Malgrat tot...tens dret a decidir

o no........

Per què els fa tanta por? Doncs perquè si decideixes, penses i si fas treballar el teu cervell resulta que la manipulació és inferior o nul.la. Simplement és així de trist.

Decidir és ser lliure, és pensar, és fer-se gran. Però ai mare, algú ens voldria petitons per tota la vida.

Jo vull decidir i tu? Tots tenim dret a morir dignament. Les dones d'aquest país han de tenir dret a l'avortament lliure i legislat correctament. Tots els pobles tenen dret a decidir què volen ser i amb qui... la llista no para de créixer...

Em sembla que la paraula clau en tot aquest afer és respecte. Jo et respecto i tu fas el mateix. És a dir, tu vols sortir al carrer (a fer el paripé, amb banderes i castanyoles en contra de l'avortament) i jo et respecto. Jo vull decidir morir dignament i tu també ho fas. El problema sorgeix quan alguns pensen que la seva opinió és més bona que la dels altres. El problema sorgeix quan per defensar les teves idees has de destruir les dels altres. El problema sorgeix quan per fer caminar un projecte de país has de fotre a parir als altres. No seria més fàcil explicar quines propostes tens i punt?

Estiguis on estiguis, siguis qui siguis decideix si us plau.... pensar ens farà lliures, la resta són ximpleries.

Read more...

Pim-pam

From Excursions

Sense saber molt bé perquè, resulta que tinc especial carinyo per aquesta foto. Vaig fer-la sense preparar-la, passava amb el cotxe i pim-pam.
La imatge està presa a l'entrada de l'església de Montferrer i l'ampolla està a sobre d'un confessionari.
En aquell moment va resultar molt poètic tot plegat. No sé si us agradarà, però és de les poques fotografies que hem fan pensar més enllà del que hi veig. Potser estic una mica il.luminat però és així mateix.

Si la voleu veure més gran ho podeu fer a flickr

Read more...

Baixant de la font del gat

Baixant de la font del gat un país desorientat. La cançó popular és diferent però m'ha agradat el canvi. Si no recordo malament un dia vaig definir-me com: humanista, liberal, nacionalista i alguna cosa més. Ara no la recordo. Així doncs a ningú se li farà estrany que us parli de Catalunya. Per bé i per mal, vaig néixer en aquest petit país. Els pares dels meus avis i els seus pares també, ja parlaven una llengua anomenada català. Per motius diversos, bàsicament haver perdut dues guerres, aquest petit país forma part d'un estat anomenat Espanya. Fins aquí cap problema. Bé no hi hauria cap problema si tots plegats fóssim com cal, però això és massa demanar no? Mai he tingut problemes per acceptar la diversitat, la multiculturalitat, la diferència i l'anomenat encaix amb Espanya. Malauradament l'encaix ha estat un fracàs i cap de les dues parts ha estat còmoda amb la situació. Des de Catalunya s'ha fet típica la frase, "no ens entenen" i jo sempre afegeixo: "però si ni nosaltres mateixos en entenem".

El meu país és un especialista en vendre duros a quatre pessetes. Ara algú ens vol fer creure que amb quatre referèndums arreglarem el país. Ep està molt bé, tothom ha d'expressar-se lliurement, és una opció, una via, però si els referèndums els féssim a tot el país, alhora i amb total llibertat potser sí que servirien per alguna cosa.

A l'altra banda? doncs incomprensió i manipulació constant. El pobre Maragall va intentar transformar Espanya al federalisme, però malauradament aquesta opció no va funcionar. Sempre he pensat que potser al final serà Espanya la que haurà d'expulsar Catalunya. Us ho imagineu? Titular: España està harta de Cataluña y la expulsa del Estado. Collons, quina festa.

Si em permeteu retorno cap a Catalunya. Què està passant a l'interior dels partits nacionalistes catalans? els altres són nacionalistes espanyols. Al final tot Déu és nacionalista...

Doncs que tothom fot i diu el que vol. Des de fa uns mesos els amics de re-agrupament estan que flipen amb el seu projecte. Com que sempre dic el que penso, avui no serà una excepció. Per bé o per mal, vaig tenir el plaer de conèixer molts re-agrupats abans de ser-ho. La majoria militants d'esquerra. Un bon dia, el senyor Carretero, en aquell moment conseller de governació va ser rellevat pel president Maragall del seu càrrec. El debat sobre si ho havia de fer ho no és completament irrellevant, tenia el dret a fer-ho i el va exercir. Com va dir algú tots tenim un passat i en Carretero i els seus també. El conseller va sentir-se dolgut amb el partit, doncs ell volia que tots els consellers d'esquerra anessin cap a casa amb ell. La resposta del partit va ser no, esquerra continua al govern (a les poques setmanes, en Maragall els va fer fora a tots).

D'aquesta fustració en va néixer el moviment agrupa't o re-agrupa't. D'un profund sentiment de revenja en neix un profund moviment d'alliberació.

Com a totes les cases el moviment va créixer aprofitant els sectors minoritaris i anti tot que vivien a dins d'esquerra. Alguns que a dia d'avui escriuen articles d'opinió a favor d'en Carretero i són re-agrupats fa uns anys escrivien articles foten a parir el Conseller o ex-Conseller. El moviment agrupa't o re-agrupa't neix a la conselleria de governació i re-agrupa a tots els càrrecs de confiança que van quedar-se sense feina el dia que el conseller va plegar. Curiós.

Tot té un inici, i aquest és l'inici del moviment re-agrupa't. El present? Doncs és el que és. Barretines, senyeres, crits, visques i poca cosa més. Encara no he escoltat cap programa econòmic per aquest nou país, encara no he escoltat cap programa cultural, ni financer, ni que farem amb la immigració, ni amb el turisme, ni amb la natura, ni amb els aturats, ni amb els serveis bàsics: tindrem una telefònica catalana?

Si d'una cosa estic plenament convençut és que la independència d'un país no s'aconsegueix parlant de la independència. Cal estructurar, vertebrar, ensenyar i finalment ser decidits i fer el pas. Les aventures i les frases boniques les deixo per alguns altres. Jo vull realitats, jo vull les coses clares, jo vull un programa social, econòmic i humà, la resta amics meus són paraules buides, maques però buides.

Read more...

Oportunitat

Avui he llegit alguns blocs centrats en el món de l'empresa i del màrketing. La majoria parlen de la crisi i de com podem treure'n un benefici a mig plaç. Frases com l'evolució premia qui sap adaptar-se millor i no aquell que és més fort en són una constant.

Renovar-se, invertir, millorar, centrar-se en el client. Semblen conceptes prou clars i de sentit comú. Sempre m'he preguntat per què els nostres polítics no fan el mateix que les nostres empreses: Renovar-se, millorar, centrar-se en el ciutadà... Algú s'imagina com podria ser un món així?

Read more...

Insultar

Segons l'enciclopèdia catalana insultar es defineix com: Ofendre amb actes o paraules ultratjosos

Com a català estic acostumat a l'insult permanent, a la maca de respecte per la meva llengua, els meus costums i com diuen alguns els nostres trets diferencials. Un s'acostuma a tot això, fins i tot m'he acostumat a la demagògia permanent dels polítics catalans i a la real politik dels nostres polítics. Allò de qui dia passa any...

Aquest matí quan he escoltat la presidenta d'un invent artificial com la comunitat de madrid el meu cos a dit prou. Ja n'estic fins els collons i perdoneu l'expressió.

Com s'atrebeix la mediocre de senyora aquesta a comparar el meu país i la meva llengua amb un invent com madrid? com s'atrebeix a dir que els madrilenys són bilíngües? Doncs perfecte com més cultura i coneixements millor, però senyora la meva llengua és la llengua de la meva mare, del meu pare, dels meus avis, dels seus pares i així un darrere l'altre. El dia del meu naixement ma mare em va parlar amb català tot just acabat de sortir del seu ventre. El meu país té una història, una literatura, filòsofs, arquitectes, comerciants, dissenyadors, mestres, ...

Resulta que com a país no som capaços de demanar allò que és nostre (el concert econòmic, per exemple). Reclamem a la baixa, mirant cap a terra, sense fer massa soroll i tot i així ens diuen insolidaris.

Aquest finançament no és el millor però en aquesta situació poca cosa més podem fer si no ens plantem, els mirem als ulls i els diem clar i català: Adeu siau!!

Read more...

coses que passen

Dijous migdia, s'inicien una sèrie d'incendis a la comarca de la Noguera. Els veig tot pujant de Lleida. Arribem a casa, enfront l'aeroport de la Seu. Durant una estona van arribant avions cisterna. Habitualment reposten a la Seu: aigua, líquid retardant i querosè. Observo que arriben els avions, però no marxen. Al vespre en rebo una confirmació. L'empresa contractada per la conselleria d'interior (en Saura) no havia carregat els dipòsits de l'aeroport. A mitja tarda surt un camió de Sabadell amb el preuat líquid. Mentre els incendis continuen cremant i els avions estan parats a l'aeroport de la Seu. Finalment el camió arriba però té ordres de no carregar el querosè si algú no signa els albarans corresponents. Més tensió, tothom emprenyat: bombers, pilots, co-pilots.
Després d'una estona algú signa els albarans i els avions tornen a la feina.

Jo d'aquest exemple en dic mala gestió i casualment del departament d'interior.......

Read more...

Editorial de la Vanguardia

Suposo que tothom sap a hores d'ara que la Vanguardia no és precisament un diari nacionalista. Més aviat tot el contrari.

Per aquest motiu m'ha sobtat llegir el seu editorial d'avui.

Us recomano la seva lectural: editorial

estarà canviant alguna cosa?

Read more...

europeus?

Massa lluny i poc entenedor, així veiem el parlament europeu. El problema és el següent: ni ens l'han explicat i segurament tampoc tenim ganes d'escoltar-los. Tots plegats estem una mica saturats, no de política, sinó dels actuals polítics. Potser trobem a faltar l'estabilitat que ens donàven els anteriors líders, sorgits d'una europa en crisi: en Churchil, en Pujol, el Felipe Gonzàlez, en François Mitterrand, en Helmut Kolh fins i tot la dama de ferro na Margaret Tatcher. Segurament molts no compartirem el seu pensament ni la seva manera de fer política, però eren líders de cap a peus. Aquell to mig messiànic en els seus discursos, aquella fermesa, aquell punt de bojeria visionaria. Tot allò s'ha esfumat. Ara és l'hora dels mediocres, de les enquestes i de les frases celebres.

Sí és cert molts d'aquests messies van caure en la corrupció o en altres afers deplorables, no admiro pas la seva política sinó la seva visió. La majoria van nèixer políticament en moments durs: crisis, guerres, repressió. El seu caràcter era dur, potser una mica massa, però van fer evolucionar europa fins on estem ara. Ells hi van creure, potser tots no, però sí la majoria. 

M'he deixat molts noms importants, però potser no es tracta de posar noms, sinó de veure el resultat de la seva feina. Els catalans sempre hem mirat cap Europa, una mica forçats per la incomprenssió i rebuig que rebem del sud. 

Per això observo amb preocupació la deixadesa que ens va envair a tots plegats el diumenge. De fet penso que no es culpa nostra, algú ens ha explicat bé europa? algú s'ha molestat a donar-nos una visió diferent del parlament europeu? algú ens ha volgut fer europeus? Dons no. 

Mirem els candidats, en aquest sentit Esquerra i CIU han fet els deures, han renovat els seus candidats i els han donat un perfil independent. ICV manté en Romeva una bona aposta. Però que han fet els dos grans? europa serveix per treure's de sobre els polítics molestos, cremats i incompetents. Home si ja enviem lo pitjoret que tenim com voleu que el parlament funcioni?

Total ningú es creu europa i així ens van les coses..... 

Read more...

i què més!!

Fa molts dies que no parlo de política, el motiu? l'avorriment, la decepció i alguna cosa més que em provoquen la majoria de polítics (sobretot algun líder regional que fa més pena que res més). Les hipotèques no paren de pujar, la nostra uns 150 euros més al mes. Les infraestructures no funcionen ni a la de tres, el preu de la llet i del pa cap amunt, la benzina? millor no parlar-ne i ells de que parlen? En Carod, pressionat per les enquestes d'esquerra ara surt amb el 2014, data límit per fer un referèndum sobre l'autodeterminació, i jo li dic: i què més!
Sóc republicà, d'esquerres i independentista, però també un hipotecat que treballa en un altre país on em guanyo millor la vida. Estic cansat de promeses, de titulars fets a cop d'enquesta, de manca total i absoluta de planificació, de resposta, d'acció. Aquí tothom va a la seva, pendent de la foto o del titular, que per cert només els interessen a ells, a nosaltres no. Cap partit planifica, ningú sap que vol ser quan sigui gran i els pitjor no és això, el pitjor és que no saben que fer-ne del nostre país. Tots diuen: ai si governéssim sols ja veuries, o els altres: ai si governéssim nosaltres ja veuries. Doncs ni els uns ni els altres, tots foteu pena, dit amb tot lo respecte del món. Ja que hi som posats encara espero alguna que altra neteja. Alguns, per no dir molts, van fer un resultat dolent les passades eleccions i com si aquí no passes res. Doncs sí que passa! Cal fer renovació ja de les estructures dels partits, cal gent nova, amb noves idees, amb ganes de fer coses i no cràpules envejosos que només estan preocupats per anar dient que són això o allò altre.
Com va dir un amic, jo ja estic de tornada però potser encara hi ha algú amb ganes de fer coses, potser encara hi ha algú amb il.lusió per fer gran el país. Potser encara hi sou a temps, de canviar, d'apropar-vos, de fer-nos trempar altre cop. Jo així ho espero tot estirat al llit de casa escrivint quatre ratlles i llegint-ne algunes més.
salut!!

Read more...

Dia Internacional

El proper dia 20 és el dia internacional del refugiat. Actualment al món hi ha centenars de milers de refugiats. La majoria d'ells fugen per salvar la vida, fugen de les guerres que destrueixen els seus països o bé fugen de la repressió dels seus governants.
Avui 180.000 sahrauís encara viuen refugiats en terra argelina. Varen fugir de la guerra i de la repressió del marroc. Aquests dies coincidint amb aquesta recordatori les delegacions de marroc i Frente Polisario estan negociant a Nova York una sortida dialogada al conflicte.
Podeu seguir la notícia aquí.
Sincerament no espero massa d'aquestes converses, ara bé, els sahrauís que viuen als campaments sembla ser que sí n'esperen molt. Els campaments de refugiats en van plens. Tothom en parla. Potser aquesta vegada les converses serviran d'alguna cosa, potser per primera vegada hi ha un xic de llum al final del túnel. Però prefereixo no esperar massa i endur-me una sorpresa si finalment tot va bé.

Read more...

i de cop es va fer silenci

Dignitat: Qualitat de digne; respectabilitat, correcció.

Avui he assistit a un dels espectacles més patètics i lamentables des de la creació dels ajuntaments democràtics. Avui una colla d'ultres han ocupat l'ajuntament durant el ple municipal. Han insultat, cridat i xiulat a l'alcalde Jordi Ausàs, al futur alcalde Albert Batalla i fins i tot han xiulat i cridat en contra del candidat d'Icv.
Avui també hem conegut "lo Zaplana del Pirineu", una versió freaky i penosa del polític valencià. Es tracta del portaveu del psc a l'ajuntament de la Seu en Jordi Mas. En el seu discurs ha mentit (com fa habitualment), ha insultat (com fa habitualment) i s'ha presentat tant xulo com sempre. Acompanyat a la sortida de l'ajuntament dels seus ultres, que per cert cridaven "bravo, bravo" lo Tito tot content i satisfet a marxat cap a casa. Ell ja a fet la feina, a repartit a tord i a dret i s'ha quedat ben satisfet. Si aquest és el tarannà que el jove polític socialista pensa seguir durant la pròxima legislatura em sembla que estarà a l'oposició durant molt de temps. Bé jo així ho desitjo.
Els Zaplanes, tant el valencià com el pirinenc no són dignes de representar la nostra societat. Nosaltres, els ciutadans, no som així i tampoc volem polítics de tant poca qualitat.
Tant sols espero que a poc a poc aquests tipus de personatges desapareguin de l'escenari polític i donguin pas a una nova fornada de polítics sans, emprenedors i dialogants.

Read more...

Pacte tancat

Fa tot just una hora s'ha tancat el pacte de govern entre Esquerra i Ciu per governar la Seu d'Urgell. Estic satisfet de com s'han acabat les negociacions, però, no m'ha agradat la durada, els nervis i alguna altra cosa que em reservo. Des del primer dia vaig defensar en aquest bloc que el millor per la Seu era aquest pacte. A estat difícil, dur i complicat però finalment l'entesa és total i amics això és el més important. Demà dissabte s'inicia una nova etapa per la Seu. Una etapa de finalització d'un projecte comú iniciat fa quatre anys. En Jordi serà l'alcalde de la Seu per dos anys i llavors l'Albert el succeirà al capdavant de la corporació municipal. Cal fer molta feina, cal acabar els projectes iniciats que són molts i també cal treballar d'una altra manera. Tots ho sabeu i sé que en sou conscients. Tinc plena confiança en aquest nou govern, com molta altra gent de la Seu, l'he defensat des del primer moment i m'agradaria poder-me'n sentir orgullós quan s'acabi. A tots plegats bona sort i si us plau no ens defraudeu.

Read more...

Sense porres però amb pancartes

Ahir els ciutadans de Catalunya vam veure amb estupor la primera gran manifestació del nostre cos policial. És la primera vegada que la nostra policia surt al carrer i es manifesta en contra del seu conseller, en Saura. Conec, per bé i per mal, a bastants mossos d'esquadra. En general són gent jove, universitaris la majoria, gent normal. Ara bé també hi ha impresentables varis com a totes les cases. Sóc, això sí, molt crític amb la majoria dels funcionaris del país.
Estic realment al.lucinat del debat artificial que entre tots hem creat aquests darrers dies. Està bé, molt bé, que parlem de la nostra policia, que entre tots decidim quin model policial volem, que la societat participi i pugui dir-hi la seva. Ara bé, d'aquí al trist espectacle d'aquests darrers dies, inclosa la manifestació d'ahir, hi ha tot un món.

Els mossos sempre han estat polititzats, això ho sap tothom. La majoria d'alts comandaments van ser designats directament pel president Pujol i pels seus homes de confiança. De fet fins i tot van arribar a crear un grup especial "els anomenats Mortadelos" que eren l'aparell d'informació política de la policia de la Generalitat, alguns del quals sembla que provenien directament dels afiliats del partit del president. L'estructura policial pot arribar a ser un món confús, ple d'interessos polítics i fins i tot perillós. Cal tenir una cintura admirable i alhora mà dura per governar aquesta conselleria amb condicions. La consellera Tura en va ser un bon exemple. Va ser respectada per l'antic aparell d'en Pujol i a grans trets va fer-hi una bona feina. No va atrevir-se, però, a fer-hi neteja. Per tot plegat no vaig entendre com en Saura va fer-se'n càrrec. L'oferiment del PSC a Icv és i era un caramel enverinat. Tots sabien que en Saura no acabaria la legislatura i volien i volen cremar-lo com van fer amb en Carod. Amb un nou cap de turc al govern, ara li toca a en Saura, Covergència pot atacar el Tripartit tot desgastant el líder eco. De fet els resultats a les municipals són el primer dels mals resultats que Icv tindrà si no surt ràpidament del parany socio-convergent.
Potser algú es pensa que els crits d'ahir dels mossos demanant la seva dimissió van ser espontanis?

Si us sembla podeu llegir l'article d'en Partal: Això és un circ

Read more...

Alguna novetat?

Aquesta és la gran pregunta que molts ciutadans d'aquest país es fan aquests dies. Tots pendents dels pactes posteriors a les eleccions. La meva pregunta és: si després de les eleccions no s'ha decidit res, per què les fem?. Cal i ja no sé si dir-ho més alt o deixar de dir-ho un sistema més participatiu i més directe d'elecció. No ens podem permetre el luxe de perdre l'interés per la gestió dels nostres municipis, comarques i país.

Avui, em pertemo tornar a dir-hi la meva. Bé de fet ja porto dies fent-ho quasi dos anys. Avui, com sempre, de forma directa, sense embuts, dic que prefereixo un pacte Esquerra + CIU a l'ajuntament de la Seu d'Urgell. Cal acabar la feina iniciada fa quatre anys, cal fer callar molts crítics ensenyant la feina feta que donarà els seus fruits en aquests propers anys. Cal fer un esforç per entener-se mutuament i planificar conjuntament el nou govern de la ciutat. Si no és així la meva decepció serà enorme.

Sóc un home de paraula, no m'agrada parlar per parlar. Intento això sí estar segur de les coses que dic i aquesta és una aposta personal tot i la decepció que arrossego des de fa temps. Tinc moltes inquietuts polítiques i ganes de pensar i fer coses, suposo que com molts d'altres, però com ho faig? quina és la porta d'entrada? com participar d'allò que t'agrada sense patir-ne de nou les conseqüències?

Diuen que "quan escribim la nostra ment desplaça la seva part racional, deixant que les nostres emocions apareguin" doncs potser serà veritat, si pensés racionalment no voldria ni sentir parlar de política, polítics, ajuntaments etc.
Què hi farem tots som com som no?

Read more...

Pluja i reflexió

Ahir va ploure pràcticament tota la tarda, en Jordi Dalmau la quantificat en deu litres per metre quadrat. M'agraden les tardes de pluja, m'entren ganes de llegir, pensar, escoltar música. Avui tot feia una olor diferent, com més potenciada. Tot i la gastroenteritis que de nou pateixo, no deixo de pensar ni evidentment de dir-hi la meva.
Avui Vilaweb publica un video on s'analitzen els motius pels quals la formació racista pxc ha obtingut 4 regidors a Vic convertint-se en la segona força municipal. A part la Cup ha obtingut també representació municipal amb dos regidors. Tot plegat un moviment inicial, això sí, del que pot anar passant en properes eleccions si els polítics catalans no fan neteja i nous plantejaments.
Sincerament com a societat ens ha de preocupar l'ascens del grup pxc. Som dels darrers països d'europa que s'enfronten al fenomen de la immigració. Tenim exemples arreu de coses ben fetes, però també de coses terriblement mal fetes. Els nostres veïns del nord, França en són un bon exemple. La demagògia portada als seus màxims extrems, tot aprofitant-se d'aquelles petites situacions de conflicte que es viuen als nostres barris provoquen l'aparició de grups tant perillosos com pxc. La seva il.legalització seria un camí ràpid però també perillós. Tenim arguements de sobres per guanyar aquesta partida.

Aquesta matinada ETA a trencat la treva. Ho ha fet mitjançant un comunicat (podeu llegir-lo aquí). L'escenari ara és completament incert. No hi entenc en política antiterrorista, ni sé com s'ha de negociar amb uns terroristes, però si en Zapatero actua en aquest procés de la mateixa manera que ho ha fet en el procés estatutari català la situació és crítica i lluny de solucionar-se. A sobre la pressió del pp suposo que serà altra vegada terrible. O sigui: que tornem a ser on estàvem.

Que plogui més si us plau, potser així a algú li dona per pensar en com solucionar tot plegat!

Read more...

Moviments d'escacs

Diumenge mogudet, aquest podria ser el titular de la secció "política" de qualsevol diari normal. Comencem pel principi:

En Carretero, com no podria ser d'altra manera, i el seu Reagrupament.cat tornen a ser portada. Avui han publicat una nota de premsa on demanen un congrés extraordinari i canvis en la direcció d'Esquerra.
Ahir les JERC també van dir-hi la seva, no sóc l'únic gràcies a Déu, van fer autocrítica i van demanar un canvi d'estratègia del partit. Moviments importants que es sumen a l'iniciat dilluns per Portabella a Barcelona. Avui La Vanguardia publica una entrevista amb el líder nacionalista. El titular: "No estoy rompiendo nada, pero Esquerra no es una marca blanca del PSC".

Al PP les coses tampoc són una bassa d'oli, el País publica un repotatge interessant sobre les lluites de poder dins la formació conservadora i alguna cosa més: "Aguirre y Gallardón toman posiciones por si Rajoy pierde".

D'altra part, avui CIU i més concretament el president de CDC a LLeida acusa a Esquerra de regalar la Diputació de Lleida al PSC. A veure un parell d'aclaracions:

Punt primer, jo no hauria pactat amb el PSC a la Diputació de Lleida.
Punt segon, trobo poc adequat que en Gilabert en sigui el president.
Punt tercer, l'antic govern de CIU a la Diputació, encapçalat pel senyor Gavín, era una petita cort reial, on la despesa era enorme i els aires de grandesa també.
Punt quart, el millor era un pacte Esquerra + CIU (això sí, amb canvis importants en la seva direcció política)

Salut!

Read more...

Una reflexió per Catalunya

Finalment hem arribat a la fi el cicle electoral català. Tenim des de fa uns mesos un nou govern a la Generalitat i properament tindrem nous equips de govern als ajuntaments. De tot plegat, però, que hi guanya Catalunya? Sincerament poc. Els canvis de govern ens han demostrat que no són garantia d'avenços importants. Les hipoteques deixades per governs anteriors, sobretot als ajuntaments, són un pes que habitualment arrossega els nous equips de govern cap a un forat sense sortida. Els interessos dels partits passen per sobre dels interessos de la ciutadania. La bona gent que es dedica a la política sovint són menyspreats i forçats a canviar d'estil o de feina. El màrqueting i una despesa exagerada en campanyes electorals substitueix la proximitat, l'honestetat i el diàleg.
La ciutadania, però, ha respost clar i català. L'abstenció ha estat la gran guanyadora d'aquestes eleccions. D'altra part el missatge pels partits petits també ha estat contundent, Esquerra i Icv han estat castigades per la seva relació amb el Psc i pels anomentats tripartits. No pots presentar-te a unes eleccions amb la convicció que pactaràs segur, passi el que passi amb els companys de les esquerres. Així no es motiva la ciutadania.
Tampoc motiva als nostres ciutadans, ni a un servidor de vostès, l'organització actual dels partits ni les llistes que habitualment es presenten als nostres ajuntaments. Qui decideix, qui mana en els partits catalans? realment estan preparats per assumir aquesta tasca? Jo crec que no. Ni ha nivell nacional, ni a nivell comarcal. Penso que cal fer una reflexió profunda, anar més enllà, fer un pas més. Les llistes han de ser obertes, els equips de govern han d'estar plens de gent sense cap tipus de militància, gent activa, preocupada, apassionada per la seva ciutat però que no vol formar part d'una estructura tancada, moltes vegades hermètica.
Psc, Ciu, Esquerra, Icv, Pp són un fre per a molts i moltes que voldrien sumar-se al carro de la gestió pública. En un món global, tant ràpid, tant canviant tenim unes estructures polítiques del segle XIX. La política no ha evolucionat, però el món que l'envolta sí. La gent està cansada de tanta discussió, de tanta ruqueria, de tant perdre el temps. La gent vol solucions als seus problemes, menys titulars i més direcció.
La ciutadania de Catalunya està cansada d'invents tipus tripartit. Què hi guanyen Esquerra i Icv formant part d'aquest govern? Doncs poca cosa. Esquerra ha deixat de ser un referent nacional, ha deixat de ser el partit independentista tot suavitzant el seu discurs. Estic d'acord amb la racionalització del discurs nacional, estic d'acord amb la moderació, però rebutjo el seguidisme i la pèrdua d'identitat actual.
Hem passat d'una etapa final del pujoslisme dolenta pel nostre país a una nova etapa d'hegemonia total i absoluta del Psc. Un Psc fred, calculador i sistemàtic molt llunyà al Psc del president Maragall (si voleu podeu llegir la renúncia de Maragall).

Jo com sempre, donant la cara, dient la meva, proposo des d'aquest racó del Pirineu un canvi. Obrim les portes dels partits a la ciutadania, obrim les portes a la reflexió, al canvi, a nous discursos, a noves estructures, a nous canvis. Jo des d'aquí proposo un nou pacte nacional entre una Esquerra segura d'ella mateixa i una Convergència lliure d'Unió.
Proposo una nova manera de fer política, més humana i més propera (l'amic Jordi Ausàs n'ha estat un bon exemple)

Proposo des d'aquí crear nous espais de debat, de participació, de confluències, de sinergies, proposo doncs una nova llei electoral més participativa amb llistes obertes, amb nous incentius. Tenim el deure de promoure el canvi polític i social del nostre país, som una generació valenta, sense por i preparada. A tots vosaltres us demano la màxima implicació. Cal fer el darrer esforç per canviar la situació actual, cal somiar de nou, cal obrir els ajuntaments, els consells i el parlament a noves maneres de fer política. Us apunteu??

Read more...