i què més!!
Fa molts dies que no parlo de política, el motiu? l'avorriment, la decepció i alguna cosa més que em provoquen la majoria de polítics (sobretot algun líder regional que fa més pena que res més). Les hipotèques no paren de pujar, la nostra uns 150 euros més al mes. Les infraestructures no funcionen ni a la de tres, el preu de la llet i del pa cap amunt, la benzina? millor no parlar-ne i ells de que parlen? En Carod, pressionat per les enquestes d'esquerra ara surt amb el 2014, data límit per fer un referèndum sobre l'autodeterminació, i jo li dic: i què més!
Sóc republicà, d'esquerres i independentista, però també un hipotecat que treballa en un altre país on em guanyo millor la vida. Estic cansat de promeses, de titulars fets a cop d'enquesta, de manca total i absoluta de planificació, de resposta, d'acció. Aquí tothom va a la seva, pendent de la foto o del titular, que per cert només els interessen a ells, a nosaltres no. Cap partit planifica, ningú sap que vol ser quan sigui gran i els pitjor no és això, el pitjor és que no saben que fer-ne del nostre país. Tots diuen: ai si governéssim sols ja veuries, o els altres: ai si governéssim nosaltres ja veuries. Doncs ni els uns ni els altres, tots foteu pena, dit amb tot lo respecte del món. Ja que hi som posats encara espero alguna que altra neteja. Alguns, per no dir molts, van fer un resultat dolent les passades eleccions i com si aquí no passes res. Doncs sí que passa! Cal fer renovació ja de les estructures dels partits, cal gent nova, amb noves idees, amb ganes de fer coses i no cràpules envejosos que només estan preocupats per anar dient que són això o allò altre.
Com va dir un amic, jo ja estic de tornada però potser encara hi ha algú amb ganes de fer coses, potser encara hi ha algú amb il.lusió per fer gran el país. Potser encara hi sou a temps, de canviar, d'apropar-vos, de fer-nos trempar altre cop. Jo així ho espero tot estirat al llit de casa escrivint quatre ratlles i llegint-ne algunes més.
salut!!
