La comunicació ha estat, sens dubte, un dels principals elements que han fet evolucionar l’espècie humana. Des dels inicis els nostres avantpassats han estat tant o més obsessionats que nosaltres per comunicar-se. La música, les pintures rupestres, l’escriptura, la ràdio en són només un petit exemple. Quina és la font d’energia que ens empeny a comunicar-nos amb els altres? Perquè segles rere segles es continua perpetuant aquesta necessitat? La veritat, jo no en tinc ni idea. Ara bé, el que si hem pogut observar darrerament és que el ventall comunicatiu s’ha engrandit d’una manera espectacular. El culpable naturalment ha estat internet. La xarxa ens ha permès comunicar-nos amb gent d’arreu del món mitjançant el correu electrònic. Tot seguit aparegueren els famosos xats, messengers i videoconferències. La comunicació s’ha globalitzat, ja no tenim fronteres, almenys virtuals. Alguns van pronosticar que la nostra llengua es veuria perjudicada per l’aparició d’internet. La realitat, però, es que la presència de la llengua catalana a internet està fortament consolidada. De fet és un cas d'èxit. El català és una de les llengües que es reconeix de manera unànime com a important a Internet. Però això no ha passat perquè sí. Darrera d’aquest èxit hi ha el treball de molta gent. Nuclis universitaris, associacions, empreses i el conjunt dels internautes catalans que formem una comunitat de tres milions de persones, una de les més actives i dinàmiques del món.
Darrerament la presència del català a la xarxa ha crescut de manera important. Els culpables en són els famosos weblogs o diaris personals. Molts són aquells que els menyspreen, però com que el temps sempre posa les coses al seu lloc, ja en tornarem a parlar en un parell d’anys. Centenars de persones publiquen a diari els seus pensaments, dubtes, experiències, la seva vida al cap i a la fi. Polítics, filòsofs, cantants, escriptors, informàtics, bibliotecaris, carnissers, jardiners, tot és possible i tothom té el seu petit espai a la xarxa, qui us escriu també. La seva utilitat?, poca o molta segons ens ho mirem. L’aparició dels weblogs ha permès que periodistes de renom donessin a conèixer notícies que sotmeses a la “autocensura” dels diaris mai haguessin aparegut. Mitjançant els weblogs els londinencs han explicat a la resta del món com vivien els tràgics atemptats del passat 7 de Juliol. Podria estar hores escrivint motius pels quals crec que aquesta eina és tant important, però prefereixo que us connecteu i tot viatjant per la xarxa ho comproveu vosaltres mateixos.
Per acabar voldria animar-vos a que creeu la vostra pròpia weblog, si pot ser en català és clar. Per cert si algú té curiositat per visitar la meva: www.pepfarras.blogspot.com
(Publicat a, diari d'Andorra 2/08/2005 i Periòdic d'Andorra 2/08/2005)
Read more...
