Campanya de MSF
(Fes click en la imatge)
març 30, 2006
Sequera Africana
Malauradament veiem de nou com la sequera afecta greument el continent africà. Segon Intermón-Oxfam la situació és crítica: "Les comunitats afectades a l'Est d'Àfrica poden trigar fins a 15 anys en recuperar-se si no reben ajuda immediata."
Read more...De color a Blanc i Negre
Si voleu aprendre a canviar les vostres fotos de color a blanc i negre aquí teniu un Tutorial molt interessant.
No és això
Des de fa un parell de dies el diari andorrà +andorra publica una carta oberta d'un tal "Abderrahim El Hamdaoui". Davant l'allau de mentides, falsetats i la crueltat del tal Abde uns quants ciutadans per no dir molts ciutadans de banda i banda de la frontera s'han posat a treballar. Jo en sóc un. A grans trets l'Abde defensa l'ocupació militar i policial del sàhara occidental. També defensa almenys per omissió les tortures, violacions i altres vexacions que els soldats i policies marroquins practiquen habitualment en contra dels ciutadans sahrauís.Us transcric un fragment del text "Dins el Marroc existeix una voluntat de ferro de conservar la unitat territorial i hi ha unanimitat sobre la marroquinitat del Sàhara" "La meva resposta als germans sahrauís és: per què no podem construir entre tots un Marroc lliure i democràtic?. És talment com si algú escrivís en un mitjà de comunicació català que les tortures i assassinats de les tropes feixistes eren necessaris. Suposo que tothom demanaria explicacions a director del diari. Doncs això és el que penso fer jo. Animo també a tots els que ho creieu convenient a fer-ho. Si no ens queixem i fem sentir-nos les paraules de Abde (segurament algun agent marroquí) quedaran escrites amb tota la impunitat del món.
Podeu adreçar les vostres queixes a: opinio@mes.ad
març 26, 2006
Tret de sortida
Bé, malauradament el cap de setmana s'acaba. Demà iniciem una nova setmana, de fet és la darrera setmana abans del nostre viatge a Tindouf (campaments de refugiats sahrauís). Tinc, però la sensació que no podré gaudir de la tranquilitat desitjada per poder preparar el viatge a consciència. La treva d'ETA ha irromput en un panorama polític tens i manipulat. De nou hem pogut observar com entre CIU + PSC + ICV + poders fàctics s'intentava destruïr la imatge pública d'ERC. Entenc que tot aquest col.lectiu pensa que mentint descaradament aconseguiran canviar el vot negatiu d'ERC al famós estatut retallat dels amics + i ZP. Malauradament, per ells, és clar, s'equivoquen. Dissabte passat vaig poder compartir uns quants minuts amb en Xavier Vendrell, secretari d'organització d'ERC i també secretari general del conseller primer. La seva determinació és clara, tot i les constants pressions que es reben del quartet. ERC és en aquest moment l'únic partit polític català que defensa els interessos de tots els catalans i catalanes, per aquest motiu la seva posició és contraria a un estatut que només afavoreix a la gran empresa i a les seves ramificacions polítiques.
D'altra part, ahir dissabte l'Albert Batalla va inicar la seva pròpia campanya electoral. l'Albert vol ser alcalde. Tinc un dubte, cal gastar-se una pasta considerable editant un video on apareixen tot tipus de personatges que mai han viscut a la Seu donant suport a la teva candidatura? Esteu preparant les municipals o alguna altra cosa. Per cert un any de campanya electoral desgasta a qualsevol, ja t'ho has pensat bé?
març 23, 2006
22 de Març, Dia Mundial de l'aigua
-Cada 15 segons mor un nen al món a causa d’alguna malaltia relacionada amb l’aigua.
-Més de 1.100 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable (una de cada 6).
-El 40% de la població mundial no té accés a sistemes de sanejament (2.600 milions de persones). L'aigua hauria de ser un dret per a totes les dones i homes del planeta.
-El 70% de la superfície de la terra és aigua, pero tant sols el 2,53% és aigua dolça i només el 0,26% d'aquesta aigua és fàcilment accesible per al consum.
-Més del 19% de les morts per enfermetats infeccioses estan relacionades amb l'aigua
La pròxima vegada que obris l'aixeta recorda alguna d'aquestes dades...
Ara amb sinceritat: Et beuries aquesta aigua?
març 22, 2006
Donar Llum
Que entenem per donar Llum? Avui en Joan i en Miquel, coneguts també amb el sobre-nom dels PIRI-KITOS han donat llum al carrer de cal Seia i cal Casavella. Tota una aventura, com sempre, nervis i marejos deguts a l'alçada i aquest cop alguna postureta sospitosa..... Bé aquí us deixo les imatges...
Inici dels treballs. La cosa no està clara, algun somriure fruit dels nervis...
La cosa no pinta bé. Comencen les posturetes estranyes. En Joan, com sempre, és fa el xulo, amb una sola mà aguanta tot el pes de la farola. En Miquel opta per l'utilització de la força bruta, potser l'alé del joan i alguna cosa més darrera seu el posa nerviós.
La feina ja quasi està enllestida, el joan s'estira, és el que més s'ha desgastat, està darrera. El miquel, un perfeccionista, acaba de fer algun retoc.
març 18, 2006
la Terribas necessita ajuda
Es veu que el programa de la Mònica Terribas té com a principal enemic el senyor Josep Cuní. Segons el Confidencial polític Busot en "Cuní convida persones al programa tot i saber que la gent de La nit a dia també està intentant convidar les mateixes persones. Com que el programa del Cuní és previ al de la Terribas, són ja moltes les ocasions en les qual la pobra Mònica ha hagut de cancel·lar entrevistes a corre cuita i buscar un altre entrevistat." Quina barra que li fot el tio, de fet no m'ha caigut mai bé aquest personatge. Proposo fer boicot a l'amic Cuní, a mi si em convida al seu programa no hi vaig i punt..... :)
Read more...quina Por!!!
Bé companys avui segons informa el País un avió d'Air Argelia que procedia de Tindouf i aterrava a Sevilla ha patit un accident. Just quan l'avió ha tocat terra s'ha trencat el tren d'aterratge. El resultat de l'accident són 45 ferits lleus. Aquest és un dels avions que nosaltres també utilitzem per viatjar als campaments de refugiats de Tindouf. Bé li pot tocar a qualsevol no? però esperem que a nosaltres no..... Jo per si les mosques ja he començat a plorar.... i resar..... Read more...
Pirineu amb el Sàhara
Dijous passat Pirineu amb el Sàhara va fer la primera xerrada informativa en relació a les colònies d'estiu dels infants sahrauís. Després de molt parlar-ho finalment tots els membres de la junta d'ACAPS alt urgell, vam decidir plegar. Han estat diferents els motius pels quals hem decidit fer aquest pas i endegar un nou projecte amb Pirineu amb el Sàhara. Per exemple, sembla que avui dia 18 de març ACAPS no té previst participar en el projecte de colònies. Fins i tot algú va comentar en una reunió d'ACAPS que: "El projecte de colònies no és prioritari. No passaria res si no fessim colònies un any." Per nosaltres les colònies són igual o més prioritàries que les caravanes i fins hi tot que el nostre projecte de construïr guarderies als campaments de refugiats. No fer colònies vol dir que més de 800 nens i nenes patiran la calor, la manca d'aigua i el cop moral de no poder gaudir d'un estiu diferent entre nosaltres. En qui està pensant algú que fa aquest tipus d'afirmació? Malauradament estem massa acostumats a veure persones amb aquesta actitud a l'entorn de la solidaritat. Els personalismes, les ganes de ser i sobretot l'enveja estan massa presents en moltes des les associacions d'aquest país. Ara bé, no tothom pensa com ells. Hi ha gent molt bona que perd moltes hores i diners per poder ajudar als altres.
Un exemple clar de persones solidàries són les famílies que dijous van venir a la reunió. Espero que la xerrada els fes decidir a participar en aquest projecte. Si algú vol informar-se sobre les colònies d'estiu o pot fer a pirineusahara@gmail.com
març 17, 2006
Mac i Saint Lazare
Mac està realitzant una agressiva campanya de publicitat a França per promocionar el iPod+iTunes (per cert estic a punt de comprar-me un nou ipod...). Un exemple d'aquesta nova campanya és la publicitat que l'empresa ha situat a l'estació de tren Parisian Saint-Lazare de París.
Queda guapo no?
març 13, 2006
Nou llibre sobre el Sàhara
El passat dia 9 de març es va presentar a la llibreria Altair el llibre: "El Sáhara: laberintos y esperanzas" escrit i editat per Vidal Herrero. El llibre, ens mostra una visió pluridisciplinar del conflicte que, des de fa més de trenta anys, viu el Sàhara Occidental; entrellassa les descripcions històrica, geogràfica i etnològica per demostrar la personalitat pròpia i diferenciada del poble saharaui, reivindicant al mateix temps, el seu dret a escollir lliurement el seu futur. A través de les seves pàgines se’ns mostra tant l’escenari geogràfic com el complex marc històric on viuen atrapats els seus habitants, un poble orgullós de la seva cultura, expulsat dels seus territoris naturals i que lluita incansablement pels seus drets; un poble curtit pel sol i les nits fredes del desert, que s’ha guanyat un lloc en l’escenari internacional gràcies a la seva constant defensa dels seus drets tot i haver de suportar patiments de tota mena. Quan el tingui a les mans ja us comentaré que tal està.
Read more...
març 12, 2006
Una mica de música
Aquí teniu l'únic video dels amics happy meals.... forma part de la història de la música de Barna... je je Per cert heu de tenir una mica de paciència costa de carregar.
Milano i Genova
Després de 3 dies de viatge i quilòmetres i quilòmetres fets per Itàlia, ja sóc de nou a la Seu. Ha estat un viatge, especial. Primer perquè he pogut retrovar-me amb un bon amic, segon perquè he pogut conèixer gent nova (i això que no parlo italiano) i tercer perquè Itàlia és sempre especial. Us deixo un parell d'imatges per certificar l'autenticitat de les meves paraules.
Típics policies municipals de Milà. 
El Duomo
l'Interior del Duomo
L'amic catalano-genovés
març 08, 2006
"les aventures dels Piri-guaios"
Imagineu-vos dos equips, el primer els Piri-guaios. Es caracterítzen per ser un desastre total i uns pueros. Els altres són els PIRI-KITOS. Una mica acollonits però ben parits i currantes. Doncs a casa hem tingut una situació similar. Us penjo unes fotos dels PIRI-KITOS (Antonio, Miquel i Joan)....
L'antonio i el Miquel (que estava força acollonit) currant i el Joan, encara més acollonit, s'ho mira des de la llunyania.
L'amic Miquel que sembla més un diable que un currante.... (estàs loco tio)
l'Antonio el més pinxo de tots
El Joan ens vol fer creure que és super-fort, però és una trola, el Miquel fent veure que curra.
Una llàstima
Quan solament falten unes hores per marxar cap a Milà no puc estar-me de penjar les fotos del desastre que els pedrers ens han fet a casa. Una "chapuza" total. Sort que l'amic antonio i el nostre arquitecte s'han enrotllat i podrem solucionar els problemes. Material de pèssima qualitat, mala col.locació de la pedra i també del ferro.. i ha sobre fent-nos enganys com no fer arribar els tubs corresponents de la llum (com demostra la imatge).
març 07, 2006
Construcció, fase final
Bé sembla que per fi entrem a la fase final de la construcció. Tot i els problemes que hem tingut d'última hora... ja en parlaré algun dia quan estigui menys emprenyat les coses van força bé. Us deixo un parell de fotos. Els currantes són el Joan i Miquel...que s'ho estan currant de conya. gràcies companys!!!
març 02, 2006
Article d'opinió: "Tots som Samuel Eto'o"
Publicat a Diari d'Andorra el 03/03/2006
Dissabte passat va succeir un fet que comença, malauradament, a ser massa habitual. Un grup d’aficionats van insultar un jugador de futbol simplement per tenir un color de pell diferent al seu. Es tracta, sens dubte, d’un fet molt greu i crec sincerament que ja és hora d’actuar contra aquest tipus d’agressió. Si em permeteu proposo iniciar un seguit d’accions per desfer-nos del racisme. La primera acció recomanada és la lectura obligatòria d’un petit llibre anomenat “Els Papalagi”. El seu protagonista Tuiavii viatja a Europa on descobreix un món incomprensible, que no té res a veure amb la vida senzilla i despreocupada de les illes de Samoa (situades entre Hawaii i Nova Zelanda). Tuiavii no coneix (ni els necessita) els diners, ni els grans edificis, ni els diaris, ni la televisió, ni internet, ni tantes i tantes coses que ens envolten. Ell no entén perquè els papalagi (que vol dir “els homes blancs”) sempre tenen pressa; o perquè mai gaudeixen del que estan fent tot pensant en el que faran després. Quan el protagonista, Tuiavii, retorna a Samoa decideix escriure un llibre, el primer treball antropològic que parla dels europeus, on intenta explicar com d’estranys som els homes blancs. Vist des de Samoa, nosaltres, els europeus, som el més assemblat a un ximple. Estic convençut que els acudits de Samoa parlen de les coses estranyes que fem els europeus. Dubto, però, que si mai anem a passar uns dies a Samoa o qualsevol altre lloc similar ens insultin amb l’excusa de tenir un color de pell diferent al seu.
Ja fa massa temps, que anar a veure un partit de futbol, bàsquet o qualsevol altre esport s’ha convertit en una teràpia per a molts occidentals. Sembla que l’insult, el crit i la desqualificació són obligats. Molts perden el món de vista sense adonar-se que molt a prop seu un infant els mira tot imitant-los. Senyors, de la desqualificació a l’insult racista hi ha molt poca distància. Com a col•lectiu humà tenim massa exemples de conflictes per motius de raça, ètnia o religió. Potser ja és hora d’actuar. Aturem la violència verbal als nostres estadis! Gràcies Samuel per fer-nos obrir els ulls.
març 01, 2006
Amiga Teresa
Hola Teresa, gràcies per donar la teva opinió. Sincerament penso que es tracta d'això de poder parlar (encara que sigui virtualment), de poder expresar-se fins i tot somiar en veu alta.
Si em permets, et voldria demanar-te un petit favor. Segueix investigant, escrivint i publicant. Fer parlar a través d'un llibre a gent com el Negre és tota una aventura i també donar veu a aquells que normalment no en tenen. Tots tenim històries interessants per explicar, però la majoria no s'atreveixen a fer-ho.
Una abraçada i fins aviat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
