Vols seguir l'arribada dels nens saharuís?

Transcripció del meu twitter del dia 24. S'ha de llegir de baix a d'alt:

Ja sóc a casa. Ara toca dormir una mica i cap a les 14:00 pujar a treballar a Andorra 6 days ago
@miquelquintana doncs aquest any una si tot va bé.. 6 days ago
A punt de sortir cap a la Seu 6 days ago
@miquelquintana gràcies demà més han d'arribar-ne 15 6 days ago
Alguns descansen una estona. la feina ja està feta http://twitpic.com/89fhj 6 days ago
Cansats?? Nooo http://twitpic.com/89cby 6 days ago
Els dos infants de la Seu ja són aquí http://twitpic.com/89a78 6 days ago
Identificació dels nens i nenes http://twitpic.com/899mh 6 days ago
Arriben els nens i nenes http://twitpic.com/898te 6 days ago
Centre logístic http://twitpic.com/896wk 6 days ago
Els nens ja estan a l'aeroport des de les 5:24 6 days ago
Com sempre alguns renen unes actituts impresentables 6 days ago
5.15 reunió de coordinadors 6 days ago
http://twitpic.com/88yn8 a l'institut del Prat esperant 6 days ago
Ja som a l'institut esperant els nens i nenes 6 days ago
Hem dormit una estona a la furgo 6 days ago
El vol s'ha retrasat una hora. Arribada a les 5:30 6 days ago
L'Antonia i els Joans http://twitpic.com/88gsm 6 days ago
Arriben els companys de Lleida 6 days ago
En Carlets fen un cafè amb llet http://twitpic.com/88c1h 6 days ago
@miquelquintana anem al Prat a buscar nens i nenes sahrauís 6 days ago
Parada técnica a la panadella http://twitpic.com/88biw 6 days ago

dimarts 23 de juny de 2009 // Etiquetes de comentaris: Sàhara // 4 comentaris //

Twitter i les xarxes socials

Com no podia ser d'altra manera sóc usuari des de fa una colla de mesos, potser anys (no ho recordo) del Twitter.
Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).
Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir l'enviament d'aquests missatges només a membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.
Aquest servei té els seus origens el març del 2006 com a projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious. En principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna de l'empresa però l'octubre de 2006 en fa el llançament públic oficial.

És una eina fantàstica, ràpida, eficient i senzilla, sobretot senzilla. Aquest matí al programa d'en Basté han parlat de com Twitter estava relacionat amb la mobilització reformista que aquests dies envaeix l'Iran.

Us convido a donar-vos d'altra al servei Twitter i també a escoltar la tertúlia sobre xarxes social i l'Iran de RAC1 (l'arxiu dura una hora, però la tertúlia sobre l'IRAN els darrers 30 minuts. L'arxiu és un mp3)

// Etiquetes de comentaris: La Xarxa // 1 comentaris //

Vacances en Pau

Un any més, tot i els oscurs desitjos d'alguns/es, el proper dia 24 de juny de matinada arribarà el primer vol amb nens i nenes saharuís que passaran l'estiu a casa nostra. És sens dubte un bon projecte de cooperació amb aquest poble, tot i tenir algunes complicacions tècniques. Malauradament tinc la sensació que des d'algú està intentant polititzar internament tot el referent amb el poble sahrauí i alguns sectors propers a un partit polític català intenten controlar tota la cooperació que surt de Catalunya envers el Sàhara. És una llàstima doncs amb aquest afany estan provocant que bona gent, pencaire i compromesa estigui meditant deixar la cooperació activa.

Un bon amic sempre deia aquí no hi sobra ningú parlant d'un partit polític, però en referència a la cooperació aquesta afirmació és encara més certa: Per donar un cop de mà al poble sahrauí no hi sobra ningú, tot el contrari. Es podran fer les coses millor o pitjor, d'una manera o d'una altra, però tota l'ajuda és necessària.

Tot i tenir compromisos professionals el dia 24 de matinada estaré al Prat com cada any. Aprofitaré aquelles estones mortes per observar, parlar i donar un cop de mà quan convingui.

Molts encara no han entès que en el món de la cooperació el més important està a l'altra banda, el més important són ells, el més important són els nens....

From Sàhara, un tastet

dimecres 17 de juny de 2009 // Etiquetes de comentaris: Sàhara // 2 comentaris //

Editorial de la Vanguardia

Suposo que tothom sap a hores d'ara que la Vanguardia no és precisament un diari nacionalista. Més aviat tot el contrari.

Per aquest motiu m'ha sobtat llegir el seu editorial d'avui.

Us recomano la seva lectural: editorial

estarà canviant alguna cosa?

dimarts 16 de juny de 2009 // Etiquetes de comentaris: Política // 1 comentaris //

Amistat

L'Enciclopèdia Catalana la defineix com: "Lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual."

Si em permeteu jo faria un petit canvi: Lligam afectuós entre dos éssers vius...

La vida m'ha ensenyat que l'amistat pot sorgir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. També és possible que l'inici de la relació no sigui el millor i que els recels i la desconfiança inicials es transformin en confiança i seguretat.

Tinc la sort de poder dia ben alt i ben fort que un servidor té uns quants bons amics/es.

Però i el canvi en la definició, d'on ve?

Doncs molt fàcil, des de fa temps observo com el nostre petit príncep, en Martí, va teixint una relació d'amistat amb el nostre inseparable golden retriver, en Bart. No l'hem forçat a res, i juga quan vol, el crida quan vol i si cap dels dos no en té ganes doncs els deixem fer. Una de les paraules que en Martí diu és: Baa (Bart) i renoi si la diu, la repeteix com trenta o quaranta vegades al dia.

El Bart és gros, pelut i una mica inquiet, però quan el nen s'hi acosta es transforma. Sap quan a de fer ximpleries per fer riure al seu petit amic, però també sap estar ben quiet quan en Martí s'hi acosta per fer-li carícies.

Poc a poc en Martí a perdut la por i aquesta s'ha transformat en seguretat. Així ho demostra el seu comportament.

El nostre petit príncep és carinyós, juganer i molt molt rialler. En Martí va nèixer així i així serà tota la vida. Juga i s'ho passa molt bé amb el seu company de joguines, en Jan. Suposo i espero que amb el temps els dos es faran bonc amics.

El que sí puc assegurar és que avui dia 15 de juny de 2009 el Martí té un amic i així m'ho va voler demostrar dissabte per la tarda....

From Martí

dilluns 15 de juny de 2009 // // 3 comentaris //

europeus?

Massa lluny i poc entenedor, així veiem el parlament europeu. El problema és el següent: ni ens l'han explicat i segurament tampoc tenim ganes d'escoltar-los. Tots plegats estem una mica saturats, no de política, sinó dels actuals polítics. Potser trobem a faltar l'estabilitat que ens donàven els anteriors líders, sorgits d'una europa en crisi: en Churchil, en Pujol, el Felipe Gonzàlez, en François Mitterrand, en Helmut Kolh fins i tot la dama de ferro na Margaret Tatcher. Segurament molts no compartirem el seu pensament ni la seva manera de fer política, però eren líders de cap a peus. Aquell to mig messiànic en els seus discursos, aquella fermesa, aquell punt de bojeria visionaria. Tot allò s'ha esfumat. Ara és l'hora dels mediocres, de les enquestes i de les frases celebres.

Sí és cert molts d'aquests messies van caure en la corrupció o en altres afers deplorables, no admiro pas la seva política sinó la seva visió. La majoria van nèixer políticament en moments durs: crisis, guerres, repressió. El seu caràcter era dur, potser una mica massa, però van fer evolucionar europa fins on estem ara. Ells hi van creure, potser tots no, però sí la majoria.

M'he deixat molts noms importants, però potser no es tracta de posar noms, sinó de veure el resultat de la seva feina. Els catalans sempre hem mirat cap Europa, una mica forçats per la incomprenssió i rebuig que rebem del sud.

Per això observo amb preocupació la deixadesa que ens va envair a tots plegats el diumenge. De fet penso que no es culpa nostra, algú ens ha explicat bé europa? algú s'ha molestat a donar-nos una visió diferent del parlament europeu? algú ens ha volgut fer europeus? Dons no.

Mirem els candidats, en aquest sentit Esquerra i CIU han fet els deures, han renovat els seus candidats i els han donat un perfil independent. ICV manté en Romeva una bona aposta. Però que han fet els dos grans? europa serveix per treure's de sobre els polítics molestos, cremats i incompetents. Home si ja enviem lo pitjoret que tenim com voleu que el parlament funcioni?

Total ningú es creu europa i així ens van les coses.....

dilluns 8 de juny de 2009 // Etiquetes de comentaris: Política // 4 comentaris //

Dues en una

Primera part:

Ja n'hi ha prou!! en començo a estar una mica cansat de tanta crítica, de silencis malintencionats i sobretot de tant poc respecte per les institucions d'aquest petit país anomenat Catalunya.

No pot ser que dia sí dia també critiquem sistemàticament la nostra policia. Que quedi clar ni sóc mosso, ni m'he tornat majareta. Quan ha calgut he estat el primer en criticar les actituds d'alguns, però el que el senyor Saura està fent amb la nostra policia ja ha arribat al seu límit. Em sap greu dir això, però està clar que alguns partits no estan preparats per assumir algunes responsabilitats. Cal treballar per tenir una policia professional, preparada i de futur però el camí encetat pel conseller Saura no és el correcte. Normalment el dessig d'alguns polítics d'intervindre massa en qüestions tècniques acaba com el rosari de l'Aurora i aquest n'és un bon exemple.

El darrer incident va succeir el passat dia 28 durant la celebració de la Champions aconseguida pel Barça. Com sempre la nit va acabar malament, detinguts, ferits, mobiliari destrossat etc, etc...

De què es va parlar el dia següent? Doncs de l'ús de les pilotes de goma que va fer servir la nostra policia per reconduïr la situació creada. Algú va parlar dels brètols que celebració rere celebració tenen com a divertiment destruïr tot allò que puguin? Algú ha parlat del què ens està passant? Algú ha reclamat més mà dura? Algú ha dit JA N'HI HA PROU??

Doncs no, com sempre alguns s'han dedicat a carregar de nou contra la nostra policia i quina ha estat la resposta del conseller? el silenci.

Sóc un home de pau, d'esquerres, liberal i demòcrata però veure com aquesta colla de ximples es dediquen a fer l'animal pels carrers de Barcelona em posa molt nerviós. Cumplint ordres estrictes de la conselleria la nostra policia va estar avisant als manifestants i demanan calma i tranquil.litat (Siusplau mantinguin la calma!) (Deixin de fer llançaments, abandonin la zona de seguretat). Molts minuts després van iniciar-se les càrregues policials. Si voleu podeu visualitzar vosaltres mateixos les imatges en aquest vídeo de vilaweb.

Tinc alguns dubtes i una petició a fer públicament.

La petició: deixeu treballar a la nostra policia amb tranquil.litat i amb els mitjans que ells mateixos creguin convenients. Prou injerències polítiques per molt pijes i eco que ens semblin.

Els dubtes: Què ens està passant? Per què donem tant de ressó mediàtic a aquest quatre brètols? Per què des de la conselleria no s'actua en contra d'aquests grups minoritàris? La societat civil no hi té res a dir?

Segona part:

Canvio de tema radicalment i aprofito per parlar-vos del nou anunci de la marca Audi. Des de fa temps la publicitat de la marca Audi és exquisida i el darrer anunci (que vaig veure fa un parell de dies) n'és un exemple més.

dimecres 3 de juny de 2009 // // 19 comentaris //

Pare patidor

És mitjanit, estic estirat al sofà de casa, escolto coldplay i el silenci va apoderant-se de tots els racons de casa.

Observo al meu voltant i veig les joguines del Martí davant meu. Faig un exercici de memòria i el veig jugant amb elles, corrent descalç per casa amb aquells ulls tant desperts i el seu somriure.

Suposo que tots els pares pensen el mateix, però no m'hauria imaginat mai que un servidor fos tant patidor. Intento controlar-me però estic molt pendent del petitó. Que no caigui, que no es faci mal, miro per aquí, l'agafo de la mà quan sortim de casa, estic pendent del Bart, total que sempre intento avançar-me a tot allò que li pugui fer mal. M'estaré convertint en un pare sobreprotector?

Penso que els homes som poc amants de despullar-nos públicament i parlar dels nostres sentiments.... A mi m'agrada fer-ho, no passa res. Sóc patidor i què?

Intento aprofitar el temps, gaudir al màxim del Martí i em preocupo per ell. De fet és el més important què tinc i la personeta que dóna sentit a tot plegat.

Gràcies petitó per ser tant especial, amb els teus somriures aconsegueixes que cada dia sigui una mica millor l'anterior.