Canvi climàtic

Aquests dies hem tornat a parlar de canvi climàtic, el motiu? les conferències de Al Gore i el cosí d'en Rajoy. Sincerament a mi em preocupa el tema i em sap greu que algú el banalitzi.
Aquests dies m'he dedicat a llegir, buscar per la xarxa i recopilar informació. Molts, com el dit Rajoy minimitzen la situació i critiquen l'alarmisme del documental de Al Gore. Bé potser sí que la posada en escena és molt americana, molt novedosa, sense embuts, va per feina. Nosaltres no estem acostumats a aquest anar per feina dels americans. Sempre hem pensat que els temes científics són recarregats, pesats i avorrits. Llavors arriba el senyor Gore i utilitzan un bon màrqueting i una bona presentació (per cert realtizada en un ordinador mac) ens plantifica davant nostre la crua realitat. El planeta agonitza i cal fer alguna cosa ràpidament.



Alguns en fan broma, però l'evidència és clara. Sempre m'he preguntat per què ho fem això. Algú fotria foc a casa seva? algú es pixaria per les cantonades de les habitacions de casa? algú prefereix viure envoltat d'escombreries? Doncs no, ningú vol viure així a casa seva. I doncs per què o fem amb el nostre planeta, que al cap i a la fi és la nostra gran casa? Tot està lligat, la crueltat amb els éssers humans, amb els animals, amb el planeta, la guerra, la tortura, la destrucció del medi ambient. No us plantejeu mai quin futur regalem a les properes generacions? als nostres fills, als nostres néts. Fins ara hem utilitzat allò del qui vingui què ho arregli, o ja s'ho faran per quatre dies... Doncs i si els que venen ja no hi són a temps?

Us deixo algunes webs i articles per si hi voleu fer una ullada:

- El col.lapse de la glacera Larsen B (web)
- Greenpeace (web)
- El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (web)
- Protocol de Kyoto (web)
- Informe del Pentàgon sobre el canvi climàtic (article pdf)
- Guia de la convenció sobre el canvi climàtic i el protocol de Kyoto (article pdf)
- Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (article pdf)
- Manifest ambiental del Noah Sealth (web)

Read more...

Darfur

Avui he vist el documental: "Darfur llamando a la conciencia" un exel.lent documental del Canal Odisea. És un treball dur, molt dur. Díficil d'empassar. La veritat no tinc paraules per qualificar-lo. Enmig de l'horror, del patiment, del genocidi, encara hi ha humanitat. Mig conmocionat per la visió del documental busco informació sobre el conflicte i aquest n'és el resultat:
- Intermón
- Unicef
- ONU
- Viquipèdia
- Amnistia Internacional
- MSF / MSF II

Read more...

La teva Veu!

Avui he vist a la tv aquest anunci:




correspon a la campanya d'Amnistia Internacional: El poder de tu voz
M'ha agradat tant l'anunci com la web de la campanya. Crec que pot relacionar-se perfectament amb els comentaris que he fet aquests darrers dies. Fem sentir la nostra Veu, és la única arma que ens queda.

Read more...

Confiança

No sé si és el temps, la lluna, la tardor o algun tipus de maledicció, però des de fa un temps observo un cert cansament o més ben dit un cert patiment, acompanyat d'una certa angoixa de tot allò que m'envolta. Crisis varies s'acumulen en els nostres interiors i fan i desfan al seu gust. La veritat sigui dita, el país no acompanya gens, crisi ferroviària, crisi ideològica, crisi econòmica. Tot plegat acaba convergint en una certa crisi de confiança. Confiança envers els nostres polítics incapaços de solucionar els nostres problemes. Confiança envers el nostre sistema econòmic. Confiança en la gent que ens envolta i finalment confiança en nosaltres mateixos. Com deia un gran savi, tanta crisi no pot ser bona. Quanta raó tenia!
Associada a la pèrdua de confiança hi trobem un altre element: la pèrdua de rumb. Cap on anem? gran pregunta, sí senyor. Suposo que tots ens la fem habitualment. Enmig de tant descontrol (tant extern com intern) com podem plantejar-nos seguir el nostre full de ruta? Pràcticament és impossible. De totes maneres el més fotut arribats a tal situació és: com ens ho fem per recuperar la confiança perduda? Els fem de nou un xec en blanc? però i si ja no em queda talonari? Doncs donem per perduda l'antiga confiança i iniciem de nou el camí? Massa llarg i massa temps, avui ja no podem estar-nos per punyetes. Ens cal una solució d'urgència. L'abstenció, paraula de moda, ens pot salvar avui, però no és una solució a mig termini. Home l'altra possibilitat és engegar-ho tot a pastar fang, però som gent conservadora (coi malgrat tot som catalans). Així doncs què fem?
Dialogar, ser sincers amb nosaltres i amb la resta i deixar-nos de tantes històries: màrqueting polític, màrqueting comercial, enganys de pa sucat en oli, patiments i angoixes absurdes.
Sí senyor, Sinceritat, aquesta és la paraula. Prou promeses, prou càlculs, prou estratègies de subsistència, allò del qui dia passa any empeny. Doncs no jo m'hi nego! Hem d'aprendre de nou, ens cal un reset col.lectiu i personal. Hem de capgirar aquest anar fent, sense importar-nos el passat i mirant massa cap el futur, per cert un futur molt i molt incert. Cal aprofitar més el present, però per fer-ho ens cal una dosi gegant de sinceritat. Viure envoltat de desconfiança és pràcticament no viure i jo em nego a continuar així. Sí algú em fot una pallissa en un tren m'agradaria que els meus companys de vagó em defensessin. Si algú ens enganya hem de saber-ho, sí tots sabem que la ministra ens fot el pèl, per què no la fem fora?
Començar-nos a dir les coses pel seu nom, tranquil.lament, sense por, sense mesurar massa les conseqüències i sobretot acceptant-les és la única opció que ens queda per sortir d'aquest mal moment.

Read more...

La frase

"La vida no es solo soñar y empezar proyectos, también hay que ser perseverante e insistir hasta hacer realidad lo que cada uno se propone."

Font: Microsiervos

Read more...

DAHJLA

Algú de vosaltres viatja fins el campament de Dahjla en els vols de desembre? Pirineu amb el Sàhara té una família que no pot viatjar i que voldria fer arribar un paquet a l'infant que tenen acollit. Gràcies.

Read more...

Conseqüent

"Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix", sembla fàcil oi? Doncs no, no ho és. Darrerament em costa trobar persones que actuin en conseqüència amb les seves creències. Per dir-ho clar i català, tothom actua segons les seves conveniències (sobretot econòmiques). Per què ens costa tant dir el què cal dir, o fer el què cal fer? Tanta por tenim?
Què diran? Quin cost tindran les nostres accions? A qui puc emprenyar? tantes i tantes preguntes ens fem que finalment acabem per decidir que el millor és no fer res o dir poca cosa. Com va dir un, cal ser políticament correcte.
Doncs amb perdó, ja n'estic fins els collons de tant pensar i tant poc actuar. Sí, és cert, no tot és blanc o negre, però cal saber què volem i com ho volem per poder negociar i cedir si cal. Cal ser valent, dir el que hom pensa, sense por. Qui diu allò que pensa amb naturalitat i convicció no ha de tenir por de res. Molts utilitzen l'engany, la manipulació, la mitja veritat, però sempre han d'estar pendents, alerta, vigilant no ser descoberts. Nosaltres no, nosaltres estem tranquils, diem allò que pensem i si algú té algun problema ja sap on som.

Potser som pocs, potser no ens escolta ningú, potser no anem enlloc, però potser sí que algú escolta, potser sí que fem camí, potser sí que algun dia arribarem allà on cadascú vulgui anar. És fàcil iniciar aquest nou JO, cal simplement obrir la boca, respirar tranquilament i començar a dir allò que ens preocupa, allò que ens molesta, allò que volem i fer-ho sempre de veritat, sense importar-nos els qui, què o com.

Tot plegat quatre paraules, que com sempre, volen dir simplement el que volen dir, sense res més, ni davant ni darrera. Gràcies Antònia per ser conseqüent i dir-hi simplement la teva.

Read more...

El primo de zumosol

En un dia qualsevol el senyor Rajoy en pot arribar a dir moltes de ruqueries. Ara bé el comentari d'ahir de su primo "el de zumosol" fa gràcia i pena tot alhora. Abans de parlar-nos del seu cosi en Rajoy va deixar anar aquesta perla: "Si cap científic pot garantir el temps que farà demà a Sevilla, ¿com pot dir algú què passarà al món d'aquí a 300 anys?".
Acte seguit lo dit Rajoy va fer-nos saber el que diu el seu cosí: Javier Brey Ábalo, catedràtic de Física de la universitat de la ciutat sevillana, que en una entrevista va qualificar de "pseudocientífics" els que "saben què passarà d'aquí a 300 anys".

Tot plegat em fa pensar de nou en com d'ignorants poden arribar a ser els nostres polítics. Però això no és el més terrible de tot plegat. El més indignant és que ells es pensen (bé tots, tots, no, però la majoria sí) que la resta som tontos. El dit Rajoy va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i fins i tot sembla ser que va arribar a llicenciar-se o sigui que molt ruc no deu pas ser. Això encara em preocupa més, o sigui que si un tipus com ell amb la seva carrera universitària diu aquestes bestieses vol dir que ens veu a tots plegats com una colla de passarells.

La veritat preferixo que lo dit Rajoy recuperi el seu discurs habitual, que s'agafi de nou la bandera espanyola i defensi la unidad de la "grande y libre" i per favor deixi els temes seriosos per aquells que en saben alguna cosa.

Read more...

ARA

Des de fa una colla de dies tinc a sobre la tauleta de nit el llibre "Practicando el poder del Ahora" de l'autor Eckjart Tolle. El fullejo de tant en tant, sobretot quan tinc un mal dia. És d'una concepció molt simple però molt eficaç. De tota manera costa seguir els seus consells, els humans som animals de costums, ja ho sabem. Bàsicament es tracta d'aïllar-nos i fixar-nos exclusivament en el moment, en l'ARA. Gaudir de l'instant present prescindint del passat i del futur. Tant l'un com l'altre són la font de bona part del nostre patiment. La veritat sovint fracasso en l'intent, sincerament tant l'un com l'altre pesent molt encara, però m'esforço a gaudir dels moments presents, a concentrar-me en allò que faig i deixar de pensar en allò que pot venir o en allò que va passar. Si ho aconsegueixo prometo explicar-vos el truc.

Per cert he actualitzat el Fotobloc ara hi podeu veure les fotos del 04/2006.

Read more...

Diumenge de Fira

21 d'octubre, sentat davant la llar de foc amb el Bard (el nostre golden-retriver al costat) i veient la posta de sol (amb la muntanya del cadí tenyida d'un cert color taronja) faig repàs del cap de setmana.

Un cap de setmana, per cert, força intens. Cap de setmana de fira, la nostra fira mil.lenària. Com cada any Pirineu amb el Sàhara hi ha estat present. El de la foto (en Miquel, president de l'ONG i amic) la Maria (la seva muller) un servidor i la Txell (la meva estimada muller) hem donat vida al nostre petit estanc amb la col.laboració de la Dahba (noia sahrauí) i altres companys i amics que s'han apropat a donar-nos un cop de mà. Les fires són el què són, però si no hi ets et troben a faltar o sigui que tant per tant millor ser-hi. Hem parlat amb força gent, hem venut loteria i hem recordat una mica el desert, els nens i nenes i el cel del sàhara. No puc amagar una certa enyorança, a més aquest any no viatjaré amb el vol de desembre i sincerament em sap greu no poder-ho fer. Alguns amics del poble sahrauí m'han animat a continuar escrivint en aquest bloc, comença a fer-se famosa la frase: tu ets el Pep del Bloc? doncs sí, un servidor de vostès i del poble sahrauí. Em fa gràcia la frase i m'anima a continuar aquesta tasca que un dia sense pensar-ho massa vaig iniciar.

Read more...

Sense paraules...

Per fi hem recuperat aquell Carod d'abans de Perpinyà! Gràcies per representar-nos tal qual som: Integradors, dialogants, tranquils, sense estridències però ferms en les nostres conviccions.
Us deixo una petita mostra, jutjeu vosaltres mateixos:





Si voleu veure tota la intervenció o podeu fer aquí

Read more...

World Press Photo

Fotografia guanyadora del World Press Photo de l'any 2005

L'exposició itinerant de fotoperiodisme més valorada del món, el World Press Photo, arriba avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) de la mà de la fundació Photographic Social Vision. La mostra, que es podrà veure fins l'11 de novembre, inclou les obres guanyadores del concurs World Press Photo 2006, un certamen anual en què participen fotoperiodistes, agències de notícies i diaris de tot el món, amb instantànies de temes d'actualitat.

Enguany hi han participat 4.460 fotògrafs, els quals han presentat 78.083 imatges, totes fascinants i d'una qualitat extraordinària. Mirar les seves fotografies és veure l'any 2006 en imatges.
Us deixo un parell d'enllaços:
El primer, on podreu trobar la llista de guanyadors i les seves fotografies.
El segon, molt impactant on podreu veure les fotografies amb molt detall i veure els comentaris dels seus autors.

i de regal, ja teniu les imatges del 12/2005 al meu Fotobloc.

Read more...

Blog action day!!

Ahir 15 d'octubre va ser el Dia d'Acció del Bloc. Una iniciativa que aplega bloggers d'arreu del món. En què consisteix? Doncs en intentar canviar el món a través dels nostres blocs. Enguany l'acció va encaminada a salvar el medi ambient del nostre planeta, és a dir, a salvar el nostre planeta.

Com podem fer-ho?
Si tens un bloc pots parlar d'algun tema relacionat amb el medi ambient, pots fer un donatiu per la causa i finalment pots registrar el teu bloc (ja en són més de 10.000).
Tot i arribar una mica tard, avui som dia 16 penso que la iniciativa és massa interessant per no fer-hi cas:

Aquí us deixo un enllaç on hi podeu trobar molts documents relacionats amb el canvi climàtic.

Read more...

Fotobloc

Doncs finalment m'he decidit a fer-lo. Està en període de proves i evidenment incomplert. Poc a poc aniré emplenant-lo amb aquelles imatges que més m'agradin dels nostres viatges als campaments de refugiats sahrauís. La idea inicial era fer una exposició com Déu mana, però de moment ho farem virtualment, espero que us agradi.

Aquí teniu l'enllaç: http://web.mac.com/josepfarras

Read more...

Novetats

Després d'estar uns dies sense escriure torno amb alguna novetat important:

Ja tenim dates pels vols que viatgen fins als campaments de refugiats sahrauís de Tidouf.

Hi hauran dos vols:

1erVOL (160 places)

SORTIDA: de l’aeroport del Prat, Barcelona el dia 04 de desembre de 2007 a les 19:05 hores

TORNADA: sortida de l’aeroport de Tindouf, Algèria el dia 09 de desembre de 2007 a les 23:30 hores


2on VOL (100 places)

SORTIDA: de l’aeroport del Prat, Barcelona el dia 5 de desembre de 2007 a les 23:00 hores

TORNADA: sortida de l’aeroport de Tindouf, Algèria el dia 10 de desembre de 2007 a les 20:30 hores

AQUÍ HI TENIU MÉS INFORMACIÓ

És la primera vegada, des de fa tres anys, si no recordo malament, que segurament no viatjarem. La vida és així, però tot i ser conscients que no sempre podem fer allò que volem tinc un cert mal rotllo interior. O sigui sóc el primer en pensar que no podem viatjar, però, em faria gràcia aniar-hi. Veure a tothom, beure litres de te, menjar poc i fer moltes fotografies.

Bé potser finalment ens ho repensem....

Una altra novetat internauta és un xic més minoritària, va adreçada a tots els militants d'esquerra. Si voleu signar a favor del Manifest d’alcaldes i alcaldesses d’Esquerra Republicana de Catalunya:

PER UNA ESQUERRA FORTA, UNITAT I RESPONSABILITAT

Podeu fer-ho aquí

Read more...

Què gran ets tiuuu!

Gran és poc, com va dir aquell. Quim Monzó - aquí hi trobareu informació - escriptor, col.laborador en diferents mitjans de comunicació i geni. Fa anys que el seguiexo, tinc alguns dels seus llibres, però sobretot m'agrada el Quim de la Ràdio. Veier-lo per la tele em fa patir. Tot hi haver millorat molt els seus tics nerviosos em distreuen del més important: el seu missatge ple d'ironia, què bonica és la ironia!!.
Avui amb calma m'he llegit el seu discurs a la fira del llibre de Frankfurt 2007. Com es pot valorar l'èxit d'un discurs? pels aplaudiments finals (la majoria de compromís), per les rialles que si escolten, pel silenci. La veritat no ho sé, però trobo el seu discurs genial, clar i ple de veritats tot barrejat amb una gran dosi d'humor i ironia. Avui em sento orgullós de pertànyer al meu petit país.

Us deixo un enllaç on podeu descarregar-vos el discurs en pdf: Discurs i un altre on podeu veure un video de l'acte: Video

Read more...

una imatge

Avui he rebut un comentari de l'amic Francisco O. Campillo. Em comentava que havia utilitzat una foto meva per pejar-la al seu bloc.
No cal que us expliqui que m'ha fet molta il.lusió veure una foto meva en un bloc que no és el meu. Per això volia donar-li les gràcies al Francisco, de fet és un agraïment doble, el primer per visitar-me i llegir-me (tot i no entendre massa el català), el segon evidentment per utilitzar una imatge meva.

Gracias Francisco
Caminando en el desierto

Read more...

Obligar-se

Des de fa un temps, m'obligo a escriure dos o tres entrades setmanals al bloc. La clau i l'èxit d'un bloc és la seva actualització. Fer-ho cada dia és quasi impossible però fer-ho tres vegades per setmana és una xifra acceptable.
Obligar-se a fer coses és un fet habitual en les nostres vides. Uns s'obliguen a fer règim, els altres a fer esport, alguns a llegir, uns quants a fer alguna trucada al parent o amic de torn i així infinitament. Fins i tot n'hi ha que ens obliguem a estar contents i de bon rotllo, quan potser tens ganes de tot el contrari. Aquest punt de disciplina quasi espartana està bé, fins i tot crec que és necessària. Ara bé, d'aquest m'obligo a ... fer no se què...., podem caure fàcilment en un m'obligo a viure una vida que no m'agrada o a fer coses que realment avorreixo. Fer petits sacrificis, per un mateix, per la parella, pels fills, pels amics, pel país, per algú o per alguna cosa és del tot honorable sempre què aquest sacrifici no representi la nostra anul.lació com a persones. Tots coneixem persones que engolides per un ideal o per una idea sacrifiquen la seva manera de pensar, la seva vida, la família o allò que més els agrada.
És difícil no caure en aquest petit forat de la petita obligació, que bé seguida d'una nova petita obligació que un cop finalitzada dóna pas a una nova obligació. Fes allò, ves allà, ves a buscar, truca, cuina i un llarg etc de verbs que units poden arribar a col.lapsar qualsevol.
El gran truc, potser, és obligar-te a fer-ho tot amb bon humor i al.legria. Què estúpid no?? Doncs sí, però potser funciona. Entre obligació i obligació hem de procurar trobar un moment per nosaltres, per a fer allò que ens vingui de gust, per parar, mirar, llegir, o badar. Tant se val el què fem sempre i quan en tinguem ganes i ens vingui de gust sense cap obligació associada.

Bé després de tanta reflexió de segona regional m'obligo a aturar-me i deixar d'escriure. . . fins a la pròxima obligació....

Read more...

la Seca, la Meca, Peramola i el seu geganter

Bé des d'ahir, quan vaig sentir la notícia, que no paro de riure. Titular de laVanguardia d'avui 4 d'octubre de 2007: "Un mosso denuncia a un geganter que le tiró la gorra de un manotazo en la fiesta de Oliana"

Com va dir aquell famós cantant, o era torero?, bé tant se val, en dues paraules: "im pressionant"
Tots sabem que qualsevol acció té una reacció en sentit contrari. Fins aquí cap problema. Tu em tires la gorra, jo mosso, autoritat suprema, m'emprenyo. D'acord. Ara bé, algú potser li hauria d'haver comentat al mosso en qüestió, alies "pell fina" que la seva acció (denunciar el dit geganter) també té la seva reacció (Tercera llei de Newton: "Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer.") Per tant jo mosso, autoritat suprema, denuncio al dit geganter per agressió i acte seguit la resta del món es pixa de riure al meu davant. A més l'acció del mosso en qüestió provoca una reacció en cadena (Una reacció en cadena és una reacció en què un dels agents necessaris per a la reacció és a la vegada un producte de la mateixa, donant lloc a una successió de noves reaccions.) que dóna lloc a una pèrdua d'autoritat total del cos policial en qüestió, la burla total i absoluta de la població i el que es pitjor una pèrdua total de confiança en el nostre cos policial. I jo em pregunto, a aquest noi (el dit agent policial) ningú el va assessorar? ningú va explicar-li que millor deixar-ho córrer, que a vegades pel bé de tots i també de la institució que representa cal mirar cap a una altra banda? Segur que no, deuen tenir coses molt més importants a fer, bé això ens pensem tots no?
Suposo que el dit agent ja no patrullarà més pels carrers de Peramola, on els seus veïns estan molt i molt contents amb la seva actuació.

Sempre he estat un defensor del nostre cos policial, ara bé, hi ha coses que fan certa llàstima no? Episodis com aquest no afavoreixen la integració del nostre cos policial, ni afavoreixen la comunicació entre població i policies, ni afavoreix tampoc el dit agent ara anomenat (en conya) "pell fina". Per tant un zero en previsió, un zero en comunicació externa del cos, un zero en assessorament als agents i en conclusió un zero als responsables del cos policial.

Suposo que no he infringit cap llei, ni normativa ni res per l'estil en escriure aquest comentari. En tot cas ja us informaré si algú em cita per declarar davant d'un jutge.
Atentament

Read more...