Un matí qualsevol
Des de fa un parell de setmanes quasi cada matí m'aixeco del llit amb una vista impressionant. Tota la vall del Segre està coberta per una fina capa de boira. Poc a poc com aquell que no vol, com aquell mig endormiscat, la boira desapareix per donar pas a la llum del sol. Aquest apareix just darrera de la serra del Cadí, tot fent el ronso, poc a poc fins que finalment apareix la llum i tot s'aclareix. Potser llevar-se d'hora es fa dur, però em permet veure espectacles com aquest que avui he volgut compartir amb vosaltres.
5 comentaris:
¡Excelentes fotos! Yo me quedo con las dos primeras.
... y luego, siempre vuelve la claridad ;-)
Gracias por tu visita .... y por tu comentario.
fotos genials, q sempre segueixen al sol de La Seu, q surt sempre, sempre! l'enyoro.
Jo m'aixeco tan i tan d'hora que encara es de nit, quina sort tens de no "matinar" com jo!!
si, ja ho sé, ja t'ho hauran dit, ets un privilegiat per tenir aquestes vistes i viure on vius, gràcies per compartir-ho.
Publica un comentari