Canvis

Aquests dies he anat una mica de bòlit. Per aquest motiu no he pogut escriure res fins aquest vespre.
Finalment i després de treballar-ho molt aquesta setmana he assumit un nou repte professional. Els patronats de les Fundacions Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i Escena Nacional d’Andorra m’han confirmat com a gerent de cada una d’elles respectivament. Aquestes noves atribucions s’uneixen a la tasca de gerent del Consorci del Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra que un servidor exercia des de l’any 2007.
No cal que us digui l’emoció que sento en aquests moments. Experimentar en pròpies carns la confiança que altres persones dipositen en tu és una gran sensació. La confiança, però, sempre s’acompanya de l’exigència i de la responsabilitat, però això és llei de vida.

Read more...

No podem oblidar

Divendres passat vaig veure per primera vegada la pel.lícula "el nen amb el pijama de ratlles". Suposo que no cal que torni a explicar què penso en relació al poble jueu (si algú ho vol saber que faci un tomb pel bloc). He de confessar-vos que tot i haver llegit i vist força material sobre la brutalitat de l'Holocaust la peli va impactar-me molt. De fet em va entristir molt. Com podem arribar a fer coses així? quant d'odi s'ha d'acumular per convertir-te en una bèstia malparida?

No tinc resposta per aquestes preguntes, però tinc molt clar que NO PODEM OBLIDAR!!

Us deixo un enllaç on hi podreu veure fotografies de l'Àlbum d'Auschwitz. Segons la Viquipèdia l'Àlbum és una excepcional coŀlecció fotogràfica de l’ Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. Foren trobades en un camp d'extermini nazi, a Owicim, Polònia. És l'únic testimoni fotogràfic del procés d'extermini del camp de concentració d'Auschwitz Birkenau, fetes pels propis nazis, llevat de tres realitzades pels presoners del grup de Sonderkommandos jueus.

El propòsit original de les fotos no ha estat mai determinat. Podien haver estat preses per Ernst Hofmann o per Bernhard Walter, dos homes de les SS responsables de prendre les empremtes i realitzar les fotografies d'identitat dels presoners que no eren seleccionats per a l'extermini.

L'àlbum consta de 56 pàgines i 193 fotos. La col·lecció tenia originalment moltes més fotos, però abans de ser donat al Museu d'Israel, Yad Vashem, algunes van ser cedides a supervivents que van reconèixer a parents i a amics.

Les imatges documenten detalladament l'arribada dels jueus nouvinguts d’Hongria a començaments de l'estiu de 1944: com eren baixats dels vagons de càrrega i el procés de selecció realitzat per suposat personal mèdic de les SS i per guàrdies del camp, que separaven aquells qui eren considerats aptes per al treball dels qui serien enviats a les cambres de gas. El fotògraf seguia tant els grups seleccionats per al treball fins a la sortida del camp com els grups seleccionats per morir fins a l'entrada dels crematoris. El fotògraf també va documentar la feina de l'àrea anomenada Canadà, on les pertinences dels presoners eren classificades per ser enviades a Alemanya.

Us deixo també dos enllaços del youtube. Són molt durs però cal fer l'esforç per no repetir els errors del passat.

Auschwitz 1

Auschwitz 2

Read more...

Malgrat tot...tens dret a decidir

o no........

Per què els fa tanta por? Doncs perquè si decideixes, penses i si fas treballar el teu cervell resulta que la manipulació és inferior o nul.la. Simplement és així de trist.

Decidir és ser lliure, és pensar, és fer-se gran. Però ai mare, algú ens voldria petitons per tota la vida.

Jo vull decidir i tu? Tots tenim dret a morir dignament. Les dones d'aquest país han de tenir dret a l'avortament lliure i legislat correctament. Tots els pobles tenen dret a decidir què volen ser i amb qui... la llista no para de créixer...

Em sembla que la paraula clau en tot aquest afer és respecte. Jo et respecto i tu fas el mateix. És a dir, tu vols sortir al carrer (a fer el paripé, amb banderes i castanyoles en contra de l'avortament) i jo et respecto. Jo vull decidir morir dignament i tu també ho fas. El problema sorgeix quan alguns pensen que la seva opinió és més bona que la dels altres. El problema sorgeix quan per defensar les teves idees has de destruir les dels altres. El problema sorgeix quan per fer caminar un projecte de país has de fotre a parir als altres. No seria més fàcil explicar quines propostes tens i punt?

Estiguis on estiguis, siguis qui siguis decideix si us plau.... pensar ens farà lliures, la resta són ximpleries.

Read more...

Sense Títol

Sorprès per la magnitud de la tragèdia. Entre el Bigotes, el Millet, lo Colom, la Fundació Trias, els re-agrupats i similars la cosa no pinta gens bé. Si us sóc sincer del tot tampoc em treu la son tot plegat, però si que em fa una mica de ràbia la situació actual.

Cap on anem senyors? Aquest és l'exemple que hem de donar? Això és l'únic que sap fer aquest país?

Sempre havia pensat que tot plegat era diferent. Bé tampoc sóc tant ruc, el chorizeo sempre ha existit, però la manera amb que molts polítics passen de puntetes davant del senyor Millet fa certa pudor! No tornaré a fer el discurset de sempre: cal deixar còrrer la imaginació, investigar, cal ser ràpids i estar atents als canvis globals i sobretot cal sentit comú. Res de Res de Res. Tot el contrari. Certament estic fart de tanta lentitud, de tant xoriço, de tants favors per pagar i de viure envoltat d'administracions públiques que donen un servei just, justet.

A vegades somio en un món diferent. Tots treballem pensant en els altres. Tots vivim en harmonia amb l'entorn natural. La investigació i la millora constant formen part del nostre dia a dia. La nostra societat avança i podem mirar cap el futur amb optimisme.

De cop, però, desperto i veig una tele en blanc i negre on senyors i senyores fan discursets passats de moda. On l'altre ens importa un rave i on el futur del planeta és secundari.

Quina merda no? o potser encara hi ha esperança?

Read more...

Serveis Públics

Viure enmig del Pirineu és sens dubte un plaer. Fer-ho en un petit poble encara més. Tenir uns bons serveis públics en aquest indret és un luxe. Però nosaltres tenim el plaer de gaudir d'uns bons serveis. Almenys així ho pensava fins fa unes setmanes. Som exigents, però potser no tant com els de capital. A muntanya estem acostumants a tenir unes vies de comunicació de segona, a viatjar per anar al metge, a comprar roba o un cd. Per aquest motiu quan podem gaudir d'un servei públic (d'aquells que no té quasi ningú en 100 quilòmetres al voltant) ens quedem tant bocabadats que fins i tot ens fa por criticar-lo.

Home ara que el tenim no el criticarem, a veure si encara ens tancaran el "xiringuito".

Doncs ho sento, però per aquí no hi passo. Tinc tant dret com qualsevol altre a gaudir d'uns serveis públics de qualitat i amb total seguretat per a mi i per a la meva família. Estic content i satisfet de viure on ho faig i de gaudir d'una tranquil.litat i d'uns serveis força bons. Ara bé això no vol dir que no protesti quan cal i si la cosa no evoluciona montar un "pollo" com Déu mana.

Ja n'estic cansat d'aquesta manera d'actuar tant catalana, allò del peix al cove, d'agraïr eternament les obres públiques, els serveis dels ajuntaments, tenir internet etc. Coi vull viure al Pirineu, però amb els serveis de la capital. I què passa si un servei no és l'adequat? doncs protesto i reclamo el que és just i prou.

Aviso, així ho penso fer des d'aquest mateix moment....

Read more...

Algunes coses per dir

Dissabte negra nit. L'estiu ja toca les darreres notes d'una melodia lleugera i enrevessada. Des de fa sis anys el retorn dels nens i nenes sahrauís a casa i la Festa Major de la Seu són la frontera que marca la fi de l'estació calorosa. Em queden ja poques hores per iniciar de nou la vida habitual: feina, +feina i +feina...

L'estiu ha passat volant, com sempre.

La nena, que ja no és nena ha pogut gaudir del seu "germanet" català, de la piscina, de la nostra companyia i d'un parell de mesos diferents. Aquest matí ens ha dit que estava avorrida i tant sols fa 24 hores que torna a ser entre els seus. La vida és dura, penso sovint, però per alguns potser ho és massa. Em queda la satisfacció d'haver intentat fer les coses bé. Hem intercanviat maneres de viure, ens han ensenyat molt i espero haver aconseguit estar a l'alçada de les seves espectatives. Des d'aquell estiu del 2004 fins avui ha plogut molt i tots hem canviat una mica. Aquell viatge iniciat fa uns anys no s'atura, simplement canvia altre cop de rumb. Qui sap potser en un futur les coses seran diferents. Us heu fet grans entre nosaltres i m'agradaria pensar que totes les hores, els somriures, els esforços i l'estimació que hem intentat donar-vos us han ajudat en aquest viatge personal de l'infància cap a l'adolescència.

Com va dir algú, sempre ens quedarà el desert.

Fins aviat nenes, fins aviat.......

La Handa l'any 2005. Tot just acabada d'arribar

From En Pep hi diu la seva

La Handa gaudint de la festa major de Montferrer (la setmana passada)

From En Pep hi diu la seva

Read more...

Somiar

Segons l'Enciclopèdia somiar es defineix com: Tenir un somni o somnis. Si busquem la definició de somni en trobem amb el següent: Seguit d'imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son i també podem trobar-nos amb: Imaginació vana de coses impossibles o tingudes per impossibles.
Com passa sovint la definició en qüestió és una mica curta. No seré jo qui assumeixi la paternitat d'una nova definició, no és pas aquesta la meva intenció.
Prefereixo deixar-vos una imatge del Martí tot somiant i que tothom s'imagini la definició que vulgui....
Per cert feliços somnis per a tots!!

From Martí

Read more...

Solidaritat

No puc quedar-me sense dir res, no puc deixar de cridar ben alt i ben clar: Ja N'hi ha Prou / Basta Ya

Serveixin aquestes quatres ratlles per solidaritzar-me amb el poble de Burgos. Fins quan aquesta colla d'assassins no ens deixaran viure en pau?

Read more...

Parlem clar

Sovint i sense saber el motiu deixem de dir-nos coses. Coses importants, o coses petites, petites, que amb el pas del temps es converteixen en grans, grans. Quin és el motiu? la por, la vergonya, la tristor, la indiferència què sé jo...

Molt de tant en tant algú es decideix i treu un tema del passat mal tancat i envoltat de dubtes. Davant la sorpresa inicial fas un esforç per recordar aquell moment. Ja t'en recordes, l'havies guardat en un raconet amb tants i tants d'altres moments. Al principi fa com una mica de por parlar-ne: recordes el moment però no coses concretes. De cop veus la llum. M'explico: No, de cop i volta no recordes exactament el que va passar, però el temps et permet contextualitzar aquell moment amb d'altres moments i per fi tens una visió clara de tot plegat.

En aquest precís moment penses: osti però si amb dos minuts ho hauríem aclarit!!

Han passat dies, mesos i anys però finalment tot ha quedat clar. Llavors penses, que ruc sóc i ràpidament afegeixes: quants temes més tinc maltancats? uf potser prefereixo no obrir la caixa dels trons.... bé potser demà l'obriré però molt a poc a poc.....

Read more...

Necessitats

Tots en tenim, alguns més que d'altres. Alguns les amaguen, altres les fem públiques. Algunes són bones, altres no tant. En fi tots tenim necessitats. La comunicació és una d'elles. El creixement imparable de blocs, facebook, twitter, youtube i similars n'és un bon exemple. Ah i no podem oblidar els mòbils. Em sembla que un servidor té mòbil des de l'any 1996. Un fantàstic nokia que pesava si fa o no fa quasi mig quilet (de fet no recordo quan pesava exactament). Tretze anys comunicat dia i nit m'ha creat una certa psicosi. L'altre dia vaig deixar-me el meu iphone a casa i: quin disgust vaig tenir!! Osti i si em truquen, i si el Martí necessita alguna cosa? i si m'ofereixen una feina? Sort que als 30 segons alguna neurona que encara no està infectada per la moda on-line va fer-me veure que un dia sense mòbil també podia ser com un dia qualsevol. De fet quan vaig arribar a casa, cap a mitja tarda, no tenia cap trucada pendent.

Potser ens estem tornant uns malalts o potser ens sentim sols i necessitem sentir-nos acompanyats.

Quin és el motiu real de tanta xarxa social? la necessitat de comunicar-nos o la necessitat de no sentir-nos sols? Què és primer l'ou o la gallina?

Suposo que la unió de tot plegat. La por amics ha estat sempre present en l'ésser humà i molt de tot allò que ens envolta, com per exemple la religió, és simplement una eina per a superar-la.

Read more...