Avui tot navegant després de dinar m'he trobat amb una perla, una gran perla. Es tracta de la pel.lícula documental: "los Piratas de Silicon Valley". En aquest enllaç de la wikipedia trobareu quantitat d'informació sobre el film.
Bàsicament explica com i quan va nèixer Apple i Microsoft o el que és el mateix Steve Jobs i Bill Gates.
Com ja sabeu sóc un fanàtic d'apple (n'estic quasi enamorat) i per tant m'ha fet molta gràcia trobar la peli. A més i gràcies a google (també en sóc fanàtic) la podem veure sencera. Us deixo aquests enllaç de google video per si la voleu veure en millors condicions.

A disfrutar-la........

Com cada dia, tot just despertar-me escolto la ràdio. M'agrada escoltar segons quines tertúlies. Avui tothom parlava de les darreres propostes dels dos grans partits de l'estat espanyol: el psoe i el pp. Tothom les titlla de rídicules, jo també. Tothom s'esgarrifa, jo també. Tothom es queixa, jo també. Però jo també afegeixo el següent:

Quan un líder polític de l'alçada de Zp o Rjy fan propostes d'aquest tipus: "me comprometo a dar 400 euros ...." "prometo crear 2 millones de puestos de trabajo....." les fan saben el que diuen. Ni han ingerit alcohol, ni tenen cap crisi d'identitat. Aquestes propostes han estat analitzades pels seus caps de campanya i assessors. Han estat segurament enquestades, això vol dir que s'han realitzat enquestes per saber si la proposta es ben rebuda per la societat receptora. Per tant es evident que la proposta no és fum sinó que neix de la pròpia societat que ara la critica, en part.
Sempre he pensat que com a societat tenim els polítics que ens mereixem. I aquesta n'és una proba més. Propostes com les d'aquest cap de setmana són d'un nivell tant baix que m'esgarrifa veure com la nostra societat les accepta. És més, encara m'esgarrifa més veure quins polítics sorgeixen de la nostra societat. Estem com va dir un: Molt fotuts!!
No veig, en els dos grans partits, propostes serioses, idees engrescadores, il.lusió per un projecte, res de res. Rebaixes i més rebaixes. Amb quatre promeses i quatre duros tothom content. Doncs no!, jo no!
És l'hora doncs, de mirar més avall. De fixar-nos en partits més petits. És l'hora d'Esquerra i d'iniciativa. És l'hora de fer propostes serioses, de projectes clars i de fer canvis. Jo trio Esquerra i tu?

Aquest cap de setmana també m'ha esgarrifat veure la reunió montada per e-cristians en contra de l'avortament, el matrimoni homosexual i evidentment en contra del govern del psoe. Reunió beneïda per l'arquebisbe de barcelona Lluís Martínez Sistach.

Sempre he pensat que:

1- la llibertat de pensament, paraula i creença, és fonamental i un dels pilars fonamentals de la nostra societat
2- en aquest sentit cal respectar per la resta d'opcions de vida, sexuals i religioses entre moltes d'altres.

En aquest sentit manifestacions com les del senyor Miró i Ardèvol (ex-conseller de la generalitat, membre de CDC i ex-regidor de l'ajuntament de Barcelona, tothom té un passat) estan fora de lloc.
De les seves manifestacions en sorgeixen les següents preguntes: Per què intenten ofegar la nostra llibertat? Per què lluiten per aconseguir el pensament únic? Per què rebutgen la diferència?
Sempre he pensat que el discurs religiós es fonamenta en el respecte i en l'amor. Quin respecte i amor desprèn l'acte d'ahir?

Aquest país té coses molt bones, però moltes de dolentes. Lamentablement som uns copiadors molt dolents. Part de la dreta d'aquest país vol copiar les maneres de fer dels neocon americans. Els pobres, no saben que aquest tipus de missatge ultraconservador ja no funciona. L'administració Bush, paradigma d'aquesta ideologia, està en les seves hores més baixes i passi el que passi en les properes eleccions perdran el poder. Ara a la dreta d'aquí li han entrat les preses per copiar als neocon americans. Quina llàstima!
Amb les seves accions intenten desfer i destruir els pilars fonamentals de la nostra societat: La Separació de Poders.

Aquí els jutges participen activament de la política. De fet els polítics fan participar activament als jutges en política. La religió (amb eines com e-cristians o el sector més radical de la conferència episcopal) apareix també en escena (però que hi fan aquí?) per criticar el progrés social i aferrant-se a una societat (la seva) caduca, rovellada i en decadència. La llengua, eina d'unió i comunicació entre els pobles, és utilitzada per criminalitzar l'adversari polític i guanyar vots en aquells sectors més reaccionaris de la societat espanyola.

Què ens està passant? em pregunto tot sovint. No és possible una altra manera de fer? no és possible un altre món? més just, amb harmonia, intercultural, respectuós amb la diversitat i sobretot més culte?

No tot si val en política. Tant sols em queda per fer una pregunta: qui i com s'ha finançat l'acte d'ahir? i la manifestació de Madrid?

Avui el Periòdico de Catalunya i el New York Times han donat a conèixer la notícia: Més de 3000 negatius que conserven imatges de personatges i escenes de combat de la guerra civil espanyola del fotògraf Robert Capa han estat localtizats després de 68 anys.

Malauradament per a tots plegats la política s'està convertint en un gran abocador on van a parar-hi tota mena de personatges amb obscures intencions. Ep, un moment, també hi van a parar personatges amb bones intencions i ganes de treballar (aquests són bàsicament els que ho fan funcionar tot, fins que es cremen). Ahir el senat italià va donar una trista imatge del país, però també de la política i evidentment dels polítics. Els llatins ja ho tenim una mica això, ens agrada exagerar una mica les coses, però les imatges d'ahir són penoses:

(Vídeo)

Des de temps immemorials l'ésser humà té necessitat de descobrir, d'explorar allò desconegut. Sens dubte el desenvolupament de la nostra civilització és fruit d'aquest afany innat en nosaltres. Si som sincers tots tenim aquest sentiment dins nostre, ens agrada descobrir, espiar i explorar territoris desconeguts. Aquests dies he tingut la sort de veure un parell de reportatges extraordinaris. Tots dos explicaven les expedicions de dos gran exploradors àrtics: Ernest Shackleton i Fridjof Nansen.

Com ja sabeu el projecte de contruïr una Tarbilla (guarderia) de Pirineu amb el Sàhara ha recollit el finançament suficient per fer-se realitat. Estem molt satisfets de com han anat les coses fins ara i esperem estar a l'alçada del que resta de projecte. Per celebrar-ho i de nou gràcies a la Gemma us presentem un vídeo explicatiu del nostre projecte. Esperem que us agradi.

Dijous passat durant la xerrada sobre els campament de refugiats que vam fer el Miquel i un servidor vaig tenir el plaer de veure un fantàstic vídeo fet per l'amiga  Gemma. A tothom li va agradar molt i per això no m'he pogut estar de penjar-lo aquí al bloc. Sempre he pensat que les coses fetes amb sentiment transmeten molt millor allò que volem expressar. Simplement ens queda felicitar-la i agraïr-li la feina feta. Per cert el vídeo explica el Projecte Vacances en Pau que permet a prop d'un miler d'infants sahrauís sortir cada estiu dels campaments de refugiats per passar l'estiu entre nosaltres.

Fa un parell de dies vaig decidir comprar un domini i reduir el nom del bloc. És a dir passar de tenir una adreça del tipus www.pepfarras.blogspot.com a una més senzilla: www.pepfarras.com
La primera opció evidentment va ser registrar el domini .cat . Vaig entrar al web del fundació .cat per informar-me. La informació que ofereixen és complerta i assequible. Entre altres coses podem llegir que en aquests moments hi ha 26.000 dominis .cat actius. Fins aquí tot molt bé. El problema apareix quan decideixes anar per feina i realitzar l'alta del domini. La fundació .cat té una llista de subministradors de dominis on podem realitzar el tràmit. Inicio doncs la comparativa de preus per saber quin és el més barat: 75 euros, 70 euros, fins i tot 65 euros. L'expressió de la cara va canviar-me ràpidament. Però com és possible? o sigui a més de pagar per tot i més, autopistes, impostos, benzina, també hem de pagar més per tenir un domini .cat?
Doncs jo em planto. No estic disposat a pagar més pel mateix servei. Registrar un domini .com m'ha costat 10 dòlars és a dir uns 6 euros. Suposo que ara enteneu l'emprenyada que porto. Quasi 70 euros de diferència!!!!
Sóc patriota però no estúpid. Amb això no vull pas dir que la gent que registra un .cat sigui estúpida, però potser tots plegats ens ho hem de fer mirar.
Cal pagar més, molt més per rebre el mateix servei??

Dijous vinent, dia 17, en Miquel i un servidor farem una xerrada sobre els campaments de refugiats sahrauís. Ja no recordo quantes xerrades hem fet, però aquesta serà diferent. Dijous presentem un vídeo que ha realitzat l'amiga Gemma sobre els campaments i sobre el nostre projecte. 

Fa uns dies us parlava de la campanya electoral als USA i de com ens afectarien les modes i eines que els americans utilitzen a nivell comunicatiu. Doncs bé em sembla que ja els tenim aquí.

Esquerra, estrena nova web. Més endreçada i clara. la nova web dóna prioritat a l'apartat de vídeo, amb el canal propi a Youtube EsquerraTV, que ja incorpora una vintena de vídeos encapçalats per un reportatge sobre el candidat Joan Ridao. Per cert l'amic i candidat Jordi Ausàs també té el seu vídeo:



Iniciativa i el seu candidat en Joan Herrera també han creat el seu canal al YouTube. Sembla que això del vídeo està de moda. De fet el primer va ser l'Atur Mas amb el seu Videobloc.

La perla, però, l'han fet els dels PSC. El màrqueting al poder, sí senyor! Ahir van presentar una fragància associada als valors que representem els socialistes catalans. Què us sembla?? amb paraules pròpies de la Manuela: tanta premsa per aquesta xorrada???
I es que companys, em sembla que tots plegats estem una mica cansats de veure sempre el mateix, per això aquests petits canvis tenen tant d'èxit.

Avui tot pujant cap Andorra he escoltat l'entrevista que l'Antoni Bassas li feia al jutge de menors Emilio Calatallud Pérez. A pocs mesos d'esdevenir pare, m'ha entusiasmat la conversa i les paraules del jutge. Entre altres ha deixat anar aquesta perla: "es más fàcil ser juez que padre, como juez dispongo de la ley y de la guàrdia civil, como padre de que dispongo?". Per resumir el seu missatge: ni tant ni tant poc, és a dir ni s'ha d'actuar com un dictador amb els nostres fills, ni hem de ser amics dels nostres fills. Cal trobar el punt mig que dóna el sentit comú. I el més important i alhora el que m'ha agradat més, hem d'aprendre a dir NO.
Resulta que el jutge Calatallud té dos vídeos al YouTube que en tres mesos han superat el milió de visites, us els recomano:

Neu, neu i una mica més de neu. Actualment l'esquí de fons és l'esport que més m'agrada. De fet és l'únic que practico. Aquest ha estat el segon cap de setmana d'esquí. Sincerament manca neu, bé de fet manca neu en algunes estacions, en altres la situació es bona. Bé, bona si en breu torna a nevar i sembla que demà dilluns ho tornarà a fer. L'esquí de fons combina l'esport, el paissatge, la tranquilitat i també el temps suficient per xerrar una estona amb els amics i amb gent que vas trobant per la pista. Bon cap de setmana doncs malgrat les pedres i alguna que altra ratllada per culpa del mal estat en que es troba Aransa. Tot i la nevada d'abans d'ahir no n'hi ha prou. Com diria aquell: en volem més!

Aquest serà un post breu. Fa unes setmanes l'amic Francisco Campillo va utilitzar una foto meva per fer una entrada en el seu bloc. Em va fer gràcia que algú utilitzés una fotografia feta per mi. Avui, la meva sorpresa encara ha estat més gran. Quan he trobat la mateixa fotografia en un video al youtube sobre el sàhara. Què petit és el món!

Doncs sí, sens dubte es tracta de la Mare de totes les campanyes i la que influeix més en tot el món. No pel què es decideix (què també i molt) sinó pel com la fan. La campanya per l'elecció del president dels Estats Units és llarga, pesada, intensa i emocionant. A més tots els recursos que s'hi utilitzen tard o d'hora arriben a casa nostra. Assessors, dissenyadors, blocs i un llarg etcètera d'activitats i eines que són ràpidament assumides pels nostres polítics i partits. l'ús del vídeo és sens dubte un dels grans eixos d'aquestes eleccions.
Si us sembla us convido a fer un tomb per les webs dels tres candidats més importants de cada banda: Demòcrates i Republicans.

Barack Obama: És la web que més m'agrada de totes. Per cert totes juguen amb tons blaus i clars menys el senador republicà John MacCain que ho fa amb negre. Obama utilitza un llenguatge planer i sobretot engrescador: "Yes We Can" (Sí, nosaltres podem) "I'm asking you to belive in yours" Utilitza un llenguatge molt similar al del president Kennedy que atrau sobretot al públic més jove i necessitat d'un canvi important. La web és clara, neta, agradable. Hi podeu trobar bloc, ObamaTV, i tot tipus d'informació sobre el candidat i els resultats de les primàries.

Per cert tots els candidats tenen canals pròpis al YouTube (vídeos), Myspace, FaceBook (comunitat virtual) i Flickr (fotos).

Hillary Clinton: La seva web és molt més tradicional. Utilitza els colors típics de la bandera que també apareix en el seu logo. De fet al logo del candidat Obama també i sur la bandera però d'una manera menys explícita molt més subtil. La web té un enllaç directe a la Hillary store o botiga de la Hillary on s'hi poden comprar tot tipus de merchandising. Dels tres candidats demòcrates la Hillary és la més valenta alhora de demanar diners. Ho fa amb un gran banner central: CONTRIBUTE. Hillary és la única demòcrata que utilitza el missatge FOR PRESIDENT. Clarament la seva comunicació busca un votant centrista i moderat.

John Edwards: El tercer candidat en discòrdia. Té una web recarregada. Semblant a la de Hillary Clinton. És, això sí, l'únic demòcrata que utilitza Flash en la seva web (és a dir imatges en moviment). Hi podem trobar un apartat multimèdia interessant, amb una novetat important (podcast). M'agrada, també, l'apartat Technical Corner on ens expliquen com utilitzar tots els mitjans audiovisuals que la web ofereix, podcast, youtube, etc. Blaus i vermells són els colors prioritaris com la Hillary Clinton diferent al candidat Obama que utilitza el blau com a únic color. Entre blaus i vermells apareix ,sobretot en la presentació flash, un verd horrible. Utilitza un llenguatge clar però que no m'acaba d'agradar "my vote, my voice" (el meu vot, la meva veu).

fins aquí la primera part d'aquesta barroera visita a les webs dels candidats demòcrates. Us convido a mirar-les, analitzar-les i a fer els vostres comentaris.....

Són quasi les dotze de la nit i mentre espero l'arribada de l'amiga son faig una ullada per la xarxa. M'alegro per retrobar de nou l'amiga Antònia, ja feia una colla de dies que tenia el bloc parat i avui l'he pogut tornar a llegir. Benvinguda de nou.

Fa uns dies em va sorpredre veure com un jove urgellenc retornava a casa per montar-hi un negoci. Es tracta del Gerard Moliné (dissenyador industrial). Em va sorpredre veure com s'havia animat a montar el seu despatx de disseny a la Seu. De fora crida l'atenció i em va agradar veure que treballen amb apple (com no!). Avui l'Albert en parla en el seu bloc i m'he decidit a visitar la web del Gerard. Hi podeu trobar informació sobre el seu treball i també comprar-hi algun dels seus dissenys com la urna biodegradable amb llavor bios.

Si us sóc sincer i ara que hi penso l'hi tinc certa envaja (sana això sí) al Gerard, és jove, treballa en allò que més li agrada, és molt bo en la seva feina i pot treballar des de la Seu. Ai, qui pogues. Sovint penso que potser algun dia aconseguiré trobar-me en una situació similar on tots els meus sentits i potencialitats es centraran en quelcom que m'agradi. Per dir-ho clar que el meu treball sigui la meva passió, però i si no saps quina és la teva passió? Em sembla, que jo en tinc una certa idea de la meva.

Per acabar el pupurri, m'agradaria parlar-vos de l'efecte Nespresso. Qui no tingui una cafetera Nespresso que aixequi lo dit! Fa uns anys vaig tenir un profe que era ex director de marqueting de Nestlé espanya. Sempre ens comentava que:
1- el descafeinat del sobre vermell els donava molta pasta als de Nestlé
2- que Nestlé era molt lenta alhora de decidir quina estratègia seguia o quin nou producte treia al mercat, però que quan ho feia era un èxit quasi assegurat pels diners invertits en investigació de mercats, màrqueting, comunicació i I+D

Doncs quanta raó tenia el paio!. Com més observo i llegeixo més m'al.lucina l'invent. Les marques es peguen per fer-los cafeteres. Els compradors d'una cafetera esdevenim clients captius de la marca, només Nestlé fabrica cafè per la dita cafetera. La qualitat del producte és impecable i la publicitat, doncs com sempre, correcta i fent ús d'una cara coneguda, sobretot pel públic femení.

Avui, dia de reis, he anat al cinema. La sessió començava a les cinc, un horari una mica estrany pel meu gust. La peli? doncs Earth. Si ja sé que fa un temps que la van estrenar però a la Seu tot arriba una mica tard. El passat novembre en vaig fer aquest comentari al bloc. Sincerament us he de dir que m'ha agradat molt. Les imatges són impresionants i tenen una gran qualitat. M'ho he passat molt bé observant tot el que ens han volgut ensanyar els seus directors. Aquesta fascinació, però l'he acompanyat amb una lleugera dosi de pesimisme i també de malestar. Observar com ens estem carregant el nostre planeta i com afecten les nostres actuacions a la resta d'éssers vius que ens envolten no fa massa gràcia. Així doncs el documental m'ha entretingut però també ha aconseguit consenciar-me un xic més del que ja ho estava. No sé com, a poc a poc, llegint una mica, mirant documentals i observant tot allò que m'envolta ha crescut dins meu un fort sentiment ecologista. No, tranquils, no m'he fet d'iniciativa. Simplement parlo d'una opció de vida molt allunyada de la política i de les paraules buides. Parlo d'un sentiment de preocupació, de conservació i de coneixement del món que m'envolta. Tot mirant el documental pensava si els nostres fills podran gaudir veient un ós polar o si podran gaudir de la gran barrera de corall o més senzill encara si podran gaudir de la neu i dels boscos que envoltaran les seves cases. Començo a dubtar que el món dels meus avis, pares i el meu món sigui el mateix que els deixem en herència als nostres fills.

Com saviament va dir en Capità enciam:
Els petits canvis són poderosos!!! Tots podem fer quelcom més per salvar el planeta!