Somriures

Doncs el primer somriure apareix quan miro el meu nou iphone... Quina passada!! tota una màquina. La única cosa negativa és el contracte amb timofònica, però no tot pot ser perfecte.

El segon somriure l'he aconseguit quan he vist aquest anunci per la tv. M'ha agradat molt... que en gaudiu com jo......

Read more...

Drama diari

L'ésser humà té la capacitat d'ignorar aquells estímuls que malauradament es repeteixen sovint. Quasi a diari arriben petites embarcacions a les costes de les illes Canaries o d'Andalusia. Malauradament quasi a diari alguns dels seus tripulants moren intentant arribar a la costa. Quasi a diari es publiquen notícies sobre aquests tràgics esdeveniments, però quasi a diari tots plegats els ignorem. Ahir en van morir 21, entre ells quinze menors i una dona embarassada (Podeu llegir la notícia a la Vanguardia.)

I jo em pregunto què ens està passant? la veritat no tinc cap resposta, però m'indigna trobar-me en aquesta situació. 

Us faig arribar dos enllaços:

El primer és del bloc: Héroes de Ébano, molt recomanable.

El segon: un vídeo, dur i profundament il.lustratiu.

Read more...

Apunts de cap de setmana

Diumenge per la tarda, aprofito aquests cinc minuts per escriure alguna coseta.

Aquesta tarda he retornat al twitter. Eina que vaig utilitzar activament uns mesos enrere. Twitter és la típica aplicació de: què estàs fent en aquest moment? Si ho penses fredament a qui li importa? però com que els humans tenim la necessitat de comunicar-nos tant si volem com si no doncs és una eina força útil.

Ja fa temps que observo com les visites al bloc estan deturades. De fet està passant de forma generalitzada en tots els blocs. Facebook i similars estan prenent protagonisme als blocs. Les xarxes socials estan de moda i ens ocupen molt temps que no utilitzem per llegir els articles dels blocaires habituals. De tota manera, el bloc encara és una eina útil i molt interessant. El Facebook és ràpid i immediat, però poc reflexiu. A més a poc a poc s'està convertint en una mena d'espectacle on tothom et convida a mil i un grups absurds.

Read more...

Projecte Tarbilla 4a part

Doncs la construcció de la guarderia per part de Pirineu amb el Sàhara ha entrat ja en la seva darrera fase. Tot a punt doncs per finalitzar-la i poder-la inaugurar!!

Un somni fet realitat!!

From Sàhara, un tastet

From Sàhara, un tastet

From Sàhara, un tastet

Read more...

Qui és qui?

Fa unes setmanes vam veure com l'Estat d'Israel realitzava una acció bèl.lica contra la franja de Gaza. Una acció d'altra part totalment desproporcionada i innecessària, tot i rebre el suport de la majoria de la població del país. Aquest fet, no pot amagar ni fer desaparèixer la realitat de Gaza. Qui governa a Gaza? Molts dels assistents a les manifestacions a favor del poble palestí (entre ells el conseller Saura) cridaven frases a favor de Hamás.

Avui llegeixo a la web d'Amnistia Internacional la següent notícia:
REPRESALIA MORTAL DE HAMÁS CONTRA “COLABORADORES”

Segons Amnistia:

"Al menos dos docenas de hombres han muerto por disparos efectuados por hombres armados de Hamás, y varias decenas más han recibido disparos en la rodilla o en las piernas o han sufrido lesiones en otras partes del cuerpo destinadas a causarles incapacidad permanente, o han recibido graves palizas que les han producido múltiples fracturas y otras lesiones, o han sido torturados o maltratados por otros medios."

Sempre he pensat que el conflicte del pròxim orient és massa complicat per dir aquests són els bons i aquests els dolents, no hi ha blanc ni negre al pròxim orient. Per això m'agradaria que tots plegats fóssim menys viscerals. Potser alguns haurien de reflexionar una mica abans de tornar a cridar en favor de Hamás.

Read more...

Roberto Saviano, un exemple a seguir

Ahir diumenge vaig llegir dos interessants articles al País. De fet són dues entrevistes a l'escriptor napolità Roberto Saviano.

En Roberto Saviano (Nàpols, 22 de setembre de 1979) és un periodista i escriptor italià llicenciat en filosofia per la Universitat Frederic II de Nàpols. Forma part del grup d'investigadors de l'Observatori sobre la Camorra i sobre la Il·legalitat. Habitualment col·labora a l'Espresso. En els seus escrits utilitza tècniques del reportatge i de la narrativa per explicar la realitat econòmica i territorial de la Camorra i d'altres formes de crim organitzat.
Saviano va fer-se conegut mundialment amb la publicació de Gomorra, on descriu els negocis de la Camorra napolitana. La gran repercussió que va tenir, amb més d'un milio de còpies venudes, va reobrir a Itàlia el debat sobre la Màfia, i va suposar a l'autor amenaces de mort de les families camorristes. Des de l'octubre de 2006 l'escriptor viu amb escorta permanent.

La seva història és trista i commovedora. La seva vida és una mort en vida. No pot sortir de casa, ningú l'accepta com a veí, els seus amics l'han deixat i viu constantment envoltat per cinc carabinieri que s'han convertir en els seus grans amics. De fet gràcies a ells encara és viu. El segon reportatge s'inicia amb la dramàtica frase: "no sé si estoy medio muerto o medio vivo". Paraules dures, molt dures per un noi de 30 anys que no va voler callar i simplement va explicar-nos la veritat sobre la mafia calabresa. Aquest és el preu per no callar: la mort. En Roberto sap que tard o d'hora (com tants d'altres) li donaran caça i acabaran amb ell i amb els seus carabinieri. Tanmateix cada matí s'aixeca mira per la finestra i continua caminant....

tot un exemple, us recomano les lectures i el llibre també.

Read more...

Apunts

Dissabte, cap al vespre, davant l'ordinador, m'obligo a escriure un parell d'apunts.

Setmana profitosa per una gran majoria, per a mi també. Aquesta setmana he estat cuidant la collita, vigilant el temps, les plagues i tot plegat. Ja començo a veure el fruits però cal estar alerta... en qualsevol moment tot pot fer-se malvé.

Com no podia ser d'altra manera he estat atent a les ximpleries que el cap del govern espanyol, el senyor Z ha dit aquesta setmana. Sí senyor, primer ataca la banca utilitzant la demagògia (com ja ens té acostumants el Psc) i després fan sortir el senyor Blanco per treure les castanyes del foc i dient tot el contrari al cap d'un parell de dies. Anem bé amb aquest govern. L'atur no s'atura i sembla que el pitjor encara està per arribar. I un servidor es pregunta, fins quan aguantarà la societat civil d'aquest país?

Si el govern és penós, el partit de l'oposició, el pp, és pitjor. L'espectacle dels espies, les declaracions de la senyora Aguirre (suposo que encara recordeu les seves cagades quan era ministra de cultura) i dels seus partidaris és d'un nivell tant baix que fot vergonya viure en aquest país.

Per acabar, estic pensant en alguna cosa positiva.... tic, tac, tic, tac.... passen els minuts, tinc el cap en blanc... Doncs que coi, malgrat tot encara hi som, malgrat tot encara aguantem i demà si Déu vol, com dien a casa meva, encara estarem aquí amb la cara ben alta i un gran somriure. 

Bona nit i fins la propera aventura!

Read more...

75 anys

Llegeixo al bloc de l'amic Albert Batalla un article sobre els 75 anys de l'Institut de la Seu d'Urgell. Seguint el fil de l'article visito la web del 75è aniversari de l'IES. M'ha agradat la web i llavors he vist que l'havia fet l'estudi del Gerard Moliné, dissenyador urgellenc i com molts de nosaltres antic alumne de l'institut Joan Brudieu.

Trobo que la iniciativa és interessant, divertida i moderna. Tal qual...

Parlant de l'Insti he començat a recordar vells temps. El primer any, la primera festa, els professors, els amics, les novietes, l'adolescència. L'Insti era la nostra gran casa. Allí ens vam conèixer molts dels que actualment encara som amics i allí ens vam anar convertint en adults. Molt a poc a poc, quasi sense adonar-nos del que passava. Quins anys aquells! tot ho volia fer i ràpid, potser massa ràpid...  el temps et fa aprendre a fer les coses més a poc a poc,,, a disfrutar-les i a fer-ho tot en el seu precís moment. Anys de poc estudiar i de viure molt, però anys també de reflexió, molta reflexió. Ara veig a les meves nebodes, que també estudien a l'Insti, i penso.... però no els hi explico... si no ho descobreixen elles mateixes no els servirà de res.

Suposo que els meus records són molt semblants a la majoria d'urgellenques i urgellencs que vam estudiar a l'Insti. Sens dubte l'Insti és el punt d'unió de molts de nosaltres. Tots hi vam estudiar, alguns més anys que els altres, i tots hi vam viure moments inoblidables.

Read more...

Dos pensaments

L'altre dia vaig llegir un article on s'explicava que els blocs estan en descens i que l'espai alliberat se'l menja ràpidament el Feixuc o també dit Facebook. Si hi pensem una mica potser tenen raó els autors de l'article. De fet el Feixuc és més ràpid, està de moda i no has d'estar massa estona pensant que escriuràs. El bloc és diferent, necessites temps, ganes d'escriure i una estona de tranquilitat.  De moment no tinc pas pensat abandonar el bloc però ja veurem com evoluciona tot plegat.

Les oportunitats arriben quan menys t'ho esperes. O tot el contrari quan després de treballar-ho molt aconsegueixes l'oportunitat esperada. Sempre he pensat que el moviment és la vida mateixa i per aquest motiu l'immobilisme em posa tant nerviós. Les oportunitats són com les llavors que els pagesos planten cada any. Cal treballar la terra, plantar la llavor, regar-la, treure les males herbes i finalment recollir-ne el fruit desitjat. Doncs bé un servidor està a punt de recollir el fruit desitjat tot esperant que una pedregada inoportuna no ens foti tota la collita enlaire.

Read more...