Avui 11 de Març es compleixen cinc anys dels brutals atemptats de Madrid. Ho recordo perfectament com si fos ahir. De l'estupor inicial vaig anar saltant per diferents estats d'ànim: ràbia, incredulitat, defalliment, fins arribar a l'emprenyament màxim davant les mentides constants que el president aznar i els seus ens explicaven cada deu minuts. Els atemptats van ser i sempre seran un acte de barbàrie que ningú pot justificar. Intentar aprofitar una situació tant dramàtica per treure un benefici polític és sens dubte un acte repulsiu, vergonyós i hauria de ser castigat per la llei.
Aquell 11 de març ens va fer veure que el terrorisme internacional també ens podia fer mal i em sembla que molts ciutadans d'aquest país van perdre tota la confiança en la nostra classe política.
dimecres 11 de març de 2009
// //
2
comentaris
//




menta fresca says:
Hola,
no tant sols perdre la confiança en els polítics sinó en el gènere humà.
Que t'ha semblat el número que han muntat els dos polítics al monument que hi ha en Atocha? Repugnant. Hauries hagut de veure l'entrevista que el Cuní li va fer a la Pilar Manjón fa uns dies. Ella està en tractament psiquiàtric per culpa naturalment de la pèrdua del seu fill, però es que també està amenaçada de mort...
I el tracte "diferent" que estan reben per no ser víctimes de Eta? Ho saps no?
Tot plegat em confirma que l'home camina cap a un futur fosc i desconegut, sóc pessimista en aquest concepte, mira.
Quin món deixem als nostres infants, oi?
anna says:
Pep, en el teu post ho expliques tant bé q quasi és difícil poder tornar a parlar-ne i fer-ho de forma diferent, x poder definir el mateix acte deplorable i injust amb paraules diferents i tot plegat amb el mateix significat...Deixo q ho facis tu x mi, q crec q ho has fet molt i molt clarament i amb un concepte molt clar del que en pensem molts!
Gràcies! i afagiria q no es cometessin més actes d'aquest tipus per reinvicar coses q es poden aconseguir x altres vies...tot i que cal la col.laboració de varis grups q potser no sempre estan "per la labor"!
Fins aviat!
annna :))))