Ikea

Sóc i sense cap vergonya un fan declarat de cal IKEA. Trobo genial l'empresa, la seva filosofia i la seva implantació. Fa uns dies vam anar-hi altra vegada per comprar algunes cosetes d'hivern. Aquest cop, però, vaig fixar-mi una mica més. Vaig estar atent a cosetes que un servidor havia llegit per la xarxa i en algun llibre.

Us he de confessar que cada cop que hi vaig sento una enveja (sana, molt sana) envers el senyor Ikea, és a dir amb el senyor Ingvar Kamprad. Em fascina la seva concepció de negoci, però sobretot com d'una manera molt subtil algunes vegades i directa i clara en altres es fa un fart de vendre el seu país: Suècia.

Us heu fixat en el logo de l'empresa?

No us recorda alguna cosa?

Doncs sí, sense embuts directe i clar. Altres aspectes suecs de la botiga poden ser els noms dels mobles, pràcticament tots són suecs, noms de ciutats, de llacs, de rius, de persones. El menjar del restaurant, també és típicament suec. Qui no ha provat les fantàstiques mandonguilles sueques al restaurant del magatzem?

Quan veig tant de suècia en tant poc espai, tot tant clar, sense vergonya, sense complexos penso en quina empresa catalana fa el mateix? Com diu un bon amic meu: una o cap. Segurament cap.

Si us interessa el món d'IKEA us deixo quatre dades:

Un milió de persones visita a diari IKEA

S'han venut 28 milions d'estanteries Billy des de l'any 1978

Es serveixen 150 milions de mandonguilles cada any als seus restaurants

l'Any 2004 Ikea va facturar 12.800 milions d'euros

Si en voleu saber alguna cosa més: Cas IKEA, Bloc IKEANDO

Read more...

La Frase

Avui us deixo aquesta nova petita joia:

"Sembrando trigo una vez, cosecharás una vez. 

Plantando un árbol, cosecharás diez veces. 

Instruyendo al pueblo, cosecharás cien veces."

l'Autor és Jiddu Krishnamurti, desitjo que us agradi.

Read more...

nous mac

El passat 14 d'octubre es van presentar els nous portàtils d'apple. Com sempre "fantàstics", no us explicaré ara les excel.lències de la marca i dels seus productes. Penso que no cal. Tanmateix us informo que com molt bé ens explica en Rechebloc.cat l'empresa K-tuin posa a la venda els models antics "però igual de bons" de portàtils mac a molt bon preu.

Read more...

i Què!!

Passen els dies i sembla que no hi ha res a fer, el Cuní a primera hora del matí ja ens torna a desmoralitzar: La Borsa Cau!! i jo crido ben alt: i QUÈ!!!!, el pobre Martí em mira amb cara de sorprès i jo intento explicar-li, em sembla que sense èxit, que tot plegat és una estafa general de quatre arreplegats incompetents ajudats pels mitjans de comunicació que tenen ganes de vendre titulars.

Amb sinceritat no em preocupa gens la caiguda de la Borsa. Suposo que com la majoria de mortals, no tinc prous diners per dedicar-me a l'especulació i per tant m'interessa poc el que passa en els parquets internacionals.
Altra cosa és l'economia del dia a dia. El preu del pa, de la llet, dels bolquers, de la benzina, el maleït euríbor, l'atur i el tancament d'empreses. Alguns aprofiten la "crisi" per fer expedients de regulació i emportar-se la producció a països més barats. Altres atrapats per la manca de crèdit no poden fer front als deutes i la gran majoria intenta guanyar-se la vida com pot independentment del que passi amb l'ibex 35 o el Down Jones.

En moments com aquests tinc certa tendència a refugiar-me en les paraules i textos de personatges especials. Aquest cop he triat el Xavier Sala i Martí catedràtic d'economia per la Universitat de Columbia. Us recomano la lectura d'alguns dels seus artícles.

Read more...

a poc a poc

Sovint quan arriba la tardor i sobretot a l'hivern encenem la llar de foc. M'agrada, l'escalfor que allibera, el soroll de la fusta al cremar i l'olor de les brases. En fin que l'observo sovint mentre crema. Per cremar sempre utilitzem alzina, una bona fusta que es consumeix a poc a poc i desprèn molta calor. L'altre dia tot fent el badoc davant el foc vaig adonar-me de com la meva vida s'ha alentit progressivament. Deixar de banda algunes tasques, presidència d'Òmnium Cultural a l'Alt Urgell, el canvi de feina i sobretot un canvi en les meves prioritats han estats els factors claus d'aquest alentiment. Tanmateix no he estat conscient d'aquest fet fins fa uns dies.
M'agrada observar el món que m'envolta i des de fa una temporada observo com molts antics companys, amics i coneguts van a un ritme salvatge. Potser el mateix ritme que un servidor portava fa uns mesos. Assegut tranquil.lament davant el foc veig com tothom fa tard, tothom té molta feina per fer i com tothom camina cap una espiral sense fi.
No us penseu que no foto ni cop, al contrari, però potser procuro anar amb una marxa més curta que la resta. Hi ha dies que enyoro la velocitat de creuer del passat, però si ho penso bé, ara estic molt més tranquil i la tranquil.litat amics no té preu.

Read more...

la Frase

Tot baixant de la feina, cansat, una mica emprenyat i amb cert mal de cap he escoltat aquesta gran frase del mestre Tagore:

"Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles"

M'ha agradat molt i simplement volia compartir-la amb vosaltres. Ens veiem tot mirant el cel....

Read more...

Pobresa

Amb aquest article m'uneixo a la campanya Blog Action Day que aquest any vol ser un crit internacional en contra de la pobresa.

l'Enciclopèdia defineix pobresa com: mancança o gran escassetat del necessari per viure. Dissabte passat vaig assistir a la xerrada, organitzada per l'ajuntament de la Seu, de l'Arcadi Oliveres i de l'Alejandro Pozo sobre cooperació i conflicte. Entre altres temes van parlar de pobresa. Em va agradar alhora que va decepcionar-me profundament tornar a sentir com de fàcil seria erradicar la fam i la pobresa del nostre món. Agradar perque en el fons és molt més fàcil del que ens pensem i decepcionar en veure com d'injust és tot plegat. Amb una acció conjunta i coordinada dels països "rics" podríem millorar moltíssim l'existència d'una gran majoria de la població mundial.
Un exemple el tenim en el titular d'avui del Pais.com:

"Acción contra el Hambre revela en un estudio que 19 millones de niños podrían
salir de la desnutrición invirtiendo 300 veces menos de lo que ha supuesto
el plan de rescate financiero de la UE"

Amb notícies com aquesta un deixa de creure en la seva pròpia espècie. Vivim tant capficats en les nostres coses que pràcticament ens oblidem de la resta del món. L'amic Arcadi Oliveres va explicar-nos en un exemple molt gràfic com cada dia la fam mata les mateixes persones que cabem a l'estadi del Barça. Imagineu-vos la situació, el camp nou s'enfonsa matant a tots els assistents, dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any. Aquest fet és greu, però el més imperdonable de tot és el silenci. Ningú en parla de la fam, ningú s'escaldalitza. Els pobres no interessen però quatre estafadors ocupen des de fa setmanes les portades de tots els diaris... Crisi, Crisi, Crisi, les hipoteques d'alt risc, wall street, números vermells.... Centenars de milons seran utilitzats per salvar el sistema. Un sistema que ens manté a uns quants a costa de la desgràcia de molts.

Read more...

Actualització Inundacions

La Judit ens explica que la seva família ha perdut la haima i el sostre de la casa s'ha ensorrat. S'han refugiat en una zona elevada i estan molt espantats per la situació creada.

Us deixo aquest enllaç on hi trobareu algunes fotografies de la catàstrofe.

La Mitja Lluna Roja ens informa:

"La Media Luna Roja Saharaui (MLRS) ha afirmado que a consecuencia de las lluvias, 1771 viviendas familiares han sido destruidas totalmente."
"las intensas lluvias afectaron especialmente al campamento de Smara donde residen 40 mil personas, y es donde se registraron las mayores perdidas de viviendas, con un saldo de 1424 vivienda destruida, mientras el resto correspondió a Auserd".

Read more...

Darrera hora inundacions

Segons fonts ministerials: Smara ha estat el campament més perjudicat per les pluges d'ahir. Almenys dues escoles i diverses cases han estat parcialment afectades per l'aigua. No hi ha víctimes, però la situació ahir a la nit va ser tensa.

En breu tindrem més informació. Si algú pot parlar amb els campaments us agrairé la informació.

Actualització (15:00) l'Ester de Solsona ens confirma les informacions del ministeri. La seva família de Smara ha perdut part de les seves propietats.

Actualització (20:20) l'Antònia ens fa arribar la nota de premsa que ha emès la delegació del Frente Polisario a Catalunya:

"GRAVES INUNDACIONES, ACOMPAÑADAS DE FUERTES VIENTOS Y TORMENTAS DE ARENA ASOLARON EN LA TARDE DEL 12 DE OCTUBRE LOS CAMPAMENTOS SAHARAUIS DE SMARA Y AUSERD EN ESPERA DE MAS INFORMACIÓN DETALLADA, COMUNICAMOS; QUE HASTA EL MOMENTO NO HA HABIDO QUE LAMENTAR VICTIMAS MORTALES Y LOS DAÑOS MATERIALES AÚN NO SE HAN CUANTIFICADO."

Actualització (dimarts 14) Ahir al vespre vam poder parlar amb una de les nenes. Les pluges de diumenge els han afectat força. La haima se'ls ha trencat i algunes de les construccions de fang que tenen estan molt mullades. Ara toca esperar una mica i veure si les construccions resisteixen o s'enderroquen. Pràcticament tot se'ls ha mullat però estan tots bé. Per cert ahir va anar a l'escola però els van fer tornar cap a casa.

Read more...

Urgent!!

Avui tenia previst escriure un article, diumenge nit, llar de foc, motivació. No he tingut, però, pas temps de fer-ho. Una trucada de l'amic Miquel m'ha alertat de la situació als campaments de refugiats sahrauís. Avui en aquest moment hi torna a ploure torrencialment. No hem pogut contactar amb les nostres famílies però si amb diferents persones que han pogut parlar-hi. La situació és greu. Moltes famílies han fugit a les zones elevades dels campaments. Ens informen que algunes cases han caigut i que la situació com ja us he comentat és greu.

Intentaré actualitzar amb més notícies ben aviat.

Si algú pot parlar amb els campament i rebre informació de primera mà ens ho pot explicar enviant un mail a pepfarras@gmail.com

Actualització (22:25): Parlem amb Argèlia però no amb els campaments. Saben que plou molt però tampoc poden comunicar-se amb la família.

Actualització (23:43) l'Anna de Ponts em comenta que han pogut parlar amb els campaments, realment estan enmig de pluges torrencials, segons sembla intermitents, tots han fugit de casa i estan en llocs més elevats pertal que no els caiguin al damunt. Segons la seva família no han vist cap casa caiguda.

Gràcies Anna.

Actualització (8:30) Parlem amb la família, tot i que la mare parla poc o gens amb castellà. Ens explica, com pot, que tots estan bé. La nena ha anat a l'escola i aquesta és la frase que ens tranquilitza. Més tard tornarem a trucar per saber exactament l'abast de les pluges d'ahir. El fet, però, que l'escola estigui oberta és tot un símbol de normalitat.

Read more...

història d'una fotografia

No recordo exactament quin dia de la setmana va ser, potser un dijous. Era, això sí, per la tarda, cap al vespre, potser cap a les nou del vespre. Una tarda qualsevol als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf, desert del Sàhara.
Recordo molt bé que aquell dia ens vam traslladar a la Daira de Farsia (Smara). El nostre objectiu: trobar una noia, la Fatma. Va estar-se dos estius a la Seu i ens va deixar tant bon record que sempre que podem li fem una visita. Aquella tarda ens vam acostar fins a casa seva tota la colla, el Miquel, la Maria, la Txell i les nenes. Finalment vam localitzar la casa i vam tenir sort, la Fatma i era. Ens van convidar a fer un te i vam acceptar la seva invitació. Recordo l'estona que vam estar a casa seva, potser ha estat el te més llarg de la història del Sàhara. Mare de Déu!! però que fan aquesta gent? Problemes amb el carbó, amb l'aigua, amb el sucre... tots ens miravem amb cara de complicitat, rient-nos per dins però sense fer massa evident la nostra conya. Amb el Miquel vam aprofitar, com sempre, per fer algunes fotografies:

From Sàhara 04/2007

From Sàhara 04/2007

Un parell d'hores després ens vam acomiadar i vam iniciar el retorn cap a casa. La llum era fantàstica i amb el Miquel vam decidir tornar caminant cap a casa.....

From Sàhara 04/2007

Caminant, gaudint d'una llum, d'un entorn i d'una conversa fantàstica vam arribar fins a la casa del Matalha (em sembla que no s'escriu així... però no recordo ...) on viuen la Maria i el Miquel cada vegada que visiten els campaments. Just abans d'arribar-hi vam dirigir-nos cap un grupet de nens i nenes. Jugavem al voltant d'un tros de Land Rover. No em vaig poder estar: vaig treure la Nikon i ....

From Sàhara 04/2007

From Sàhara 04/2007

From Sàhara 04/2007

Entre fotografia i fotografia hi van haver jocs, rialles....

From Sàhara 04/2007

Quan vam acabar la sessió fotogràfica improvisada vaig donar un cop d'ull a les fotografies. Em van agradar, això ho recordo perfectament i vaig pensar osti avui n'has fet alguna de bona. Evidentment no podia imaginar que aquella fotografia en concret agradaria tant i l'utilitzarien els amics de Shukran per fer-ne la portada del número 18 de la seva revista. Menys podia imaginar que fos sel.leccionada per la final del concurs fotogràfic de National Geographic España 2008. Tot plegat un conjunt de casualitats que ens han dut fins aquí....
Desitjo, però, que la història no s'acabi en aquest punt i que almenys aquesta imatge serveixi per donar un cop de mà al poble sahrauí.
i com deien un dibuixos animats de la tv: essso es todo amigos!!!

Read more...

Tardor

Bé doncs ja la tenim aquí. Des de fa uns quants dies la tardor ens envolta. A poc a poc anem canviant els nostres ritmes. Al principi són petits canvis però a mesura que passen els dies la cosa s'accentua. El clímax total serà aviat just el dia que canviem l'hora. Es fa de nit més aviat, apareixen les castanyeres, comença a fer fred... uf 

En aquesta transició hivernal vaig deixant el cafè gradualment i el substitueixo pel te. Vermell, negre, pur o amb gust de pinya. 

Alguns pateixen les transicions estacionals de manera diferent. Els canvis en la natura ens afecten de diverses maneres i la nostra part més emocional sovint en surt més perjudicada. Estrès, depressió i ansietat, són companys de viatge per a molts durant la tardor i també durant la primavera. Encara que sembli estrany em d'aprendre a conviure amb aquest canvis estacionals i gaudir-ne tot el que puguem.

A mi m'agrada estar a casa i la tardor i l'hivern m'ofereixen l'oportunitat de poder-ne gaudir. El foc a terra, una bona companyia i un te, què més vull?

Al final tindrà raó aquella savia persona que va pronunciar la següent frase: Qui no està content es perquè no vol..... o potser me l'he inventat jo?

Read more...