Fa una colla de dies que vull escriure alguna cosa, però la veritat, no tinc temps. Sovint penso: ostres d'això n'has de parlar al bloc. Però passen els minuts, les hores i les dies i res de res.
Finalment l'Aminetu ha tornat a casa seva. Els seus fills ja poden sentir de nou a sa mare, però a quin preu? Em sembla que lamentablement la victòria de l'Aminetu ha estat Pírrica. Segons la Viquipèdia: "Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix no sense grans pèrdues en el propi bàndol. El nom de l'expressió prové de Pirros, fill d'Aquil·les i marit d'Antígona, que fou rei d'Epir entre el 307 aC i 302 aC. Aquest aconseguí diverses victòries a Heraclea i Asculum davant l'exèrcit romà tot i patir un gran nombre de baixes en ambdòs enfrontaments.
Es diu de Pirros que en contemplar el resultat de l'enfrontament digué "Una altra victòria com aquesta i tornaré sol a Epir".




Francisco O. Campillo says:
Comparto parte de tu análisis... y otra parte no.
Creo que esta victoría era necesaria para que el pueblo saharaui descubra que existe un camino pacífico hacia su independencia.
Mi abrazo y mis mejores deseos para ti y tus seres queridos ;-)
M. Roser Algué Vendrells says:
Com que ja t'havia comentat el tema de l'Aminetu...
Visca el Barça, si senyor. i visca el Pep i el Mesi...Penso que aquest Barça, a més del de les 6 copes, s'hauria de dir el de la humilitat, començant pel Pep i acabant per l'últim jugador, estrelles incloses.
És una notícia agradable per acabar l'any.
Bones Festes.
M. Roser
Pep says:
@Francisco la victoria era necesaria, pero el precio: en la salud de Aminetu y en política internacional quizás ha sido demasiado elevado.
@M.Roser comparteixo les teves paraules.
Per cert Bon NAdal a tots dos i gràcies per dir-hi la vostra
Francisco O. Campillo says:
Vuelvo a tu casa sólo para desearte que pases unos días felices en compañía de tus seres queridos.
Tal vez me repita, pero en este caso... no me importa.
marc says:
Esperem que serveixi perquè més gent entengui la seva lluita..