Recomanació especial: Mama TEnga de Karin Rohde, Edicions Maeva. Un interessant llibre sobre la vida d'una llibretera alemana que decideix deixar-ho tot i anar a Burkina Faso, un dels paisos més pobres d'Àfrica. Allí crearà un orfanat per nens AMPO, un per nenes i moltes altres coses. No explico res més, millor llegiu el llibre o visiteu la seva pàgina web
Per cert, gràcies Miquel per deixar-me el llibre.
Fa mes d'una setmana que intento parlar amb el sàhara, concretament amb Aaiun, però no hi ha manera. Al principi ens era molt més fàcil que parlar amb Smara però des de fa un parell de setmanes la cosa es quasi missió impossible.
Molts cops tinc la sensació que algú vetlla per mi. Potser la lluna? No, tranquils encara hi sóc tot, no m'estic tornant boig. Passa, però, que a vegades penses en algú i tot just en aquell moment el mòbil començar a sonar. Qui és? patam... sí senyor és ell o ella. Avui m'ha tornat a passar. Aquesta tarda he estat mirant un reportatge sobre el desert del sàhara. Ja l'havia vist però com que hi surt algunes imatges de Smara i del sàhara occidental l'he tornat a mirar. Tot just s'ha acabat he estat pensant una estona amb les nenes i patam sona el mòbil. Sí era una trucada d'Aaiun. Sentir aquella veueta, dient: hola, soy yo... m'ha fet sentir feliç.
Malauradament i després de parlar tot just un minut hem acordat que penjava i trucava jo per poder parlar més estona. La cosa, però no ha funcionat i després de dues hores encara no he aconseguit parlar-hi. De totes maneres estic convençut que la meva amiga lluna aconseguirà fer arribar les meves paraules enmig del dessert. Inshallah
Fa dies que penso, sí jo també penso encara que només ho faig de tant en tant, sobretot a les nits, quan no puc dormir. Bé el fet és que em volta pel cap obrir un nou blog, evidentment sense tancar aquest. Així doncs obrim una zona de debat on espero que tots i participeu.
Busco idees pel nou blog, temàtica, disseny, participació. Si algú s'anima el podríem fer entre uns quants. El tema pot ser perillós però també divertit.
Bé, espero les vostres propostes companyes i companys.
Com ja sabeu sóc un fanàtic dels Mac's o també anomenats Apple. De tant en tant us ensenyo les novetats que l'Steve Jobs i els seus ens han preparat. Aquí en teniu una de les últimes: Els nous Ipod Nano, una autèntica virgueria.
Per cert, quants de vosaltres sabeu qui és l'Steve Jobs?, perquè els ordinadors de la seva empresa es diuen apple? Quin any va apareixer l'empresa?
Si algú està interessat en saber qui és Steve Jobs por llegir aquest article del Wikipedia.
Així mateix si voleu saber alguna coseta més de la meva empresa preferida o podeu fer aquí
Bon dia companys!! Dilluns, energies renovades, que més podem demanar? un millor salari, més vacances, que ens paguin la hipoteca... Au siguem realistes. Avui tot mirant el blog del Saül Gordillo (redactor en cap del diari El Punt, edició Barcelona, i col·laborador del setmanari català en anglès Catalonia Today)he trobat alguns blogs interessants i altres que no. S'acosten les eleccions i tots els polítics es preparen. La majoria han creat el seu propi blog que segurament desapareixerà després de l'1 de Novembre. Fins i tot el Dioni de la Franja (també anomenat Duran i Lleida) n'està preparant un. En Carod, l'incombustible Iceta (que en té un des de fa anys), el sonat de l'Alejo Vidal Quadras, en Joan Puigcercós, i tants i tants d'altres. Tret d'alguns, ja veterans, com l'Iceta, dubto que la resta mantinguin el blog obert finalitzades les eleccions. Molts polítics s'han apuntat al carro, però no tots són conscients del que realment és un blog. Fins i tot l'honorable president Maragall va apuntar-se a la moda. Malauradament sembla tenir-lo oblidat, doncs des del 8 de Juny no hi ha cap entrada al blog. La web ja ha fet la feina... parlar de l'Estatut des d'un mitjà nou, i ara ja no serveix. M'agradaria, però, llegir un blog com Déu mana escric pel president. Sempre l'he considerat un home estrafolari, però amb moltes coses interessants per explicar. Espero que un cop retirat escrigui en un blog tot allò que ara calla.
Entre tants i tants blogs n'he descobert un que tot i ser d'un polític, el ministre Jordi Sevilla sembla que respecta el funcionament dels blogs i la seva filosofia.
Paranoia: Psicosi caracteritzada per l'aparició d'idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, d'anormalitat somàtica, etc, articulades lògicament.
Després de fer l'habitual neteja dels dissabtes, m'ha donat per llegir el diari. Aquest exercici s'ha convertit en quelcom força perillós darrerament. Ho dic per les constants ximpleries que un hi pot llegir i que en major o menor mesura poden afectar la nostra ja delicada salut mental. Resulta que ahir el senyor Aznar va dir: "que mientras se escuchan peticiones para que el Papa pida perdón por sus palabras sobre el Islam, "no oigo a ningún musulmán que pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos". Com diria aquell, toma ya!! He de confesar-vos, que aquest personatge tant patètic aconsegueix fer allò que molts d'altres voldrien i no poden: posar-me dels nervis. No entenc com aquest paio pot anar pel món dient aquestes ximpleries. Resulta que el Papa va equivocar-se i no va contribuir massa a l'estabilitat mundial. En un gest que l'honora, va demanar disculpes. Punt i final, tant bon punt s'arrefredi el tema la situació es normalitzarà. Resulta, però que aquest tal Aznar té ganes de guerra, de xoc de civilitzacions, de conflictes. És com ha demostrat altres vegades un malalt. Sempre he pensat que una mentalitat tant i tant pobre com la seva es pertorba quan aconsegueix poder i efectivament aquest és el cas.
Doncs au comencem tots plegats a demanar disculpes: Els catalans amb els grecs, turcs sicilians, italians aragonesos, francesos, etc...
Els espanyols, bé aquí la llista és més llarga i els anglesos i francesos que hem dieu, a també els holandesos i portuguesos que van colonitzar part del planeta tot arreplegant les riquesses dels altres.
Sóc, alguns ja ho sabeu, un malalt de la civilització romana, demano també perdó per les seves conquestes. De fet, però, la península ibèrica va viure un període de foscor terrible en aquells territoris on la conquesta musulmana no va triomfar. Apagades les llums de la civilització romana i durant molts segles, la civilització d'al-andalus va iluminar aquells territoris sota el seu domini enmig de la foscor de l'edat mitjana.
Faria bé el senyor "Caudillo" Aznar en llegir més els clàssics i deixar d'utilitzar les teories neo-feixistes, ens faria un favor a tots plegats.
Per cert, senyor "Caudillo" Aznar, conqueridor del Perejil vosté ha demanat perdó al poble sahrauí per tot el sofriment que els hem causat? jo diria que no, apa que tingui un bon dia...
Avui estic d'anuncis. Aquest és boníssim i és dels companys de Greenpeace
Que diu sobre tu el teu cotxe??
Metges sense fronteres ha iniciat una nova campanya per tractar els malalts de sida africans amb antiretrovirals.
Si voleu veure les imatges de la campanya posithiv+
Intermon-Oxfam fa 50 anys. Mig segle treballant per que les persones pobres puguin exercir els seus drets i millorar les seves condicions de vida. Us deixo el video dels 50 anys. Per cert molt xulo. La cançó és 'The Blowers Daughter' de Damien Rice.
Sí senyor, aquí el tenim de nou: Lo Dioni de la Franja o també anomenat Duran i Lleida. Sovint ens sorprèn amb les seves paraules, com per exemple quan va donar suport públic al govern marroquí en el conflicte del sàhara. De quasi tothom es coneguda la seva doble vida, doble moral i doble personalitat: Purista de dia, Pu... de nit. Ahir el senyor Duran es va quedar ben tranquil frivolitzant amb un tema tant i tant sensible com la immigració: "Hem d'ajudar. Però no simplement l'Estat, els ajuntaments i la Generalitat han d'incrementar les partides de cooperació internacional, especialment a l'Àfrica subsahariana, sinó que a més els ciutadans tenim la gran oportunitat de poder ajudar a combatre aquest problema de la immigració il.legal""Els nostres estalvis, part d'aquests, part del nostre salari, es pot destinar a ajudar una oenagé que treballi a l'Àfrica subsahariana. I n'hi ha moltes".
Grans paraules senyor Duran. Primer, ha estat mai a l'Àfrica vostè?
A part de dormir en hotels de cinc estrelles i menjar en restaurants d'alta gama, és voluntari d'alguna d'aquestes ONG que vostè anomena?
Sap quan costa un litre de llet, d'oli o de coca-cola en algun país africà?
Sap que és patir malalties com la malària, la disenteria, la sida o problemes d'estómac constants?
A vist morir algun infant de gana?
Siusplau, senyor Duran deixi de fer-se l'interessant i el solidari si no ho fa de tot cor. Hi ha massa bona gent treballant i jugant-se la pell en tot el món per a que frívols com vostè menstinguin la seva feina.
Bé avui us presento dos nous blogs de temàtica sahrauís i força interessants:
Haz lo que debas que va nèixer el passat mes d'agost
Generación de la amistat saharaui, "Un grupo de poetas saharauis que pretenden transmitir el sufrimiento de su pueblo, unidos por historias de pastores que se perdieron persiguiendo sus sueños tras una nube" nascut el passat juliol.
Poc a poc van apareixent més i més pàgines que parlen del conflicte i d'aquest poble tant i tant interessant. Animeu-vos a escriure companys!
Avui fa cinc anys dels tràgits atemptats de New York. Recordo perfectament, com si fos avui aquell dia. L'estupor, la ràbia, la tristor. Estava a Altafulla, amb la Txell i la Sindi. Veure l'impacte del segon avió en directe va ser, segurament, la imatge més bèstia que he vist fins ara. No tinc cap inconvenient en confesar-vos que cada vegada que veig les imatges torno a emocionar-me. Encara no entenc ara com pot arribar a ser tant malparit l'ésser humà.
Des d'aquí un humil record a tots els que van morir aquell 11 de setembre de 2001.
WTC de l'Oliver Stone
Gràcies a l'amic Webmaster m'he adonat que no es podien fer comentaris al blog. Bé problema solucionat. Ara ja no teniu excusa...
Click a sobre del número normalment 0 que hi ha al costat del títol.
Click a sobre de publica un comentari (està a sota de Comments)
Afegiu el vostre comentari, el codi corresponent i ja està.
"Las palabras de la noche las borra el día"
"Kalam laili yamhuhu kalamu nahari
Proverbi sahrauí extret del llibre "Proverbios saharauis" de Fernando Pinto Cebrián.
De nit i sempre en companyia de l'amiga lluna penso en vosaltres. M'agrada pensar que just en el mateix instant que l'observo vosaltres també l'esteu mirant. És com si mitjançant la lluna ens parléssim. Fa dos dies que intento comunicar-me amb vosaltres i no hi ha manera. El telèfon no funciona, però quan es fa fosc miro al cel i ahhh, allí està la nostra amiga. De fet el blog està dedicat a ella. La foto de la capçalera està feta al sàhara i des d'aquí penso en vosaltres, en ells, en Àfrica. Quantes coses banals fem al llarg del dia? Quants minuts perduts, quantes hores. La nit però és diferent, és temps de conversa, de relax, de fer un té, de pensar i somiar. Vosaltres (lectors) teniu somnis? i penseu sovint?
Jo des de petitó sempre he somiat, massa sovint despert i tot. Em nego, però a renunciar-hi. Somiar és saludable i malament aquell que ja no tingui somnis...
Quins són els meus?
Em sembla, amics meus, que encara no és el moment d'explicar-los
Bona nit i fins demà
Ja fa uns mesos vaig canviar l'aspecte del blog. Des d'aquell moment, però, no hi ha massa participació vostra en aquest. En canvi a augmentat el número de visites diàries.
Si algú té interés en fer algun tipus de comentari el blog és obert i tothom pot dir-hi la seva. Com fer-ho? heu de clickar el número que surt al costat del títol. Amb aquest click accediu a la pàgina de comentaris, cal donar un nom, el vostre o qualsevol, escriure el text i tornar a fer click a post. I ja està... a veure si us animeu...
Nova secció del Blog, Aniré titulant així les xorrades que trobi per la xarxa:
Vilaweb publica:
El propietari de La Bruixa d'Or serà el primer turista espacial del país
Aquest matí he sentit per la ràdio d'una notícia impactant. L'home més valent del món Steve Irwin ha mort d'accident mentre rodava un nou reportatge a l'estat de Queensland. La causa, l'atac d'una Escurçana. La mort de l'Steve, director del zoo d'Austràlia a consternat Austràlia. Si proveu d'accedir a la web del zoo segurament no podreu, està col.lapsada. Us deixo alguns enllaços que parlen de la mort del famós especialista en animals perillosos:
ABC
CNN
News from Australia
Us deixo un link súper recomanable. Es tracta d'un video fet pels alumnes de l'IES Santa Emerenciana de Teruel als campaments de refugiats saharauis a Tindouf.
Vídeo
Bé com diria aquell, ja s'ha acabat l'estiu. O sigui que el blog retorna a la seva vida habitual. Sí, és cert, he fet poques actualitzacions i no he escrit cap article d'opinió en tot l'estiu. Però la veritat, tampoc en tenia moltes ganes. Fa dies que medito sobre la conveniència de parlar de política en el meu blog. No ho tinc clar. Potser el millor és no fer-ho, o potser sí. Bé, ja veurem, el proper 1 de novembre hi ha eleccions al parlament i el tema pot ser interessant.
De regal:
Us deixo el link d'aquest video espectacular. És de l'any 1958 i ens demostra la capacitat destructiva d'una bomba nuclear.
