Col.locar el germà

Llegeixo al diari Avui la següent notícia: "Apel·les Carod-Rovira, germà del vicepresident de la Generalitat, nou delegat del govern català a França"

Si no recordo malament el germà del Carod  ha ocupat diversos càrrecs, entre ells director general, secretari de Coordinació Interdepartamental, i després secretari del Consell Tècnic de la Generalitat amb el primer govern tripartit.

En moments de crisi, d'atur, de manca d'idees i de problemes per arribar a final de mes el millor és col.locar-te a l'administració. Doncs dit i fet: Embaixador de Catalunya a França. Si algú pot explicar-me quin tipus de feina farà aquest bon senyor li estaré molt agraït.

Fa molt de temps en Carod va perdre la seva oportunitat d'or. Diguem que la va desaprofitar i des de llavors va equivocant-se una vegada i una altra amb una reiteració tant alta que em comença a preocupar.

Si ja va ser penosa la seva actuació en el congrés d'Esquerra, ara la seva actitud col.locant el germà de nou a l'administració pública catalana comença a ser vergonyosa per no dir alguna altra paraula.

Read more...

Tarda de diumenge

Aquesta tarda hem fet un berenar-sopar amb uns quants nens i nenes sahrauís. Tots estan amb famílies de la Seu. Menjar, rialles, te i música sahrauí. Tot plegat un grup d'amics units per un projecte: Vacances en Pau.

Read more...

Expo

Ahir dijous vaig estar tot el dia a Saragossa. Per motius laborals vaig passejar-me pel recinte de l'expo des del matí fins a la nit. Què em va semblar l'expo? Doncs si he de ser sincer, ni fu, ni fa. Molta calor, però calor de veritat i uns quants pavellons amb molt de disseny i poca cosa més. El que més va agradar-me, això sí, és el missatge que constantment reps per tota l'expo, reciclar, reciclar i reciclar. Aposten clarament per una nova política envers els recursos naturals sobretot l'aigua. En conclusió: si heu d'anar a Saragossa i teniu un parell d'hores us recomano la visita. Però desplaçar-vos expressament per veure l'expo,,,,, jo no ho faré pas. Ep tothom és lliure de fer el que li plagui evidenment.

Apa salut i fins demà....

Read more...

Iphone sí, Timofònica NO

Ahir com un innocent qualsevol vaig anar a la botiga de telefònica més propera. La meva intenció: rebre informació sobre l'iphone.

La resposta? telefònica fot mania, i perdoneu pel to. Primer de tot l'atenció molt dolenta, aquella xiqueta potser cobra poc, però quina mala llet gasta. Les tarifes totalment abusives i a més com que no tenen terminals en stock i no volen fer llista d'espera has d'anar passant cada dia a veure si tens sort. Per favor!! què es pensen aquests estafadors?? Tinc moltes ganes de gaudir del meu iphone, però segurament esperaré tot el que pugui per no donar-los ni un duro als de movistar.

Com s'aprofiten de l'empenta d'apple!!

Read more...

Nou Bloc d'en Martí

Doncs aquí el tenim. El petit Martí ha decidit donar-se a conèixer:

www.martifarras.net

Iniciem aquest nou projecte amb la il.lusió que en un futur sigui ell mateix qui continui la feina iniciada tal dia com avui.

Hi sou tots convidats!!!

Read more...

Gràcies BRUCE!!

Ahir va ser sens dubte un dia especial que espero recordar durant molts i molts anys. Ahir vaig tenir el plaer de viure amb més de 70.000 persones una experiència inoblidable. Ahir vaig cantar, ballar, riure i plorar acompanyat del millor cantant de tots els temps: En Bruce Springsteen.

En estat pur i durant tres hores sense pauses, així el vam poder gaudir, joves, no tant joves, nets i avis. 

Algun dia podré dir: Jo vaig estar en aquell concert!!!

Arribava al concert amb un estat emocional adecuat, gaudint de la meva familia i dels meus amics tot el que puc però amb una profunda sensació de desànim relacionada amb l'ésser humà. Ahir, però, vaig tornar a creure, un altre món és possible, una altra realitat pot construïr-se. 

Formar part d'aquelles 75000 persones va carregar-me les piles. Tothom era educat, tothom gaudia  de l'espectacle i respectava als companys. Tothom va arribar a tocar el cel amb la punta dels dits. 

En Bruce és capaç de fer-nos creure en nosaltres: Cal lluitar pels drets civils!!! Cal lluitar per un món millor!!   

Ahir en Bruce va ser capaç de fer feliç a totes i cada una de les 75000 persones que vam compartir amb ell aquell moment, però també va aconseguir unir les nostres energies i pensaments en un únic punt.

Enmig del concert, profundament satisfet i emocionat vaig pensar en el Martí i en com m'agradaria haver compartit amb ell aquell moment. La vida és un petit-gran conjunt d'experiències i de moments. Els teus pares hi van ser però ens hauria agradat compartir aquell petit-gran moment amb tu.

GRÀCIES BRUCE!!! SOM-HI ....!!!!!

Read more...

Converses de carrer

 

Fa un parell de dies vaig escoltar sense voler una d'aquelles típiques converses de carrer. En Martí tenia gana i vam aturar-nos en un banc del passaig per donar-li el biberó. A uns metres de nosaltres hi havia un grup de persones. Tres dones i un home per ser més concrets. A poc a poc la meva indignació va anar augmentant de to. El motiu? doncs els seus raonaments: Que si als immigrants els regalen pisos, que si no els cobren impostos, que si ho tenen tot molt més fàcil, que si volen obrir un negoci els hi regalen tot...

Anem a pams, el motiu del post no és la immigració. Un tema massa complex per un servidor de vostès. La meva indignació sorgeix primer pel to dels arguments, segon per qui els fa i tercer per les mentides que hom va dir. 

Com ja sabeu cada matí he de creuar la frontera de l'estat espanyol per anar a treballar. Sóc això sí un privilegiat, tinc tots els papers en regla i es valora molt el meu treball en el país que m'acull, Andorra. Per aquest motiu intento sempre ser molt caute en un tema tant delicat com la immigració.  M'entristeix veure com persones vingudes d'altres territoris i que en el seu dia van ser acollides en aquesta terra: Catalunya, realitzen crítiques tant ferotges als nous immigrants. Aquests darrers tenen els mateixos drets que el personatge de l'altre dia. A l'individu en qüestió m'agradaria fer-li algunes preguntes: D'on ve, on treballa, si està content amb la seva vida i si a part de llegir l'apartat d'esports d'algun diari llegeix algun llibre. 

Si us heu fixat a mesura que la crisi va en augment sorgeixen missatges des de tots els àmbits criminalitzant la immigració. Cal, n'estic convençut, establir uns procediments justos per l'arribada dels nouvinguts. Però hem de rebutjar els missatges poc clars, ambiguus i malintencionats d'alguns. Cal fer una llarga i profunda reflexió sobre la situació actual i el nostre futur. La immigració és necessària ens agradi o no i si algú no està content que tanqui la porta al sortir.

Read more...

Futur

Read more...

tarda de juliol

Aquesta tarda he sortit a fer un vol amb en Martí per la Seu. Carrer Major (a mirar les rebaixes), parc del Segre i finalment el passeig. A l'estiu es molt fàcil trobar-hi algun nen sahrauí i efectivament hem trobat el David i l'Emma (podeu veure el seu bloc en aquest enllaç) amb la seva nena sahrauí, la Zahra. Hem parlat una estona i sense voler-ho m'han fet recordar la nostra primera experiència amb el projecte. Els mateixos dubtes, les mateixes ganes i també la mateixa cara de satisfacció.

Han passat ja uns quants anys des d'aquell primer estiu. Ara tot és diferent, les nenes són grans i el Martí centra les mirades de tots, les seves també. Tot evoluciona i les relacions entre nosaltres també. Parlant, però, amb el David i l'Emma he recordat algunes tardes de juliol que ja no recordava.

Read more...

Una mica de tot

Avui per començar un agraïment per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. Des de fa una colla d'anys i amb tres alcaldes diferents el consistori urgellenc participa activament amb el finançament del projecte Vacances en Pau. És doncs, de justícia, fer-los aquest esment i animar-los a participar de nou l'any vinent.

Canviant de tema llegeixo avui que el conseller Saura es disculpa al cònsol italià per les declaracions de Joan Boada, Secretari General d'Interior. Aquest va acusar la premsa i el govern italians d'utilitzar la mort de la turista Federica Squarise a Lloret per desviar l'atenció de l'opinió pública respecte els problemes de política interna. Com quasi sempre impresentable. Darrerament Iniciativa s'ha convertit en un focus constant de distorsió política. La sequera, problemes constants a Interior, on si no recordo malament el conseller Saura ha pagat 20 milions d'euros en hores extres a la nostra policia, sí senyor 20 milions d'euros!!  

La cirereta de tot plegat i el més vergonyós és sens dubte la política de desplegament territorial que està fent Iniciativa, Esquerra i el PSC arreu del territori. Ja en parlarem més tranquilament un dia d'aquests, però potser algú s'ha de començar a fixar en qui es malgasten els salaris públics aquest govern. Sóc un defensor de la divisió territorial per Vegueries i per tant entenc que el govern s'apropi al territori utilitzant els seus representants. Altra cosa és, com, quan i qui els nomena aquests representants i el més trist de tot plegat quins criteris es fan servir per nomenar-los. Potser alguns de vosaltres us penseu que els seus currículums hi tenen alguna cosa a veure. Em sap greu dir-vos que no, aquest petit gran factor no hi té absolutament res a veure. Un motiu més doncs de satisfacció amb els nostres partits.

Read more...

a l'estiu, tota cuca viu

Fa molts dies que rumio, potser massa i tot, sobre la necessitat o no de continuar participant d'un projecte comú. Per ser més clars d'un projecte de país. Des de fa mesos veig astorat com aquell somni d'una nit d'estiu s'esvaeix per moments. Tot va començar amb quatre paraules malintencionades i va continuar amb una desfeta total i absoluta d'una manera de pensar, d'entendre i de fer les coses. Divisió total, gent que et gira la cara i et retira la paraula, lluites internes per controlar petites i miserables parcel.les de poder. Tot plegat ja va fer-me decidir a retirar-me als campaments d'hivern, com els romans, i no participar activament d'aquella bojeria col.lectiva i pirinenca. Però la mala fe no té aturador. Dels petits microcosmos hem passat a la globalització del mal rotllo i de la divisió. A tot plegat: la mala imatge, la lluita constant, les punyalades, etc li hem de sumar la traca final. La gran venjança que va patir un bon amic. Tota una vida dedicada a treballar per un projecte i finalment per a què? Doncs per a que et fotin al carrer sense cap mirament ni reconeixement. Podria explicar algunes coses més i fins i tot algun altre motiu, però prefereixo guardar-me'ls. Segurament a algun se'ls cauria la cara de vergonya si expliques algunes cosetes, però tranquils jo no sóc d'aquests. Com va dir el president Pujol, ARA no Toca!! Doncs quanta raó tenia, ara no toca continuar implicat. Ara toca descansar, mirar, parlar, observar i veure-les venir i pensar, pensar molt.

Un bon amic va dir-me un dia que quan les coses han de ser esdevenen naturalment, sense pressions ni disgustos. Quan alguna cosa costa tant i tant millor deixar-la estar i esperar un millor moment. Doncs, gràcies amic, per tant savies paraules.

El dia que decedeixi marxar ho faré amb la cara alta i sense fer gens de soroll. Una trucada i fins aviat. Qui vulgui xerrar una estona ja sap on sóc i si algun dels bons amics que es queden volen la meva col.laboració poden comptar amb mi. Em reservo, però, el meu propi espai per poder-hi dir la meva amb absoluta llibertat, com sempre, però ara amb noms i cognoms. 

Gràcies per tot, una abraçada i fins aviat companys....

Read more...

Preocupació

Fa uns dies vaig llegir la següent notícia:

"El Govern admet la ‘fallida tècnica’ i s’autoimposa contenció absoluta.
Davant la davallada de la recaptació pressupostada, l’executiu acorda reduir prop de 60 milions d’euros la despesa prevista d’ara a final d’any"

Diari d'Andorra

Tot just fa un parell de dies els banc d'Andorra van augmentar el crèdit al govern del país en 40 milions d'euros. La situació certament em preocupa. Primer com a treballador del país i segon com a urgellenc, doncs prop de 2.000 alt urgellencs treballem al país dels Pirineus. Sembla correcte pensar que un país tant petit suporta pitjor les crisis internacionals. Sembla també correcte pensar que amb poca o gens indústria i en una economia basada en el turisme i el comerç la situació actual era d'esperar. Tanmateix cal fer una reflexió més profunda i plantejar-se què està passant al país dels Pirineus. S'han fet els deures? S'ha pensat en futur? Ens hem preparat per la crisi? Són preguntes que deixo sense contestar, però evidentment tothom és lliure de pensar en les respostes. Potser a tots plegats ens cal fer una petita gran reflexió i aturar-nos un moment, mirar què estem fent i pensar en com solucionar els problemes que vindran ben aviat.

Read more...

Sorpresa

Finalment 22 nens i nenes sahrauís passaran aquest estiu amb les seves respectives famílies pirinenques (la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Berga). Han estat tres nits llargues, emocionants, divertides, però també decepcionants en alguns moments. Cada any apareixen alguns personatges que no són dignes de treballar per la coordinadora d'ONG que gestionem el projecte Vacances en Pau. Personatges que venen al Prat com si anessin al mercat de Calaf. Personatges que encara no s'han adonat que els petits minyons arribats al Prat no són cap mercaderia sinó nens i nenes il.lusionats d'arribar al nostre país. A l'altra banda gent com el Joan i els seus, la Susana, el Jordi i tot un seguit de noms què de la millor manera possible intenten fer-ho funcionar tot. He dormit al terra, m'han picat els mosquits, però també he jugat amb els infants, he pogut veure com les famílies les esperaven il.lusionades i com sempre hem fet molta conya amb el Miquel el Carlos i el Pep.

La darrera nit, però, vaig quedar-me una mica sobtat. De cop entre els nens i nenes sahrauís vaig veure arribar l'Adila. L'any passat ja no va venir, havia superat l'edat del projecte, però aquest any ha aparegut de nou a l'aeroport. He preferit no preguntar massa i no saber com s'ho han fet per fer-la venir.

Aquest estiu a casa som: la Txell, en Martí, la Handa i l'Adila, en Bart i jo mateix. No sé pas com ens ho farem, però intentarem passar-ho el millor possible!

Read more...

ARribada Primera Part

Quina nit!! 

Finalment el vol ha arribat molt més tard del previst i lògicament tota l'organització s'ha vist alterada per aquest motiu. Habitualment arribem a la Seu cap a les 11 del matí però avui hem arribat a les 4 de la tarda. Cansats, amb gana i sobretot amb molta son. De moment ho deixo aquí doncs en pocs minuts tornem a sortir direcció el Prat per recollir els nens i nenes sahrauís del segon vol.

Us deixo algunes fotografies en aquest enllaç....

Read more...

Primer Vol

Aquesta nit arriba el primer vol de nenes i nens sahrauís. En un parell d'hores sortirem direcció al Prat del Llobregat. Bé de fet farem una paradeta, ja habitual, a la Panadella. Allà ens trobem tots els coordinadors de Lleida per anar tots junts cap a l'Institut que ens serveix de punt d'acollida dels infants. Enguany hi ha tres vols seguits, un avui, i els altres dos dimecres i dijous de matinada.

A partir de demà us en faré cinc cèntims de tot plegat.

Read more...