Després de quatre dies de nervis, cansament, alegries i penes tot plegat i sense cap dubte mereixia l'esforç. 23 nens i nenes sahrauís ja estan a la Seu, Puigcerdà, Oliana, Coll de Nargó, Pont de Bar i el Ger. Crec sense por a equivocar-me que ha estat la millor feina que he tingut en tot l'any. Veure com els nens arriben a l'escola és una sensació impressionant. Ara bé quan vaig veure l'Adila i la Handa la cosa va exclatar interiorment. Si us sóc sincer quasi s'escapa una llagrimeta, però vaig fer el cor fort, no cal montar escenetes no?
Per cert volem agraïr a tots els companys i amics que ens heu ajudat a fer realtiat aquest petit gran somni de tants i tants nens i nenes: Joan, Pere, Peter, menció especial per l'amic Carles o Carlos Raúl i de tot cor gràcies Miquel (l'excursionista), per la teva companyia, amistat, i sobretot el teu bon humor.
Com que encara em dura el cansament prefereixo deixar-vos algunes imatges i no escriure més...


Qualsevol lloc és bo per descansar


El equipo "E" d'espavilats....


Algun malgrat tot, encara té ganes de fer el ximple


Tot a punt per pujar cap a la Seu

Tercer dia, potser el més dur. Avui només han arribat tres nens, bé de fet són tres nenes. La nit s'ha fet llarga, plena de nervis i també de mala llet. Tothom està cansat i la veritat la informació costa de trobar. Aquesta nit tornem a baixar, avui és l'última, però no ben bé. Hi ha nenes i nens que han de venir a Catalunya que ho faran mitjançant altres comunitats, o sigui que paciència per a tothom. Des d'aquí us volem enviar una abraçada a totes les famílies noves i repetidores que esteu patint, ànims Alícia!!

Diumenge nit, són aproximadament les 12, dues patrulles, una de la policia local del Prat i l'altra dels nacionals aturen un vehicle just davant nostre. La nit comença bé. Avui hem baixat el Carlos, en Miquel i jo mateix. La nit s'allarga fins a les set, hora de marxar del Prat. En principi avui havia de ser una nit moguda, molts nens i nenes de la Seu i Puigcerdà, però només han arribat quatre infants i tots de famílies noves. He tingut el plaer de veure un neng de Castefa de veritat, sincerament em pensava que no eren reals, però m'equivocava. Com sempre l'humor ha estat un bon company de viatge. Però també tenim un cert mal regust de boca. Les petites de Hauza no han arribat tot hi estar previst el seu vol. Bé esperem que demà comencin a arribar els repetidors de la zona i dimecres tothom estigui content.

l'Abba, l'Ali i el Salama ja estan entre nosaltres. Finalment el vol dels nens ha arribat cap a les 5:30 del matí a l'IES Ribera Baixa del Prat de Llobregat. L'espera s'ha fet llarga entre cares conegudes d'altres anys. Tanmateix aquesta llarga espera s'ha vist compensada amb una trobada inesperada. L'Adila surt a les llistes de Catalunya i de moment, sempre poden passar coses, vindrà directament a Barcelona. Els tràmits d'identificació han anat força ràpids i en poc més d'una hora tots els nens i nenes, per cert molt petitons, estaven identificats. Com sempre, la broma ha estat present, no podia ser d'altra manera quan ens ajuntem el Miquel i el Pep. Després d'uns minuts de búsqueda finalment hem localitzat a tots els nens i hem iniciat el viatge de tornada que s'ha allargat una mica. En resum una nit interessant però esgotadora. El meu cos comença a notar el cansament i tot just acabem de començar.

Són les 16:00 i en menys de 12 hores arribaran a Barcelona els primers nens i nenes sahrauís que passaran l'estiu entre nosaltres. Sens dubte es tracta de tota una aventura, tant per ells, com per nosaltres. La nit serà llarga, amb molta calor, però també gratificant. A les 23:30 més o menys sortirem de la Seu amb l'amic Miquel. Cap a la 1 de la matinada ens reunirem amb d'altres companys d'associacions pro-sahrauís a la Panadella i d'allí anirem cap a l'isntitut Ribera Baixa des d'on es distribueixen els nens per tota Catalunya. Són quatre nits sense dormir, però que és això davant 30 anys d'exili?

Aquest matí la ressaca de l'estatut és evident. Tot i el vot majoritari del sí, cal que tots plegats reflexionin sobre l'opció que molts ciutadans d'aquest país vam escollir, No anar a votar. De fet aquesta opció ha guanyat per majoria absoluta. Avui he escoltat a en Joan Puigcercós fent algunes reflexions molt interessants. La primera: "aquest no és l'estatut que volem, però l'ha escollit una majoria (de la minoria) i per tant és també el nostre." Segon: "Cal que ERC reflexioni". Comparteixo les dues afirmacions, però personalment vaig més enllà. Demano als dirigents d'ERC valentia i els pregunto el següent: Qui, com i per què ERC es va veure forçada a canviar la seva opció política envers l'estatut?. Afegeixo a més: potser alguns dels seus dirigents territorials han d'assumir que han fet més mal que bé i per tant la dimissió és l'única sortida que els queda.
La resta de partits polítics que s'ho fassin mirar. Aquesta pírrica victòria del Sí què suposa per Catalunya? De moment que la dreta més carrinclona de Catalunya: CIU, tregui pit pensant que ja s'acosta el dia de retornar al govern de la Generalitat. Ells no han pensat mai en Catalunya alhora de negociar l'Estatut. La seva estratègia ha estat clara, acabar amb el tripartit i sobretot castigar ERC per no haver-los escollit. Veure en Duran i Lleida celebrant la victòria del Sí quasi em fa treure el sopar, però com diuen alguns, "la política és així" o era "el futbol és així"

divendres migdia, surto de la feina i tothom mirava cap el cel. El motiu? Per fi arriba la pluja. Feia molts dies que no sentia aquella olor tant característica del terra mullat. Avui la pluja em fa feliç, demà ja ho veurem. És la gràcia de la vida, avui Sí i diumenge No.
De regal us passo el nom d'una altra sèrie de TV espectacular: Six Feet Under o A dos metres sota terra. No us la podeu perdre, això si només la podreu veure en Dvd

dijous 15 de Juny, tenim pràcticament confirmats/es 25 nens i nenes sahrauís. Queden, però, dos casos a confirmar per aconseguir fer arribar els 27 nens i nenes previstos inicialment. Enguany arribaran també en quatre vols diferents. Com sempre, també, primer et diuen uns dies i després la cosa va canvian segons el criteri d'Air-Argèlia. De moment el primer vol a passat del dia 23 al 24. Això vol dir que ens perdrem Sant Joan, o bé, que el celebrarem d'una manera diferent. Avui dijous anem a Puigcerdà a fer una reunió amb les famílies ceretanes. És habitual que les famílies noves tinguin dubtes, nervis i pors que amb aquestes reunions intentem minimitzar. Bé ja us explicaré com ens en sortim.

Avui m'he topat amb una web que sincerament, tothom ha de llegir. Són les reflexions de Lluís Llach sobre l'Estatut. En Lluís defensa " l’Abstenció cívica i crítica ". Una abstenció o com li dic jo una objecció que segons ell permet:
" Per una banda dir a la classe política espanyola que pel seu projecte d’Espanya, tal com ells l’entenen i ens volen obligar a entendre’l, que no comptin amb mi .
I tampoc veig una altra manera de dir a la nostra classe política, la catalana, que la seva negociació de l’estatut a Madrid escarneix les formes més elementals de conducta política i menys si sincerament es pretenia la defensa dels interessos nacionals catalans davant del Parlament de Madrid i el seu govern ". Com algú va intentar demostrar fa unes setmanes (tot i que alguns pocs, inconscientment o no, van aconseguir boicotejar-ho) hi ha vida entre el Sí i el No.

Avui 12 de juny he decidit fer una petita parada i reflexionar sobre els dies passats i futurs. Es tracta, sens dubte, d'un mes important per a la vida d'un servidor. El dia 23 arriba el primer vol des del sàhara. I per tant poden arribar les nenes. Aquests dies estem també intentant finalitzar les obres de casa. Queda tant poc!!. Es tracta de fer un darrer esforç després d'haver corregut una marató sencera. En aquests moments ens trobem potser al darrer quilòmetre, però costa tant acabar-lo. Es tracta d'acabar la casa just abans de l'arribada de les nenes, i sincerament, no serà perquè no ens hi esforcem. Alhora a finals de mes un servidor té una sorpresa preparada. Sí senyor!!, un servidor mou fitxa en aquesta partida d'escacs que és la nostra vida. De fet ja veurem on ens porta aquesta jugada, però com sempre, esperem que a bon port. Això si, em sento com un estudiant de batxillerat que afronta el mes de juny amb aquell neguit dels examens finals de curs. Bé, ja en parlarem... a veure com acaba tot plegat, el que vaig a fer ara mateix és anar a la farmàcia a comprar vitamines. Doncs ja sabem que el mes de juny cansa molt!

He de reconèixer la poca dedicació que des de fa dies tinc amb el blog. Però sincerament, tinc tanta feina... Això no és excusa pensareu alguns de vosaltres, potser no, però que hi farem. Intentar finalitzar les obres de casa amb el temps suficient, col.laborar amb l'arribada dels nens i nenes sahrauís, la feina diaria i una sorpresa de darrera hora... ja us explicaré quan sigui el moment, fan que els dies siguin esgotadors. A pocs dies de l'inici de les colònies d'estiu dels nens i nenes sahrauís, el meu estat físic és lamentable. Sí, sí ja podeu riure, però és cert. Alguns dels nostres amics/es ho poden confirmar. Bé de fet ells tampoc estan en el seu millor moment, les caigudes a terra, els nervis i l'insomni comencen a ser habituals. Sort que tenim encara aquella punta d'humor negre, amb un punt de mala llet que ens fa riure de tant en tant. Aquests dies parlem molt amb les nenes, sobretot per saber si finalment l'Adila, la nena gran pot venir a passar els dos mesos d'estiu entre nosaltres. Des de ja fa un parell de setmanes ja no van a escola, i el fet de viatjar a Catalunya s'ha convertit en aquell somni a punt de fer-se realitat que ocupa bona part del seu temps. Enguany, arriben en quatre vols diferents: 23, 25, 27 i 28 de juny. Quatre nits sense dormir, quatre nits de nervis, quatre nits de somriures, quatre nits que no s'obliden.

Com ja sabeu sóc un freaky de la sèrie HOUSE, us deixo un petit vídeo dels guiñol...

Tots sabem que qualsevol dia la nostra existència pot arribar a la seva fi. Ara bé, que tota la humanitat desaparegui el mateix dia sembla força complicat. O potser no... Què passaria si un meteorit s'estampés contra el nostre planeta? Si us interessa el tema heu de veure aquest video. És al.lucinant.

Mentre aquí s'inicia la campanya pel referèndum de l'Estatut, per cert, un text que servirà de ben poca cosa, a la resta del món succeeixen coses realment més importants. Fa pocs dies Indonesia va patir un terratrèmol. Segons Metges Sense Fronteres més de 5.000 persones hi perderen la vida i més de 200.000 han perdut la seva casa. El continent africà continua morint i sembla que ningú ho tingui present. La sequera, la fam i la guerra destrueixen milers de vides humanes cada dia, però aquí tenim altres problemes. Bé per a tots aquells que encara no sabeu si votar sí o no, aquí teniu un text (Dos filòsofs i l'Estatut) que us pot ajudar.