El riu
Es tard i plou. Aquests dies ho fa sovint. A molta gent li emprenya però a mi no em molesta gens. M'agrada escoltar el sorollet de l'aigua quan plou i també escoltar el riu Segre, que tenim just davant de casa. Aquí a muntanya l'aigua és font de vida però de tant en tant també ens dóna un toc d'atenció.
El 7 de novembre de 1982 el riu Segre va parlar i tots el vam poder escoltar acollonits...
La història de la Seu, és també la història del riu Segre i de les seves crescudes. Hi ha referències a aiguats el 1453, 1554, 1584 i el 1604. Més tard en trobem també al 1710 el 1726, 1764, 1794, 1832 i el 1853.
Els aiguats del 1982 els vaig poder viure en primera persona. En tinc alguns records, però sobretot un: el soroll del riu que des de casa els pares es podia sentir. L'any 82 12 persones van morir per culpa de l'aiguat i més o menys tots tenim gravats aquells dies a la memòria. Tot va anar molt ràpid: "El dia 7 de novembre al vespre a Pont de Bar tapien les portes de la central. A la nit, el nivell d'aigua va pujar de cop dos metres i va endur-se la casa on sopaven els treballadors de la central, que havien sortit un moment a veure com baixava el riu." (fragment del llibre "La Ciutat i el Riu: la Seu i el Segre, dels miracles als canals" d'Albert Villaró i Joan Gispert, pàgina 61.
Si us interessa una mica el tema us deixo aquest enllaç o hi trobareu molta més informació.
5 comentaris:
Recordo aquest fet.
I recordo que durant força temps es veien les consecuencies d'aquesta riuada.
I dius que hi viviu al davant? Apa, a partir d'ara a patir si plou, catxis!
A mi també m'agrada molt el soroll de l'aigua, em dona sensació de pau. Peró de la mateixa manera que m'agrada li tinc un gran respecte. Quan s'esbraona no hi ha res que l'aturi i a sobre és traidora. Quan menys ho esperes, per on menys hauries dit que pasaria, allà la tens.
Espero que la teva ciutat hagués pres bona nota per tal que no us torni a pasar.
He vist l'enllaç que ens has posat i he recordat la imatge de Pont de Bar, la banda dreta de la montaña, en direcció a la Seu. Fins no fa gaire encara es veien els efectes d'aquesta riuara. I també recordo haver pasat per Martinet i veure el senyal del pas de l'aigua per l'esplenada jus davant el riu, tot trencat i anegat, ple de fang.
M'ha agradat molt aquest escrit teu.
Gràcies.
Jo recordo la riuada a Lleida. Hi ha una foto de la Leonor Pedrico, molt bona on es veu tota la rambla de Ferran negada.
Una abraçada.
Hola Mercè em sembla que tots, més o menys, recordem aquells tristos dies. Per sort tots en vam aprendre, però no sé si d'una manera suficient
Hola Antonia,
en aquells anys jo treballava en una entitat financera que hi teniem oficina a la Rambla. Et diré que en aquella época era del grup que feiem les obres, reformes i compres de mobiliari, etc per les oficines. Sempre recordaré les imatges de les càmeres de seguretat de l'oficina on es veien al responsable del departament aue va anar per evaluar els danys, caminant pel damunt del taulell del pati de clients. A banda i banda, aigua. Vem portar uns equips electrogens per treure l'aigua dels soterranis (caixes fortes incloses). He de dir que un cop vem haver fet la nostra feina, vàrem deixar aquests equips electrogens als veins que ens els vàren demanar. En una situació així hom ha de fer pinya.
Salutacions a tots i en especial al petit Martí.
Publica un comentari