Avui tot llegint el periòdico de Catalunya m'he sentit alleugerit. A la pàgina 21 hi ha un petit reportatge: Dies de fílies i fòbies. Parla dels sentiments que Israel desperta en tots nosaltres. Alguns dels meus millors amics ja saben el que avui he decidit compartir amb tots vosaltres: L'admiració que sento pel poble jueu i evidentment pel seu país Israel. Tot llegint el text m'he adonat que molts dels polítics nacionalistes del meu país, també tenen els mateixos sentiments. Que bé et quedes quan t'adones que no estàs sol eh? La seva lluita incansable, la seva altíssima organtizació, la seva supervivència. Bé aquí m'aturo. Lamentablement no tot és tant bonic, i al llarg de la seva història, marcada per constants conflictes, també s'han pres moltes decisions equivocades que han comportat patiments i pèrdues terribles. Ara bé com sempre dic, per parlar del pròxim orient millor conèixer el tema a fons o tancar la boca. Per tant aquí o deixo.
Per cert en Josep Pla també va sentir-se fascinat per aquest poble: Israel, 1957

Saharawi women


i de regal: el blog de la Agaila Abba

Des de fa molts anys la situació política del Pròxim Orient m'ha interessat. De nou, lamentablement, la situació s'ha "escalfat" massa. Els motius de ben segur són diversos, però segurament no tenen res a veure amb la vida dels habitants d'Israel i del Liban (que són els que pateixen directament l'horror de la guerra). Sembla, però, que aquest cop l'Iran hi té força a veure amb tot el que succeeix. Reescalfar la situació els suposa un petit descans i una moneda de canvi alhora de negociar amb la comunitat internacional l'afer de l'energia nuclear. Sembla que els morts siguin el de menys per aquesta colla de fanàtics (recordar tant sols que els seu líder dia sí, dia també parla de la destrucció d'Israel).
Sembla com si el Liban estigués condemnat a no poder viure en tranquilitat. La gran pregunta és: a qui li interessa aquesta inestabilitat?

Si voleu saber com viuen els Libanesos i els israelians aquesta situació ho podeu fer a través dels blogs que Vilaweb ha sel.leccionat.
Aquí en deixo un parell:
BeirutSpring
Live from an israeli bunker

Divendres passat l'ajuntament de la Seu va obrir les seves portes a tots i totes els infants sahrauís. Va ser, com sempre, una petita festa alegre i bonica. El Jordi, alcalde de la Seu i coneixedor de primera mà del conflicte va parlar amb els nens i les famílies acollidores. Els dies passen i ben aviat farà un mes de l'arribada dels nanos. Sembla que no pugui ser però el temps companys és incontrolable.

Dimonis: Els 60 tipus de mosquits que transmeten la malària (Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l'home per la picada del mosquit anòfel infectat).
Sants: Els més de 800.000 infants africans que cada any moren de malària.

Preguntes sense resposta: per què moren tants nens si hi ha medicines que curen l'enfermetat per 34 cèntims la dosis, mosquiteres per protegir-los que costen 80 cèntims l'any i insecticides que costen 8 euros anuals?

Jo sincerament no ho sé.

Dimoni: (per alguns) Bill Gates propietari del gegant informàtic Microsoft.
Sants: Bill i Melinda Gates fundadors de la Fundació Bill and Melinda Gates que financen estudis i programes d'ajuda contra la malària.

Si en voleu saber més: NYTimes

Autopista elevada, sí senyor. Tecnologia espanyola? ja, i que més. Es tracta d'una de les moltes autopistes aixecades que hi ha al Japó. Algunes arriben a tenir fins a quatres nivells, com diria algun al.lucinant. xoca, però, veure com en alguns llocs del planeta són tant curosos alhora de construir (fixeu-vos que malgrat la construcció el trànsit està obert) i en canvi aquí a l'anomenat estat espanyol es fan barbaritats com les de València. Som o no som un estat de pandereta? Algú necessita més proves? Bé de fet no cal anar tant lluny. Passejeu-vos per qualsevol carretera catalana, per exemple l'eix pirinenc o l'eix transversal, fan o no pena?
Canviant de tema, ahir vaig gaudir d'un documental extraordinari. El protagonista era: Rafael Moneo Vallés arquitecte que entre moltes altres obres a realitzat els projectes de: l'Auditori de Barcelona, una catedral a los Angeles, los cubos de moneo de San Sebastian i l'ampliació del Museo del Prado. Vaig redescobrir de nou com m'agrada l'arquitectura (potser és la meva professió frustada, sí, sí, aquella que tots tenim amagada en algun lloc). Us recomano la visita a la seva web.

Bones a tots, després d'uns dies de relax bloggarie, de fet és un relax forçat per la pèrdua de l'adsl i també pel mal de la "pota coixa" que m'afecta des de dissabte, ja tornem a ser aquí. Finalment ja tenim notícies de tots els nens i nenes sahrauís. Tots vindran a la Seu, avui n'arriba un a Barcelona, i en tres o quatre dies arribaran els altres dos. Un a València i l'altra a Madrid. Uff quin descans! Tots estaran entre nosaltres 26. Personalment també tinc motius per sentir-me content, ja estem vivim a Montferrer, després de 17 mesos d'obres finalment ja dormim, menjem i ... a casa. Espero que entre dilluns i dimecres la meva vida professional faci un tomb important. Ja us explicaré si s'escau... Apa ben retrobats tots plegats i fins aviat.

i de regal una definició
FELICITAT: Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció