Llegeixo aquest matí els diaris i amb cert estupor veig com 50 estudiants ocupen de nou la facultat d'història de la UB tot impedint les classes i 30 més ho fan a la facultat de dret.
Em considero una persona dialogant, social i humanista però ja n'estic fart de tant neo-pijo-guay-verd i alguna cosa més. Són minoritaris (però ells encara no ho saben). Són violents (però ells encara no ho saben) i el més trist el futur de la universitat no els importa res. Són nens malcriats que han crescut protegits pels seus papes, són els petits reis de casa que imposen la seva manera de pensar als altres. Volen ser escoltats? doncs que respectin la llibertat dels altres. Ocupar una facultat i fer el dropo tot el dia no és ni de bon tros la millor recepta per millorar el patètic món que ens envolta. Sou joves, valents i us manipulen. Sí és cert de joves tots em fet ruqueries, però les vostres ja comencen a cansar-nos. La gran massa oculta, tranquil.la i treballadora d'aquest país ja en té prou.
Aquest matí tot escoltant un representant dels estudiants m'he adonat de les moltes ganes de gresca que tenen. Som guays, som okupes i happy's ah i si portem pals de ferro, cascs i ens tapem la cara és per defensar-nos de les forces represores d'aquest país no democràtic anomenat Catalunya.
Per favor. Agafa algun llibre, torna a estudiar i preparat per trobar solucions als greus problemes que tenim. El futur és vostre, però quin futur? amb quins valors?
Per cert tota la moguda d'aquesta nit es va decidir en una assemblea de 200 persones. La meva pregunta és i quants estudiants matriculats hi ha a la UB?
200 pàjaros amb poques ganes de treballar fotran enlaire els esforços de milers d'estudiants que s'esforcen dia a dia per aconseguir la millor preparació possible?
Un consell per als 200 pàjaros en qüestió: demaneu un erasmus, sortiu del niu protector i veieu món senyors i senyores. Potser així veureu quin rídicul esteu fent i deixareu treballar i estudiar a la gran majoria d'estudiants d'aquest país.
De tant en tant, en un exercici de masoquisme pur i dur em faig la següent pregunta: Què està passant? evidentment quasi mai trobo la resposta adequada.
Per exemple, aquesta darrera setmana, què ha passat? La brigada mòbil dels mossos d'esquadra va realitzar una intervenció desafortunada (no tant com alguns intenten fer-nos creure). Però tot plegat s'inicia quatre mesos endarrera quan un grup d'estudiants (els anomeno així però no estic convençut que tots ells ho siguin) ocupen la Universitat de Barcelona. En un exercici poc democràtic, poc dialogant i buscant encara no sé què aquest grup ha estat quatre mesos vivint a la UB. Finalment el rectorat (potser massa tard) demana als mossos que els fassin fora. Cap problema, enviem la brigada mòbil i els fan fora. Malauradament l'acció, tot i començar força bé, va acabar com el rosari de l'Aurora.
Cops a tort i a dret, antisistema provocant i fent l'animal pels carrers de barcelona i enmig de tot plegat els estudiants. I el conseller? Doncs desaparegut fins al cap d'unes llarges hores. I quines respostes va donar als incidents? Doncs suposo que assessorat per algun cap de premsa que paguem entre tots, quasi no va parlar dels incidents i per distreure'ns a tots va deixar anar la fantàstica xifra del finançament de Catalunya.
Tot plegat, trist, molt trist.
No m'agrada veure les nostres universitat ocupades com si fóssin un càmping qualsevol. No m'agrada veure la nostra policia carregant indiscriminadament. No m'agrada veure els antisistema i grups similars foten l'animal i sobretot, no m'agraden els polítics del meu país.
Sembla que no pugui ser, però, l'església catòlica ha decidit ser la protagonista d'aquesta setmana. Perdoneu per la insistència però em nego a callar i no dir res. Paraules textuals del papa Benedicte XVI "el preservatiu no soluciona el Sida a l'Àfrica"
Si posem aquesta frase davant els 22 milions d'afrincans que pateixen Sida queda desqualificada a l'instant.
El senyor Ratzinger podria unir-se a algun bruixot i anar a predicar aquesta nova estratègia per lluitar contra la Sida: "humanitzar la sexualitat". Segurament els milions de persones que utilitzen, han utilitzat o utilitzaran preservatius som tots plegats una colla d'animals, com el Linx de l'anunci.
Avui he pogut mirar amb tranquilitat la nova campanya de la conferència episcopal espanyola on denuncien que les espècies protegides de la fauna i la flora tenen una major protecció jurídica que el no-nascut, i van reclamar almenys que la vida humana, des de l'embrió, gaudeixi de «la mateixa protecció que altres béns».
M'agradaria poder explicar-me sense ferir cap sensibilitat, qualsevol religió té d'entrada el meu respecte tot i ser una persona profundament poc religiosa (per dir-ho finament). La campanya es farà en tanques publicitàries en 37 ciutats de l'Estat amb el cartell de la jornada en què apareix un nen al costat d'un linx amb el segell a sobre de «linx protegit», mentre que el nadó pregunta: «I jo?... Protegeix la meva vida!» Aquesta no és l'única mesura que han adoptat els bisbes espanyols contra la proposta sobre la reforma de la llei de l'avortament, a més ha enviat 30.000 cartells a parròquies i centres catòlics de les diòcesis de l'Estat 8 milions de fullets.
Així de cop tinc alguns dubtes:
Evidenment l'església com qualsevol altre estament, empresa o persona pot fer la campanya de publicitat que vulgui. Ara bé, en aquests moments, de crisi profunda, on tanta i tanta gent ho està passant malament, és correcte fer aquesta campanya? Jo penso que no.
M'agradaria saber amb quins fons s'ha pagat la dita campanya, no s'estaran utilitzant els diners que l'estat cedeix a l'església?
Una entitat com l'església catòlica, on en teoria es defensa l'amor, el respecte, la comprensió, etc, etc... ha de manifestar-se a favor de l'unitat d'espanya? ha de fer campanyes en contra de l'abortament? ha de continuar estancada en ple segle XII? Jo penso que no.
Aquests tipus d'actuacions fan mal al col.lectiu i sobretot fan mal a la bona gent, treballadora i honesta (capellans i col.laboradors de càrites per exemple) que lluny de seguir les doctrines passades de moda intenten adaptar-se a les necessitats de la societat que els envolta tot afegint el seu petit granet de sorra.
Malauradament i com passa en altres àmbits com la política les cúpules dirigents sovint viuen massa allunyades de la realitat i la campanya del Linx n'és un bon exemple.
Avui 11 de Març es compleixen cinc anys dels brutals atemptats de Madrid. Ho recordo perfectament com si fos ahir. De l'estupor inicial vaig anar saltant per diferents estats d'ànim: ràbia, incredulitat, defalliment, fins arribar a l'emprenyament màxim davant les mentides constants que el president aznar i els seus ens explicaven cada deu minuts. Els atemptats van ser i sempre seran un acte de barbàrie que ningú pot justificar. Intentar aprofitar una situació tant dramàtica per treure un benefici polític és sens dubte un acte repulsiu, vergonyós i hauria de ser castigat per la llei.
Aquell 11 de març ens va fer veure que el terrorisme internacional també ens podia fer mal i em sembla que molts ciutadans d'aquest país van perdre tota la confiança en la nostra classe política.
Avui us deixo aquest anunci belga sobre el seu transport públic. Les dades de l'anunci: Creatius: Raoul Maris y Hans Kerkhoff Producer agència: Emily Rammant y Marc Van Buggenhout Productora: Creative Conspiracy Bruselas Realitzador: Guionne Leroy Producer: Luc Van Driessche
L'Ötzi conegut també com l'home de gel és la mòmia humana més antiga coneguda fins ara (va viure als Alps cap al 3.330 A.C). Gràcies a microsiervos descobreixo aquesta interessant web: iceman photoscan on hi trobareu informació sobre l'Ötzi i una magnífica sèrie de fotografies de la mòmia.
Us deixo també un enllaç a la wikipèdia on hi trobareu més informació sobre l'Ötzi i també un enllaç a la web del seu museu.
Aprofito cinc minuts morts per fer una breu entrada. Avui li toca al psoe. Ja fa molts temps que observo una mania persecutòria d'aquest partit. La seva mania es diu: manar sí o sí i a qualsevol preu. Tant és si no ets la llista més votada, tant és si pactes amb l'esquerra, amb la dreta, amb el centre o amb un partit d'extrema dreta com upd. L'objectiu és governar sense tenir en compte, la ideologia, un programa, una idea de país, un setiment...
Això no és fer política, això és accedir al poder al preu que sigui. Aquesta obsessió es va estenent com un virus arreu del territori i provoca situacions tant esperpèntiques que són difícils d'explicar.
No és això senyors, no és això. Per cert amb el salari que cobra algun que altre portaveu municipal del psc podria donar exemple i deixar de cobrar les dietes del seu ajuntament i no deixar que el seu gos fes les seves cosetes al mig de carrer.
Un parell de reflexions que faig sobre les eleccions basques.
La primera: 100.000 vots nuls són molts vots nuls. Sí és cert a cada elecció HB perd suport, però arraconar aquestes 100.000 no sé si és la millor manera de solucionar el problema. Amb seguretat el que es produirà és un enrocament del món d'HB que poc beneficiarà al País Basc.
La Segona: tot i perdre 2 diputats el pp pot ser decisiu al parlament basc. En democràcia tot és possible i tot ha de ser benvingut, però em sembla que tot i alguns esforços el pp encara no està preparat per assumir aquesta responsabilitat.
La Tercera: No entenc la divisió (partits nacionalistes) & (partits constitucionalistes) (???) tots són nacionalistes i en un sentit democràtic tots són constitucionalistes doncs tots accepten jugar amb les normes democràtiques establertes.
La Quarta: el que ha passat amb EA potser s'ha de mirar també en clau catalana, i ho dic pels amics d'esquerra republicana. La situació econòmica pot provocar canvis en els electors i cal estar preparat per donar solucions a la situació actual. Malauradament em sembla que cap partit sap què fer ni quan fer-ho.
Avui m'agradaria fer un homenatge a un gran artista. Al Pepe el vaig veure fa molts anys al teatre de la Salle de la Seu d'Urgell i fa menys anys al teatre de Sant Julià de Lòria (Andorra). Les dues vegades vaig gaudir i riure molt amb el seu espectacle. Avui finalment ens ha deixat. Hem perdut sens dubte una personalitat especial, un home de lliure pensament i un defensor de les llibertats... Què tinguis un bon viatge Pepe.
Aquesta setmana he anat una mica de cul, el Cor Nacional ha gravat el seu sisè cd i he tingut que treballar a hores no habituals. Em sembla que quedarà bastant bé. El Martí ja té dues dentetes i ja comença a fer els seus primers pasos tot solet.
Com no podia ser d'altra manera intento estar pendent del país que m'acull: Andorra. Estic un xic preocupat per la pressió internacional, que de manera injusta, està rebent el país. A més de tota aquesta pressió cal sumar el nerviosisme podruit per les properes eleccions del mes d'abril. Tot plegat converteix el petit país pirinenc en una petita capça plena de possibles sorpreses. Desitjo que tot vagi bé per aquest petit gran país.
