Doncs sí, finalment després del darrer viatge de l'amic, president de Pirineu amb el Sàhara i "alma máter" del projecte Miquel Colom, les obres de la Tarbilla ja han començat. Suposo que la majoria ja ho sabeu però per si hi ha algun despistat: El projecte Tarbilla és el primer projecte propi de l'ONG Pirineu amb el Sàhara. Es tracta de construir una guarderia al campament de refugiats sahrauís de Smara. És un projecte que té uns dos anys de vida i finalment avui ens han arribat les primeres fotos de les obres que van iniciar-se dilluns passat.
Si en voleu saber més podeu llegir els següents articles anteriors:
El projecte
El vídeo

us deixo les primeres fotografies. Quina il.lusió!!!!

Via eco-microsiervos m'he trobat amb aquest vídeo. Es tracta d'un projecte de l'associació portuguesa Quercus, està dirigit per FlavioMac, amb post-produccióon de Seagulls Fly. És un vídeo dur, sens dubte, però si us atreviu segur que us impacta i us fa pensar en el missatge de la campanya. El vídeo està pensat per a concienciar-nos sobre com el calentament global pot dur al límit diferents espècies d'animals.

Des de fa un parell de setmanes quasi cada matí m'aixeco del llit amb una vista impressionant. Tota la vall del Segre està coberta per una fina capa de boira. Poc a poc com aquell que no vol, com aquell mig endormiscat, la boira desapareix per donar pas a la llum del sol. Aquest apareix just darrera de la serra del Cadí, tot fent el ronso, poc a poc fins que finalment apareix la llum i tot s'aclareix. Potser llevar-se d'hora es fa dur, però em permet veure espectacles com aquest que avui he volgut compartir amb vosaltres.

L’ajuntament de La Seu d’Urgell i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació han organitzat el cinquè cicle de xerrades "Una mirada solidària a les vacances" on diferents urgellencs compartiran amb tothom les seves experiències de voluntariat durant les seves vacances. Aquest cicle consta de sis xerrades diferents que passaran per Nicaragua, el Sàhara, El Salvador, Perú, Bòsnia i Gàmbia.
Com no podia ser d'altra manera, o potser sí, demà divendres un servidor serà l'encarregat de realitzar la xerrada sobre el sàhara. El meu company quasi inseparable, el Miquel, no hi podrà ser, justament demà parteix cap a Tindouf per endegar ja definitivament les obres del nostre projecte (Tarbilla). Es farà estrany fer una xerrada sobre el sàhara sense l'amic i company de fatigues, però aquesta vegada ens hem repartit la feina.

Hi sou tots convidats:

Lloc: Sala d'actes del Centre Cívic del Passeig (La Seu d'Urgell)
Hora: Les vuit del vespre
Dia: Divendres 14 de novembre

Sense saber molt bé com m'he trobat amb aquesta petita joia:" L'última lliçó"

Es tracta de la conferència que va fer Randy Pausch, el professor d'informàtica que va explicar mitjançant un vídeo penjat a Youtube com afrontaria els últims dies de la seva vida al saber que tenia càncer.
Pausch, de 47 anys, es va donar a conèixer als EUA l'agost del 2006 quan en una classe de la universitat va dir que tenia càncer de pàncrees i va explicar als seus alumnes la forma com pensava afrontar-lo.
De fet va ser tant l’impacte dels seus comentaris que va ser considerat com una de les 100 persones més influents del món per la revista Time.

L'èxit del vídeo va ser tant gran que el periodista del Washington Post Jeffrey Zaslow en va fer un llibre.
Us deixo un petit resum de la conferència i si teniu una mica de temps també us deixo el vídeo de la conferència sencera.

Resum:

Conferència:

Doncs ja el tenim aquí altra vegada. Després d'un cap de setmana curt, massa curt, doncs vaig treballar el dissabte, torno a iniciar una nova setmana. Setmana que m'atreveixo a definir com interessant. Sobretot per l'esmorzar de dimecres i el sopar de dijous. Si em permeteu no us n'explicaré res més, si cal ja ho faré més endavant. Canviant de tema aquest cap de setmana m'he adonat d'allò que tantes vegades havia sentit. Quan siguis pare.... Doncs bé ja sóc pare i sí és cert segons quines situacions m'afecten més ara que abans. Sempre, però he estat una mica tendre.... però no de llàgrima fàcil. M'emociono molt ràpid però intento dissimular-ho. Dissabte per la tarda tot sortint d'Encamp en direcció Canillo vaig trobar-me un accident. Almenys de lluny semblava un accident. A mesura que el vehicle va apropar-me al lloc tràgic vaig poder veure la crua realitat. Un petit infant havia estat atropellat. La imatge em va colpir especialment. Tinc la imatge enregistrada al meu cervell, el petitó, la mare, la sang, les cares de la gent.... emocionalment vaig rebre un cop. Inevitablement em van venir al cap pensaments que sense ser pare no hauria tingut mai.

Ahir vaig llegir una entrevista a en Màrius Serra. L'escriptor ha publicat un llibre: QUIET on en Màrius escriu sobre els set anys de vida del seu fill Lluís. El Llullu, com li diuen, va néixer amb una encefalopatia que els metges no han pogut diagnosticar i que li provoca una discapacitat del 85 %. Un llibre que us recomano, tant si sou pares com jo, com si no ho sou.

Després de la ressaca Obama tornem a la crua realitat. Nissan confirma el seu ERO i vol despatxar 1700 treballadors, els pressupostos de la generalitat són molt inferiors al previstos, les hipoteques no baixen ni a la de tres i la gran preocupació del senyor Zp és anar a la famosa conferència del G20 per fer-se una fotografia.... què hi farem ells són així.
Com va dir en Groucho Marx:
"La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados."

La frase no pot aplicar-se a tots els polítics evidentment, en conec molts de molt competents però aquests no són visibles ni mediàtics. La mediocritat ven i lamentablement aquest és un fet inqüestionable. Uns pocs fan malbé la feina de molts.

Canviant de tema fa uns dies vaig estar xerrant una estona amb un vell amic. Feia temps que no parlàvem i vam aprofitar l'estona. Vam parlar d'això, d'allò i lo de més enllà. Entre altres coses vam parlar de feina. Em va comentar que no està satisfet amb la feina que té, però el paguen força bé i ara no es moment per aventurar-se. Tenir una feina és com tenir un petit tresor, però a vegades els tresors pesen massa i t'ensorren. Vaig aconsellar-li tranquilitat, però també estratègia, has de ser perseverant! vaig comentar-li. Pagar les factures i algun que altre capritxet està bé, però sentir-se realitzat també.
Com va dir en Groucho:
"Hijo mío, la felicidad está hecha de pequeñas cosas: Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna…"

Mentre no arribi un temps millor aprofita el benestar que et dona la feina que tens per fer altres coses que t'omplin. Típica frase que un servidor també va utilitzar amb el seu amic. Per la cara que va fer-me suposo que no el vaig convèncer massa. Possiblement poc vaig ajudar-lo, o potser sí, qui sap. La pròxima vegada que parlem ja us ho diré.

Doncs ja hi tornem a ser, no m'hi puc estar. Cada cert temps hem de fer algun canvi, renovar-se o morir! Tot aprofitant l'empenta de l'Obama aprofito i faig alguns canvis.
Estic treballant en el nou disseny del bloc, suposo que ja heu vist la diferència. Es possible que durant uns dies la cosa no funcioni del tot bé i per això us demano disculpes. Per cert podeu fer les vostres aportacions, seran benvingudes!

YES WE CAN!!!!!

Demà és el gran dia, demà finalment els americans elegiran el seu president. M'agrada la política i com no podia ser d'altra manera m'interessa el que passa a l'altra banda de l'atlàntic. No he pogut seguir fil per randa la campanya ni els seus protagonistes. Tanmateix amb la informació que tinc i les meves, personals i intransferibles, idees polítiques no puc desitjar altra cosa que la victòria del senyor Obama. Amèrica i nosaltres també necessitem un canvi de mentalitat i de maneres de fer. Obama sap engrescar-nos i fer-nos creure que una altra manera de fer és possible. Tanta expectació pot ser, però, una mala companyia per aquest viatge. En política cal crear expectació, cal fer trempar a la gent, cal entusiamar, però cal també estar a l'alçada de les expectatives creades.

Barack Obama, tens tot el meu suport però siusplau si ets elegit president no ens defraudis.
Que tinguis sort!