Tot i haver estat educat en un entorn cristià no he tingut mai un sentiment religiós pronunciat. De fet quasi el tinc nul. Tots som com som. Tanmateix el nadal sempre m'ha agradat. Si ja sé el nadal occidental té poc a veure amb la religió però la tradició és la tradició. No he estat mai de pessebres, tot i que recordo haver-hi jugat de petit. Aquest any, però, és diferent. Aquest any farem pessebre. El motiu? doncs clar i català, el nostre fill Martí. Que el seu pare no sigui massa aficionat a segons què no vol dir que el minyó no pugui gaudir plenament de les tradicions del seu país. Aquest any ho farem tot! Arbre, Caga tió, Pessebre i Reis o "Reixos magos" com diuen per Lleida. A poc a poc s'han anat barrejant diferents tradicions i celebracions. Poc té a veure el Pare Noel amb el Caga tió, però no seré pas jo qui li negui al petitó una estona de felicitat.
Això sí, prometo intentar no caure en el consumisme ferotge d'alguns, prefereixo reunir la família i fer el ruc una estona, riure i passar-ho bé a emplenar el menjador de regals que poc servei ens faran a tots plegats. Ara bé, tot en mesura, massa xivarri també m'atabala.