Dons ningú.

Dit i fet, fa uns dies vaig convertir en realitat un petit somni, una idea visualitzada fa més d'un any, quasi dos.

Sovint surto a passejar amb el nostre golden, en Bart. Un matí de fa quasi dos anys vaig sortir a passejar amb ell. El Martí era molt petit i mentre caminava acompanyat del nostre amic inseparable vaig imaginar que algun dia en Martí també passejaria amb nosaltres. Com la majoria de pensaments vaig oblidar-lo fins fa uns dies. De cop vaig observar què estava fent i amb qui ho feia: Era mig matí. El Bart passejava sol uns metres davant meu. Però jo no estava sol. Algú m'agafava de la mà tot cridant al seu gos "Bartttt vinneeeeee". De cop vaig recordar aquell matí on un pare primerenc va imaginar-se el futur. Doncs el futur és avui i ara qui em dirà que els somnis no poden fer-se realitat?

Bona nit!