Després de rebre nombroses peticions oficials i extra-oficials he decidit penjar aquesta imatge. Sobren, com comprendreu, les paraules...

Suposo que no sóc l'únic que a 24 d'octubre encara va en màniga curta per la Seu d'Urgell. Ahir vaig aturar-me uns segons i vaig pensar (fet poc habitual): Això no és normal!.
Plou, és cert, però aquesta calor... O bé tinc mala memòria (que també) o bé el clima està canviant. Sincerament, espero que sigui la segona opció (sóc massa jove per perdre tanta memòria).
Tot mirant per internet m'he trobat amb aquest projecte: THE CANARY-PROJECT
La missió de The Canary Project és: fotografiar paisatges arreu del món que estan patint una transformació degut al calentament global i utilitzar aquestes imatges per mobilitzar-nos.
A mi les imatges m'han deixat glaçat, tot i la calor ambiental. Tanmateix també m'he sentit alleugerit, malauradament per a tots plegats, em sembla que no he perdut tanta memòria.

Abans


Actualment

Divendres passat vaig assistir a la primera de les xerrades solidàries que organitza l'ajuntament de la Seu. De fet el proper divendres dia 3 de novembre en Miquel i jo mateix en fem una (Les veus del desert, divendres 3 a les 20:30 a l'escorxador). Van soptar-me algunes coses d'aquella nit. La primera: el públic. Hi havia força gent, normalment no s'acosta massa gent a aquest tipus de xerrades, o això pensava jo fins que vaig topar-me de front amb la realitat. La segona tot i parlar-nos de Bòsnia vaig establir ràpidament paral.lels i semblances amb el sàhara. Sobretot alhora de parlar de sentiments, sensacions i percepcions. Al principi els feia com vergonya parlar de segons quines coses. Poc a poc, però, van anar-nos explicant fets, mirades i realitats que només aquells que tenim la sort d'haver viscut una experiència solidària podem entendre. Bàsicament perquè són les mateixes coses que ens passen a nosaltres quan viatgem als campaments de refugiats sahrauís. Què lluny vaig pensar, però alhora que a prop estem els uns dels altres.

Bé doncs aquí la tenim, finalment i després d'esperar uns dies el PSC contrataca el famós i també patètic DVD de ZIU, teniu l'enllaç aquí del powerpoint
Estic d'acord amb tu Antònia quan dius que les formes s'han de guardar sempre. Lamentablement la política i també el futbol fan treure el pitjor de nosaltres moltes vegades. Sóc però un partidari total i absolut de la ironia i de l'humor, si pot ser amb un toc àcid millor. Per això m'agraden els videos de POlònia

Què podem esperar de ZIU?: el de sempre. O sigui més mangoneo del tipus relacions amb la màfia russa, pactes i moviments estranys del Dioni de la Franja (Duran i Lleida) i propostes pàtetiques com la darrera: "Mas proposa un carnet per punt per a premiar als bons immigrants". Són de dretes i punt!
Del PSC que es pot esperar? Sincerament jo esperava una mica més d'energia, de ganes, d'il.lusió. Tot plegat fa un tuff estrany a pacte entre + i ZP no? Espero equivocar-me però el país no es meriex això. El tripartit ha fracassat potser sí, i tots els partits implicats en tenen la culpa. Sense excepció. Això ho tinc clar. Però hi ha molta feina per fer, lamentablement s'ha quedat a mig camí.

Fa tres anys que treballo en política i des del primer dia tinc clares un parell de coses: La primera a ser terriblement autocrític (també he de dir-te que això m'ha donat més mals de cap que alegries) i la segona a estendre llaços amb les altres forces polítiques. Parlar, parlar i cooperar. Malauradament aquesta no és la tendència majoritaria. Tot i així no deixo de pensar que un altre país és possible, que un altre món és possible i que evidenment uns altres polítics també són possibles. Una abraçada des del Pirineu...

Dijous 19, ja falta menys pel dia 1N. La cosa, de moment, continua tranquila. Bé és un parlar, almenys a la Seu continua tranquila. La resta del territori Català és una altra cosa.
Els amics de ZIU, que van llençats, potser massa i poden arribar a fer-se mal han tret un altre video de l'amic montilla:



Personalment prefereixo aquest dels amics de Polònia:



Per cert aquest sobre l'artur+ també és molt bo:



Si preferiu llegir alguna cosa seriosa podeu visitar el blog del Lluís Foix exdirector de LaVanguardia.

Per cert algú sap que els passa als psocialistes d'aquesta comarca? que no fan acte a la Seu? sincerament em tenen preocupat. Potser s'han desmotivat?. Després de la cagada de la Fira, on van demostrar un poc respecte per les intitucions d'aquest país al.lucinant, i les cantades dels seus líders, tant locals com a nivell nacional (entrevista Montilla per exemple) sembla com si no tinguessin massa fe en la victòria. Potser millor així, o no...

Els amics d'apple no paren. "La poma" s'ha afegit a la campanya mundial Product Red. Una molt bona iniciativa que permet consumir i alhora ser solidari. Diferents marques han pintat els seus productes en vermell i cada vegada que algú compra el Red Product l'empresa destina un % dels beneficis a la lluita contra el SIDA als països africans. Podeu llegir el RED Manifiesto on s'explica el projecte.

Doncs apa, ja ha començat la cursa per arribar a la Generalitat. Sincerament, trobo que els manca molta imaginació, tot i els intents desesperats de ser innovadors, creadors o qualsevol altre adjectiu que vulgueu donar-los. DVD, notaris, YouTube, micros sense fils, pantalles gegants, blogs, webs, tot al servei del líder. Ara bé, la cosa sempre acaba igual: Quatre frases de pa sucat en oli, duros a quatre pessetes, frases solemnes i poca cosa més. Què els passa als polítics d'aquest país? i què els passa als partits d'aquest país?.

Avui arriba el primer a la Seu: en Carod. Sabeu, els que em coneixeu que un servidor es defineix com a catalanista i d'esquerres. Malgrat tot espero que l'amic Carod ho faci bé i esquerra aconsegueixi un bon resultat en aquestes eleccions. És bo que els dos grans partits del país: ZIU i PSC o més ben dit PSOE no puguin aplicar la seva llei sense cap tipus de fre.

Avui, m'han confirmat que els companys de ZIU faran un acte al pabelló de la Seu. Apa a tirar-nos tots a la piscina!!. Sabeu quants autocars han contractat per fer pujar gent fins a la Seu? Sincerament és una de les qualitats de ZIU que admiro, la capacitat de mobilitzar el personal. Ara, no sé que intenten demostrar fent aquest esforç aquí a la Seu. Bé potser sí que ho sé, però m'estalvio l'explicació.

La perla del dia: l'entrevista que en Xavier Sala-i-Martín (gran economista, però provocador nat i també afí a les polítiques de ZIU) va fer-li a l'amic PP Montilla. Podeu llegir-la sencera i escoltar-la a la web del Sala-i-Martín, però us deixo les darreres frases. Ai PP en Sala t'ha fet sortir de l'armari!!:

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que Esquerra ha estat expulsat del Govern?

José Montilla: Esquerra ha estat expulsat del Govern després de votar en contra del Estatut.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el Tripartit s'hagi acabat abans d'hora?

José Montilla: El Tripartit ha acabat abans d'hora perquè el President ha decidit convocar eleccions, l'únic que podia fer-ho, no jo.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el President Maragall no es presenta a la reelecció?

José Montilla: Sí, però vostè ha formulat la pregunta d'una altra manera, abans.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el President Maragall…

José Montilla: El President Maragall ha decidit, ha decidit… Mira, marxem, Toni, marxem. Adéu. Eres más sectario!!! Ets un impresentable!!

Xavier Sala-i-Martín: Però, a veure...

José Montilla: No, no. Vull una cinta del que he gravat, o una còpia. Ets un sectari! Però què et creus! Ets un sectari, ple de prejudicis! Però tu que t’has cregut! Però tu que t’has cregut, tio! Estiguis o no estiguis a Columbia!

Si voleu podeu escoltar-ho en mp3

Avui m'agradaria parlar-vos d'imatge corporativa. Tots hem sentit parlar del concepte "Marca". De fet centenars o més ben dit milers d'empreses arreu del món gasten euros i més euros (també dòlars) en crear marca i alhora manternir-la. Voleu que us digui un exemple ben recent? Bé, no t'he res a veure amb l'empresa però són bons exemples. "ZP", de fet en Joan Campany va portar en Zapatero a la presidència creant aquesta Marca. Convergència va fer el mateix inventant-se l'Artur Mas i ara el PSC intenta tornar-ho a fer amb en Montilla. Un senyor quasi desconegut per la gran majoria de la població, però que gràcies als trucs del màrqueting i la comunicació aconseguirà fer-se conegut. Voleu un altre exemple? el darrer DVD que avui mateix convergència ha regalat a milers de ciutadans d'aquest país. El sol fet de parlar-ne, ja no de mirar-lo és un èxit per al seu creador, el senyor Madí (cap de campanya de ZIU). Ara tampoc us penseu que aquest senyor és un geni!. Simplement segueix el manual que els amics americans li han explicat en les seves repetides visites als USA on fa tot tipus de seminaris per aprendre allò que ells fa tants anys que fan: Vendre Fum.

De fet aquest no era el motiu de l'escrit d'avui, o potser sí. volia parlar-vos de Benetton. Empresa italiana de moda que compleix 40 anys. De fet Benetton és molt coneguda per les seves campanyes de publicitat que són el paradigma de la transgressió i de la radicalitat en publicitat.








Si voleu veure totes les campanyes de l'empresa o podeu fer aquí

Benvolguts companys ja tenim dates del viatge, tant esperat per la majoria, que podrem fer el proper mes de desembre. Les dates són:

Primer vol --> del 5 a 11 de desembre
Segon vol --> del 5 a 10 de desembre

Si voleu mes informació i la butlleta d'inscripció podeu visitar la web dels amics de Sàhara Ponent o bé fer click aquí

Avui toca parlar de nou de l'amic Cipolla. La seva quarta llei fonamental diu:

"Las personas no estúpidas subestiman siempre el potencial nocivo de las personas estúpidas. Los no estúpidos, en especial, olvidan constantemente que en cualquier momento, lugar y circunstancia, tratar y/o asociarse con individuos estúpidos se manifiesta infaliblemente como un costosísimo error."

Segons en Cipolla podem classificar els éssers humans en quatre grups diferents:

-Desgraciado (D): aquel que se causa un perjuicio a sí mismo, beneficiando a los demás.
-Inteligente (I): aquel que se beneficia a sí mismo, beneficiando a los demás.
-Bandido (B): aquel que obtiene beneficios para sí mismo, perjudicando a los demás.
-Estúpido (E): aquel que causa pérdidas a otros, perjudicándose a la vez a sí mismo.

Algú s'atreveix a classificar-se/classificar-nos?

Bé això és exactament el que els amics de Dover han fet. Què bonic és evolucionar, no? Quedar-se a casa fent el mateix de sempre, va, massa fàcil, com va dir algú, només vivim una sola i única vegada companys.... experimenteu, viviu i divertir-vos...

Ahir el País va publicar la següent notícia:

El Alto Comisionado de la ONU pide la inmediata autodeterminación del Sáhara

Sens dubte es tracta d'una notícia que ens dóna cert marge d'esperança. Després de tants anys i tantes desil.lusions un informe de la ONU descriu fil per randa la situació actual del Sàhara Occidental:

"Los funcionarios marroquíes utilizaron la fuerza de manera indiscriminada y desproporcionada cuando ejercieron su responsabilidad de mantener el orden público"

Marroc, com sempre, ja ha respost ràpidament ajornant la visita d'una delegació del parlament europeu al Sàhara Occidental (molt democràtics ells).

D'aquí tres setmanes el Consell General de l'ONU tornarà a parlar i discutir sobre el Sàhara Occidental. Potser estem davant del principi de la fi? o potser les noves resolucions de la ONU cauran de nou en un carreró sense sortida.
Això amics només ho dirà el temps, però almenys avui hi ha un xic més d'esperança que ahir.

Segons informa la Mitja Lluna Roja Sahrauí la situació torna a ser crítica en els campaments de refugiats saharuís:

"La reserva de seguridad de alimentos de base que proporciona el Programa Alimentario Mundial (PAM) y que costea la Dirección General de Ayuda Humanitaria Europea (ECHO) para asegurar las necesidades alimentarias mínimas de los refugiados saharauis será consumida en el mes de octubre 2006", precisa el texto, añadiendo que "esta peligrosa situación puede conducir a una verdadera hambruna"

Any rere any la situació empitjora. Les reserves d'aliments disminueixen i la situació política no millora. Avui he rebut una trucada de la coordinadora d'ONG que treballem per a millorar la situació del poble sahrauí. Enguany la caravana solidaria ha de ser més que mai un exemple de solidaritat per un poble. Hem d'aconseguir enviar una gran quantitat d'aliments que d'una manera o altra ajudin a la població a superar aquest mal moment. Molt sovint penso que l'únic que aconseguim és posar pedaços. Però quan assumeixes que aquest pedaç és la diferència entre passar gana o menjar, viure o morir, riure o plorar t'adones que l'esforç per petit que sigui sempre és positiu.

Tercera entrega de la teoria de Cipolla. Aquí la teniu:

"Una persona estúpida es una persona que causa daño a otra o grupo de personas sin obtener, al mismo tiempo, un provecho para sí, o incluso obteniendo un perjuicio"

Que ja comenceu a reconèixer alguns personatges que encaixen amb les lleis fonamentals?

Són les 00:00 i fa una bona nit tot i la pluja que ha caigut. Ahir vaig parlar-vos d'en Cipolla i avui també ho faré. De fet ho faré cinc vegades. La segona llei fonamental de l'estupidesa és: "La probabilitat de que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona"

Ho sigui pots ser estúpid tot i ser ros, alt, baix, llest, ruc, guapo o lleig. Segurament a mesura que aniran apareixent les cinc lleis fonalmentals tots plegats pensarem en algun estúpid que coneixem... au no sigueu així que tots en coneixem, alguns fins i tot fan política.

Dels molts llibres que un llegeix a la vida alguns, no saps perquè, es queden gravats al nostre cervell. Ja sigui l'argument, el nom de l'autor o alguna altra cosa. Avui us parlaré d'un d'aquests llibres. Es diu "Allegro ma non troppo" i el va escriure en Carlo Cipolla.
És, sens dubte, un dels seus treballs amb més èxit. Es tracta d'un breu anàlisi econòmic, demogràfic i històric de l'estupidesa humana que va publicar l'any 1988. Al llarg de l'obra en Cipolla ens defineix les cinc lleis fonalmentals de l'estupidesa humana (fantàstic no trobeu?)

La primera llei fonalmental és: "Sempre i inevitablement cada un de nosaltres subestima el número d'individus estúpids que circulen pel món"

Bé, aquí ho deixo, demà us parlaré de la segona llei fonamental... potser que tots plegats reflexionem sobre la primera

Confuci, filòsof xinès, va dir: Exígete mucho a ti mismo y espera poco de los demás. Así te ahorrarás disgustos.

Quanta raó tenia el bon senyor!!. Tot i així sempre hi ha bona gent i bons amics amb qui pots confiar quasi cegament. Ara bé, hi ha molta gent que té un rostre terrible. Que un tingui rostre, bé entra dins els paràmetres de la vida, no passa res. Però a sobre de tenir rostre intentar fer veure als altres que no en tens i fer-te la víctima, per aquí no hi passo. Potser es pensen que la resta som rucs? per no dir altra cosa. Alguna vegada he estat temptat de dir-li a algun/a: Però tu de que vas?. No se, però, si fruit de la meva educació, de la meva resposabilitat o d'algun altre motiu misteriós prefereixo (de moment) callar. La cosa empitjora si entremig s'hi barrejen els sentiments. Tant els d'un com els aliens o d'altri.

Què passa amb tots aquests "carallargues"? Fins quan continuaran actuan així? Hi ha algú disposat a parar-los els peus? Jo estic temptat a començar a fer-ho, ara bé, quines en seran les conseqüències? Es evident que la relació que puguis tenir amb aquella persona es veurà ràpidament deteriorada. Tot i així potser és interessant córrer el risc i viure sense aquests tipus de personatges a prop. Segur que m'estalvio més d'una encabronada. Us proposo fer un front comú, una ONG, una associació, una secta o qualsevol altre tipus de col.lectiu que persegueixi i descobreixi els "carallargues".

Bé, gràcies per escoltar-me, ja em sento millor. Casualment avui m'he topat amb un/a carallarga i evidentment m'he encabronat.

Diumenge per la tarda, una bona temperatura, una bona llum, una bona càmara, doncs apa intentem fer alguna foto amb cara i ulls. Aquí us deixo el resultat.