El darrer post d'aquest bloc va ser un petit experiment. El vaig escriure en dos minuts. Justament el temps del que disposava en aquell moment. Us heu fixat que tots plegats sempre anem amb un coet al cul? Ràpid, ràpid, més ràpid... aquest és el nostre lema.No gaudim de la feina, del menjar, del paissatge, de les nostres amistats. Tot ho fem ràpid fins i tot aparellar-nos.
Potser tenim por, ho potser estem tant inutilitzats que no ens hi fixem.Jo era d'aquests que tot el dia corrent, amunt i avall. Hi ha un projecte nou? doncs jo m'apuntava i així dia rere dia.
Des de fa un temps he observat que a poc a poc el meu cos reacciona diferent als mateixos impulsos. Simplement no tinc ganes de córrer. Vull passejar, mirar, olorar, sentir. Com sempre tot a contra corrent. Quan tothom es desplaça a una velocitat exagerada jo em proposo deixar anar l'accelerador i reduir la velocitat.
Us heu preguntat si realment ens cal córrer tant? Sincerament crec que no. Aquests dies estic llegint un llibre força interessant: "l'ofici de viure bé, eines útils per al benestar emocional d'en Gaspar Hernàndez. M'ha sorprès veure com bona part de les pàgines del llibre parlen del temps i de com l'aprofitem. Què fas i com ho fas? Totes o quasi totes les respostes que he trobat en relació a com disminuir el meu ritme diari passen pel mateix lloc: La meditació.
De totes maneres i tot buscant un foradet a la meva agenda per dedicar a la meditació una paraula va engrandit-se per moments: SLOW o poc a poc. Feu la prova, avui tot sopant dediqueu un parell de minuts més per assaborir el menjar i ja m'explicareu....
diumenge 24 de gener de 2010
// //
0
comentaris
//

