Ahir al vespre vaig rebre un correu electrònic. Era un correu que explicava una situació injusta. Després de pensar-ho molt he decidit donar-li la llum que es mereix i en publico el contingut aquí al meu bloc:

Des de fa setmanes segueixo amb atenció les notícies que surten als diaris de la vil.la del pingüí.
Aquesta setmana m’he quedat completament al.lucinat en veure com alguns mitjans de comunicació han fet el joc a determinat polític (l’aprenent a gran Barrufet) d’un determinat partit (els Barrufets i l’amic Gargamel).

És vergonyós, lamentable i indignant observar com alguns redactors s’agenollen davant les pressions i les amenaces.
És també vergonyós, lamentable i indignant observar com els diaris publiquen les notícies sense contrastar-les.
Però el pitjor de tot és l’actitud d’aquest aprenent a gran Barrufet.

Estàs utilitzant la política pel teu propi benefici (o no t’has arreglat alguns temes personals?), estàs utilitzant els mitjans de comunicació per atacar personalment a la família d’una regidora (l’Arale Norimaki), que fent la seva feina ha trepitjat algun ull de poll (em refereixo a alguns temes heretats del partit dels Barrufets i l’amic Gargamel que potser no eren massa clars).
La teva resposta a la feina ben feta és l’atac personal. Què trist!. Potser no saps fer altra cosa o potser la teva impotència et fa ser així.

Tot plegat és una mica esquizofrènic. Per una banda els barrufets i l’amic Gargamel han demanat, en diverses ocasions, que algunes administracions superiors deixin de subvencionar projectes de la vil.la del pingüí. Sí, sí, tal com raja, preferiu que la vil.la del pingüí no tingui una nova escola, o un nou pont si el vostre partit no pot inaugurar-lo.
La mala gestió dels Barrufets i l’amic Gargamel ha suposat una despesa de milions d’euros per la vil.la del pingüí (et sona el cas de la gallina turureta?), i tant amples tu. Aquí no passa res.
Doncs com què no? I tant què passa. Estem cansats, farts i emprenyats. Amic aprenent a gran Barrufet: la vil.la del pingüí és petita i tothom ho sap tot de tothom. Potser demà tu seràs el protagonista d’alguna notícia sucosa, ho potser et penses que només tu saps fer malifetes? Sé de bona font que les tortugues ninja ja s’han posat a investigar....

Per finalitzar faré referència a dues lleis fonamentals de l’estupidesa humana (publicades per Carlo Maria Cipolla):

1- Siempre e inevitablemente cualquiera de nosotros subestima el número de individuos estúpidos en circulación
2- Las persona no-estúpidas siempre subestiman el potencial dañino de la gente estúpida; constantemente olvidan que en cualquier momento, en cualquier lugar y en cualquier circunstancia, asociarse con individuos estúpidos constituye invariablemente un error costoso.


Signat : el Doctor Slump

Do you like this article? Share It!