Dimarts, lo dia del House, com ja l'he batejat des de fa temps. A la Seu tothom està nerviós, potser massa. Aquests dies la política és el centre de totes les converses, tothom diu, tothom sap, l'un et diu que ja està fet el pacte entre tal i qual, l'altre et diu tot el contrari. Jo com sempre ni cas, a la meva, passo de xafarderies de pa sucat amb oli. Dissabte ja veurem, espero això sí, no endur-me una terrible decepció. A la qual i amb sinceritat no sé com respondré.
Bé ja veurem, de fet avui tinc ganes de parlar d'un altre tema. Com de costum he llegit l'article d'opinió de Vilaweb. Habitualment el signa en Partal, però avui el signa en Roger Castany.
L'article parla de la plataforma x catalunya, aquesta colla de nazis ex-falangistes que fent un discurs anti immigrants han obtingut representació en uns quants ajuntaments de Catalunya. Enmig, però de l'article hi ha una reflexió molt interessant que vull reproduir-vos:
"Què ha canviat, doncs? Amics que s'estan a Vic m'expliquen que efectivament hi ha nouvinguts que no tanquen la botiga els dies festius (això també passa a sota casa, a Barcelona, on m'estic ara), que els del quart segona encara no han entès a quin contenidor cal llençar cada classe de brossa i que al primer primera n'hi viuen set en un espai per a tres. M'imagino que a Manlleu, amb quasi vint mil habitants i un percentatge d'immigrants que voreja el 30%, deuen tenir els mateixos problemes. Però curiosament allà Esquerra ha guanyat amb majoria (10 regidors de 17) i la Plataforma, tot i haver-hi augmentat vots, només n’ha aconseguits dos. Una companya de Manlleu m'explica que l'alcalde, el candidat republicà, es passeja cada dia pel poble, parla amb immigrants, reparteix fotocòpies dels pressupostos als comerços, és a tots els enterraments, participa en les festes i assisteix a reunions de veïns. Mentre m'ho explica, m'imagino l'alcalde fent una orxata amb un imam. "
M'agrada aquest paràgraf pel següent, deixa clar que els únics culpables del creixement de PxC som tots plegats, però sobretot els nostres polítics, sobretot ells. Algú no està fent la seva feina, algú es mira el melic i prou, algú solament està pensant en la roda de premsa, en la foto, en sortir als diaris. Amics, la política no és això, la política és servei, és participació, és parlar amb tothom i participar de la vida dels teus ciutadans. Tancar-se en un despatx i viure en el teu món és una terrible equivocació que aprofiten els menyspreables com l'Anglada.
Bé això és tot, espero això sí que el seny, el nostre típic seny retorni a la taula de negociació i tot plegat acabi com s'ha d'acabar.
Read more...
