Finalment el camí arriba al seu final, ja queda poc, molt poc. No sabem quan, però en pocs dies en Martí ja estarà entre nosaltres. Ha estat un viatge tranquil i sense sobresalts. Tot controlat, menys els seus moviments a l'interior de la panxa de sa mare (renoi com es mou!). Ho tenim tot a punt, ho això ens sembla. L'habitació, el mobiliari, la roba, la bossa del nen, la bossa de la mare. I la del pare? doncs no, el pare no en té de bossa. No ens enganyem tenim un paper molt i molt secundari en aquesta etapa de la vida.
Malgrat la previsió, l'acolloniment és majúscul. Sense voler et fas preguntes: sabré fer..?, anirà tot..?, podrem..?, després la serenor torna i també el pragmatisme.
Pensant, pensant he arribat a la següent conclusió: Després de quasi nou mesos, veient com et mous, mirant per una pantalleta en blanc i negre els teus ossets, veient com la panxa de ta mare no para de créixer em sembla que ja estic preparat per donar-te la benvinguda. Sóc, això sí, molt sincer amb tu, t'aviso que sóc pare primerenc i això vol dir que tant tu com jo estem en la mateixa situació: Acollonits. Et puc prometre esforç, ganes d'aprendre a fer-te de pare, hores i hores de jocs, però no de cants (no canto massa bé), complicitat, paciència, companyia i molts i molts petons. A canvi no et demano res. M'agradaria, però, veure't sa i valent gaudint de la llarga vida que iniciaràs ben aviat i si em permets t'agrairé que ens deixis dormir de tant en tant. Per si aquest no és el cas, has de saber que tinc el llibre del senyor Estivill al capçal del llit.
Em sembla que no em deixo res per dir-te. Segurament podria escriure moltes paraules intentant explicar el que sento, però prefereixo explicar-t'ho tot el dia que ens veurem les cares. Aquelles dues cares acollonides mirant-se l'una amb l'altra, tu demanant-me qui sap què i jo preguntant-me que coi estaràs intentant demanar. Serà divertit aprendre l'un de l'altre.
Com diu el títol d'aquest post, aquí t'espero.....

"Ara hem d'arriscar, qui vulgui que em segueixi"

Per fi ja comencem a planificar el viatge de l'ONG Pirineu amb el Sàhara als campaments de Refugiats. El motiu? iniciar els tràmits de construcció de la guarderia o Tarbilla de Hauza. Aquest cop viatjarem sols, sense la companyia de les famílies que van a veure els infants sahrauís. Viatgem amb vol regular i amb visat personalitzat per primera vegada i com totes les primeres vegades estic una mica nerviós.
Dia de sortida: 25 d'abril // Dia de tornada: 2 de maig

El viatge serà llarg. El vol surt de Barcelona (Spanair) cap a Alger a les 14:00 hores. A Alger ens esperarem unes hores per enllaçar amb el vol d'air algerie que ens durà fins a Tindouf a les 23:00 hores. Tot plegat unes 14 hores de viatge si tenim en compte els tràmits d'aduana i el viatge de Tindouf fins Smara.

Els meus companys de viatge seran: en Miquel (president de l'ONG i gran amic) i la Gemma (periodista i col.laboradora activa de Pirineu amb el sàhara). M'agradaria que el viatge fos 2.0, és a dir evidentment en faré fotografies, la Gemma en farà un resum en vídeo fantàstic, però intentaré anar més enllà. Us mantindré informats mitjançant el twitter en una edició especial via telèfon mòbil i si puc (ho dubto molt) intentaré actualitzar el bloc des dels campaments.

El post anterior m'ha fet reflexionar sobre quines coses més podia explicar de les meves experiències al sàhara. Ja en tinc unes quantes de pensades però per començar he buscat la primera fotografia que he fet en cada viatge. A part de la primera (del post anterior) en tinc quatre més: (en aquest enllaç les teniu totes juntes)

Ahir vaig descobrir un projecte empresarial molt interessant. De fet és una ruqueria com qualsevol altra però té un punt de divertit, alhora que d'inútil. Quantes vegades hem vist una revista del cor plena de fotografies de personatges del món de la faràndula? Totes aquestes fotografies han estat realitzades per paparazzi que dia sí, dia també, es dediquen a perseguir aquests personatges per a fotografiar-ne la seva vida privada. 

Aquesta tarda he fet una escapadeta per les terres de Lleida. No ho tenia molt clar, doncs coincidia amb l'operació sortida de les vacances de pasqua, però finalment he agafat el cotxe. Ja fa una colla d'anys que intento respectar al màxim els límits de velocitat, tanmateix encara hi ha massa ximples per les nostres carreteres. Els veus a venir, s'acosten a tot drat i des del retrovisor ja els clitxes ràpidament. Molts d'aquests/es fitipaldis van acompanyats de la família i aquest fet encara m'emprenya més. Jugar-se la vida ja és prou arriscat però la dels teus, què no hi tenen res al cap?

Avui el diari Segre, en el seu suplement Pirineus publica el següent article d'un servidor de vostès.

Des de fa uns dies alguns de vosaltres m'esteu comentant que varis apartats del bloc no es veuen bé. Després de fer les comprovacions corresponents he arribat a la conclusió que el problema no és del bloc. És del navegador Explorer de microsoft. Habitualment jo utilitzo el navegador Safari que ja ve integrat en els ordinadors mac. Des d'aquest enllaç us el podeu descarregar. De tota manera només us el recomano si el vostre ordinador és un mac.

Avui ha estat un dia especial.  Un d'aquells dies on per casualitats de la vida pots veure com un bon amic veu realitzat un somni....

Després d'un parell de dies bojos per demà em plantejo tornar a la normalitat. Tot i així demà serà un dia especial. Demà l'amic Jordi esdevindrà conseller i hem decidit baixar a Barcelona a fer-li costat en aquest moment tant important per ell.

Doncs sí, finalment l'amic Jordi serà conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. L'ACN (agència catalana de notícies) n'ha donat l'exclusiva i alguns sms m'ho han confirmat. 

Un dels millors remeis per la tristor, la injustícia i la barbàrie és l'humor i un somriure ben gran. Ahir va ser un dia especial, un dia de celebracions, fins a tres aniversaris.... uf molt menjar, molt beure, alguns regals i per finalitzar una mica d'humor.... Per molts anys!!!!!

Divendres, motiu suficient per estar content. Arriba el cap de setmana, però demà treballes tot el dia i fa molt i molt fred. Obro l'ordinador, miro els correus i començo a treballar, de sobte m'arriba un mail, mira't aquest enllaç...... i patam!!!! ja m'han alegrat el dia!!
No us el podeu perdre us alegrarà el cap de setmana!!!!

Com qualsevol altra nit, ahir vaig assistir a un acte especial. L'amic Jordi va fer un míting electoral a la seva ciutat. El vaig veure feliç de retrobar-se amb la gent i il.lusionat en aquest nou projecte que de ben segur el durà fins a Madrid.

Com qualsevol altra nit ahir vaig estar conversant amb l'amic Tomàs de www.mossegalapoma.cat. D'aquesta conversa en sortirà un podcast que ben aviat podreu descarregar-vos i escoltar. Com qualsevol altra nit, vaig parlar molt i gràcies al Tomàs vaig recordar com van ser els inicis de la meva història personal amb el poble sahrauí. Fou l'estiu de l'any 2004. Com tantes i tantes coses les fas sense pensar-ho, sense aturar-te un moment en reflexionar com aquesta decisió afectarà la teva vida.
L'Adila Ahmed Mohamed va ser l'element que va fer canviar alguna cosa en les nostres vides. Va ser ella com podria haver estat qualsevol altre nen o nena, però la vida va situar-la a casa nostra aquell estiu del 2004. Després han estat la Jadaya i la Kate, però ella sempre tindrà el privilegi de ser la primera.
Aquella decisió va representar:

Conèixer un poble exil.liat que lluita cada dia per sobreviure i no ser oblidat
Conèixer un col.lectiu humà fantàstic d'aquí i d'allà, de diferents pobles i ciutats de Catalunya i de l'estat espanyol.
Viatjar als campaments de refugiats sahrauís i viure una experiència vital impagable.
Veure com algunes d'aquelles persones s'han convertit en amics. Persones amb qui comparteixes les coses bones i les coses dolentes de la teva vida.
Rebre una lliçó d'humanitat d'un valor incalculable.
Compartir quatre estius plens de somriures, jocs, alegria i complicitats amb les nostres nenes però també amb la resta de nens i nenes sahrauís que hem conegut.

En podria dir moltes més però em quedo amb la darrera:
La creació de l'ONG Pirineu amb el Sàhara



Amb dos anys d'existència Pirineu amb el Sàhara ha aconseguit:

- Consolidar el projecte de les Colònies d'infants sahrauís (més de 25 nens cada any)
- Localitzar una problemàtica, realitzar un projecte de cooperació, trobar el finançament i iniciar la seva execució (Projecte Tarbilla)
- Mantenir una comunicació molt fluida amb les autoritats sahrauís que ens permet endegar un segon projecte de cooperació (27 de Febrero), trobar-ne el finançament i executar-lo en breu.
- Identificar una nova problemàtica i iniciar-ne el projecte de cooperació (Projecte Centre Cultural)
- Donar a conèixer la problemàtica sahrauí, fer-ne difusió i pedagogia.

Tot plegat un conjunt d'il.lusions, somnis i bones intencions convertides en realitat gràcies a l'esforç de molts i moltes de vosaltres. Amb sinceritat GRÀCIES!!

Aquesta nit Esquerra realitza el seu acte electoral a la Seu. l'Amic Jordi Ausàs i el conseller Joan Puigcercós en seran els protagonistes. Molts esteu cansats de la política i dels polítics. Es possible que molts ja heu decidit no votar, fer-ho en blanc o fer-ho per alguna altra opció política. Malgrat tot, avui et convido a venir fins a la Sala Sant Domènec a les 20:30 del vespre. 

Aquest any també! fa goig veure com projecte solidaris amb el poble sahrauí aconsegueixen la solera i el finançament necessaris per perdurar en el temps. Fisahara: Festival Internacional de Cine del Sáhara aconsegueix un any més el seu objectiu:

"El proyecto Cine por el pueblo saharaui nace con la finalidad de sensibilizar y dar una parcial solución a las necesidades detectadas, en lo referente a ocio, actividades culturales y de formación audiovisual, entre la población de refugiados saharauis de los campamentos de Tinduf. El objetivo es realizar actividades de difusión cultural enmarcadas en el ámbito cinematográfico. Además del componente cultural y de entretenimiento, este proyecto tiene como objetivo acercar a la opinión pública internacional a la situación que vive el pueblo saharaui en el exilio y a su digna sobrevivencia en el desierto esperando la realización del referéndum de autodeterminación."

Si no recordo malament hem viatjat amb els amics del Festival tres vegades. És una experiència diferent als vols habituals. Hi ha molta faràndula, molta premsa, però també molta gent solidària, molt de cinema i molta festa als campaments.

Sobretot és recomanable per a tots aquells que sense tenir contacte directe amb el poble sahrauí teniu ganes de descobrir aquest fascinant poble. Us donarà una visió interessant del conflicte i sobretot de com són i com viuen els sahrauís.

Del tot recomanable....