Incomprensible. Aquesta és sens dubte la millor definició pel sainet del conseller Maragall, a qui acompanya com a protagonista el conseller Castells.
Habitualment, en política, res és el que sembla, però a hores d’ara es fa difícil entendre que està passant a cal psc.
Aposto per una clara lluita de poder en el sí dels socialistes catalans.
Em sembla prou lògic que el sector autoanomenat “catalanista” utilitzi una eina com en Maragall per encendre la foguera. Els Maragalls, són especials diuen alguns, altres prefereixen definir-los amb un: van per lliure. Sens dubte si algú havia d’obrir la caixa dels trons el conseller Maragall era el millor candidat per fer-ho. Assumint els riscos de la jugada qui en podia sortir menys malparat era ell.
Tot plegat em deixa perplex quan llegeixo el diumenge l’article d’en conseller a la Vanguardia. Aquí ja no entenc la jugada. Fer aquell article era jugar al tot o res. Ratificar les seves declaracions anteriors era declarar la guerra oberta a l’executiva del psc i al president Montilla.
Completament inaudit. A pocs mesos de les eleccions el sector dels Castells, Tura, Nadal i companyia es planten i creen una crisi interna de conseqüències incalculables. Per més inri resulta que aquest sector és el que aposta més clarament per l’anomenada sociovergència enfront l’aposta dels Montilla, Zaragoza i companyia de fer pactes anomenats d’esquerres (sobretot amb Esquerra). Potser així s’entén l’ok del president a endegar la llei de Vegueries en un moment poc adequat (si el que realment volen és aprovar-la i utilitzar-la realment com una eina de país.) i la negativa de l’alcalde de Lleida i la del síndic d’Aran (més propers als Nadal, Castells i companyia) a la nova llei del conseller i urgellenc Jordi Ausàs.

Que coi els passa als polítics? Després del lamentable espectable (no per ser previsible deixa de ser lamentable) dels Reagrupats, la ineptitud dels conselleres d’Iniciativa i les lluites internes d’Esquerra ara un dels grans (aquells que tot ho fan bé) encén la traca final.
I alguns encara es pregunten per què coi els ciutadans d’aquest país passen olímpicament de la política? Que s’ho facin mirar siusplau.

Do you like this article? Share It!