Què està passant?
De tant en tant, en un exercici de masoquisme pur i dur em faig la següent pregunta: Què està passant? evidentment quasi mai trobo la resposta adequada.
Per exemple, aquesta darrera setmana, què ha passat? La brigada mòbil dels mossos d'esquadra va realitzar una intervenció desafortunada (no tant com alguns intenten fer-nos creure). Però tot plegat s'inicia quatre mesos endarrera quan un grup d'estudiants (els anomeno així però no estic convençut que tots ells ho siguin) ocupen la Universitat de Barcelona. En un exercici poc democràtic, poc dialogant i buscant encara no sé què aquest grup ha estat quatre mesos vivint a la UB. Finalment el rectorat (potser massa tard) demana als mossos que els fassin fora. Cap problema, enviem la brigada mòbil i els fan fora. Malauradament l'acció, tot i començar força bé, va acabar com el rosari de l'Aurora.
Cops a tort i a dret, antisistema provocant i fent l'animal pels carrers de barcelona i enmig de tot plegat els estudiants. I el conseller? Doncs desaparegut fins al cap d'unes llarges hores. I quines respostes va donar als incidents? Doncs suposo que assessorat per algun cap de premsa que paguem entre tots, quasi no va parlar dels incidents i per distreure'ns a tots va deixar anar la fantàstica xifra del finançament de Catalunya.
Tot plegat, trist, molt trist.
No m'agrada veure les nostres universitat ocupades com si fóssin un càmping qualsevol. No m'agrada veure la nostra policia carregant indiscriminadament. No m'agrada veure els antisistema i grups similars foten l'animal i sobretot, no m'agraden els polítics del meu país.
Doncs això és el que està passant......
3 comentaris:
Hola,
dons està pasant el mateix de sempre, no és nou.
Hi ha gent que es dedica a viure aixì.
Ja en les grans vagues de la banca que vaig viure els anys 70 ens entraven piquets de gent que no coneixiem de res a obligar-nos a deixar de treballar, persones completament descongudes i, el més fort, pagades en aquells moments pels sindicats, eren els encarregats d'obrir les accions contra les persones i fer malbé tot allò que podien simplement per que cobraven per fer-ho.
A mi també em va caure l'ànima als peus quan vaig veur l'universitat per dins i era evident que, desprès de quatre mesos calia fer alguna cosa. Si fins i tot cuinàven a dins l'universitat! Ah, i per no oblidar que la primera manca de respecte la vàren iniciar aquests individuus al acordar saltarse la primera de les normes, no fumar dins l'universitat.
I respecte al que va pasar fora, noi no sabria que dir-te. Jo he vist cara a cara individus d'aquest tipus amenacant i provocant i et ben aseguro que fan por.
Això i l'ambient tens que es crea en situacions com la que descrius, fant que perdre els papers sigui molt fàcil.
Bé, ja començes a estar d'acord amb mi en que no t'agraden els polítics del teu país...
Jo allò que vaig veure per la tele fou una càrrega policial que em va transportar a temps passats. Vaig veure com atonyinaven als periodistes, perfectament identificats, quan estaven fent la seva feina. Després van venir les disculpes.
Mira, potser perquè tinc una filla que té aquesta professió, potser perquè fa poc les nostres filles encara eren estudiants però en veure aquella canalla ben estovats per les porres dels mossos vaig indignar-me i molt! Se suposa que estan entrenats per a resoldre situacions tenses i que no carreguen si no reben l'ordre de fer-ho.
Pel que fa a cuinar o fumar dins el sagrat recinte de la UB no em sembla tan greu com que en un estat democràtic la policia pagada amb els nostres diners peguin als nostres fills.
Pel que fa als piquets, en una vaga, no hi és que hi estigui d'acord, cadascú que faci allò que li roti. Això sí a tots aquells que no fan vaga després no els hi aplicaria les millores que s'aconsegueixin. El dret a la vaga és un dels fonamentals que tenim els treballadors per a aconseguir els nostres drets. No hem d'oblidar-ho i que tant les vacances, com la jornada de 8 hores, com les prestacions per malaltia, etc, etc, es van aconseguir amb molt sacrifici i fins i tot amb sang dels nostres avis i rebesavis.
Tampoc em sembla dolent que algú sigui antisistema, de fet la dona del Saura es va definir així. Una cosa es ser-ho i un altra ser un vàndal.
Al cap i a la fi, el sistema ens ha portat a la crisi més gran viscuda mai. I la banca no hi és aliena. Mentre té uns beneficis escandalosos, milers de persones tenen feina per a trobar el pa nostre de cada dia.
Una abraçada.
Gràcies pels vostres comentaris. Per cert Antònia, quin goig poder-te sentir de nou!!!!
Publica un comentari