Són tot just un quart i cinc d'una. Acabo d'arribar a casa, vinc del cinema. He vist una peli que com a mínim definiria com a interessant. "El jardinero fiel". He disfrutat amb ella tant per l'argument, com per les imatges del continent africà que hi podem veure. Del continent africà podríem dir que solament en conec un petit granet de sorra, però cada vegada que hi viatjo o cada vegada que en veig imatges tinc més ganes de coneixer-lo. És evident que àfrica reuneix els més grans tresors del planeta, però el més gran, el més important és sens dubte la seva gent.... Una gran pel.lícula.

Avui he al.lucinat bastant, resulta que els companys de l'ajuntament d'Alcúdia m'han penjat dos articles meus sobre el català. Finalment resulta que aixó d'internet funciona. Ho podeu veure Aquí i també Aquí. Visca la xarxa.

Bé ja hem superat la primera etapa d'aquest llarg camí (més de dues setmanes) de dinars i sopars que normalment ens fan créixer, a l'ample, alguna talla de més. Molta gent menja amb cura per aquest motiu, però un servidor pot menjar amb tota la desmesura del món fins que no recuperi els tres quilos que he perdut. Quina sort! exclamareu alguns, potser si, sempre que un cop recuperat el meu pes habitual deixi de menjar com si fos l'últim dia de la meva existència. Au companys que ja queda menys.....

A tots els que seguiu habitualment aquest blog i també als nouvinguts m'agradaria desitjar-vos unes Bones Festes....

Aquesta foto no és d'aquest viatge, és del mes de març de 2005, però m'agrada tant que no puc estar-me d'ensenyar-la

Dissabte 3:

Després de dinar, carn de camell, patates fregides, verdura estofada i amanida, hem fet migdiada. Quan hem desperto tinc a dos metres un infant de pocs mesos que dorm plàcidament mentre una dotzena de mosques es passejen per la seva cara sense que la seva presència sembli molestar-lo. Avui he après un parell de coses sobre aquest poble. La primera és una sensació de "clan" molt forta. Per exemple, els infants de la familia són alimentats (donar el pit) i criats per totes les dones (que ho poden fer) de la família. L'altra és la responsabilitat que tenen els infants. A casa és impossible veure una nena de 8 anys cuidar, sense problemes, un infant de pocs mesos. Podria afegir-ne una tercera: el poc valor que donen a les coses materials...
Després de sopar he sortit ha passejar una estona. Avui, però, el cel no està especialment clar. Enmig de la foscor s'observen perfectamet els perfils de les petites construccions i de les Haimes. De tant en tant en la llunyania el reflex dels fars d'algun vehicle il.luminen lleugerament la ciutat dormida. Escrivint en la foscor i gràcies a la llum d'un frontal medito sobre el futur de les nenes. Quin futur els espera?, Doncs sinceramen crec que els espera el mateix que veuré jo quan apagui el meu frontal: FOSCOR!. Res sembla que pot canviar, perquè aquest poble pugui viure d'una altra manera.

Hola a tots, ahir cap a les 7 del matí l'avió que ens duia d'Oran a Barcelona va aterrar, com sempre més tard de l'hora prevista, però amb la majoria de passatgers contents. A poc a poc us aniré penjant fragments d'un petit diari que he fet i també algunes de les fotos, que crec han quedat millor. Estic rumiant fer-ne una expo. Per cert i avançant-me una mica us he de confessar que he patit la cagalera del dessert o també anomenada diarrea....

26 hores més o menys és el que ens queda per iniciar el nostre viatge cap als campaments.... uf ja en tinc ganes, aquests dies no paro. És curiós que els dies abans de marxar de viatge sempre apareixen feines de darrera hora "molt importants". Però que hi farem, la vida és així. Per cert heu escoltat una cançó dels Ramones que es diu: "Pet Sematary" el tema és cementiris i animals.... (per a qui ho vulgui pillar)