Sovint recordo, sobretot quan fem xerrades sobre el projecte Vacances en Pau, quins dubtes vam tenir just abans de l'arribada de l'Adila (la primera nena sahrauí que va venir a casa). Hi penso quan veig les noves famílies una mica acollonides per l'aventura que estan a punt d'iniciar. La veritat es fa difícil explicar-ho tot. Què és important i què no ho és. Què és bo explicar i quines coses ja s'aprendran de forma natural amb el contacte directe amb els nens.
Penso que per aconseguir l'èxit de l'experiència cal:
. tractar l'infant sahrauí com qualsevol altre infant d'aquí. Cap tracte especial, simplement naturalitat i afecte.
. Tenir preparat un mínim de roba per l'arribada de l'infant. No cal comprar-la tota, ens en poden deixar amics o familiars.
. No engoixar-se si els primers dies la cosa no funciona al 100%. L'infant necessita un temps per acostumar-se a nosaltres i evidentment nosaltres a ell/a.
. Si el nano és de primer any segurament no parlarà altra cosa que el Hassania (dialecte de l'àrab), tranquils ens pocs dies es farà entendre en la nostra llengua. Feu servir el llenguatge internacional dels signes explicant-li com es diu cada cosa en la nostra llengua.
. Intenteu possar-vos en contacte amb la seva família. Habitualment tots porten un número de telèfon de contacte.
. Heu de tenir en compte que els nens sahrauís sempre estan envoltats de familiars o amics. Per això és normal que busquin estar amb gent sempre. Molts prefereixen compartir un joc o estar amb vosaltres que mirar la Tv.
. Aprofiteu l'experiència de les famílies acollidores més antigues, els seus consells us seran molt i molt útils. També podreu aprofitar-vos dels infants repetidors que poden explicar-li a l'infant aquelles coses que vosaltres no pugueu fer-li entendre.
Em sembla que amb això ja n'hi ha prou, quatre consells què espero us serveixin. Si teniu cap dubte o problema el millor és parlar amb els vostres coordinadors de zona o bé adreçar-vos a les famílies repetidores.
Què tingueu sort!!
Read more...
