesura que passen els dies. Tot i no voler i d'esforçar-te al màxim hi ha moments que mires enlaire i et preguntes: on me ficat? però llavors mires a les nenes i t'adones realment d'on estàs. Estàs ajudant a passar un estiu diferent a unes nenes que mai més, tret dels quatre o cinc anys que poden sortir dels campaments, gaudiran d'aigua corrent, de llibertat, d'una piscina o de l'olor d'una flor o dels arbres. La solució, respirar fons, i buscar energia d'allà on sigui. Compartir el desgast amb la dona i comentar la jugada amb els amics, que sempre estan disposats a fer alguna que altra broma que t'ajuda a soportar millor el cansament.

Una vetllada interessant

Cap a dos quarts de set de la tarda feu acte de presència. Acompanyat per dues secretàries, l'escorta de rigor i la seva inseparable muller. Afable i proper com sempre ens dirigirem cap als estudis de TV Pirineus. Finalitzada l'entrevista i després de xerrar un estona amb el propietari, ens dirigirem cap al Parador de la Seu. Abans d'arribari, però, i aprofitant que hi havia una exposició de fotografies dels campaments sahrauís, la comitiva, en Carod, en Jordi Ausàs i la resta, entrarem a veure l'exposició. Com tots els que estavem allí, ell i la seva muller també són defensors de la causa sahrauí. Allí tots plegats poguerem parlar amb dos dels fotògraf madrilenys que exposaven la seva obra. No cal dir, que es sorprengueren de la presència d'algú que mediàticament és tant present a la premsa de madrid. Potser veiren el dimoni fet realitat, o potser, com crec jo, se n'adonaren que malgrat tot, en Carod és una persona com qualsevol altra.
Cap a les nou de la nit, ara si al Parador, es realitzà una roda de premsa amb els mitjans locals i les TV de sempre, TV3 i TV1.
Tot anava bé i en el temps previst. Encara teníem mitja hora per poder sopar una mica. Un bon pa amb tomàquet, una truita i uns quants embotits foren el combustible necessari per la conferència que en breu s'iniciaria.
Un servidor sortir 10 minuts abans per anar a preparar-ho tot. La primera sensació quan vaig arribar a la sala va ser, mmm això no rutlla massa poca gent per l'hora que és. Poc a poc, però, la sala de sant domènec s'omplí fins quedar plena del tot. Més de 200 persones esperaven la presència del conferenciant. A l'hora prevista va arribar el protagonista, aplaudiments de rigor, nervis, somriures, la feina estava feta. Ara calia que la conferència Un país, un futur respongués a l'expectació creada. Durant 45 minuts el president d'ERC desgranar minuciosament quina és la nova estratègia d'ERC per Catalunya. Ara toca treballar per Catalunya, sense vergonya, amb ambició, amb il.lusió i sense por. Aplaudiments al final, abraçades, fotografies, ens havia tocat la fibra i sembla que tothom sortia de la sala amb les piles carregades. De fet entenc que aquesta és la feina d'un líder polític. Gràcies Carod i gràcies a tots els que ens vau fer costat.

juliol 07, 2005

Simplement, LONDON

La veritat, no se per on començar. Aquest matí entre crits i rialles de les nenes sahrauís que viuen a casa, he pogut llegir a internet que una sèrie de bombes havien esclatat a Londres. Malauradament, no és la primera vegada que la nostra societat viu una situació semblant. Paris, New York i Madrid també patiren atemptats similars. Tot i així el sentiment de ràbia, tristesa i estupor es duplica cada cop que veig les imatges dels atemptats. No entenc, ni entendré mai el perquè un ésser humà pot realitzar una acció tant brutal. Sembla que l'objectiu era donar un missatge als líders del G8 que avui iniciaven una trobada a Escòcia. Precisament un dels temes importants a tractar en aquesta reunió, era l'augment d'ajuts dels països més industrialitzats al continent africà.
He decidit, mentre escric aquestes paraules, escoltar el Requiem K 626 de Wolfgang Amadeus Mozart, una obra mestra que mitjançant la música expressa perfectament el dolor que com a ésser humà sento en aquest moment. Un dolor, infinitament inferior al que deuen sentir les víctimes, les seves famílies i els londinencs en general.
Entenc però que la resposta d'una societat madura ha d'ésser la d'aixecar el cap i continuar caminant. Londres ha estat un exemple a seguir per molts de nosaltres, per la seva interculturalitat i per la voluntat de seguir endavant malgrat tot. En tenim un clar exemple en els bombardejos que la capital patí durant la segona guerra mundial, entre 1940 i 1941. L'esforç dels seus habitants per seguir amb la seva vida diària, malgrat les bombes i la mort que els envoltava, ha de ser ara de nou el camí a seguir.
Crec sincerament que entre tots hem d'aconseguir trobar les arrels més profundes del terrorisme mal anomenat islàmic. La pobresa, la fam i la desesperació són un combustible massa perillós. Aprofitat per unes èlits perturbades que manipulen i dirigeixen aquests nous soldats de la mort.
És el moment d'actuar, de ser més solidaris, d'exigir més als nostres governs i de ser més globals i més interculturals que mai. No podem caure en el parany fàcil, el musulmà que tenim per veí no és un presumpte terrorista. Les nostres cultures han de treballar juntes per erradicar aquests petits grups que l'únic que volen és fer esclatar la nostra societat i les nostres vides.
Avui altre cop uns innocents ciutadans del món han estat assassinats, descansin en pau.

La Seu d'Urgell 7 de Juliol

Els inicis de Google

Si algú està interessat en veure com funcionava google en els seus inicis no us perdeu l'article següënt: Los comienzos de google que podeu trobar en el blog Kirai.
Molt i molt interessant.

juliol 06, 2005

Madrid? doncs serà que no...

Fa més o menys 23 minuts que per Catalunya Ràdio han anunciat que madrid quedava eliminada de la cursa per organitzar les olimpíades del 2012. En aquests moments, no puc dissimular certa alegria. No cal ser hipòcrita, prefereixo que la capital del reino no organitzi aquesta fita esportiva. Us imagineu el que ens empassaríem si hagués estat elegida? Quants milions d’euros es fondrien i enterrarien “para el bien común”?.
Bé com habitualment es fa en aquests bonics moments voldria dedicar unes breus paraules a: el senyor (per dir-li alguna cosa) jimenez losantos. Aquest impresentable, feixista i manipulador a qui culparà ara d’aquest fracàs?.
El senyor (aquest si) Carod-Rovira (alias Roviretxe), preparat perquè segurament t’emportaràs part de la culpa del fracàs madrileny.
No voldria però acabar, sense recordar-vos les paraules que alguns dels assistents a la Plaza Mayor han cantat quan madrid ha estat eliminada: "Hijos de p....", bé com podeu comprovar l’esperit olímpic inunda els carrers de la capital espanyola en aquests moments, i jo que me’n alegro.

Madrid 2012? pues va a ser que no!

juliol 05, 2005

Us convido

Tot i que, de moment, no tinc la intenció de parlar-vos massa de política, si que voldria convidar-vos a tots el proper divendres dia 8 de Juliol.
El motiu és el següent: el president d'ERC en Carod-Rovira, ve a la Seu d'Urgell a realitzar la conferència "Un País, un Futur". El lloc, la sala d'actes Sant Domènec i l'hora, a les 10 de la nit.
Es tracta, crec, tant si sou simpatitzants com no, d'escoltar la nova proposta del partit pels anys que venen. Espero poder gaudir de la vostra presència.

Ciència ficció o realitat?

Avui els nostres "amics" de la NASA l'han tornat a liar. Sota el nom de: Deep Impact han fet xocar una nau contra un cometa.
Segons els científics, de cometes com el Tempel 1, n’hi ha des de l’origen del sistema solar, i contenen els materials que van permetre la formació d'aigua, i conseqüentment de vida, a la Terra. L’interès de la missió està, doncs, a descobrir els elements que els cometes d’aquesta índole tenen en comú amb el nostre planeta i a obtenir més dades de com es va formar el sistema solar.
Tot plegat força surrealista si tenim en compte com va el món. Que hi deieu vosaltres?

juliol 04, 2005

UN PAÍS NORMALITZAT

Si no recordo malament, el passat dijous 30 de juny el "Congreso" va aprovar la modificació del Codi Civil. Aquesta modificació, permet el matrimoni entre persones del mateix sexe i també que les parelles d'homosexuals puguin adoptar un o varis infants. L'estat espanyol es converteix així en el quart país que permet els matrimonis gais. Per primera vegada, des de fa molt anys, no hem sento avergonyit de pertànyer, encara que sigui a la força, a aquest invent geogràfic anomentat spain.
Ara bé, la cosa canvia quan estupefacte observo la corrua de bisbes, capellans, feixistes i senyores recient sortides de la perruqueria, que surten al carrer a manifestar-se en contra de les parelles d'homosexuals. A més els amics del PP informen que recorreran davant el Constitucional la llei que permet aquest tipus de casaments. Pobres peperos, ara es pensen que movilitzant a tots els seus militants, bisbes inclosos (no tots per sort), aconseguiran retornar spain als anys 50. Fa temps que hi rumio i no aconsegueixo entendre aquest tipus de política. Ara volen dividir el país en dos, els dolents, tots nosaltres: nacionalistes, rojos, gais, etc. i els bons que són ells: feixistes, dreta casposa, etc. Bé de fet a mi encara hem farien un favor si agafessin els trastos i fotessin el camp. Però com que això no passarà només hem queda dir: ENDAVANT AMB ELS MATRIMONIS D'HOMOSEXUALS!, una forta abraçada a tots.

Al.lucinant

Avui he al.lucinat amb el nou projecte de google, el Google Earth. Es tracta d'un visualitzador on es pot observar tot el món amb una definició força acceptable. Hi he trobat la Seu, i també els campaments de refugiats sahrauís situats al sud d'Algeria. Només una crítica als senyor de google, s'excusen per no oferir de moment el programa en versió mac. Sempre igual, som uns marginats.

juliol 02, 2005

FINS QUAN?

El passat 28 de Juny l'ONG Metges Sense Fronteres va fer pública la situació que actualement es viu al Níger. 3,5 milions de persones, la meitat dels quals són nens, estan desnutrits i en perill de mort. Malgrat els esforços de l'ONG, que des de fa mesos alerta del perill, fins ara cap govern occidental s'ha posat a treballar. Els esforços que en general realitzen les organitzacions no gubernamentals són importants per a les poblacions afectades, però sense una política decidida dels governs occidentals, per posar fi a aquest patiment, sembla impossible que la situació millori.

Potser ens pensem que som una societat molt i molt solidaria. Perdoneu que us digui: de solidaris RES de RES. Costa poc donar una mica quan tenim molt. Netejar les nostres consciències es fàcil, només cal fer una petita aportació econòmica a qualsevol de les moltes ONG que tenim a l'abast. Fins quan no ens implicarem seriosament en la solució de la Fam?

Subscriure's a: Missatges (Atom)

© PepFarràs 2009. Tots els drets reservats

Back to TOP