Fa tot just una setmana vaig tenir una conversa amb un amic. El tema? doncs els ordinadors. El seu germà està decidit a comprar un apple i jo intentava explicar-li que ell també n'hauria de comprar un. En un moment donat ell va argumentar que potser per les seves filles els era més fàcil treballar a casa amb el mateix ordinador que fan servir a l'escola, és a dir un kkwindows. Jo tot seriós vaig dir: "no home no, si els apple són súper senzills, mira si fins i tot el Martí el sap fer anar..." el meu amic va mirar-me amb cara de ???? i jo vaig pensar: potser t'has passat... silenci i ja ja ja ja, potser sí que m'he passat però la veritat són molt senzills.

From Martí

Fa uns pocs dies vaig llegir una notícia sobre el festival de cine de Sydney. Resulta que el Frente Polisario demanava la retirada del documental "Stolen". Vaig quedar una mica sorprés en veure l'actitud del Polisario, la veritat.

No puc quedar-me sense dir res, no puc deixar de cridar ben alt i ben clar: Ja N'hi ha Prou / Basta Ya

Sovint i sense saber el motiu deixem de dir-nos coses. Coses importants, o coses petites, petites, que amb el pas del temps es converteixen en grans, grans. Quin és el motiu? la por, la vergonya, la tristor, la indiferència què sé jo...

Tots en tenim, alguns més que d'altres. Alguns les amaguen, altres les fem públiques. Algunes són bones, altres no tant. En fi tots tenim necessitats. La comunicació és una d'elles. El creixement imparable de blocs, facebook, twitter, youtube i similars n'és un bon exemple. Ah i no podem oblidar els mòbils. Em sembla que un servidor té mòbil des de l'any 1996. Un fantàstic nokia que pesava si fa o no fa quasi mig quilet (de fet no recordo quan pesava exactament). Tretze anys comunicat dia i nit m'ha creat una certa psicosi. L'altre dia vaig deixar-me el meu iphone a casa i: quin disgust vaig tenir!! Osti i si em truquen, i si el Martí necessita alguna cosa? i si m'ofereixen una feina? Sort que als 30 segons alguna neurona que encara no està infectada per la moda on-line va fer-me veure que un dia sense mòbil també podia ser com un dia qualsevol. De fet quan vaig arribar a casa, cap a mitja tarda, no tenia cap trucada pendent.

Avui he llegit alguns blocs centrats en el món de l'empresa i del màrketing. La majoria parlen de la crisi i de com podem treure'n un benefici a mig plaç. Frases com l'evolució premia qui sap adaptar-se millor i no aquell que és més fort en són una constant.

Aprofitant que l'amic Albert ha canviat el disseny del seu bloc m'he decidit a fer el mateix. Canvi de color, de columnes, de tipus de lletra, de capçalera. Com sempre alguna informació complementària del bloc s'ha perdut. En breu aniré afegint més coses. S'accepten suggeriments.

Segons l'enciclopèdia catalana insultar es defineix com: Ofendre amb actes o paraules ultratjosos

Llegeixo al diari electrònic Vilaweb:

Es tard i plou. Aquests dies ho fa sovint. A molta gent li emprenya però a mi no em molesta gens. M'agrada escoltar el sorollet de l'aigua quan plou i també escoltar el riu Segre, que tenim just davant de casa. Aquí a muntanya l'aigua és font de vida però de tant en tant també ens dóna un toc d'atenció.
El 7 de novembre de 1982 el riu Segre va parlar i tots el vam poder escoltar acollonits...





La història de la Seu, és també la història del riu Segre i de les seves crescudes. Hi ha referències a aiguats el 1453, 1554, 1584 i el 1604. Més tard en trobem també al 1710 el 1726, 1764, 1794, 1832 i el 1853.
Els aiguats del 1982 els vaig poder viure en primera persona. En tinc alguns records, però sobretot un: el soroll del riu que des de casa els pares es podia sentir. L'any 82 12 persones van morir per culpa de l'aiguat i més o menys tots tenim gravats aquells dies a la memòria. Tot va anar molt ràpid: "El dia 7 de novembre al vespre a Pont de Bar tapien les portes de la central. A la nit, el nivell d'aigua va pujar de cop dos metres i va endur-se la casa on sopaven els treballadors de la central, que havien sortit un moment a veure com baixava el riu." (fragment del llibre "La Ciutat i el Riu: la Seu i el Segre, dels miracles als canals" d'Albert Villaró i Joan Gispert, pàgina 61.

Si us interessa una mica el tema us deixo aquest enllaç o hi trobareu molta més informació.

Dijous migdia, s'inicien una sèrie d'incendis a la comarca de la Noguera. Els veig tot pujant de Lleida. Arribem a casa, enfront l'aeroport de la Seu. Durant una estona van arribant avions cisterna. Habitualment reposten a la Seu: aigua, líquid retardant i querosè. Observo que arriben els avions, però no marxen. Al vespre en rebo una confirmació. L'empresa contractada per la conselleria d'interior (en Saura) no havia carregat els dipòsits de l'aeroport. A mitja tarda surt un camió de Sabadell amb el preuat líquid. Mentre els incendis continuen cremant i els avions estan parats a l'aeroport de la Seu. Finalment el camió arriba però té ordres de no carregar el querosè si algú no signa els albarans corresponents. Més tensió, tothom emprenyat: bombers, pilots, co-pilots.
Després d'una estona algú signa els albarans i els avions tornen a la feina.

Jo d'aquest exemple en dic mala gestió i casualment del departament d'interior.......