Finalment hem arribat a la fi el cicle electoral català. Tenim des de fa uns mesos un nou govern a la Generalitat i properament tindrem nous equips de govern als ajuntaments. De tot plegat, però, que hi guanya Catalunya? Sincerament poc. Els canvis de govern ens han demostrat que no són garantia d'avenços importants. Les hipoteques deixades per governs anteriors, sobretot als ajuntaments, són un pes que habitualment arrossega els nous equips de govern cap a un forat sense sortida. Els interessos dels partits passen per sobre dels interessos de la ciutadania. La bona gent que es dedica a la política sovint són menyspreats i forçats a canviar d'estil o de feina. El màrqueting i una despesa exagerada en campanyes electorals substitueix la proximitat, l'honestetat i el diàleg.
La ciutadania, però, ha respost clar i català. L'abstenció ha estat la gran guanyadora d'aquestes eleccions. D'altra part el missatge pels partits petits també ha estat contundent, Esquerra i Icv han estat castigades per la seva relació amb el Psc i pels anomentats tripartits. No pots presentar-te a unes eleccions amb la convicció que pactaràs segur, passi el que passi amb els companys de les esquerres. Així no es motiva la ciutadania.
Tampoc motiva als nostres ciutadans, ni a un servidor de vostès, l'organització actual dels partits ni les llistes que habitualment es presenten als nostres ajuntaments. Qui decideix, qui mana en els partits catalans? realment estan preparats per assumir aquesta tasca? Jo crec que no. Ni ha nivell nacional, ni a nivell comarcal. Penso que cal fer una reflexió profunda, anar més enllà, fer un pas més. Les llistes han de ser obertes, els equips de govern han d'estar plens de gent sense cap tipus de militància, gent activa, preocupada, apassionada per la seva ciutat però que no vol formar part d'una estructura tancada, moltes vegades hermètica.
Psc, Ciu, Esquerra, Icv, Pp són un fre per a molts i moltes que voldrien sumar-se al carro de la gestió pública. En un món global, tant ràpid, tant canviant tenim unes estructures polítiques del segle XIX. La política no ha evolucionat, però el món que l'envolta sí. La gent està cansada de tanta discussió, de tanta ruqueria, de tant perdre el temps. La gent vol solucions als seus problemes, menys titulars i més direcció.
La ciutadania de Catalunya està cansada d'invents tipus tripartit. Què hi guanyen Esquerra i Icv formant part d'aquest govern? Doncs poca cosa. Esquerra ha deixat de ser un referent nacional, ha deixat de ser el partit independentista tot suavitzant el seu discurs. Estic d'acord amb la racionalització del discurs nacional, estic d'acord amb la moderació, però rebutjo el seguidisme i la pèrdua d'identitat actual.
Hem passat d'una etapa final del pujoslisme dolenta pel nostre país a una nova etapa d'hegemonia total i absoluta del Psc. Un Psc fred, calculador i sistemàtic molt llunyà al Psc del president Maragall (si voleu podeu llegir la renúncia de Maragall).
Jo com sempre, donant la cara, dient la meva, proposo des d'aquest racó del Pirineu un canvi. Obrim les portes dels partits a la ciutadania, obrim les portes a la reflexió, al canvi, a nous discursos, a noves estructures, a nous canvis. Jo des d'aquí proposo un nou pacte nacional entre una Esquerra segura d'ella mateixa i una Convergència lliure d'Unió.
Proposo una nova manera de fer política, més humana i més propera (l'amic Jordi Ausàs n'ha estat un bon exemple)
Proposo des d'aquí crear nous espais de debat, de participació, de confluències, de sinergies, proposo doncs una nova llei electoral més participativa amb llistes obertes, amb nous incentius. Tenim el deure de promoure el canvi polític i social del nostre país, som una generació valenta, sense por i preparada. A tots vosaltres us demano la màxima implicació. Cal fer el darrer esforç per canviar la situació actual, cal somiar de nou, cal obrir els ajuntaments, els consells i el parlament a noves maneres de fer política. Us apunteu??
Read more...
