No sabria explicar-ne el motiu però la pluja sempre m'ha captivat. La pluja té olor, gust, tacte i fa soroll. Pluja fina, pluja gruixuda tant és. Ens purifica i renova. De tant en tant quan plou m'agrada passejar, mullar-me, escoltar, olorar...
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
Una antiga cançó dels Gipsy Kings deia:
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
l'Enciclopèdia els defineix com: Nom donat a tots els mol·luscs gastròpodes proveïts de closca. A mi sempre m'ha fascinat la seva coscla i els diferents colors i dibuixos que hi pots trobar.
Fa uns dies vaig sortir a passejar amb el Martí i en Bard. No vam caminar massa, doncs vaig preferir quedar-nos a prop de casa. Sense saber ben bé com, vaig notar una presència estranya. Algú ens està observant? Disimuladament vaig anar mirant de reüll, però com que el Bard no deia res no em vaig preocupar. Tot i no fer-hi massa cas la sensació no disminuia, tot el contrari. Finalment vaig decidir ser més descarat i mirar ben bé en totes direccions. Ja el tinc!! mig amagat, en un racó i vaig trobar els ulls que ens observavent...
 |
| From Excursions |
Fa un parell de dies vaig escriure un petit text sobre un documental. Parlava del medi ambient, de com estem destruint el nostre entorn i de si encara ens queda temps per rectificar.
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
 |
| From Excursions |
Es tard i plou. Aquests dies ho fa sovint. A molta gent li emprenya però a mi no em molesta gens. M'agrada escoltar el sorollet de l'aigua quan plou i també escoltar el riu Segre, que tenim just davant de casa. Aquí a muntanya l'aigua és font de vida però de tant en tant també ens dóna un toc d'atenció.
El 7 de novembre de 1982 el riu Segre va parlar i tots el vam poder escoltar acollonits...
La història de la Seu, és també la història del riu Segre i de les seves crescudes. Hi ha referències a aiguats el 1453, 1554, 1584 i el 1604. Més tard en trobem també al 1710 el 1726, 1764, 1794, 1832 i el 1853.
Els aiguats del 1982 els vaig poder viure en primera persona. En tinc alguns records, però sobretot un: el soroll del riu que des de casa els pares es podia sentir. L'any 82 12 persones van morir per culpa de l'aiguat i més o menys tots tenim gravats aquells dies a la memòria. Tot va anar molt ràpid: "El dia 7 de novembre al vespre a Pont de Bar tapien les portes de la central. A la nit, el nivell d'aigua va pujar de cop dos metres i va endur-se la casa on sopaven els treballadors de la central, que havien sortit un moment a veure com baixava el riu." (fragment del llibre "La Ciutat i el Riu: la Seu i el Segre, dels miracles als canals" d'Albert Villaró i Joan Gispert, pàgina 61.
Si us interessa una mica el tema us deixo aquest enllaç o hi trobareu molta més informació.
Dubai envoltada de boira (foto www.elpais.com)
La vall del Segre (foto, Pep)Avui en un comentari, que agraeixo moltíssim, del post anterior l'Antònia feia esment a les fotografies que de tant en tant penjo en aquest bloc. Sempre m'ha agradat la fotografia i no vaig parar d'emprenyar la Txell fins que vaig comprar-me una fantàstica nikon d50. Sóc com diria aquell "autodidacta" i no en tinc ni idea de fer fotos, simplement investigo i em deixo guiar per la intuïció. Molt sovint explico que a part del cel i de la lluna del sàhara em va fascinar la seva llum.
Una llum que dóna un color especial a la gent, al cel, a la sorra. Ara m'ha agafat una mica d'enyorança.....
Bé amb tot el carinyo us deixo unes quantes fotos més.....
Read more...
Ahir divendres sant, cultura, tradició i religió s'uniren altre cop en un exercici difícil de descriure. Tècnicament una processó és una: "Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d'eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l'interior de l'església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen".
De fet, però, avui la processó no és ben bé així. El fet religiós ha perdut pes i la tradició i el fet cultural n'ha guanyat. Es tracta d'una manifestació popular molt plàstica i per això vaig anar-hi.
Una mica d´història: la Professó de la Seu inicià cap a principis del segle XVII. El 1603 es va fundar a l'Hospital de Pobres de la ciutat la Confraria de la Preciosíssima Sang. Divendres Sant els confrares treien al carrer la imatge del Crist crucificat. Aquest és l'inici d'una tradició que ha arribat fins el segle XXI.,
La Txell (la meva dona) diu que no col.loqui tantes fotos al blog. Però a mi m'agrada fer fotos i potser a algú li agrada veier-les. Així doncs, per aquell que potser li agrada mirar les meves fotos:
Foc
Gris
Estolador o Estolledor
