Falta menys d'una setmana per al nostre petit viatge que ens durà de nou cap als campaments de refugiats sahrauís. Als nostres nervis habituals abans d'un viatge cal sumar-hi els nervis de l'Adila i la Handa. Aquests dies no paren de trucar-nos i fer-nos preguntes. Us he de confessar que necessito marxar uns dies i tal com estic no aconsegueixo trobar un lloc millor on anar. Bé, alguns pensareu que als campaments no hi ha comoditats, és veritat. Altres pensareu que podem agafar una diarrea galopant, també és cert. Però també hi podem trobar alegria, caliu, amistat, i sobretot dues petites persones que desprès de conviure dos estius amb elles les estimo com si fossin filles nostres. Prometo penjar moltes fotos i fer una mica de diari per poder-vos explicar tot el viatge... Per cert marxem el divendres 2 de desembre.

Ahir dissabte a les 19:00 hores i dins la programació prèvia a la Nit de Santa Llúcia, vam presentar el llibre de Poesia "Catarsi" de Joan Aguilar, un escriptor d'aquí la Seu. Sorpresa és una de les moltes sensacions que vaig experimentar durant la presentació. Primer em va sorprendre la qualitat de les paraules de l'autor (us recomano el llibre). Segon, encara més sorprès vaig quedar de l'assistència de públic. Una trentena d'urgellencs van voler acompanyar l'autor durant la lectura. Us he de confessar que no esperava aquesta complicitat. Ja hem rumiat com treballar més i millor en aquesta línia. Potser amb una taller de poesia...

Els darrers dies han estat estranys. Us he de confessar que "estrany" no és ben bé la paraula que ho defineix, però no aconsegueixo trobar aquell mot que expressi correctament la situació viscuda.

Sincerament fa dos dies que ja no tenim entrades (pels socis d'òmnium) per la Nit i la gent no para de trucar, que si tal, que si qual.... Avui he pensat en montar una subhasta pública del tipus ebay. Qui en dóna més? au vinga que en tenim poques!! i fer aquells crits del mercat que tant m'agraden. Au vinga nena que estem de rebaixes!! je je.
De totes maneres si algú encara té ganes de venir, que s'apunti a la llista d'espera.... qui sap potser hi ha sort.

Això és l'únic que veurà el Madrid del Barça a partir d'ara.
Si voleu observar la pàgina de l'streaker més famós del món o podeu fer Aquí, la veritat fa molta gràcia.

L'amic promotor del "Cap de Burro", ens envia aquesta adreça fer a fans, o no, del Bush. És un joc divertit.

El 20 de novembre de 1945 s'iniciaren a Núremberg els judicis contra els líders del Nazisme. Podeu trobar més infomarció sobre aquest fet a Wikipedia. El 20 de novembre, però és recordat a Catalunya com el dia de l'alliberació. "El dictador és mort". Cal però, no oblidar que significa Núremberg i que el va precedir. Com també cal no oblidar que significava el fraquisme i com arribar al poder.

Avui he tingut el plaer de dinar amb un bon amic. Un d'aquells amics/es que malgrat el pas del temps saps que pots comptar amb ell/a. Amb els meus 31 anys he pogut conèixer a força gent. Segons el moment i la circumstància la vida t'uneix a persones que sense voler-ho es converteixen en quelcom important. Quina, però és la màgia que ens uneix o desuneix? Química, paraula, circumstància.... bé, si us he de ser sincer, jo no en tinc ni idea. Ara bé en dies especials, un recorda a certes persones que tenen el seu raconet en un punt inconcret entre el cor i el cervell d'un. Amics i amigues que potser fa molt de temps que no veus... Avui tinc ganes de recordar-vos a tots.... mmm, la llista és força llarga, si em permeteu voldria saludar-ne uns quants que fa dies que no puc veure... ep si algú no hi surt, tranquil.... la llista sencera la tinc en cd ;) Rode, Joan, Francesc, Pilar, Emma, Gerard, Guils, Menguel, Xavier, Mireia, Isabel............... ens veiem aviat?
Avui, però, voldria enviar una mega abraçada a una persona especial que ha tingut un parell d'aquells dies ....
Endavant Miquel, estàs currant de conya i et mereixes un millor reconeixement. La Nit els sorprendrà a tots i molts tindran que reconèixer les seves injustícies.

Avui he llegit un parell de diaris electrònics i sincerament m'he quedat una mica al.lucinat.

Primer: resulta que l'ajuntament de Salamanca ha iniciat una campanya (pagada amb fons públics) on mitjançant un fotomuntantge carrega evidentment contra el govern del PSOE i també contra el Tripartit. El més al.lucinant de tot, però, és el lema que encpaçala el díptic imprès per l'ajuntament del PP: “Vencereu però no convencereu”, la frase correspon a unes declaracions de Miguel de Unamuno. El filòsof va proclamar aquesta dita quan era rector de la Universitat de Salamanca -al 1936- per manifestar la seva oposició a l’alçament militar que va provocar la Guerra Civil. La famosa proclama ha esdevingut amb el anys un lema de l’esquerra. No deixa de ser contradictori que el PP recorri a aquestes postures per defensar el seus principis.

Segon: El meu grau de perplexitat ha agmentat inesperadament al llegir un article del senyor Carlos Fanlo al diari 20 minutos. L'article el podeu llegir Aquí. Parla com diuen alguns de "l'Ayatolá Jomeinez". L'article com a mínim us deixarà amb la boca oberta. Finalment l'articulista en qüestió ha dimitit, això ja ho fan els demòcrates quan la caguen... per cert el Jomeinez no ha dimitit pas no? Que il.lús que sóc....

Tercer: Finalment i feliçment sembla que alguns (pocs, pero) eclesiàstics comencen a criticar públicament la COPE i el Jomeinez. Segons la EITV "Religiosos vizcaínos exigen a la COPE que se retracte por algunos comentarios contra los inmigrantes". Alguns religiosos catalans també han criticat l'emisora. JA ERA HORA!!!!!

Avui hem presentat en societat ( o sigui als mitjans de comunicació) la Nit de Santa Llúcia. A primera hora del matí hem fet un esmozar amb els mitjans locals. Tot ha anat perfectament, cap problema. Bon humor, tranquilitat, com sempre. Ara bé, després del cafè hem agafat "lo" cotxe i cap a la capital. Barcelona està més o menys a dues hores de la Seu. Bé, a dues hores si el trajecte el fa un pirinenc. Per la majoria dels habitants de l'àrea metropolitana la Seu queda més o menys a quatre o cinc hores de viatge. Apa! exagerat, pensareu alguns de vosaltres. Doncs no amics/es meus. Avui tot dinant amb els redactors de cultura de la majoria de mitjans catalans he tingut la sensació de viure en un món diferent al seu. Sembla com si al pirineu només hi hagi pagesos, pastors i gents amb poca cultura. Ah, i habitatges de segona residència que s'ocupen una setmana a l'any, això si amb tots els luxes que els "urbanites" necessiten. Aquestes actituds hem foten bastant. Durant quatre anys he estat baixant a barna dos cops per setmana. Fins aquí cap problema, ara bé algú de barcelona pujaria dos cops per setmana a la Seu durant quatre anys sense queixar-se?. Poden estar fent cua a la ronda durant tres hores si fa falta, però no els demanis que fassin l'esforç de pujar al pirineu, bé a esquiar si, però a currar o estudiar....?
Doncs si, som pirinencs, hi?

Avui he localitzat una web al.lucinant. És aquesta . Si poden veure japonensos realitzant el que sembla ser és un dels seus esports nacionals. Dormen en qualsevol lloc a qualsevol hora...... No us el podeu perdre.

El passat dissabte 30.000 persones es van manifestar a madrid per reclamar la llibertat del poble saharuí. Un èxit, que esperem tingui una repercussió adequada.

Que més es pot demanar a un cap de setmana? em preguntava tot tornant cap a la Seu després d'unes cinc hores de cotxe. Tenir una immillorable companyia durant el viatge. Tenir una rebuda excepcional a l'arribada. Gaudir de la companyia dels amics, coneguts i desconeguts fins ara. Comprovar que, tot i la distància, el País Basc és i serà sempre una terra d'acollida. Parlar, menjar, veure, riure sense que el temps importi. Sempre he cregut que per aconseguir ser una persona "digna" un ha de viatjar, conèixer món i sobretot gaudir de les persones que el viatge t'apropa. La veritat, cada cop que surto de la Seu confirmo aquesta teoria.
Gora Euskadi!

Segons la web Kirai, el ministeri de medi ambient japonès ha finançat la creació de roba interior amb nous materials. Aquests ajuden a donar calor al cos. D'aquesta manera pretenen que les japoneses tinguin la calefacció més baixa estalviant així energia. La pregunta és la següent: a l'estiu que faran? tots despullats?. Bé ara seriosament, la cosa no està malament tot sigui per salvar el planeta.

Avui tots els socis d'Òmnium Alt Urgell han rebut (així ho espero) una carta informant-los de com poden adquirir els tiquets pel sopar de Santa Llúcia. Alhora també els hem informat de les activitats prèvies que podeu veure Aquí. Hem treballat de valent per oferir el millor amb les condicions que tenim actualment. Som pocs i tots tenim molta feina, però em sembla que la cosa pot quedar força digna. Dissabte 12 l'Albert Villaró inicia el cicle d'activitats. Jo malauradament no hi podré assistir doncs divendres marxem cap al País Basc, coses de la vida :) . Per cert si podeu per que no hi treieu el cap?

Avui tot just fa trenta anys que Hassan II del Marroc va crear la Marxa Verda sobre el Sàhara Occidental, llavors una colònia sota control de l'estat espanyol. Més de 350.000 marroquins convocats pel rei del Marroc es van concentrar a Tarfaya per entrar fins a 12 quilòmetres endins del territori del Sàhara Occidental, sense que les tropes espanyoles ho evitessin.
30 anys de patiment, 30 anys d'exili, 30 anys de lluita, mort i tristor. 30 anys d'oblit sistemàtic de la comunitat internacional i sobretot de l'Estat espanyol. Cap poble es mereix 30 anys d'agonia. El poble saharauí ha patit la repressió constant del regne del marroc. Més de 200.000 persones malviuen en els quatre grans campaments de refugiats situats al sud de Tinduf (ciutat argelina que els acull).

Són tot just les 10 del matí, a hores d'ara l'Adila i la Handa segur que juguen sobre una terra que se'ns dubte es tracta d'una de les zones més àrides del planeta. Res i quan dic res, és res, creix en aquesta part del món anomenada Hamada. Fa tres mesos que les dues reines de casa ens van deixar. Tres mesos de silenci, tres mesos d'enyorança. Per sort el proper dia 2 de desembre viatjem de nou cap als campaments de refugiats. Durant 10 dies podrem gaudir de la seva hospitalitat, de la seva companyia, dels seus jocs i també del seu te...
Una abraçada per tot el poble sahrauí i fins molt aviat.

Segons informa Vilaweb, el Front Polisari destruirà 6.000 mines anti-persona:
"El Front Polisario ha signat avui la Crida de Ginebra, el compromís de destruir les gairebé 6.000 mines antipersona de què disposa i ha demanat al govern del Marroc que faci el mateix. El ministre de Defensa sahrauí, Mohamed Lamine Bouhali, ha dit que es tracta d'un nou gest que demostra la voluntat del Polisario d'avançar cap a la pau, després de l'alliberament de l'alliberament, el mes d'agost, de tots els presoners polítics marroquins.

La signatura del compromís arriba l'endemà que el secretari general del Polisario, Mohamed Abdelaziz (a la foto), hagi enviat una carta al secretari general de l'ONU, Kofi Annan, on li demana que intervingui perquè el Marroc expliqui on són el mig miler de desapareguts i els més de cent cinquanta presoners de guerra sahrauís, després que Rabat reconegués l'existència de quaranta cadàvers de sahrauís en fosses comunes.

La setmana que ve, el Servei d'Acció de Mines de l'ONU visitarà la Missió de les nAcions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) per col·laborar en la destrucció de les mines."

Un gest més del poble sahrauí envers la resta del món, un món d'altra part que continua mirant cap a un altre costat.