europeus?
Massa lluny i poc entenedor, així veiem el parlament europeu. El problema és el següent: ni ens l'han explicat i segurament tampoc tenim ganes d'escoltar-los. Tots plegats estem una mica saturats, no de política, sinó dels actuals polítics. Potser trobem a faltar l'estabilitat que ens donàven els anteriors líders, sorgits d'una europa en crisi: en Churchil, en Pujol, el Felipe Gonzàlez, en François Mitterrand, en Helmut Kolh fins i tot la dama de ferro na Margaret Tatcher. Segurament molts no compartirem el seu pensament ni la seva manera de fer política, però eren líders de cap a peus. Aquell to mig messiànic en els seus discursos, aquella fermesa, aquell punt de bojeria visionaria. Tot allò s'ha esfumat. Ara és l'hora dels mediocres, de les enquestes i de les frases celebres.
Sí és cert molts d'aquests messies van caure en la corrupció o en altres afers deplorables, no admiro pas la seva política sinó la seva visió. La majoria van nèixer políticament en moments durs: crisis, guerres, repressió. El seu caràcter era dur, potser una mica massa, però van fer evolucionar europa fins on estem ara. Ells hi van creure, potser tots no, però sí la majoria.
M'he deixat molts noms importants, però potser no es tracta de posar noms, sinó de veure el resultat de la seva feina. Els catalans sempre hem mirat cap Europa, una mica forçats per la incomprenssió i rebuig que rebem del sud.
Per això observo amb preocupació la deixadesa que ens va envair a tots plegats el diumenge. De fet penso que no es culpa nostra, algú ens ha explicat bé europa? algú s'ha molestat a donar-nos una visió diferent del parlament europeu? algú ens ha volgut fer europeus? Dons no.
Mirem els candidats, en aquest sentit Esquerra i CIU han fet els deures, han renovat els seus candidats i els han donat un perfil independent. ICV manté en Romeva una bona aposta. Però que han fet els dos grans? europa serveix per treure's de sobre els polítics molestos, cremats i incompetents. Home si ja enviem lo pitjoret que tenim com voleu que el parlament funcioni?
Total ningú es creu europa i així ens van les coses.....
4 comentaris:
Bé, jo m'he preocupat una mica de seguir el que s'hi fa i sobre tot, com es fa. És però cert que no es difon la informació suficient per a que ens hi fixem i poder ja els hi està bé així. Estic d'acord amb la força política i carisma de que parles tot anomenant uns polítics que han fet historia. Evidentment han fet coses molt bones i altres no tant però repeteixo amb tu, eren i alguns encara són polítics de cap a peus. I el que és mes greu de tot això és que ja no en tenim de líders com aquests. Els polítics avui en dia efectivament són mediocres quan no pèssims.
Però si es culpa nostra el fet no no voler saber. No si val que no ens ho ensenyin, demanem-ho, preguntem, exigim ja que si no donem a entendre que no ens interessa. I acaba passant com aquest diumenge, que realment s'ha demostrat que no ens interessa gens.
El que em sap molt de greu és que els polítics que son els que haurien de buscar el millor representant per a un parlament com l'europeu, la gran majoria, no tots, fan el que tu diu, enviar-hi aquells que ja no els fan servei, que son molestos, i això a mi si que em preocupa.
I em preocupa per que si fins ara em sigut receptors de les ajudes Europees, a partir d'ara ja formarem part dels països que han d'ajudar i tal i com tenim el nostre i amb el partit que ha guanyat, em sembla que ho tenim molt malament.
En fi, ja ho anirem veien, però fem-ho tots plegats, no esperem un cop mes a que ens ho vulguin explicar...
Jo si he anat a votar i no precisament en blanc.
Pep, ara tinc pressa però no hi estic d'acord amb la Ma Mercè. Em penso que el PE és com una mena de "cementiri d'elefants" on els partits hi engeguen els polítics que aquí fan nosa pels seus pèssims resultats, la Maleni, o perquè fan ombra als mediocres, com en Pep Borrell.
La campanya que s'ha fet ha estat un desastre i opino que si procuressin fer una bona pedagogia la gent ja hi aniria a votar.
Primer haurien de posar-se d'acord amb quina Europa volen o volem si dels pobles o de les nacions i llavors tirar endavant. No pot ser que dins el mateix estat hi hagi partits que proclamin coses tan diferents. El vot es dispersa, es perd, els abstencionismes floreixen i la dreta rància i cavernícola treu el nas perquè l'electorat de la dreta mai no falla. Els de l'esquerra som més crítics amb els nostres representants, gràcies a Déu i que sigui per molts anys encara que perdem.
Una abraçada.
és fantàstic que hom no estigui d'acord, ja que jo tampoc estic d'acord amb l'altre escrit, massa utopia...
Siguem mes oberts, mes desperts, mes àgils, en una paraula, siguem i sentim-nos més vius i participatius enlloc de negatius i quedar-nos sempre en els mateixos llocs, amb el mateix discurs de sempre, innovem, posem imaginació, compartim més i no portem tant la contrària!
Bon dia,la UE s'ha quedat només en una espècie de associació a nivell econòmic i això, en temps de crisi, no interessa gaire.
I després hi ha aquesta contradicció que els polítics no ens han sabut esplicar potser perquè ells tampoc no ho saben. A tots els Països i sobre tot a l'Espanya democràtica els nacionalismes són un fet. Al mateix temps que reivindiquem que som una nació (alguns posen data per a la independència) se'ns demana que ens sentim part d'una entitat supranacional. I això, a primera vista sembla una contradicció: espanyols no, però europeus sí. Abominem del centralisme espanyol, res que vingui de Madrid a excepció del finançament, és clar, però no ens fa res que les decisions vinguin d'Estrasburg o Brusel·les que això també té tela marinera. Dues seus, doble burocràcia.
Sobre la incomprensió que ve del sud, veuràs aquesta espècie de actitud que si els catalans tal i viceversa em cansa a aquestes altures de la pel·lícula. Hi ha polítics que la propicien perquè ja els hi va bé electoralment parlant.
Jo crec en una Espanya plurinacional: una nació de nacions y en l'Europa dels pobles, on hi tindrien cabuda tots el pobles amb estat o sense.
Però primer ens hem d'aclarir. Quan feia de mestra ja em semblava bé estudiar les tradicions, costums i folklore de la nostra terra però dedicar un tema als Castellers? Més hores d'anglès que de castellà?
No voldria que em malintrerpretéssiu, sóc catalana, m'hi sento i desitjo el millor pel nostre país però no em sento hostil ni contrària a la resta de l'Estat. I no m'afecten ni els discursos dels catalanistes acèrrims ni tampoc els dels espanyolistes ultres. Vull anar pel món sentint-me a tot arreu còmoda i vull parlar en català, en castellà, en anglès (tant de bo) en francès ( ja m'agradaria) sense problemes.Una vegada, en una trobada internacional, un diputat català es va posar a parlar en anglès i va dir que no volia fer-ho en castellà. la veritat, és que ho vaig trobar una mica ridícul.
Deu ser el meu destí, que mai no he combregat del tot amb cap -isme.
Una abraçada.
Publica un comentari