Sempre que miro un menú de restaurant on hi trobo: pasta bolonyesa o pasta carbonara he d'estar dos segons pensant en quina és quina. La Carbonara es fa amb crema de llet i bacó o cansalada i la bolonyesa es fa amb tomàquet i carn. He pogut observar que aquest dubte també el tenen molts companys i companyes amb els que he tingut el plaer de compartir taula i espaguetis. En referència a aquest tema la informació és clau, sinó saps el que demanes pots trobar-te un plat d'espaguetis no desitjats davant teu i amb un cambrer mirant com fas cara de fàstic.
Em sembla que una cosa similar està passant amb el pla Bolonya. Aquests dies observo com alguns estudiants (no tots) han decidit fer sentir la seva veu contrària al pla. Fins aquí cap problema. Els meus dubtes apareixen quan: tots els rectors en ple els diuen que de negociar res de res. Primer cal alliberar les universitats i eliminar tota coacció abans de seure per parlar. Els dubtes s'amplien quan: veig pancartes a les universitats que diuen "els professors no ens expliquen Bolonya" PERDONA????? Són els professors qui t'han d'explicar Bolonya? i més preocupant encara m'estàs dient que fas vaga contra Bolonya sense saber què és Bolonya?
Una altra pregunta que em balla pel cap és: Quines facultats encapçalen la vaga i el tancament? Lletres, polítiques.... (Sense comentaris) Sóc llicenciat en història i per tant antic membre de la facultat de lletres de la meva universitat. He viscut en primera persona l'ambient d'una facultat de lletres i la veritat puc arribar a imaginar el que està passant en aquests moments.
Estem tots plegats massa ben acostumats, ens agrada massa viure sota la protecció d'un estat paternalista que ha de vetllar per la nostra seguretat, pel nostre benestar, pel nostre treball i per tot el que sigui possible. Però i què passa amb la cultura de l'esforç? amb el treball? amb la lluita diària per millorar?
Qualsevol canvi és criticat, qualsevol moviment és vist amb recel, qualsevol pas enrere encara que millori la nostra situació és ràpidament desqualificat. Lamentablement molts d'aquests estudiants que avui defensen a capa i espasa l'actual sistema no podran treballar en un àmbit relacionat amb la seva formació universitària. Jo he estat un privilegiat però molts dels meus companys de facultat no ho han estat. La gran pregunta és, per què ens fan tant por els canvis? Bolonya no és perfecte, però en el fons és una gran oportunitat. L'actual sistema no ens serveix i cal trobar una solució que ens permeti mirar al futur amb optimisme.
Jo vull una universitat de qualitat, dinàmica i europea. I vosaltres?
Em sembla que una cosa similar està passant amb el pla Bolonya. Aquests dies observo com alguns estudiants (no tots) han decidit fer sentir la seva veu contrària al pla. Fins aquí cap problema. Els meus dubtes apareixen quan: tots els rectors en ple els diuen que de negociar res de res. Primer cal alliberar les universitats i eliminar tota coacció abans de seure per parlar. Els dubtes s'amplien quan: veig pancartes a les universitats que diuen "els professors no ens expliquen Bolonya" PERDONA????? Són els professors qui t'han d'explicar Bolonya? i més preocupant encara m'estàs dient que fas vaga contra Bolonya sense saber què és Bolonya?
Una altra pregunta que em balla pel cap és: Quines facultats encapçalen la vaga i el tancament? Lletres, polítiques.... (Sense comentaris) Sóc llicenciat en història i per tant antic membre de la facultat de lletres de la meva universitat. He viscut en primera persona l'ambient d'una facultat de lletres i la veritat puc arribar a imaginar el que està passant en aquests moments.
Estem tots plegats massa ben acostumats, ens agrada massa viure sota la protecció d'un estat paternalista que ha de vetllar per la nostra seguretat, pel nostre benestar, pel nostre treball i per tot el que sigui possible. Però i què passa amb la cultura de l'esforç? amb el treball? amb la lluita diària per millorar?
Qualsevol canvi és criticat, qualsevol moviment és vist amb recel, qualsevol pas enrere encara que millori la nostra situació és ràpidament desqualificat. Lamentablement molts d'aquests estudiants que avui defensen a capa i espasa l'actual sistema no podran treballar en un àmbit relacionat amb la seva formació universitària. Jo he estat un privilegiat però molts dels meus companys de facultat no ho han estat. La gran pregunta és, per què ens fan tant por els canvis? Bolonya no és perfecte, però en el fons és una gran oportunitat. L'actual sistema no ens serveix i cal trobar una solució que ens permeti mirar al futur amb optimisme.
Jo vull una universitat de qualitat, dinàmica i europea. I vosaltres?
Escrits
2 comentaris:
Pep, Bolonya encareix els estudis he impedeix als mes defavorits l'accés a l'universitat. Només per això, Bolonya NO.
Gràcies pel comentari, però jo tinc un dubte, potser el que ens fa falta és una veritable política de beques en aquest país. Els més desfavorits ja no tenen accés a la universitat ara. Bolonya és un instrument que pot servir per millorar la nostra universitat, però aquest país no resoldrà els seus problemes d'educació només amb Bolonya. Cal, com t'he dit una veritable política de beques que afavoreixi l'esforç i el treball dels nostres universitaris.
Com sempre dic, només és la meva humil opinió i segurament vaig errat, però hi volia dir la meva.
Publica un comentari