tag:blogger.com,1999:blog-13881471.post3633452281914738962..comments2009-05-28T21:40:43.973+02:00Pepnoreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-53414170090084776342009-05-28T17:48:16.991+02:002009-05-28T17:48:16.991+02:00Dond si, et dono la raó, llàstima que el Martí sigui petit, clar que poder llavors la Txell no hauria pogut suportar tant de xivarri, corredises per la casa, crits, etc. jeje.<br />Crec que en l'escrit hi falta però una cosa, el sentit de companyonia que els ha inculcat en Pep, un per un no som res, no perdem de vista que som un equip i junts fem la força. Com s'ha demostrat.<br />De fet però a mi no m'estranya la forma de ser d'En Pep, agradant-li i havent conegut personalment el meu estimat Miquel Martí i Pol ja està tot dit.<br />T'has submergit en la seva poesia? A poc a poc, lletra per lletra?<br />Perquè els colors de la tendresa aporten tonalitats més netes al paisatge i fan l'ombra dels arbres molt més densa.Així creixem...<br />"Tot és en tot, i el cicle recomença cada vegada que el desig detura l'ocell del temps i en fixa bé la imatge. Tot és en tot, delimitat, tangible, i a poc a poc, amb mots de cada dia, pot concretar-se en signes, en paraules".<br />I afegiria pel teu anterior escrit ,<br />"Qui crida a fer-se amb un urc ni espera ni demana;pensa en el camí i el fa. Així tota creixença"<br />Poca broma, que hi ha que fins i tot pensa que En Pep podria fer-ho tant bé o millor amb el nostre país, amb la ferida economia. però això ja foren figues d'un altre paner...menta frescahttp://www.blogger.com/profile/06510663860106149775noreply@blogger.com