Estirat al llit, tot just abans d'anar a dormir, faig un repàs dels blocs i webs habituals. Em crida l'atenció una notícia publicada a debat.cat:
"Els Estats Units gasten 500.000 milions de dòlars en les guerres de l'Irak i l'Afganistan"
No sé que en penseu vosaltres però a mi m'esgarrifa la xifra, ben just puc llegir-la correctament. Algun "listillo" pregunta quants milions d'euros són? algú li dona una garrotada al cap i continuem tots paralitzats per l'estupor que ens provoca la xifra sigui en dòlars o en euros. Aquests dies estic llegint un article extraordinari al National Geographic d'aquest mes sobre la malària. Sense fer demagògia si aquesta xifra gastada en matar, mutilar i dividir algú decidís gastar-la en curar, investigar i vacunar quants milions de persones viurien sense patir o millor dit quanta gent deixaria de morir anualment?
Mig horroritzat per la notícia decideixo anar a buscar la saviesa d'un mestre: en Terricabras.
Estan mig de vacances o sigui que de cos hi estàs però potser de cap no del tot he trobat el seu article d'avui del tot messiànic. En reprodueixo un fragment:
"Si tens problemes cardíacs, d’estómac, pateixes dolors abdominals o encefàlics i el metge no veu clarament quina és la causa de la dolença, dictamina estrès. És evident, però, que quan una mateixa causa pot desballestar gairebé qualsevol part de l’organisme, aleshores és que parlar d’estrès vol dir parlar de moltes coses —de moltes causes— alhora. Vol dir parlar d’una mala qualitat de vida, en general. Estrès vol dir menjar de pressa i malament, dormir poc i malament, llegir poc i malament, copular poc i malament, fer poc exercici físic i mal fet, treballar molt però aconseguir pocs resultats. L’estrès, en definitiva, equival a viure poc i malament.
Ha arribat l’hora que entre tots ens convencem que podem viure d’una altra manera, contribuint a generalitzar el model de la Slow Life (vida lenta), no pas entesa —de cap manera!— com una mena de mandra i improductivitat universal sinó, tot al contrari, com l’única manera d’ajustar el tempo de la nostra vida i del nostre treball, obtenint així, d’una banda, resultats professionals que es desempalleguin del vici de la pressa i la immediatesa i, de l’altra, una vida que valgui realment la pena de ser viscuda. Els mesos d’estiu són un bon moment per començar a cultivar la vida lenta. Afanyem-nos-hi! Lentament, però."
Quanta raó té mestre!!
A veure, sense vergonyes, qui llegeix poc, copula poc, fa poc exercici, treballa massa i menja malament??
Jo el primer, però em sembla que tothom pateix d'aquest mal del segle XXI, la pressa.
Què us sembla si a partir d'avui fem tots plegats un esforç per viure slow, o sigui, molt a poc a poc?
Si voleu llegir tot l'article
Read more...
