Fa uns anys vaig apendre que mirar enrere no serveix quasi per res. De tant en tant, alguna tarda d'aquelles on la nostàlgia ens envaeix, no està del tot malament fer-ho, però el passat sempre serà passat. És possible que la meva formació d'historiador sigui la culpable dels meus pecats en aquest sentit. Sovint miro enrere i analitzo les decisions que hom ha pres tot pensant què si tot plegat no hagués estat així ara no estaria sentat en aquesta cadira, en aquest despatx fred parlant-vos d'això. Personalment sóc feliç, bé tot el que vull ser en aquest moment, sempre podem millorar però no puc queixar-me. Professionalment és una altra cosa. Visc tranquil, amb un salari correcte, però em manquen moltes coses que abans tenia i ara no tinc. M'agrada que la feina em faci "trempar" i perdoneu l'expressió, m'agrada pensar projectes nous i endegar-los, m'agraden els reptes, m'agrada planificar, pensar i les coses clares. M'agrada aixecar-me pel matí content amb ganes d'anar a treballar. Recordo els meus inicis d'arqueòleg on cada matí m'aixecava pensant en quina sorpresa em donaria el jaciment aquell dia. La monotonia em mata, em parteix l'ànima en dos (ui quines paraules més poètiques). Sóc un home impulsiu i quan dic s'ha acabat, doncs això, s'ha acabat. Actualment l'entorn no ajuda massa, per no dir res, però sempre hi ha esperança no? així ho hem aprés del passat, o no.
Do you like this article? Share It!
2 comentaris to "Cap on mirem?"
WEB EXPOSICIÓ
del 3 al 30 de setembre, la Seu d'Urgell
La Frase
Recomanats
Els blocs de...
Arxiu
Antònia P. says:
Doncs és una pregunta complicada. Em penso que hi havia un déu romà anomenat Janus que mirava endavant i endarrere al mateix temps.
Això seria l'equilibri: mirar al passat per no tornar a repetir les errades i amb tot el bagatge que hem anat aprenent construir el present amb la mirada posada al futur.
El problema és que: com saps que hi haurà futur? Al final, tot és present perquè el passat se'n torna quan recordes i el futur és present quan l'assoleixes.
I ara m'he fet un bon embolic i no sé si he expressat allò que volia.
I el passat es va tornant important a mesura que envelleixes perquè quan mires endarrera tornes a beure a les fonts de la felicitat i és com si les bateries es carreguessin.
Un petó per tots.
menta fresca says:
Vol dir que ara quan t'aixeques pel matí no et bé massa de gust la feina que tens?
Dons cal que et començis a fer un plantejament, poder no a curt termini per que no estan les coses per grans canvis però poder si començari a pensar...
Mirar enrera? sovint és per recordar bo o dolent. I com ho hauriem fet ara si haguessim sabut que...
Futur? fa temps vaig apendre que el futur, malgrat quedi malament, no existeix. En el sentit que hom enten el futur. El més mínim canvi alié ens ho capgira tot, res del que has apres fins llavors té validesa. Per mi és el ara i aqui, demà serà un altre dia o no...
Insisteixo però en el tema de la feina, ets massa jove per no intentar un canvi si la teva feina no et fa trempar com tú dius.
Cal pensar-hi.