Aigua salada

Aquests dies tinc poc temps per escriure. Estem de Festa Major i preparant la tornada a casa de les nenes sahrauís. Aquesta tarda a plogut i ens hem quedat a casa. El Martí estava neguitós i entre cançoneta i cançoneta per fer-lo adormir hem estat una estona mirant l'aquari que tenim a casa. Li agraden els peixos, els mira, els segueix i fins i tot els vol tocar.

Potser és una contradicció, no ho sé, però sóc defensor dels nostres oceans i tinc un aquari d'aigua salada. Aquest, però, no és el motiu d'aquest post. Tot mirant l'aquari amb el Martí he pensat que m'agradaria poder transmetre al meu fill el mateix respecte per la natura que penso tinc jo mateix. 

Sóc fill de muntanya, del Pirineu, i amb arrels a terra ferma (Lleida). Poca relació he tingut amb el mar, però des de sempre m'he sentit atret per la immensitat del mar. Pels seus misteris i per la vida que hi conté. 

Avui m'he adonat que tot mirant els coralls amb el nen estava somiant despert. Veia el Martí gaudint de la natura i treballant per conservar-la. L'he vist envoltat de vida i feliç. Potser els somnis són simplement això un somni però és tant bonic poder somiar despert!

 

Read more...

pluja d'estiu

Dia de tormenta, de pluja forta primer i fina després. Quin luxe, poder sentir de nou l'aigua colpejant suament la pell, els cabells. M'agrada la pluja, els trons, els llamps. M'agrada l'aigua, font de vida. Tot just abans de començar a escriure aquestes quatre paraules he recordat que fa temps havia escrit alguna cosa sobre la pluja. He buscat el text i finalment l'he trobat. A vegades em sorprenc quan llegeixo coses meves. Penso, osti, això ho he escrit jo? el dia 8 de febrer de 2007 vaig escriure el següent:

"....Avui plou. Els dies de pluja normalment són grisos, potser fins i tot tristos per a molts. Tinc son, mandra, enyorança.
Plou i la terra torna a fer olor de terra, els camps grocs tornen a ser verds, els rius grisos tornen a ser blaus.
Torna a ploure, escolto Enya, penso, somio, oloro l'incens que crema i es consumeix al meu costat. La cafeïna del cafè encara fa els seus efectes, la sang circula pel meu cos a tota pastilla. Tanco els ulls i deixo volar la imaginació.
Ara les veig, les tres juntes jugant amb la sorra. Sa mare com sempre em prepara un te, les nenes riuen, jo també. Sento el tacte de la sorra sota els meus peus nus, m'enlairo i les veig des del cel. Els campaments vistos des del cel, infinitat de puntets de colors, de llum, d'esperança, de somriures, ... "

Avui segurament escriuria una altre text completament diferent perquè com les gotes de pluja cada dia és diferent i els nostres pensaments també. Tanmateix l'aigua és sempre aigua i nosaltres som els mateixos encara que diem les coses de manera distinta.

Read more...

Compromís

Aquests dies m'he adonat del següent: Us heu preguntat mai per què participem en segons quins projectes, somnis i entelèquies varies? Després de rumiar-hi una estona (poca feina que tenia) he arribat a la conclusió que un servidor ho fa per compromís. Bonica paraula, direu alguns. Altres en fugen com si fos el dimoni.

A vegades inicies una relació amb algú o amb algun col.lectiu. Els motius poden ser diversos, ara no hi entraré. El que m'interessa és la continuïtat. El motiu pel qual molts de nosaltres continuem, dia rere dia, any rere any, participant de projectes comuns varis. Projectes que pel camí et fan perdre la il.lusió inicial. Projectes vinculats a persones que t'han defraudat o bé projectes encapçalats per persones d'una mediocritat tant gran que no es pot mesurar.

És en aquest moment de reflexió quan t'adones que si encara hi ets és per la bona gent. Pels que són con tu. Gent normal, compromesa amb els seus ideals, amb la llibertat i sobretot amb l'esperança. 

Fins quan? es pregunten alguns. Doncs no ho sé, segurament fins que l'últim de nosaltres tanqui la porta al sortir....

Compromís i llibertat companys!

Actualització

No puc estar-me de mencionar i recomanar un article d'opinió d'en Francesc-Marc Álvaro (periodista i professor d'un servidor). Parla d'algun d'aquests personatges ... que anteriorment hem comentat.

Read more...

a l'estiu tota cuca viu

Potser totes les cuques viuen però un servidor està força cansat. Aquesta segona quinzena d'agost s'està fent molt i molt llarga. Si sumem la calor (tot i que ja comença a refrescar), les nenes sahrauís, la feina de casa i el petit Martí.... bé millor no continuar. Habitualment m'agrada llegir llibres a l'estiu. Aquest any, però res de res. En tinc dos de començats i amb sinceritat no sé pas quan els acabaré. El que no m'he perdonat és assistir a tots els concerts del Festival Internacional Joan Brudieu (gràcies al bon amic Miquel). M'agrada la música clàssica això no és cap secret i aprofito les nits d'estiu del festival de la Seu per gaudir-ne. En Joan Brudieu és un dels pocs compositors vinculats a la Seu d'Urgell, doncs en fou mestre de capella de l'any 1534 al 1539 i del 1545 al 1577. 

Aprofitant que parlo de música i de la Seu m'adono de com d'important ha estat la música pels habitants del Pirineu al llarg de la nostra història. Vivien allunyats de tot, envoltats d'un medi natural dur i feréstec que condiciona el caràcter dels seus habitants, esquerps i desconfiats. La música i sobretot els balls de festa major eren sens dubte un dels millors moments de la seva vida. La música obre les ments i permet somiar, ballar i sobretot comunicar-nos amb els altres....

Buscant entre els meus arxius he trobat aquesta imatge de principis de segle d'uns músics de la Seu..... Gràcies a gent com ells la meva ciutat és avui una mica diferent.....

Read more...

+ de 10

Aquest matí he aprofitat per fullejar la National Geographic del mes de juliol. Cap al final de la revista hi ha un article sobre els 10 anys de l'edició en español de la NG. De cop m'he adonat de com passa el temps, 10 anys? què fort!

Sóc subscriptor de la revista des del seu primer número. Encara recordo l'emoció d'anar-lo a comprar. Estudiava a Lleida i a casa dels meus amics Rode i Guillem ja havia vist algunes revistes de l'edició americana. L'emoció va convertir-se en una satisfacció immensa quan vaig veure que el primer article del primer número es titulava: "L'Imperi Romà", no pot ser, vaig pensar. Però si és la meva especialitat!!

10 anys després encara espero amb impaciència cada final de mes per llegir la revista. Guardo tots els exemplars, de color groc, a la llibreria de casa. Són com un petit tresor pel Martí. Espero que en gaudeixi tant com el seu pare.

Read more...

Guerra a Europa 2a part

Com cada matí llegeixo amb interés les diferents editorials dels nostres diaris digitals. Aquests dies ho faig amb especial interés per saber la darrera hora del conflicte de Caucas. Llegint les diferents notícies d'aquest trist episodi d'estiu de l'any 2008 no puc deixar de pensar en què hi ha al darrera de tot plegat.

El primer nom que em passa pel cap és Putin o més concretament VLADÍMIR VLADIMÍROVICH PUTIN. El segon, Mijaíl Saakashvili, president de Geòrgia que va decidir la intervenció militar contra Ossètia del Sud. Mal aconsellat i en un error polític i humà de grans dimensions decideix actuar militarment a Ossètia sense tenir en compte la resposta del Tsar Putin que ha aprofitat aquesta errada per recuperar el control de la zona. Tot plegat sense tenir en compte el patiment i la desesperació de milers de persones que pateixen les decisions d'uns quants.

Aprofitant que parlem del senyor Putin m'agradaria afegir un comentari:

Sovint escolto crítiques a la política internacional dels Estats Units, a les quals m'he sumat una vegada sí, una vegada també. En Bush ha estat de llarg el pitjor president dels nord-americans d'això no n'hi ha cap dubte. Ara bé no escolto quasi mai crítiques dels sectors progres catalans i espanyols al senyor Vladímir Putin. El seu control de Rússia va lligat a la sang de milers de persones que han patit la seva repressió: Txetxènia, Ingusètia, Geòrgia, la mateixa Rússia i també Kosovo, Bòsnia i Croàcia. No hem d'oblidar que Rússia ha donat sempre suport a Sèrbia en les guerres dels Balcans. Aquest senyor no ha dubtat alhora d'eliminar qualsevol persona que li fes nosa, l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia n'és un bon exemple.

Ara torna a fer de les seves i evidenment la cominitat internacional no dirà res. Rússia té dret a vet a les Nacions Unides i a més els USA els necessiten per fer front a l'Iran. 

Tot plegat no ens ha d'estranyar, fa poques setmanes Rússia ja va amenaçar la comunitat internacional quan USA i la UE van donar suport a la independència de Kosovo. L'amenaça va ser clara i ara Geòrgia en paga les conseqüències.

Apunt final: no cal oblidar, com sempre, que l'oleoducte que trasllada petroli des el mar Caspi fins al Mediterrani (finançat pels USA), passa per Geòrgia evitant Rússia. Suposo que aquest fet també tindrà alguna cosa a veure amb l'atac rus a Geòrgia.

Read more...

Guerra a Europa

Des d'ahir divendres segueixo amb preocupació les notícies que arriben de Geòrgia i més concretament d'Ossètia del Sud. No m'agraden les guerres, però lamentablement la nostra història s'ha anat creant a base d'aquestes. M'agradaria comentar-vos tres pensaments que m'han vingut al cap al llegir les notícies que arriben del conflicte.

Primer:  He pensat en el Martí. Quin futur l'hi espera? Quin món els deixem a les generacions futures? Aquest és l'exemple que cal donar-los? l'ús de la força, de la violència, la deshumanització total i absoluta?

Segon: Aquests dos mesos compartim la nostra vida amb dues nenes sahrauís.  Com ja sabeu el seu poble viu refugiat des de fa més de 30 anys. Sovint, parlant amb sahrauís, t'expliquen que l'única sortida que els queda és la guerra. La guerra amics, no és mai la solució. Per uns moments he imaginat com els afectaria la reactivació del conflicte armat entre el Frente Poliario i el marroc. He decidit deixar-ho estar ràpidament, les imatges que he visualitzat m'han causat un calfred.

Tercer: Parlant d'imatges aquesta tarda he visualitzat una imatge que m'ha deixat glaçat. És de l'agència Reuters i durant força estona he estat pensant si la penjava al bloc o no. M'he decidit a fer-ho. La imatge és molt dura, però com a gran defensor de la fotografia penso que aquesta imatge pot mostrar-nos la maldat i crueldat de la guerra. El conflicte no és el camí, la violència no és la solució.

Read more...

Tercera edició del Podcast

Doncs ja està fet, acabat de sortir del forn, ja teniu a punt la tercera edició del Podcast d'en Pep hi diu la seva. Per finalitzar aquesta primera triologia dedicada al Conflicte del Sàhara us presento una interessant conversa amb l'amic i blocaire solidari Francisco O. Campillo, autor del bloc: Caminando en el desierto.

Per escoltar-lo us recomano:

-Baixar-vos el programa itunes, aquí teniu l'enllaç

-Subscriure's al podcast mitjançant aquest enllaç

-Si voleu també podeu escoltar-lo directament des del meu espai multimèdia (enllaç)

Read more...

De com es diuen les coses

"Bélgica se resquebraja". Aquest és el titular d'un article del diari el País d'ahir diumenge. Es curiós com enmig d'una important crisi de govern, econòmica i financera apareguin titulars d'aquesta mena en diaris com el País. A més cal tenir en compte que aquestes darreres setmanes s'està negociant un nou finançament per les diferents comunitats de l'estat español. Com no podia ser d'altra manera aquesta negociació l'encapçala Catalunya i per aquest motiu començo a entendre el titular de l'article, la seva publicació i també els comentaris deixats pels lectors a la versió digital del diari.

Sóc, encara tot i que per poc temps, militant d'un partit nacionalista català, especifico català per què he arribat a la conclusió que tots els partits són nacionalistes d'un costat o d'un altre. L'enfrontament constant, la incomprensió exterior però també interior i pròpia, la búsqueda d'una realitat inexistent per part dels uns i dels altres han aconseguit finalment fer-me adonar del següent: estic cansat. Cansat d'intentar fer-me entendre, de predicar en el desert, de veure com malgastem recursos i més recursos en debats estèrils, de veure com constantment busquem tots plegats l'enfrontament amb l'altre. Algú sap que vol dir sinèrgia? la seva definició és la següent: Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada. L'altre dia vaig tenir una conversa fantàstica amb l'amic Francisco i aquesta gran paraula en va ser una de les protagonistes. Sempre he pensat que a la política li cal aires nous, noves idees i noves estratègies. Si dues empreses amb missions i estratègies diferents són perfectament capaces d'unir-se pel bé comú (les seves butxaques) per què no són capaços de fer el mateix els nostres polítics? Entenent, això sí, el bé comú com una millora de la nostra societat i no de les seves butxaques.

Un servidor de vostès ha decidit, com sempre, seguir caminant pel seu compte. Si algú em vol acompanyar perfecte així podrem crear sinèrgies...... 

Salut i fins la pròxima aventura! 

Read more...

150.000 euros

Doncs 150.000 euros són els diners que costa a l'ajuntament de Barcelona mantenir actiu el bloc del senyor alcalde de la capital. Després de llegir la notícia al bloc del Saul Gordillo he decidit fer dues coses: 

La primera visitar el bloc del regidor que ha denunciat la despesa. De fet el dit regidor Jaume Ciurana ha denunciat que el cost total del bloc és de 260.000 euros. El regidor de CIU té actiu i actualitzat un bloc (+vilaweb) totalment gratuït, com ha de ser.

La segona visitar el bloc de l'alcalde. Quina decepció!! 150.00 euros o 260.000 euros per fer això?

Què té de bloc aquesta web? Quantes línies ha escrit el senyor alcalde en aquest bloc?

Com a blocaire sento una gran decepció en veure com molts polítics (afortunadament no tots) utilitzen els blocs com a eines electorals i encara gràcies. Quants estan disposats a mantenir-los actualitzats? quants responen els comentaris dels lectors? De fet com menys professional és el polític més temps hi dedica i més actualitzat està el seu bloc. 

Tot plegat ens demostra una vegada més el nivell de molts dels nostres polítics: baix, molt baix.

Per cert si algú li interessa aquest bloc té un cost anual de 10 dòlars, aproximadament un sis euros.

Read more...