Mentre Andorra està pendent de l'elecció del nou cap de govern, què per cert encara no està del tot clara (doncs és possible matemàticament un empat tècnic i un punt sense retorn en l'elecció del nou govern, que pot conduir al país de nou a unes eleccions generals) a les Espanyes el senyor Zp regala xecs i ordinadors per a tothom. Ahir el Congreso semblava talment el mercat de Calaf: 2.000 euros per comprar-te un cotxe, ordinadors gratuïts pels infants, descomptes per aquí, regals per allà. Com deia la cançó Fum, fum, fum.
Quina poca seriositat i quina manera de fer el ridícul. Des de fa uns mesos sóc un home políticament lliure. És a dir no milito en cap partit polític tot i mantenir els meus ideals al 100%. Entenc, però, què els ciutadans preocupats pel seu entorn han de poder dir-hi la seva i si cal, fer política o fer propostes als polítics. El poble està cansat senyors, cansat de campanyes, de mitjans de comunicació, de ximpleries vàries i sobretot dels polítics. Tanmateix no podem gestionar els nostres recursos sense ells.
Per aquest motiu i des de fa una colla de setmanes rumio la forma de poder enllaçar aquests dos mons tant aparentment oposats: el poble i els polítics.
És possible fer política sense els partits polítics?
És possible ser actiu, fer propostes i endegar-les sense caure en els mateixos errors de sempre?
És possible gestionar el millor possible els nostres recursos sense gastar cantitats indecents de diners?
Un servidor pensa que sí, és possible. Cal, però, buscar el mètode més adequat per poder construïr aquesta nova manera de fer les coses:
+ participació
+ transparència
+ honestetat
- despesa
- publicitat
- falsetats
Do you like this article? Share It!
4 comentaris to "Endavant"
WEB EXPOSICIÓ
del 3 al 30 de setembre, la Seu d'Urgell
La Frase
Recomanats
Els blocs de...
Arxiu
Antònia P. says:
Pep, si ho aconsegueixes ja ens ho faràs saber.
Això dels 24000 euros i dels ordinadors i els cotxes i tot plegat faria riure si no fos pels 4 milions d'aturats.
I avui tots amb les samarretes dels equips respectius.
Sempre ens quedarà el futbol.
Una abraçada.
Pep says:
Sempre ens quedarà el futbol, el desert i les estrelles.
Una abraçada i Visca el Barça!
menta fresca says:
Hola. penso com l'Antònia, i et diré més, si ho aconseguisis compta amb mi.
Aquests dies que no he sortit de casa dons he tingut la tv per companyia. Crec que hauria estat millor no fer-ho. Com be dius, la quantitat de tonteries que arriven a dir, compte tonteries no per que en definitiva es tracta de diners "nostres", diners que paguem en impostos i que ells dilapiden alegrement. Et confeso que no entenc aquesta falera de dotar de portàtils als infants. Perderan la seva capacitat d'imaginar sense altre ajuda que la propia, fins i tot em fa por que perdin aquesta innocencia i capacitat de jugar amb el primer que pillen...
Per tot el que estic pasant aquests dies amb la SS i encara em queda, estic encara més dolguda, desanimada, perduda en aquesta Catalunya que no mira pel seu poble. I afegeix el tema dels 24.000 i la desgravació per habitatge.
I el tema dels cotxes es que ja clama al cel. Quans mil.lions d'euros ens està costant mantenir aquests treballadors en els seus llocs de treball? Per què ajuden a aquests tant i a d'altres gens?.
No afegiré més ja que estic plenament d'acord amb el que dius.
Fins aviat.
Pep says:
Ànims Mercè, com va dir algú, demà serà un altre dia!