tag:blogger.com,1999:blog-13881471.post4639857944204935484..comments2008-09-06T10:54:49.210+02:00Pepnoreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-83395405538836090992008-09-06T08:48:00.000+02:002008-09-06T08:48:00.000+02:00Intuia que alguna cosa hi habia quan et notava tant esgotat, no lligava, hi habia d'haver alguna cosa... et voilà!<BR/>Bé, mira-ho positivament, ara ja en tens una lleugera idea de com pot arrivar a ser un adolescent, tant per si el Martí té o no té més germans. Ara, et puc ben asegurar que els nens són diferents si, però més tranquils que les nenes, ui les nenes!!!menta frescahttp://www.blogger.com/profile/06510663860106149775noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-35035619786541965472008-09-05T18:34:37.715+02:002008-09-05T18:34:37.715+02:00Seni i Anna, gràcies pel suport! potser l'any que ve voldreu participar del projecte?? juas juas. Em sembla que amb l'Aina ja en tindreu prou no?<BR/><BR/>David, gràcies a vosaltres per participar en aquest projecte tant interessant, necessitem gent com vosaltres!<BR/><BR/>Antònia com sempre una abraçada molt i molt gran a tu i a en Joan. Les nenes s'han endut una fotografia en gran del nen i em sembla que es farà famós... je je.<BR/><BR/>Laia, gràcies a tu també per participar del projecte tot i les dificultats. Ja saps on trobar-nosPephttp://www.blogger.com/profile/16442772328705283077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-55826715010141002102008-09-05T11:48:00.000+02:002008-09-05T11:48:00.000+02:00Els comiats son dificils, punyents. Però era necessària la calma, i tornar a la rutina. Jo els trobaré a faltar a tots, als de l'empordà i a les nenes!!!! No és gens fàcil compartir dos mesos amb una adolescent, ni amb un nen cabronet, com el cosí de la Hassina. Però finalment us he de felicitar perquè tot i la pressió ho heu portat com uns campions. Jo al final reconec que estava força saturada ja. Sort en vaig tenir dels dos dies que vaig venir per aqui i de les xerrades que em tenir. GRÀCIES!!!!!!I si, el primer any és dur.... Una abraçada molt gran per tots.Laiahttp://www.blogger.com/profile/11519944734119252947noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-28213712408031131922008-09-05T09:14:00.000+02:002008-09-05T09:14:00.000+02:00Pep, doncs ja veus que els adolescents no son gens fàcils, ni els del Sàhara ni eels d'aquí.<BR/>Ja em puc imaginr com s'estimen al Martí. EStic convençuda de que el nen serà l'estrella als Campaments.<BR/>Una abraçada ben forta per a tots i molts petonets a la preciositat de la casa.Antònia P.http://www.blogger.com/profile/10519460502537309336noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-4358562530895863152008-09-05T07:45:00.000+02:002008-09-05T07:45:00.000+02:00Gràcies per fer que nosaltres haguem pogut compartir un estiu amb la Sàhara, un estiu diferent per tots tres, i un estiu que no oblidarem.<BR/>El primer sempre deu ser el mes dur.<BR/>També anyoràvem aquella calma, però ara es troba a faltar aquell petit terratrèmol.David MShttp://www.blogger.com/profile/02329932268606204228noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13881471.post-29618685508645627932008-09-04T23:29:00.000+02:002008-09-04T23:29:00.000+02:00Ha estat un estiu ben dificil per vosaltres ja que un no es pot dividir en 4, de totes maneres us he de felicitar per com ho heu portat i per la paciencia que heu tingut. Ho heu fet molt be!!<BR/>Ens sentim afortunats que ens hagueu deixat compartir aquesta experiencia amb les nenes i tal i com ja els vam dir, les trobarem molt a faltar.<BR/>Seni i AnnaAnonymousnoreply@blogger.com