Cada dia, cada minut, cada segon és diferent a l'anterior. La nostra vida està plena de canvis. Bons, dolents, intermitjos. La majoria de les vegades ni ens fixem en el moviment que tenim a la vora. Estem tant immersos en nosaltres mateixos que els nostres sentits són incapaços de detectar tant de moviment. Som així, només reaccionem davant una catastrofe, un cataclisma o un terratrèmol (tant físic com emocional). Hi ha però evidències clares d'un canvi terrible. d'Un canvi que no podem obviar o fer desaparèixer. Està aquí i ja no hi podem fer res.

Dimecres, aquesta setmana pràcticament no he escrit res. No tinc temps, la nova feina em xucla pràcticament tot el temps. Tot i així intento estar al dia de com va la ciutat, la comarca, el país i el món, o sigui malament. Avui us recomano la lectura de l'article de Vicent Partal, director de vilaweb. Aquesta setmana el PP tancarà les emissions de TV3 al país valencià. Sí senyor, aquests sí que saben el que fan. El PP prescindeix ja de les paraules, els fets són els seus companys de viatge. Mentre aquí a Catalunya parlem, torem a parlar i encara avui el Parlament de Catalunya parlarà de nou del dret a l'Autodeterminació, per cert no sé si els donaran calçots entre votació i votació, a les espanyes fets consumats!. Peix al Cove, ni aeroport, ni infraestructures, ni TV3, ni res.
El dia que Catalunya prengui consciència de país, de nació i tota la societat actui en conseqüència, potser aquell dia viurem una mica millor.

Avui inicio un nou espai que anomeno: la Frase. Cada setmana hi deixaré una frase, interessant, divertida, profunda, trista o tot el contrari. Aquí va la primera:

Ahir a Verges en Lluís Llach va fer el seu darrer concert. Després de 40 anys dedicats a la música, a la poesia, al seu petit país en lluís ha decidit plegar. Avui hi ha un buit, un buit que serà difícil d'emplenar de nou. Hi ha poques persones com en Llach. Aquesta capacitat comunicativa, plena de sentiments, d'esperança, d'amor. He de confessar-vos que jo vaig descobrir-lo amb uns quants anyets. Just en aquell precís moment de la vida on la rauxa dóna pas a la calma, on trobes l'equilibri entre el cor, el cap i els peus. On la paraula té més importància i on els sentiments circulen pel teu cos amb un mínim d'ordre.
Ahir vaig veure la darrera hora del concert. Sol, estirat al sofà de casa a les fosques, vaig emocionar-me, vaig plorar, riure i pensar. Va agradar-me en Llach ple d'energia cantant per darrera vegada. Vaig gaudir veient la gent cantant les seves cançons amb cara d'emocionats i enmig de tots ells, en Jordi Pasques, alt urgellenc il.lustre. M'hauria agradat ser-hi, estar-hi present, però no tot és possible.
Malauradament no el podrem tornar a veure cantant però sempre ens quedarà la seva música...

Doncs ja ha passat un any i tornem a preparar de nou les colònies d'estiu per als nens i nenes sahrauís del 2007. Ho tornem a fer il.lusionats, contents i optimistes. Aquest any ampliem la nostra zona d'acció cap el Berguedà tot esperant ampliar també el nombre de famílies que col.laborin amb el projecte. És un dels moments de l'any que més m'agrada. És primavera, anem pels municipis del Pirineu parlant del que més m'agrada i ajudem al poble saharuí. Cada vegada que parlem del Sàhara, cada vegada que ensenyem l'audiovisual em venen records agradables al cap: les nenes, el cel, les olors, el te, el mal de panxa, je je. Enguany altre cop Acció Solidària amb el Sàhara, de la qual Pirineu amb el Sàhara en forma part, organitza amb la coordinació del Frente Polisario les colònies. Esperem que les coses funcionin tant bé com l'any passat. Hi tinc amics i coneguts entre les diferents entitats i sempre és un plaer trobar-nos per treballar en aquest projecte. Aquest any, malauradament, no podré ser-hi quan els nens i nenes arribin. Em sap molt de greu no participar-hi però la feina em farà estar a molts i molts quilòmetres de Barcelona. Què hi farem no es pot tenir tot en aquesta vida.

Us deixo el calendari provisional de xerrades:

29 de març, 20:15 Centre Cívic de la Seu d'Urgell
30 de març Berga
31 de març 11:00 Peramola, 13:00 Oliana
4 d'abril, 20:30, fundació ADIS, Puigcerdà

Hi sou tots convidats!!

Si voleu més informació podeu descargar-vos el tríptic informatiu o visitar la web del Frente Polisario

Avui fa quatre anys de l'inici de la guerra. Quatre anys de mort, patiment, plors, injustícia, por, absurditat i malviure. Quatre anys de destrucció. La guerra va ser il.legal, injusta i em fa molta ràbia veure el trio de les Azores fent com si Irak no anés amb ells.
Avui no és un dia per estar content, avui és un dia per reflexionar, per pensar, per rebelar-nos, per lluitar pels nostres ideals. Ja n'hi ha prou!!! Cal canviar la manera de fer política , cal ser més humans, cal fer fora els actuals polítics. No serveixen, el seu model no funciona. Ja han tingut la seva oportunitat, ara és l'hora d'una nova fornada de polítics, ara és l'hora de la veritat.
Us recomano la lectura d'aquest blog: Diario desde Irak

Ahir vaig estar a Barcelona. Un dissabte en parella a la capital, què més puc demanar? després de dinar vam decidir anar a veure l’exposició fotogràfica “Obrint els ulls al món: 5 anys de lluita contra la ceguesa evitable al Sàhara”
Es tracta d'una exposició bonica, molt treballada i feta amb molta sensibilitat.
L'expo pretén apropar la ciutadania a la vida de la població sahrauí al desert, informar sobre la tasca realitzada per la Fundació i retre comptes respecte als resultats assolits, a través de les fotografies de dos reconeguts fotògrafs, el Manel Esclusa i la Núria Andreu.
Us la recomano de totes totes.

Per si algú vol acompanyar-nos en aquesta nova aventura us deixo un word amb la programació del 4art Festival Internacional de Cine del Sàhara

Arxiu

Si voleu més informació:

http://www.festivalsahara.com

Des de fa uns mesos la nostra ONG PIRINEU amb el SÀHARA està treballant intensament en un projecte propi: PROJECTE TARBILLA.
Es tracta d'intentar construïr una nova guarderia a la Wilaya de Smara a la Daira de Hauza. Hem fet varies reunions amb el Frente Polisario, amb el governador de Smara i també evidenment amb l'ajuntament de Hauza. També hem parlat amb constructors i arquitectes sahrauís. Està tot a punt, però ara queda el més difícil. Trobar el finançament. Tenim ja una part d'aquest finançada mitjançant aportacions privades i de l'ajuntament de la Seu, però encara ens falta una part important del pressupost. Aquest projecte és un somni, un petit gran somni d'uns quants urgellencs que amb molt d'esforç intentem fer quelcom més per aquest poble que ens té una part del nostre cor robat. Avui us el presentem en societat:

Memòria del projecte
Plànol 1
Plànol 2

Sí us agrada, us sembla interessant i voleu col.laborar amb nosaltres podeu enviar-nos un mail

Avui finalment ens ho han confirmat, podrem viatjar amb el vol de FISAHARA (Festival Internacional de Cine del Sáhara). Fins a darrera hora no s'ha clarificat la situació del vol. Sembla ser que l'organització estava pendent d'obtinir una subvenció i fins avui la cosa no s'ha clarificat. Tot i així ja hem perdut un dia d'estada als campament doncs el vol s'ha ajornat 1 dia. Malgrat tot tenim moltes ganes de viatjar de nou. Sí, ja ho sé, farà una calor terrible, ja l'hem patit, però ens ve molt de gust tornar a veure les nenes, els amics, la família. Les nenes ja ho sabem i estan súper contentes. Bé ja us aniré explicant com va tot plegat.

Notícia de diari Avui:

El rei aposta per la lliure determinació del Sàhara

"El rei Joan Carles va subratllar ahir, en la primera jornada de la visita del cap d'Estat a Algèria, la urgència d'una "solució política justa, duradora i mútuament acceptable" per al Sàhara Occidental que prevegi "la lliure determinació". El monarca va afegir que l'acord ha d'arribar a través del diàleg entre les parts en el marc de les Nacions Unides, tal com va posar de relleu el govern espanyol la setmana passada a la cimera bilateral amb el Marroc. Va ser aleshores quan el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar la proposta marroquina per al Sàhara, que es limita a una àmplia autonomia per a l'antiga colònia espanyola, sense reconèixer el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, tal com proposava l'ONU.

El rei va parlar de la situació del Sàhara Occidental en el brindis del dinar que el president d'Algèria, Abdelaziz Bouteflika, va oferir als monarques al Palau del Poble d'Alger en la primera visita dels monarques al país magribí des del 1983. En el seu discurs, Bouteflika no va fer cap menció al conflicte del poble sahrauí, tot i que va reiterar el suport del seu país a la proposta del govern espanyol de "l'Aliança de Civilitzacions", que va qualificar d'"oportuna". El rei d'Espanya també va brindar per l'enfortiment de les relacions bilaterals entre Espanya i Algèria, que va qualificar de "prioritat de primer ordre", i va fer una crida a les empreses espanyoles perquè s'involucrin plenament en el país africà, definit com a veí i amic."


Es tracta sens dubte del "café para todos" tots contents i apa. Esperem, però, que aquest cop la diplomàcia espanyola no torni a fer el ridícul. El govern d'Algèria pressiona i Espanya respon intentant suavitzar la cosa.

"La visita de los Reyes a Argelia iniciada ayer se produce en un momento decisivo para las relaciones de España con el Magreb. Marruecos ha anunciado su intención de presentar en las próximas semanas un nuevo plan para el Sáhara, uno de los contenciosos que más dificultan el entendimiento entre los dos grandes países de la región y, por consiguiente, la definición de una postura por parte de la diplomacia española que resulte aceptable para todos los actores. Los retrasos en la reunión de alto nivel, que los Gobiernos de Rabat y Madrid debían haber mantenido hace varios meses, pero que sólo pudo celebrarse la semana pasada, han dado lugar a una inevitable aunque inoportuna proximidad entre la presencia de Zapatero y ocho de sus ministros en Marruecos, y la de los Reyes en Argelia.
Esta cercanía de las fechas ha obligado a que don Juan Carlos sea el encargado de suavizar los efectos de la cumbre de Rabat, mal recibida por la prensa y el Gobierno argelinos, y precedida como salva de disgusto por el anuncio de una subida del precio del gas. En la primera jornada de la visita, y antes incluso del primer almuerzo oficial, el Rey ha precisado los matices más controvertidos de la posición de España ante el contencioso del Sáhara, puesto que el apoyo del Gobierno español al plan marroquí despertó una abierta hostilidad por parte de Argel. Don Juan Carlos ha reiterado los elementos clásicos de la diplomacia española en torno al futuro de la antigua colonia, obviando las menciones a la iniciativa marroquí y defendiendo la necesidad de encontrar una solución acordada entre las partes que contemple el derecho de autodeterminación y que se atenga al marco de Naciones Unidas. El presidente Buteflika, por su parte, ha guardado silencio sobre el asunto.

El Magreb constituye uno de los ejes más importantes de la política exterior de nuestro país. España no sólo no está obligada a optar entre Marruecos y Argelia sino que debe encontrar el espacio para mejorar en paralelo las relaciones con ambos países. Ésa sería su mejor contribución a la estabilidad de una región crucial, sobre la que no dejan de acumularse signos preocupantes."

Ahir vaig anar al cinema. Em feia mandra però vaig decidir-me perquè estava convençut: la pel.lícula s'ho valia. Definitivament no vaig equivocar-me. BABEL és un crit, un crit per la humanitat, pel sofriment, per la solitud, per les relacions humanes, per l'amor, ...
Hi ha, però, alguna altra cosa que la fa especial: La música. Bona part d'ella la creat en Gustavo Santaolalla, compositor argentí del qual, la veritat, no havia escoltat res fins ara. Va ser tant el xoc que en arribar a casa vaig anar decidit cap al meu fantàstic mac a baixar-me ràpidament la banda sonora original de la peli. Tota la bona música transmet alguna cosa especial, energia, plaer, emocions, no ho sabria definir. La música d'en Gustavo Santaolalla fa sentir-me millor, més humà, proper als altres, amb energia...

ROSA MONTERO 13/03/2007

He aquí que Zapatero se ha echado en brazos de Marruecos y se ha puesto a darse besos de tornillo con ese régimen tan fino, tan moderno y tan democrático. Más aún: nuestro hombre ha respaldado con entusiasmo el plan alauita de autonomía del Sáhara. Ante lo cual los saharauis, haciendo gala una vez más de su ponderación y su cintura diplomática, de esa civilizada sensatez que es justamente lo opuesto a la barbarie terrorista, se han limitado a "lamentar la precipitación del Gobierno español para apoyar el plan marroquí", en vez de acordarse de los antepasados de Zapatero y de paso de las madres de todos nosotros, como sería lo propio ante semejante muestra de oportunismo político y de lastimoso abandono de nuestras responsabilidades. Como los saharauis dicen (pero casi ningún medio recoge), un proyecto de autonomía para el Sáhara Occidental no tiene base legal, porque ese territorio no es una provincia marroquí. Y la posición de Zapatero, añaden, no hace más que alentar "las ambiciones expansionistas marroquíes en detrimento de la legalidad internacional". Además, añado yo, de dejar a los pobres saharauis aún más inermes ante la ferocidad represiva de Marruecos.

Ciertamente asombra que este Zapatero tan preocupado por atender las ansias nacionalistas de todo pichichi, resulte estar de repente sordo como una tapia cuando se enfrenta no ya a una reivindicación de independentismo, sino a un caso ejemplar de territorio ocupado ilegalmente por un país vecino. Los saharauis fueron invadidos, perseguidos, bombardeados por los marroquíes. Y hay resoluciones de la ONU que les amparan. Se diría que todo eso se lo pasa Zapatero por el talante. Tampoco acabo de entender que nuestro paladín de las civilizaciones aliadas dé la espalda de manera tan olímpica a un pueblo islámico moderno que apuesta por la vía diplomática y no por el terrorismo. Qué malísimo ejemplo estamos dando cuando no escuchamos a los pacíficos. Claro que tampoco estamos haciendo gran cosa por otras víctimas, las de la dictadura cubana. También ahí estamos extrañamente tibios, extrañamente dudosos, demasiado cerca de los verdugos. Es una política internacional desconcertante.

Avui els monarques espanyols inicien una visita a Algèria. País que dóna suport a la causa sahrauí. De com ho fa i dels seus motius ja en parlarem un altre dia. Avui toca moure fitxa als argelins que de fet ja ho han fet. Segons publica el País:

Fa uns dies vaig rebre un mail de la Coordinadora Estatal Sahara. En aquest mail t'informen que ja tenen a disposició el documental:
"LA PUERTA DEL SÁHARA" (Un recorrido por la historia y el corazón del pueblo saharaui)
Guió i Direcció: María Jesús Alvarado
Realizació: Álvaro Carrero
Banda sonora: Eduardo Westerdahl
Duració: 45 minuts
Preu: 20 euros

Es tracta sens dubte d'un bon documental, dur en alguns moments, però interessant de totes totes. Us el recomano. Si algú està interessat en adquirir-lo pot enviar un mail a:
produccionesalmacabra@hotmail.com

També en podeu visualitzar el contingut aquí

Avui el País publica un nou reportatge sobre els grups radicals islamistes del nord d'Àfrica, "La espada de Al Qaeda en el Magreb". Us convido a llegir-lo.
Parla entre altres de la situació al marroc, Argèlia i Malí. De com a poc a poc les tesis més radicals de l'islam guanyen terreny en aquests països. Parla d'incidens al marroc i a Argèlia. Incidents que nosaltres desconeixem però que hi són. Bé tot plegat ja no sé que pensar, si realment la situació és dolenta o bé ens ho volen fer creure. El reportatge finalitza amb aquest paràgraf:

"Por mucho que todos esos ejércitos juntos logren liquidar al brazo de Al Qaeda en África Occidental, el sentimiento islamista avanza en las sociedades magrebíes. Acaso su mejor ilustración la brindaron en Ramadán las mujeres de Túnez, el país más secular, que desafiaron al régimen colocándose masivamente el hiyab (pañuelo islámico) pese a los riesgos que conllevaba."

Un altre dia m'agradaria dir quelcom més sobre el perquè de tot plegat. Per què part de les nostres societats busca en la radicalització una solució?. Un exemple clar el tenim amb la manifestació d'ahir de Madrid per exemple.

Des de fa molts anys va néixer en mi un sentiment nacionalista important. Un sentiment de català, de catalanitat, de ser membre d'un petit col.lectiu, d'una terra, d'un país. Aquest sentiment sempre l'he acompanyat d'un pragmatisme absolut. És a dir intento fugir del fer volar coloms i anem per feina, per lo pràctic, per lo demostrable. En aquest sentit entenc la relació entre Espanya i Catalunya. Malauradament i sobretot en les darreres setmanes el meu pragamtisme s'està emplenant d'esquerdes. No puc entendre la situació política actual d'Espanya. Aquest bipartidisme enfrontat, ja tradicional des dels primers intents de governs democràtics, no és l'Espanya que volem, que necessitem per desenvolupar-nos com a poble. Sóc historiador i arqueòleg de formació i el que veig en aquests moments ens recorda massa a situacions viscudes en el passat. La confrontació, l'odi, la rancúnia entre les dues espanyes. La d'esquerres i la de dretes. La manifestació d'avui del pp n'és un clar exemple. Banderes espanyoles, himnes, símbols i més símbols franquistes, llaços, llaçets, odi, culte a la persona de l'expresident (el pitjor de la història d'aquest país). Imatges com la de l'ajuntament de Múrcia on dos grups de persones d'enfrontaven, es cridaven i s'insultaven tot defensant els seus ideals polítics no són millor pel país. Les imatges lamentables del Congreso de los Diputados o del Senat són d'un país de pandereta. Recollint les paraules d'en Raimon: "Jo no sóc d'eixe món".
Aquesta no és l'Espanya que ens ha d'acompanyar en el nostre llarg i dur viatge cap a l'autodeterminació. Aquesta Espanya de trinxeres, de disbarats, de confrontació fa allunyar-nos dia a dia d'un possible projecte comú. Fa en definitiva que malgrat tot em senti més nacionalista.

Ahir una de les meves entrades va arribar als quinze comentaris. Un fet inusual, desconegut, que fins ara no havia passat mai. Dels quinze bona part han estat eliminats. De fet els he eliminat jo mateix evidentment. El motiu? el to, les paraules i la mala llet que desprenien. No permetré que el meu blog es converteixi en un espai tant barroer com ho pot ser el senat o el congreso de los diputados. M'agrada escriure, m'agrada criticar, m'agrada parlar, si algú té ganes de dir coses ho pot fer sense cap problema. Ara bé no permetré l'insult, la calúmnia ni la falsetat. I menys si es fan des de l'anonimat. Aquesta web és un blog, on jo hi escric i vosaltres hi podeu dir la vostra, però no és un "Foro" on tot val. He censurat els vostres comentaris, perquè simplement crec que els lectors de la meva pàgina tenen el dret de no llegir segons quines coses. Si no us sembla bé i no voleu llegir-me més cap problema. Jo no tanco les portes a ningú, jo no dic fins mai, us dic fins aviat. Jo no et dic venut, ni dictador. La llibertat d'expressió acaba on comença la meva dignitat. Ningú et priva d'escriure el teu propi blog. Jo el llegiré si me'l dones a conèixer. He deixat oberts els vostres comentaris fins que han superat els límits del que jo vull i no vull tenir en aquest blog. A mi no m'agrada eliminar comentaris fets, ara bé el nivell de les paraules escrites s'ho mereixien.

Reprodueixo la carta que en Carlos Sánchez de Roda, de Pozuelo de Alcorcón ha enviat al diari el País.

La Soledad de los Saharauis

Se consuma la traición socialista al pueblo saharaui. Zapatero aprueba las tesis marroquíes y da la espalda al querido pueblo saharaui. Eso sí, apoya que el plan marroquí de autonomía sea presentado en la ONU.
¿Es que nadie le ha explicado a Zapatero que la ONU ya ha dictado varias resoluciones sobre este asunto, que sólo falta aplicarlas y que el único obstáculo para ello es Marruecos? ¿Le ha pedido Zapatero al rey de Marruecos que cumpla las resoluciones de Naciones Unidas? ¿Le ha recordado que según Naciones Unidas no tiene ningún título de soberanía sobre el Sáhara Occidental? ¿Le ha pedido que ponga de una vez en práctica la descolonización del Sáhara como Naciones Unidas lleva 30 años pidiéndole que haga? ¿Le ha pedido que deje de reprimir, encarcelar, torturar y violar a los saharauis de los territorios ocupados, que respete sus más elementales derechos humanos? ¿Le ha preguntado dónde están los centenares de saharauis "desaparecidos" en su tierra? ¿Le ha pedido que deje de pisotear la legalidad internacional? ¿Le ha preguntado contra quién va a utilizar las armas que le acaba de vender?

¡Cómo han cambiado las cosas! ¿Qué ha hecho Zapatero de la bandera saharaui que enarbolaban orgullosos tantos socialistas? ¿Dónde la tiene escondida? ¿Hasta cuándo seguirá ultrajándola.

Confusió
-Estat d'un aplec de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera; desgavell.
-Manca de claredat, d'ordre, en les operacions de l'esperit.

Optimisme
-Disposició d'esperit consistent en una propensió a veure i a jutjar les coses sota l'aspecte més favorable.

Avui toca sincerar-me, es dijous i ja s'acaba la setmana. El canvi de feina cada dia és més a prop, quan tingui tots els papers a punt cap Andorra a currar. No tornaré a parlar de coses que ja han aparegut per aquí, però sí us parlaré de com em sento. Fer un canvi no és fàcil, bé jo sóc un habitual dels canvis però cada vegada m'han passat factura. Fer un canvi de feina és relativament fàcil, però fer un canvi de professió és més complicat. Aquest serà el meu quart canvi de professió. Cada canvi implica una renúncia. Una renúncia a un lloc, a uns companys, a uns somnis, a uns objectius. Cada canvi implica també, però, uns nous objectius, uns nous somnis i també unes noves pors.

En cada canvi m'acompanya l'angoixa. És una sensació de confusió, de pèrdua d'estabilitat, de dubtes, de mal rotllo. És una metamorfosi necessària però difícil d'entendre per un mateix i per aquells que t'estimen. Si us sóc sincer fa unes dues setmanes que em trobo en un Dragon Khan emocional constant. Amunt, avall, cap a la dreta (no gaire), cap a l'esquerra (molt més). Preguntes, respostes, més preguntes. Quan portes dos dies de tranquilitat absoluta, patam!! apareix de nou lo xino del Dragon Khan i apa arriba!! Sort que la confusió i el mareig s'acompanyen de somriures, d'optimisme, d'esperança.

Us deixo un parell de pensaments, no són meus evidenment però m'agrada el que diuen:

Suspens total altra vegada de la diplomàcia espanyola i del seu president. Després de dos dies de visita a Rabat com s'ha acabat el tema?

"La declaración final se hace eco de planes conjuntos para el futuro, entre los que destacan los proyectos energéticos alternativos de Gamesa y Abengoa, con financiación española por 200 millones de euros; la concesión de 16 millones de euros para la reestructuración de la flota pesquera de Marruecos, tras la reapertura de sus caladeros a España, la prosecución de los estudios para la construcción de un ferrocarril submarino bajo el Estrecho y del proyecto de Universidad de los dos Reyes en Tánger."

Negocis, més negocis i més negocis. Ah i el tema del Sàhara Occidental? algú se'n recorda? D'entrada en ZP accepta la supressió al dret a la independència del poble sahrauí i demana com qui no vol la cosa:

"El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, consideró ayer que la nueva propuesta marroquí de un plan de autonomía para el Sáhara, que excluye la independencia de la ex colonia española invadida por Marruecos en 1975, debería abrir "una nueva etapa" tras 30 años de este contencioso. En consecuencia, pidió "a todas las partes que retomen la negociación" sobre esta base, un llamamiento dirigido sobre todo al Frente Polisario y a Argelia, ya que la disposición de Marruecos a dialogar sobre su propia propuesta es obvia."

O sigui altra vegada la política de peix al cove, calers, contractes i negocis. Les persones, la justícia, la dignitat no importen...

Segons el blog Poemario por un Sáhara Libre:

Titular del País d'avui: "España reitera su apoyo al plan marroquí para el Sáhara mientras se ajuste a la legalidad internacional"
Moratinos, però, també va declarar: "siempre mantendremos" la postura a favor del derecho de los saharauis a determinar su futuro. "La posición de España no ha cambiado"
Alhora Zapatero garanteix a Rabat: "España serà el mejor aliado de marruecos..."

Fins aquesta tarda no sabrem, però, quina es la posició de l'executiu d'en ZP enfront la proposta del règim alauí. Tot plegat fa olor a cremat. El règim dictatorial del marroc fa molt temps que treballa a nivell internacional aquesta nova proposta. Fa molt temps que busca suports internacionals per deixar de nou en minoria al Frente Polisario i Argelia. En aquest sentit podeu llegir aquest artícle d'opinió.
Si voleu també podeu llegir la resposta del Frente Polisario a la reunió d'en ZP: Visita de Zapatero a Maruecos: “la actitud impasible de España encierran simientes de desestabilización y de escalada graves” (POLISARIO)

Si mai tinc molts calers, sé que en faré. Bé sé en que en gastaré uns quants. Comprant ART. Si us sóc sincer no hi entenc massa, per no dir res, però m'agrada tenir quadres a casa. Quadres especials, quadres que transmeten idees, sensacions o altres tipus d'experiències. Tot just fa una setmana, dilluns passat, esperant en una de les sales de la diputació de Lleida vaig poder descobrir, conjuntament amb en Miquel, una pintora lleidatana molt interessant. És diu Gemma Farreny i és d'alguaire. Hem va agradar força la seva pintura, influenciada pel pop Art. Té uns colors, una llum, fins i tot la temàtica vaig trobar interessant, fugint una mica de la típica pintura. Secillament us la recomano.

Avui al vespre tindrem l'oportunitat de veure un eclipsi de lluna. Començarà a les 22.20 i el punt màxim de l'eclipsi serà a les 0.20. L'ombra de la Terra se situarà just entre la Lluna i el Sol, i ocultarà completament el disc lunar. Intentaré fer-ne algunes fotos. Per cert he estat pensant que potser per aquest motiu hem estat tant nerviosos tots plegats aquests dies... ai la lluna.
Si voleu seguir en directe l'eclipsi ho podeu fer des d'aquest link de la Universidad Complutense.