Homenatge

Dissabte, ja queda menys, de fet 24 hores i tornem cap a casa. Ahir va ser un dia dur. Aquest matí hem anat a Rabuni (la ciudad de los ministerios). Des de Smara hi ha mitja hora amb un vehicle normal, amb els famosos land rover una hora i si condueix el Sidi potser una mica més i tot.
Són cap a les cinc de la tarda apareix en Miquel i l'Aida... parlem una estona, fem conya i ens diuen que hem d'anar cap a l'escola. Ens expliquen que l'alcalde i el director els han dit que l'escola volia fer-nos un petit festival en agraïment per la col.laboració que Pirineu amb el Sàhara fa anualment. Ho acceptem encantats!! però també ens fa com vergonya ser els protagonistes quan en realitat no ho som. Sempre penso que l'homenatge l'hem de fer nosaltres. Són els infants tant sahrauís com africans els que es mereixen tot i més.
Arribem a l'escola, uf quanta canalla... al fons del pati hi ha una dotzena de cadires, ens hi porten directes. Als costats uns dos-cents nens i nenes sahrauís, potser una mica més i tot. Quina vergonya!. El director i l'alcalde diuen unes paraules i comença el festival. "La coral" de l'escola ens canta unes cançons molt i molt maques. A mig fer demanen al Miquel que digui unes paraules...

Els nens i nenes se miraven una mica al.lucinats. Segurament pensaven: Qui són aquets frikis d'espanya? i perquè he d'estar-me aquí assegut mirant-los?


Cap a les vuit tot s'havia acabat, ha estat bé, diferent, tendre, no ho oblidaré. Sortint de l'escola el cel del sàhara ens va regalar una preciosa posta de sol... Què més podem demanar?