No recordo exactament quin dia de la setmana va ser, potser un dijous. Era, això sí, per la tarda, cap al vespre, potser cap a les nou del vespre. Una tarda qualsevol als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf, desert del Sàhara.
Recordo molt bé que aquell dia ens vam traslladar a la Daira de Farsia (Smara). El nostre objectiu: trobar una noia, la Fatma. Va estar-se dos estius a la Seu i ens va deixar tant bon record que sempre que podem li fem una visita. Aquella tarda ens vam acostar fins a casa seva tota la colla, el Miquel, la Maria, la Txell i les nenes. Finalment vam localitzar la casa i vam tenir sort, la Fatma i era. Ens van convidar a fer un te i vam acceptar la seva invitació. Recordo l'estona que vam estar a casa seva, potser ha estat el te més llarg de la història del Sàhara. Mare de Déu!! però que fan aquesta gent? Problemes amb el carbó, amb l'aigua, amb el sucre... tots ens miravem amb cara de complicitat, rient-nos per dins però sense fer massa evident la nostra conya. Amb el Miquel vam aprofitar, com sempre, per fer algunes fotografies:
Un parell d'hores després ens vam acomiadar i vam iniciar el retorn cap a casa. La llum era fantàstica i amb el Miquel vam decidir tornar caminant cap a casa.....
Caminant, gaudint d'una llum, d'un entorn i d'una conversa fantàstica vam arribar fins a la casa del Matalha (em sembla que no s'escriu així... però no recordo ...) on viuen la Maria i el Miquel cada vegada que visiten els campaments. Just abans d'arribar-hi vam dirigir-nos cap un grupet de nens i nenes. Jugavem al voltant d'un tros de Land Rover. No em vaig poder estar: vaig treure la Nikon i ....
Entre fotografia i fotografia hi van haver jocs, rialles....
Quan vam acabar la sessió fotogràfica improvisada vaig donar un cop d'ull a les fotografies. Em van agradar, això ho recordo perfectament i vaig pensar osti avui n'has fet alguna de bona. Evidentment no podia imaginar que aquella fotografia en concret agradaria tant i l'utilitzarien els amics de Shukran per fer-ne la portada del número 18 de la seva revista. Menys podia imaginar que fos sel.leccionada per la final del concurs fotogràfic de National Geographic España 2008. Tot plegat un conjunt de casualitats que ens han dut fins aquí....
Desitjo, però, que la història no s'acabi en aquest punt i que almenys aquesta imatge serveixi per donar un cop de mà al poble sahrauí.
i com deien un dibuixos animats de la tv: essso es todo amigos!!!
Read more...