Xerrada
Fa uns dies l'escola andorrana d'Ordino ens va convidar a fer una xerrada sobre el poble sahrauí. Finalment aquest matí he anat a l'escola i he fet dues xerrades a alumnes de 12 a 16 anys. Tot i desconèixer profundament el tema m'ha agradat l'actitud dels nois i noies de l'escola. Han preguntat i participat durant els 50 minuts de la presentació.
He intentat explicar el millor possible el conflicte i la situació actual del poble sahrauí, tant dels campaments de refugiats com del sàhara occidental. La reflexió que tota l'estona els feia era: vosaltres sou uns privilegiats, teniu tot el necessari per desenvolupar-vos com a persones i esteu envoltats de privilegis. Hi ha, però, molts milions de persones al món que viuen de manera indigna i sense cap tipus d'esperança.
Al finalitzar la majoria d'alumnes m'han donat les gràcies per la xerrada i sense voler-ho m'han donat energies per continuar treballant.
Sempre he viscut mig obsessionat buscant el meu propi camí. Normalment un camí fet a contracorrent i amb moltes corves. Sóc però persistent i no em fa por caminar i caminar fins on faci falta. La millora constant és la meva elecció personal i mai he volgut renunciar-hi. Ara tampoc. Sovint miro massa cap al futur, però de tant en tant m'aturo i faig una ullada cap al passat i amb sinceritat, cada vegada m'agrada més el que hi veig....
3 comentaris:
Así que ahora te has convertido en un proselitista de la causa saharaui entre los tiernos escolares ;-)
Me hubiese gustado veros por un agujerito.
un abrazote solidario.
A mi m'agrada molt quan em conviden a fer una xerrada en alguna escola. Els infants són el futur i l'escola un bon lloc per parlar de justícia i de solidaritat.
Petons per a tots i un petonet especial al Martí.
bé, jo només puc dir Amén a tot el que hi dius.
Et diria, mai deixis de fer el que fas.
Publica un comentari