desembre 31, 2007

2008

Finalment ja el tenim aquí, com aquell que no vol, amb certa timidesa el 2008 ja ha tret el cap. Avui tothom inicia una nova etapa o això diuen: perdre uns quilets, millorar la gestió econòmica, deixar de fumar o qualsevol altre objectiu quasi impossible d'acomplir.
Deixem enrera un any de transició tant personal com global. Finalment sembla que tothom comença a entendre que amb l'actual ritme el nostre planeta iniciarà un cicle destructiu important. Tot i això no hi ha manera de fer entendre als nostres polítics que deixin de fer lo ruc. Tot són frases sense contingut, tot són corre, corre i el més greu tot és jo no ... però.... Sempre hi ha un però, sempre.
M'agradaria com cada any fer una petita llista de desitjos:

Salut, aquest és el primer. Salut per a tots els que m'envolteu però també per a tots els desconeguts i desconegudes. Salut pel planeta, pels infants i fins i tot pels polítics.
Una reorientació professional. Ja sabeu que sóc un cul inquiet.
Veure construida la Tarbilla de Hauza.
i per acabar: poder gaudir del naixement del nostre petitó i viure amb ell els millors anys de la meva vida.

Doncs em sembla que això és tot suposo que tots teniu la vostra llista preparada i si no és així ja tardeu en fer-la....

Per acabar, un toc d'humor:

FORGES

Read more...

lo Caganer, els Clicks i la història

Figura estel.lar de tots els pessebres. El podem trobar amb qualsevol cara, però amb una sola posició. Efectivament és lo Caganer. Imprescindible en qualsevol pessebre, enguany els podem trobar d'Henry, vestit amb la samarreta de la sel.lecció catalana o de qualsevol altre personatge que us pugueu imaginar. De fet sembla que enguany el virus de la grip a duplicat i fins i tot triplicat el nombre de caganers a les llars catalanes. Sembla ser, doncs, que aquest serà un molt bon any doncs la missió de tot caganer és fermar amb la seva deposició la terra del pessebre per a l’any següent i amb ell la salud i la tranquil•litat de cos i d’ànima que cal per fer-lo.
Segur que el 2008 serà un bon any, almenys pels pessebres.

Tot viatjant per la xarxa em trobo amb aquesta exposició:


Quants records m'han vingut de nou a la ment!! de petit era un fanàtic dels ckicks. Quantes hores, quanta imaginació abocada i nascuda d'aquests petits ninotets. Un bon invent sí senyor.

Read more...

desembre 29, 2007

2007

El Nadal ja és història. Ara ens manca cap d'any i reis. La marató nadalenca està tot just a la meitat i el meu estómac comença a queixar-se. Suposo que tots esteu si fa o no fa igual. Estic però molt satisfet d'haver plantat cara a la grip i quedar, almenys de moment, exclòs de la epidèmia. Aquests dies he intentat desconectar de tot plegat, també del bloc. Avui, però m'he obligat, i sense saber molt bé que volia escriure he començat a fer-ho. En un parell de dies el 2007 desapareixerà definitivament i iniciarem, almenys la majoria, amb molta il.lusió el 2008. A dos dies d'iniciar aquest nou any encara no he vist cap resum de notícies ni cap cutre-predicador explicant que ens succeirà en els propers 365 dies.
Hi ha, però, quelcom que em preocupa: la manca de pluges i nevades. Fa fred això sí, però ja estic començant a pensar que el millor que podem fer és preparar les imatges dels nostres sants i treier-les en professó per la Seu. Algú s'apunta??

Read more...

desembre 25, 2007

mmmm, doncs bon Nadal no?

Read more...

desembre 21, 2007

Scebrenica

Dijous tarda, fa fred, molt fred, estic a casa fent el mandrós, són quasi les vuit. Tinc un petit dubte, em ve de gust pujar a la Seu per assistir a la xerrada de l'amic Miquel Alet sobre Bòsnia, però s'està tant bé davant la llar de foc. El dubte s'esbaeix ràpidament agafo la jaqueta, les claus del cotxe i m'encamino cap a la capital urgellenca. Arribo el primer, xerro una mica, dono un cop de mà i en un tres i no res comença la xerrada. El Miquel desprèn emoció quan parla. Es nota que les experiències viscudes a Bòsnia l'han marcat positivament. Tot escoltant-lo i veient les imatges començo a recordar aquell estiu del 1995.
Tinc presents les imatges de la guerra, la sang, les llàgrimes, els cascs blaus holandesos, les promeses serbies. Tot vist quasi en directe per televisió. Vam assistir en directe a un genocidi i tots vam fer el mateix mirar-ho per la tele i no fer absolutament res. Començant pels cascs blaus holandesos (aquest fet va suposar la dimissió del govern holandes uns anys després) i acabant pels dirigents internacionals. Tots vam mirar cap a una altra banda.
Aquest fet no ens ha de sorprendre gens, de fet portem centenars d'anys fent el mateix, apartar la mirada i fer com si la injustícia no existís: què incrèduls no?

De totes les imatges que he recuperat del conflicte des d'ahir em quedo amb aquesta:


M'agradaria recomanar-vos...

aquest article de el País (Srebrenica, diez años después) de Juan Goytisolo
la web de l'associació trenkalòs
i per acabar el bloc de l'amic Miquel (Mir-Pau)

Read more...

desembre 19, 2007

comunicar-NOS

La comunicació, paraula clau en l'evolució de l'ésser humà. En tenim una necessitat superior a qualsevol altra. El nostre cervell hi està programat i especialitzat en fer-ho. És més si no podem comunicar-nos i ens aïllem de la resta del món segurament acabarem patín algun tipus de malaltia mental. Des dels inicis de la civilització la comunicació ha estat un element clau. De fet forma part de la pròpia evolució humana.

Entres en un bar i t'acostes a la barra. Demanes un cafè, sol i curtet siusplau. De sobte gires el cap i per educació saludes a la persona que tens a la vora amb un somriure seguit d'un bon dia. Ja l'has cagat!! La persona en qüestió et mira i pensa "ja tinc interlocutor" i comença a explicar-te coses, a parlar del temps, del fred, dels seus fills i del mal de cap que té. Mal de cap?? el que tinc jo, perdoni. Et consideres una persona educada i per tant li segueixes la corrent. Arriba el teu cafè, fas un glop, li dius bon dia i marxes corrents del bar. Bé, alguns aprofiten la situació per lligar, però normalment el teu interlocutor no satisfà els teus cànons de bellesa.

A quants de nosaltres no ens ha passat un fet semblant? amb quanta gent hem parlat sense tenir-ne ganes? bé ells si que en tenen de ganes, de fet en tenen una necessitat que va més enllà de la seva voluntat. És un comportament inconscient que ens obliga a parlar i parlar sense parar. De fet jo mateix en aquest moment estic comunicant-me amb vosaltres.
Bé us deixo, algú amb necessitats comunicatives em truca pel mòbil.....

Read more...

desembre 18, 2007

Petits Cantors

Fa uns 9 mesos vaig assumir la gerència del Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra. Com tot en aquesta vida he passat moments bons, dolents i regulars. Estic, però, content d'haver fet el canvi, de tornar a treballar a Andorra i d'haver conegut a gent nova i interessant. El proper diumenge els Petits Cantors fan un concert a la Seu d'Urgell. L'església de la Sagrada Família (la punxa) s'omplirà de les seves veus. Solemnement us convido a assistir-hi.
El concert no és gratuït, costa sis euros, i per posar-ho més complicat a la mateixa hora, les set de la tarda, juga el Barça-Madrid. Tanmateix potser ens convé canviar una mica el nostre ritme habitual, assentar-nos una estona i escoltar unes quantes nadales i el Te Deum de Charpentier. Vosaltres mateixos....

Read more...

desembre 17, 2007

Nadal i els seus anuncis

Cada dia el tenim més a prop, de fet ja quasi hi som. Sopars d'empresa, regals, regalets, menjar, beure i molts d'anuncis. Cada dia rebem centenars d'estímuls audiovisuals. Els uns agressius, els altres romàntics, divertits, emocionals. Tot s'hi val per fer-nos perdre el temps uns segons i aconseguir la nostra atenció. Una atenció que pot derivar en una compra, que de fet és l'objectiu buscat.

Doncs aquí us deixo dos exemples que de fet han aconseguit el seu objectiu, m'hi he fixat!





SAlut i Bon NAdal per a tOtHom............. i bones compres també.

Read more...

desembre 14, 2007

Pas Endavant

Avui podem llegir en diferents mitjans de comunicació la següent notícia:

La Vanguardia: La vacuna de la malaria ser dará a gran escala en 2008
Avui: La vacuna de la malària es comercialitzarà el 2008

És sens dubte una molt bona notícia per als milions de nens i nenes que cada any moren per la picada d'un maleït mosquit. La vacuna finançada per la Fundació Bill i Melinda Gates i desenvolupada a l'Hospital Clínic, "no serà la vacuna definitiva" a causa de la complexitat del paràsit, que farà necessari una segona i tercera generació.

Fa un any i mig vaig fer el següent escrit parlant sobre la malària i el matrimoni Gates: dimonis i sants. Penso exactament el mateix que pensava aquell dia de juliol. M'entristeix pensar que els nostres governs són incapaços de finançar projectes d'aquest tipus, però en canvi malgasten els nostres recursos a una velocitat vertiginosa. Però m'alegra comprovar que els diners aconseguits amb un software tant dolent com el windows serveixen per finançar projectes d'esperança per a milions de nens i nenes.

Read more...

desembre 13, 2007

Feevy

Fa un parell de dies vaig descobrir aquesta nova eina. És diu feevy i et permet penjar fragments d'altres blocs en el teu. Així doncs he encetat un nou apartat del meu bloc. De moment és diu "avui et recomano" i el podreu trobar a la dreta de la pantalla tot just on s'acaben els icones de la Fundació Campaner i de Greenpeace. Si ho aconsegueixo el situaré en un lloc més elevat però de moment allí es queda. Cada dia podem trobar més eines i trasteries per afegir als nostres blocs. Eines i més eines que senzillament ens demostren com la moda bloc no deixa de crèixer. Blocs i Fotoblocs inunden la xarxa i això està bé. Tots i podem dir la nostra!, encara no ho fas??

Read more...

desembre 10, 2007

a Cuba de vacances?


Avui com cada dia he fet un tomb per les versions digitals dels diaris d'aquí. Quasi em caic de cul al llegir la següent notícia: "Deu militants de les JNC, retingudes a Cuba per haver-se manifestat contra el règim", la Vanguardia, Vilaweb.
Caure de cul? bé, m'explico la notícia senzillament m'hauria sobtat i indignat si no fos perquè en conec una de les "retingudes". Sobta trobar-te algú que coneixes en un diari com la Vanguardia i amb una notícia com aquesta. No li desitges a ningú que es trobi retingut en un hotel, sense passaport, ni bitllets per tornar, però menys a algú que coneixes. He intentat esbrinar com estaven i m'han informat que es trobaven bé. Sembla ser que aquesta matinada tornaran cap a casa. Us dessitjo un bon viatge de tornada a casa.
Si voleu seguir la notícia ho podeu fer al bloc de l'Albert Batalla. No m'agraden les injustícies, les dictadures (tant d'esquerres com de dretes) ni els dictadors camuflats de demòcrates. Cuba ha de fer canvis importants i ràpids si no vol ser una mena de parc temàtic podrit, caduc i sense llibertat.

Read more...

desembre 07, 2007

Regal de Nadal


El passat 15 de març vaig escriure aquest post on feia referència al projecte Tarbilla que l'ONG Pirineu amb el Sàhara ha creat. És sens dubte un projecte ambiciós (almenys per nosaltres) però des dels seus inicis el vam crear amb molt d'afecte. Hem fet reunions amb el govern de la RASD, amb el Delegat del Frente Polisario, amb el governador de Smara i també amb els successius alcaldes de Hauza. L'amic Joan, col.laborador exemplar, va fer-nos el projecte i des de fa una colla de mesos tant sols ens mancava el finançament.
Doncs com si el mateix Pare Noël ens donés la notícia fa uns dies ens van informar que finalment la Diputació de Lleida ens donarà una subvenció que juntament amb les aportacions de l'Ajuntament de la Seu, el Consell Comarcal i les aportacions privades finançarà tot el projecte.
Aquests dies en Miquel està de viatge als campaments i aprofitarà per iniciar-hi els tràmits pertinents. Ens fa molta il.lusió poder oferir aquest granet de sorra per la causa sahrauí i perquè no dir-ho ens omple de satisfacció poder-ho fer des del Pirineu.


Somiar és gratuït, però que bonic és! i quan finalment després de mesos de preparar-ho, de parlar, de pensar i de quasi plorar d'impotència doncs apa ens fan aquest regal just abans de Nadal quasi no t'ho pots creure. Aquest projecte és fruit de la incapacitat de quedar-nos aturats davant la injustícia, de la solidaritat, de l'esforç i evidentment dels somnis d'uns quants il.luminats pirinencs. Fa temps que lluitem per canviar les coses, per treballar millor, per ser un exemple i començo a estar convençut que ho estem aconseguint.
Ara, però, iniciem el camí més dur, ara hem de demostrar que ho podem fer, que aquell somni pot ser realitat, que els infants de Hauza podran gaudir d'una guarderia en condicions.

Serveixi aquest escric per donar les gràcies a totes i tots els que d'una manera o altra heu participat d'aquest somni. Esperem fer-lo realitat ben aviat...


EL PROJECTE:

Memòria del projecte
Plànol 1
Plànol 2

Read more...

desembre 04, 2007

Esperança


Suposo que la majoria sap identificar aquesta imatge. Doncs sí, és una ecografia. De qui?? us preguntareu alguns, doncs això ho deixo per vosaltres.... feu volar la imaginació.

De fet suposo que no costa massa imaginar-s'ho no? En principi no tenia previst parlar-ne aquí al bloc. Molts de vosaltres ja sabeu la notícia, però ahir va succeir un fet que m'ha emocionat profundament i per tant tinc ganes d'explicar-ho.

Una tarde d'estiu ens vam assabentar de la notícia: estic/em embarassada/ats. Osti què fort! una barreja de sensacions et col.lapsa i el cervell comença a pensar coses sense sentit, sense un fil conductor. És com una gran explosió d'idees. Els mesos passen, la vida continua i malgrat els canvis evidents i les ecografies pertinents no te'n fas massa la idea del significat de tot plegat.
Ahir, però, tot va canviar. Ja fa uns dies que la Txell el nota. El petitó es mou, fa tombarelles i ella ja ha estat capaç d'establir una mena de comunicació no verbal amb ell. Jo en canvi vivia aliè a tot plegat. No el puc notar, no el sento moure i ell no em pot sentir. Ahir, però, va succeir un fet màgic. Després d'estar una bona estona mirant la panxa de la Txell tot esperant un moviment (he de reconèixer que no en vaig veure cap) vaig decidir posar la mà sobre la seva panxa. En uns segons vaig notar perfectament com un petit bony sobresortia i per un moment (encara que fos a través de la pell de la seva mare) vam aconseguir obrir una porta que fins aquell moment estava tancada. Encara que tant sols sigui la il.lusió d'un futur pare primerenc ahir vaig comunicar-me per primera vegada amb el nostre fill. Ell no ho sap, evidentment, i sóc conscient que no tenia cap intenció de comunicar-se amb mi, però per a mi aconseguir sentir-lo va fer tancar aquell cercle obert una tarda d'estiu. Aquella por, dubtes i neguits: seré un bon pare? ho sabré fer bé? van desaparèixer en un instant. Sentir-lo va fer adonar-me de tot plegat. Tot té un sentit en aquesta vida i ahir en vaig entendre un dels misteris que fins ara era desconegut per un servidor de vostès.
Ahir, de cop i sense quasi voler-ho, tot va canviar. Ahir vaig adonar-me de la sort que tinc. Ahir finalment vaig aconseguir ser feliç... gràcies.

Read more...

Òmnium


Ja fa quasi quatre anys vaig ser elegit president de la delegació territorial de l'Alt Urgell d'Òmnium Cultural. El proper dia 14 finalitzaré aquesta etapa lligada a Òmnium. Aquesta aventura cultural i humana he d'agrair-li a l'amic Ermengol Puig. Va ser ell qui va insistir-me en que calia fer alguna cosa amb Òmnium. Una associació amb molta solera a l'Alt Urgell però que en els darrers anys vivia en estat d'hivernació total. Amb una d'aquelles rauxes típiques dels joves vaig decidir acceptar el repte i endegar aquesta nova etapa de l'associació. Ara mirant enrere crec que hem fet una bona feina. L'associació és viva, hi ha gent disposada a seguir la feina feta i el més important: quan un servidor desaparegui tot continuarà igual o segurament millor. De totes les activitats realitzades n'he triat dues per resumir aquests quatres anys:

- La nit de Santa Llúcia, que va significar, sens dubte, un punt d'inflexió en l'organització d'aquesta gran festa. La Seu, va situar-se per fi al capdavant de la cultura d'aquest país i ho va fer amb qualitat, imaginació i professionalitat.

- El premi Cebrià Baraut d'investigació. Un premi que afavoreix la investigació científica a la nostra comarca i que esperona els nostres joves a fer treballs de recerca.

Com va dir algú, això s'acaba, però ho fa bé.

El proper dijous 6 la delegació d'Òmnium Alt Urgell organitza la representació de l'obra de teatre: Èric i l'Exèrcit del Fènix de Víctor Alexandre i dirigida pel Pere Planella.
La representació serà a les 7 de la tarda, i el lloc la sala d'actes de l'institut Joan Brudieu. Òmnium Cultural ha pogut fer venir aquesta obra gràcies al suport de l'Ajuntament de la Seu, del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i de l'IES Joan Brudieu.

Ara sí, ara ja me'n puc anar cap a casa tranquil i convençut d'haver contribuït a revitalitzar la nostra associació. No tot s'ha fet bé, però hem aconseguit mantenir viva l'associació fins que gent nova amb energies renovades se'n fa càrrec. M'agradaria pensar que Mn Albert Vives estaria content de la feina feta.

fins aviat...

Read more...

  © PepFarràs 2009. Tots els drets reservats

Back to TOP