Applemania

Fa tot just una setmana vaig tenir una conversa amb un amic. El tema? doncs els ordinadors. El seu germà està decidit a comprar un apple i jo intentava explicar-li que ell també n'hauria de comprar un. En un moment donat ell va argumentar que potser per les seves filles els era més fàcil treballar a casa amb el mateix ordinador que fan servir a l'escola, és a dir un kkwindows. Jo tot seriós vaig dir: "no home no, si els apple són súper senzills, mira si fins i tot el Martí el sap fer anar..." el meu amic va mirar-me amb cara de ???? i jo vaig pensar: potser t'has passat... silenci i ja ja ja ja, potser sí que m'he passat però la veritat són molt senzills.

Avui tot remenant per l'ordinador m'he trobat amb aquesta imatge....... i ara què m'has de dir company!!!!!!!! El Martí sap com fer funcionar un Mac o no?

From Martí

Read more...

Stolen

Fa uns pocs dies vaig llegir una notícia sobre el festival de cine de Sydney. Resulta que el Frente Polisario demanava la retirada del documental "Stolen". Vaig quedar una mica sorprés en veure l'actitud del Polisario, la veritat.

Anem a pams, el documental gravat l'any 2007 pels periodistes Violeta Ayala i Dan Fallshaw (convidats als campaments pel Polisario) tracta un tema complicat i poc clar, de fet gens clar: L'esclavitud als campaments de refugiats sahrauís.

Molts hem sentit parlar d'aquest tema, fins i tot jo personalment conec ex-esclaus i fins i tot conec els seus antics propietaris (si en podem dir així).

No aprofitaré aquesta entrada per parlar d'aquest tema tant "complicat" però si voldria dir un parell de coses sobre la reacció del Polisari. Prohibir? per què? Boicotejar? per què? i la llibertat d'expressió? volem o no volem ser una democràcia?

Als pocs dies d'apareixer la notícia llegeixo que per internet circula un vídeo on apareixen tots els entrevistats al documental "Stolen" on es retracten de les seves declaracions inicials.

Mmmmm, sense comentaris.

Si encara hi ha esclavitut als campaments de refugiats cal ensenyar-la i erradicar-la. Si no existeix, tranquils i que diguin el que vulguin.

Més info: Vídeo sobre Stolen , Sydney Film Festival.

Read more...

Solidaritat

No puc quedar-me sense dir res, no puc deixar de cridar ben alt i ben clar: Ja N'hi ha Prou / Basta Ya

Serveixin aquestes quatres ratlles per solidaritzar-me amb el poble de Burgos. Fins quan aquesta colla d'assassins no ens deixaran viure en pau?

Read more...

Parlem clar

Sovint i sense saber el motiu deixem de dir-nos coses. Coses importants, o coses petites, petites, que amb el pas del temps es converteixen en grans, grans. Quin és el motiu? la por, la vergonya, la tristor, la indiferència què sé jo...

Molt de tant en tant algú es decideix i treu un tema del passat mal tancat i envoltat de dubtes. Davant la sorpresa inicial fas un esforç per recordar aquell moment. Ja t'en recordes, l'havies guardat en un raconet amb tants i tants d'altres moments. Al principi fa com una mica de por parlar-ne: recordes el moment però no coses concretes. De cop veus la llum. M'explico: No, de cop i volta no recordes exactament el que va passar, però el temps et permet contextualitzar aquell moment amb d'altres moments i per fi tens una visió clara de tot plegat.

En aquest precís moment penses: osti però si amb dos minuts ho hauríem aclarit!!

Han passat dies, mesos i anys però finalment tot ha quedat clar. Llavors penses, que ruc sóc i ràpidament afegeixes: quants temes més tinc maltancats? uf potser prefereixo no obrir la caixa dels trons.... bé potser demà l'obriré però molt a poc a poc.....

Read more...

Necessitats

Tots en tenim, alguns més que d'altres. Alguns les amaguen, altres les fem públiques. Algunes són bones, altres no tant. En fi tots tenim necessitats. La comunicació és una d'elles. El creixement imparable de blocs, facebook, twitter, youtube i similars n'és un bon exemple. Ah i no podem oblidar els mòbils. Em sembla que un servidor té mòbil des de l'any 1996. Un fantàstic nokia que pesava si fa o no fa quasi mig quilet (de fet no recordo quan pesava exactament). Tretze anys comunicat dia i nit m'ha creat una certa psicosi. L'altre dia vaig deixar-me el meu iphone a casa i: quin disgust vaig tenir!! Osti i si em truquen, i si el Martí necessita alguna cosa? i si m'ofereixen una feina? Sort que als 30 segons alguna neurona que encara no està infectada per la moda on-line va fer-me veure que un dia sense mòbil també podia ser com un dia qualsevol. De fet quan vaig arribar a casa, cap a mitja tarda, no tenia cap trucada pendent.

Potser ens estem tornant uns malalts o potser ens sentim sols i necessitem sentir-nos acompanyats.

Quin és el motiu real de tanta xarxa social? la necessitat de comunicar-nos o la necessitat de no sentir-nos sols? Què és primer l'ou o la gallina?

Suposo que la unió de tot plegat. La por amics ha estat sempre present en l'ésser humà i molt de tot allò que ens envolta, com per exemple la religió, és simplement una eina per a superar-la.

Read more...

Oportunitat

Avui he llegit alguns blocs centrats en el món de l'empresa i del màrketing. La majoria parlen de la crisi i de com podem treure'n un benefici a mig plaç. Frases com l'evolució premia qui sap adaptar-se millor i no aquell que és més fort en són una constant.

Renovar-se, invertir, millorar, centrar-se en el client. Semblen conceptes prou clars i de sentit comú. Sempre m'he preguntat per què els nostres polítics no fan el mateix que les nostres empreses: Renovar-se, millorar, centrar-se en el ciutadà... Algú s'imagina com podria ser un món així?

Read more...

Canvi de disseny

Aprofitant que l'amic Albert ha canviat el disseny del seu bloc m'he decidit a fer el mateix. Canvi de color, de columnes, de tipus de lletra, de capçalera. Com sempre alguna informació complementària del bloc s'ha perdut. En breu aniré afegint més coses. S'accepten suggeriments.

Read more...

Insultar

Segons l'enciclopèdia catalana insultar es defineix com: Ofendre amb actes o paraules ultratjosos

Com a català estic acostumat a l'insult permanent, a la maca de respecte per la meva llengua, els meus costums i com diuen alguns els nostres trets diferencials. Un s'acostuma a tot això, fins i tot m'he acostumat a la demagògia permanent dels polítics catalans i a la real politik dels nostres polítics. Allò de qui dia passa any...

Aquest matí quan he escoltat la presidenta d'un invent artificial com la comunitat de madrid el meu cos a dit prou. Ja n'estic fins els collons i perdoneu l'expressió.

Com s'atrebeix la mediocre de senyora aquesta a comparar el meu país i la meva llengua amb un invent com madrid? com s'atrebeix a dir que els madrilenys són bilíngües? Doncs perfecte com més cultura i coneixements millor, però senyora la meva llengua és la llengua de la meva mare, del meu pare, dels meus avis, dels seus pares i així un darrere l'altre. El dia del meu naixement ma mare em va parlar amb català tot just acabat de sortir del seu ventre. El meu país té una història, una literatura, filòsofs, arquitectes, comerciants, dissenyadors, mestres, ...

Resulta que com a país no som capaços de demanar allò que és nostre (el concert econòmic, per exemple). Reclamem a la baixa, mirant cap a terra, sense fer massa soroll i tot i així ens diuen insolidaris.

Aquest finançament no és el millor però en aquesta situació poca cosa més podem fer si no ens plantem, els mirem als ulls i els diem clar i català: Adeu siau!!

Read more...

Bona proposta

Llegeixo al diari electrònic Vilaweb:

"Andorra Turisme va convidar cinc dels blocaires més llegits de la xarxa francòfona (Gonzague, Mlle Gima, Osmany Tavares, Plastie i Romain Libeau) a passar-hi un cap de setmana, on se'ls van mostrar les principals atraccions del país. Una setmana i mitja després, el fruit de l'estada a Andorra ja ha madurat en forma d'apunts als respectius blocs i, també, en forma de galeries fotogràfiques a Flickr, com aquesta d'Osmany Tavares".

Sens dubte una bona proposta, diferent, de baix cost econòmic i buscant un perfil de client molt clar. De fet és el vell recurs del líder d'opinió. Ara, però, els líders escriuent en blocs o donen la seva opinió mitjançant el seu twitter.

Read more...

El riu

Es tard i plou. Aquests dies ho fa sovint. A molta gent li emprenya però a mi no em molesta gens. M'agrada escoltar el sorollet de l'aigua quan plou i també escoltar el riu Segre, que tenim just davant de casa. Aquí a muntanya l'aigua és font de vida però de tant en tant també ens dóna un toc d'atenció.
El 7 de novembre de 1982 el riu Segre va parlar i tots el vam poder escoltar acollonits...





La història de la Seu, és també la història del riu Segre i de les seves crescudes. Hi ha referències a aiguats el 1453, 1554, 1584 i el 1604. Més tard en trobem també al 1710 el 1726, 1764, 1794, 1832 i el 1853.
Els aiguats del 1982 els vaig poder viure en primera persona. En tinc alguns records, però sobretot un: el soroll del riu que des de casa els pares es podia sentir. L'any 82 12 persones van morir per culpa de l'aiguat i més o menys tots tenim gravats aquells dies a la memòria. Tot va anar molt ràpid: "El dia 7 de novembre al vespre a Pont de Bar tapien les portes de la central. A la nit, el nivell d'aigua va pujar de cop dos metres i va endur-se la casa on sopaven els treballadors de la central, que havien sortit un moment a veure com baixava el riu." (fragment del llibre "La Ciutat i el Riu: la Seu i el Segre, dels miracles als canals" d'Albert Villaró i Joan Gispert, pàgina 61.

Si us interessa una mica el tema us deixo aquest enllaç o hi trobareu molta més informació.

Read more...

coses que passen

Dijous migdia, s'inicien una sèrie d'incendis a la comarca de la Noguera. Els veig tot pujant de Lleida. Arribem a casa, enfront l'aeroport de la Seu. Durant una estona van arribant avions cisterna. Habitualment reposten a la Seu: aigua, líquid retardant i querosè. Observo que arriben els avions, però no marxen. Al vespre en rebo una confirmació. L'empresa contractada per la conselleria d'interior (en Saura) no havia carregat els dipòsits de l'aeroport. A mitja tarda surt un camió de Sabadell amb el preuat líquid. Mentre els incendis continuen cremant i els avions estan parats a l'aeroport de la Seu. Finalment el camió arriba però té ordres de no carregar el querosè si algú no signa els albarans corresponents. Més tensió, tothom emprenyat: bombers, pilots, co-pilots.
Després d'una estona algú signa els albarans i els avions tornen a la feina.

Jo d'aquest exemple en dic mala gestió i casualment del departament d'interior.......

Read more...