Fa molt temps que tinc la necessitat de presentar públicament algunes de les fotografies que tinc guardades. Molts de vosaltres ja les heu vist en format digital, però em ve de gust treballar-les una mica, imprimir-les i fer-ne una exposició. De moment ja tinc un col·laborador que m'aconsella com he de redefinir les fotografies que he seleccionat en una primera tria. Blanc i negre o color, l'enquadrament i finalment la selecció definitiva. Una vintena.
Serà un treball llarg, de setmanes i fins i tot mesos, però estic decidit a fer-ho si puc finançar-ho. Encara no sé el títol, però sí la temàtica: els campaments de refugiats sahrauís. Serà, de moment, la darrera contribució a la seva lluita. Revisant les fotografies m'he adonat que quasi totes són idíl·liques. Quasi tots els rostres somriuent, les postes de sol, els ulls dels retrats, els temes de les fotografies. Ara m'adono de com d'afectat emocionalment estava quan vaig fer aquelles fotos. No vaig buscar la pobresa, ni el desànim, ni un plor, ni la duresa del desert. Vaig voler fotografiar la bellesa dels protagonistes, la seva esperança, els seus somriures.
Ara amb el temps, m'adono que potser avui faria un altre tipus de fotografies. Segurament molt més dures i reals.
Encara no sé quan, ni com, però de moment esteu tots convidats a la futura inauguració de l'exposició (de moment irreal) del Pep hi diu la seva...

Do you like this article? Share It!